39
Esgotada pels
devastadors efectes de la tensió constant a què havia estat sotmesa durant la
missió diplomàtica a la fortalesa d’en Durga, agreujats per la sorprenent
informació que l’almirall Daala seguia viva i estava preparant un altre atac
contra la Nova República, la Leia estava asseguda en la seva còmoda butaca de
la llançadora diplomàtica. En Han pilotava la nau en una ràpida trajectòria
d'allunyament de Nal Hutta, evitant del tot la Lluna dels Contrabandistes
primer i llançant-se cap a l'espai obert en el qual esperava la flota d’Ackbar
després.
El que ja no
necessités portar els vestits de gala diplomàtics suposava un gran
alleugeriment per al Han, que tornava a vestir les seves peces de costum:
armilla negra, camisa blanca i uns pantalons foscos que havien vist dies
millors. La Leia va desitjar haver portat alguna cosa còmoda, però s'havia
oblidat d'agafar roba informal mentre s'estava preparant per la seva gran
actuació en el món dels Hutts.
Immòbil al costat
d'ella, C3PO intentava ser útil recitant la llista de totes les obligacions que
estarien esperant a la Leia quan tornés a Coruscant. L’estrident veu metàl·lica
de l’androide de protocol va anar enunciant un deure rere d'un altre: La Leia
s'havia oblidat d'alguns i havia ignorat altres, i també hi havia uns quants
dels que senzillament no volia recordar-se’n. Mentre C3PO seguia parlant de les
reconfortants trivialitats de la vida governamental amb un entusiasme que no
semblava conèixer límits, la Leia es va adonar que s'estava adormissant a poc a
poc. Les vibracions de la nau diplomàtica cantussejaven dins dels seus ossos
com un massatge electrònic. Els seus pensaments van començar a vagar sense rumb
fix. La seva respiració es va tornar més regular...
I de sobte una
llançada de pensaments va travessar la seva ment. La Leia es va aixecar de cop,
i va sentir com tot el seu cos era recorregut per un sotrac convuls que li va
posar la pell de gallina. Va obrir i va tancar els seus grans ulls castanys i
va deixar anar un panteix ofegat. El pensament va tornar una vegada més, com
una bala de gel que travessés la seva ment a una velocitat vertiginosa.
«Leia... ¡Leia!»
- Luke? -Va
murmurar.
C3PO, que seguia
recitant la seva llista, per fi es va adonar que li passava alguna cosa.
- Es troba bé,
mestressa Leia?
La Leia es va
estremir i va tancar els ulls. Va fer lliscar les puntes dels seus dits sobre
el seu front..., i la veu va seguir ressonant dins el seu crani, una distant
súplica embolicada en ecos que no tenia detalls i es reduïa a aquella petició
repetida una vegada i una altra.
«Leia!»
-És Luke -va dir-.
Té problemes.
- Saps on és? -Va
preguntar en Han.
El seu rostre era
ple de preguntes que no volia formular en veu alta. Durant els anys que
portaven junts, en Han havia après a no interessar-se per certs detalls dels
Jedi..., perquè de tota manera mai els entendria. Ja no considerava que la
Força fos «una religió de fira». però seguia sense comprendre-la.
-No -va dir la Leia.
La veu etèria d’en Luke es va retirar a les profunditats de la seva ment, on va
continuar ressonant. La seva insistent crida no es va fer més urgent, però va
seguir arribant-hi en una súplica incessant-. Però crec que puc esbrinar si em
concentro prou. Hem de...
- Ei, mira! -Va
exclamar en Han, assenyalant amb un dit mentre s'aproximaven a la flota de la
Nova República. El Yavaris, la fragata d'escorta d’en Wedge, surava davant
d'ells com una monstruositat plena d’angles i arestes. La vella i familiar
silueta del Falcó Mil·lenari estava immòbil sobre una de les entrades
d'atracada-. Chewie deu haver tornat amb R2. -En Han va fer girar el seu seient
i va mirar la Leia-. Quan ens reunim amb la flota, els hi explicarem tot el que
hem esbrinat sobre els Hutts. Després podem emportar-nos a totes aquestes naus
de guerra amb nosaltres per rescatar en Luke..., o podem anar sols a bord del
Falcó.
-Molt bé. -La Leia es
va rosegar el llavi inferior-. Però no crec que emportar-nos a tota la flota
hagi de servir de molt. –Va empassar saliva, intentant alleujar la dolorosa
tensió de la seva gola resseca-. Haurem d'informar l’Ackbar del que hem
esbrinat sobre les activitats imperials. Necessitareu una mica de temps per
planejar la seva estratègia.
La llançadora
diplomàtica va entrar a l'hangar de recepció del Yavaris, i en Han i la Leia
van sortir corrent d'ella acompanyats per la seva escorta armada de la Nova
República. Abans que en Han pogués orientar-se, la imponent i desmanegada
silueta d'un wookiee que llançava crits ensordidors va anar corrents cