L’Espasa Fosca (XXVII)

Anterior

CINTURÓ D’ASTEROIDES DE HOTH

27

Poc després que en Durga hagués de partir a corre-cuita cap a Nal Hutta a causa d'alguna inesperada missió diplomàtica, Bevel Lemelisk va contemplar com el general imperial Sulamar es convertia en una molèstia encara més pomposa i insofrible així que el hutt ja no va estar allà per aixafar els seus impulsos dictatorials.

Sulamar semblava pensar que era la reencarnació del Gran Moff Tarkin, i s'exhibia d'un costat a un altre sense parar de donar ordres. Però a diferència d’en Tarkin, Sulamar donava ordres que no tenien cap mèrit, i el general no tenia del tot el poder personal o el carisma dur com el ferro que havia exhibit Tarkin.

Lemelisk no li feia cap cas. Els militars vanitosos mai li havien semblat molt útils, i tenia feina a fer.

La cada vegada més magnífica estructura de l'Espasa Fosca li va omplir d'alegria mentre la contemplava des de la llunyana nau expedicionària de Mines Celestes Orko. Els suports principals de la superarma ja havien cobrat forma, corbant l'enreixat inicial de duracer en un tub cilíndric que recordava a un gegantesc túnel de vent.

Se suposava que el general Sulamar havia utilitzat la seva influència per obtenir nuclis d'ordinador sobrants de vells drassanes imperials, i que aquests nuclis eren prou potents per dirigir les operacions de l'Espasa Fosca. Els Hutts havien estat incapaços d'adquirir els ordinadors adequats a través dels canals regulars, però Sulamar, alçant la barbeta per indicar l'important que es considerava a si mateix, havia promès que els obtindria. en Lemelisk creuria en aquests nuclis d'ordinador quan per fi els veiés.

Durant l'absència d’en Durga, a Sulamar li encantava romandre al pont de comandament i llançar mirades aparentment plenes de significats ocults al lloc en què solia estar suspesa la plataforma levitatòria del hutt. En aquests moments la cara de bebè envellit del general sempre estava il·luminat per una expressió d’orgullosa satisfacció.

Però en Lemelisk preferia la bombolla d'observació privada que en Durga utilitzava com a sala de relaxació i descans. Allà, amb els ulls clavats en els ariets orbitals de roques mig aixafades que xocaven incessantment entre si, en Lemelisk podia estar tot sol amb els seus pensaments i permetre que la seva ment funcionés a tota velocitat mentre se li anaven ocorrent mil coses noves, idees que exploraria en algun moment posterior. El potencial destructiu d'aquest espectacle feia que en Lemelisk fos curiosament conscient del poder ocult tancat en tota aquella metralla espacial, i això li calmava.

Quant els Explotadors de Mineral Automatitzats Gamma i Delta van estar en condicions d'operar, amb la programació alterada perquè s’ignoressin mútuament com a potencials objectius de recursos, la construcció havia progressat sorprenentment bé. En Lemelisk podia veure com el leviatan floria dia a dia, prenent forma a partir d'un garbuix de bigues soltes que suraven en l'espai per convertir-se en la llarga i resplendent empunyadura d'una espasa de llum que acabaria sent un súper làser capaç de fer miques planetes sencers.

Els taurills eren la clau, naturalment: utilitzar-los com a treballadors havia estat una idea genial d’en Durga, i en Lemelisk estava disposat a reconèixer tot el seu mèrit al hutt. Les criatures simiesques de molts braços eren molt àgils i forts i, quan hi havia un nombre prou gran d'elles treballant a l'uníson, també eren prou intel·ligents per dur a terme aquell tipus de tasques.

Lemelisk no tenia ni la més lleu idea de quin era el lloc d'on en Durga havia tret els milers de vestits ambientals de disseny especial, aquells petits vestits proveïts de calefacció, sistemes de segellat, quatre braços i dues cames amb els que havien vestit als taurills. Les diminutes criatures anaven i venien pel buit com un ramat de feristeles, corrent per tota la zona de construcció en una diligent tasca col·lectiva.

Lemelisk havia passat hores amb un parell de representants dels taurills, dues criatures peludes que semblaven mascotes malcriades, i al principi s'havia sentit bastant ridícul. Els havia mostrat els plànols de l'Espasa Fosca al projector hologràfic i havia anat indicant tots els detalls del treball de construcció, repassant tediosament cada pas. Al principi havia tingut la impressió d'estar parlant amb dues boles de pèls totalment desproveïdes d'intel·ligència que parpellejaven estúpidament amb els ulls clavats en ell. Però en Lemelisk sabia que aquelles mirades buides en les quals brillava una vaga llum de diversió eren finestres a una Ment Superior molt més gran que podia concentrar totes les dades recollides per aquells dos observadors, absorbint i comprenent.... o almenys això esperava.

Aquelles criatures capaces d'unir les seves ments individuals haurien de treballar en col·laboració coneixent tots els detalls del disseny global. Si tot anava bé, la superarma seria construïda en una petita fracció del temps normalment requerit per a la construcció espacial.

Mentre mirava cap a fora i veia com el llarg tub embolicat en bigues anava sent creat davant dels seus ulls, en Lemelisk es va sentir molt impressionat. Encara que només fos per una vegada, l'experiència de tenir uns obrers que treballaven amb entusiasme resultava tan diferent, tan fantàstica...

Els convictes del planeta penal Despayre havien demostrat ser totalment inadequats per a suportar les dures condicions de treball exigides per la construcció de la primera Estrella de la Mort. No estaven ensinistrats, eren mentalment inestables i no posseïen la mínima resistència física necessària per treballar en l'espai, la qual cosa els convertia en una pèssima força laboral en tots els sentits. Finalment, després dels seus repetits i costosos errors, en Lemelisk va expressar el seu disgust i irritació al Gran Moff Tarkin, qui va iniciar les accions adequades.

Després que en Tarkin hagués acabat d'executar a totes les quadrilles de treballadors, en Lemelisk i sis-cents soldats de les tropes d'assalt el van acompanyar en una «expedició de reclutament» al planeta Kashyyyk.

-Els wookiee són animals -va dir Tarkin, el rostre tens en una ganyota brutal mentre els seus ulls lluïen amb gèlids reflexos de pedernal-. Són peluts i violents, i empesten..., però són prou intel·ligents. Si se'ls doma adequadament, són treballadors acceptables, així com sacrificables en el sentit habitual de l'expressió. El seu planeta queda força lluny de les grans rutes espacials, i tot just està habitat. Uns quants comerciants humans el visiten i fan alguns negocis amb ells, però no es tracta de res que hagi de ser trobat a faltar. Per això hem esclavitzat a alguns wookiee amb anterioritat.

-Ja ho sé -va replicar en Lemelisk-. Utilitzàvem a un grup d'aquestes bèsties perquè ens ajudessin a construir la Instal·lació de les Goles, però no vaig tenir molt contacte amb ells.

-Ah! -va murmurar Tarkin, assentint-. Llavors ja sap quina classe d'animals salvatges són.

-Sí, però no hi ha dubte que són forts.

Mentre els Destructors Estel·lars romanien en una òrbita alta, en Lemelisk va acompanyar al Gran Moff quan les llançadores d'assalt van baixar veloçment a través de l'atmosfera amb tot el seu armament escopint foc per atreure l'atenció dels nadius. Van buscar un lloc per baixar en el dosser de vegetació, i en Lemelisk va tornar el cap cap a la finestreta del compartiment de passatgers per contemplar amb alarma i consternació les fulles i les branques que albergaven eixams d'insectes i feristeles. Li regirava l'estómac pensar que els habitants d'aquell món haguessin fet tan poc per millorar el seu entorn: no hi havia desenvolupament ni civilització, només primitives morades arbòries. El bosc estava per explotar. En Lemelisk amb prou feines podia creure-ho, i va rebaixar les seves expectatives sobre la intel·ligència dels wookiee.

Els soldats de les tropes d'assalt van localitzar una tosca pista de descens sostinguda per milers de branques d'un metre de gruix que s'obria al dosser verdós. Semblava una mica precària, però la plataforma va demostrar ser prou sòlida quan les llançadores d'assalt es van posar sobre ella entre un esclat d'energia dels seus feixos repulsors.

Els wookiee amb què es van trobar parlaven un llenguatge de trompetejos i grunyits que resultava completament incomprensible. Per fortuna, comprenien per què servien els desintegradors. Alguns dels seus líders també entenien el bàsic, de manera que quan Tarkin va emetre les seves demandes, els líders van traduir les paraules a lladrucs i esbufecs. El rugit de desafiament que van llançar a continuació va deixar ben clar que els wookiee les havien entès a la perfecció.

Lemelisk va sospirar. Tarkin hauria de fer servir la força.

Les llançadores d'assalt van començar a traçar un enorme cercle i van disparant els seus canons làser fins que grans seccions de l'imponent bosc quedar embolicades en flames. Columnes de fum van brollar dels arbres i van anar estenent-se pel cel com taques de sang negra. Els animals peluts anomenats wookiee varen somicar, sentint-se traïts.

Lemelisk ja havia començat a planejar quina seria la millor manera d'utilitzar a aquelles robustes bèsties en la construcció de l'Estrella de la Mort, i tractava de calcular quants guàrdies humans resultarien necessaris per a cada grup de treballadors i quines serien les dimensions òptimes d'una quadrilla de wookiee. Aquest tipus de detalls administratius i de construcció sempre assetjaven a Lemelisk quan estava embarcat en un projecte difícil.

Els wookiee van ser assotats amb fuets d'energia i les seves cries van ser conduïdes fins a campaments per ostatges mentre que els adults d'ambdós sexes eren ficats en els compartiments de càrrega. Un mascle enorme que tenia les puntes del pelatge de color platejat es va rebel·lar i va començar a enderrocar soldats de les tropes d'assalt a tort i a dret. Els altres wookiee es van unir a la refrega en qüestió de moments, però en Tarkin no vacil·là i va ordenar als seus homes que matessin a qualsevol bèstia que es resistís.

El mascle del pelatge platejat va ser el primer a caure, i es va precipitar al buit des de dalt de la plataforma amb un forat fumejant al pit. El seu cos va anar obrint un sorollós camí a través del dosser verd fins que va acabar aturant-se, atrapat entre les gruixudes branques que s'estenien molt per sobre del terra. Altres wookiee que s'havien rebel·lat també van ser aniquilats, i la seva resistència va acabar ràpidament. A partir d'aquest moment, tots els wookiee van portar anelles de subjecció rodejant-los els canells.

Lemelisk desitjava que en Tarkin els tornés el més aviat possible a la zona de construcció perquè poguessin començar a entrenar els nous treballadors. Després de tot, el projecte tenia uns terminis a complir i l'Emperador havia confiat en ells. En Lemelisk es va preguntar si aquells wookiee no ho entenien, i va acabar dient que probablement no. Només eren uns animals estúpids.

Durant el viatge de tornada i els interminables dies d'adoctrinament, la resistència dels wookiee va quedar encara més debilitada gràcies als transmissors sònics d'estimulació negativa, les drogues introduïdes en el seu menjar i les amenaces contra els ostatges que Tarkin havia abandonat a Kashyyyk.

Però quan van haver estat ensinistrats, en Lemelisk es va sentir orgullós dels considerables progressos fets pels wookiee. Els nous treballadors eren forts i competents..., sempre que estiguessin atentament vigilats en tot moment per evitar els intents de sabotatge.

Tornar a veure com l'Estrella de la Mort avançava amb tal velocitat cap a la seva terminació era meravellós.

Pel que podia discernir Bevel Lemelisk, la construcció de l'Espasa Fosca s'estava portant a terme amb tota correcció, però mentre veia treballar a tals velocitats als taurills el científic va tenir un mal pressentiment. Es va recordar de les dificultats que havia experimentat amb les quadrilles de wookiee als quals havien obligat a treballar en la construcció de l'Estrella de la Mort i va dur a terme un examen telescòpic, comparant les línies dels diagrames hologràfics amb el que podia veure de l'estructura de duracer que formava l'enorme esquelet cilíndric.

Els taurills eren treballadors diligents i sorprenentment ràpids..., però en Lemelisk havia descobert que el seu major defecte era que es distreien amb molta facilitat. La ment-rusc dels taurills posseïa milers de diferents facetes d'atenció, i quan un asteroide passava massa prop de la zona de construcció o una nau dels contrabandistes es feia visible en el firmament, els taurills concentraven la seva atenció en el nou espectacle. A mesura que la Ment Superior s'anava sentint interessada per la novetat, més i més dels seus components de molts braços es tornaven per mirar en aquesta direcció, arrencant a córrer per poder veure millor el que passava, escalant noves posicions i contemplant aquell esdeveniment tan intrigant des d'una nova perspectiva minuciosament tramada entre tots els taurills.

Per desgràcia això canviava les posicions dels seus cossos amb el resultat que quan les criatures peludes tornaven a les seves tasques, moltes d'elles es trobaven en un lloc diferent a aquell en què havien estat treballant abans, i unien les bigues equivocades o connectaven entre sí circuits que haurien hagut de romandre separats.

Mentre estudiava les línies de llum, en Lemelisk va sentir que el seu cor es precipitava cap a les profunditats del seu voluminós estómac: una gran secció de l'estructura exterior de l'Espasa Fosca estava sent muntada d'una manera errònia, i les bigues anaven sent soldades en punts equivocats. El receptacle del nucli de l'ordinador estava connectat a la sortida de residus calòrics. Els punts d'ancoratge del súper làser havien estat col·locats amb una variació de noranta graus respecte els angles originals, i la seva disposició no podia ser més errònia.

Lemelisk, molt enfurismat, va sortir del tranquil úter de la bombolla d'observació d’en Durga sense perdre ni un instant. Havia de trobar un taurill per començar a explicar-li a crits en quins aspectes de la construcció s'havien equivocat. Era igual amb quina criatura parlés, ja que totes eren la mateixa i la Ment Superior el sentiria. Oh, sí, la Ment Superior el sentiria, per descomptat...

L’aterridora idea que en Durga el Hutt podia descobrir el retard i ordenar la seva execució després de tot va ser suficient perquè se li formés un nus de gel a l'estómac. En Lemelisk no volia que tornessin a matar-lo.

Que el senyor del crim hutt no hi fos era un gran alleujament, naturalment. En Lemelisk ordenaria als taurills que fessin torns dobles per arrencar tota una secció de l'Espasa Fosca i tornaria a començar des de zero. Les criatures que formaven la ment rusc haurien de prestar més atenció a la feina, encara que en Lemelisk es temia que probablement això era impossible. Però potser podria sortir d'aquell embolic abans que passés alguna cosa pitjor.

Quant al general Sulamar, el més probable era que ni tan sols arribés a adonar-se de l'error.

Següent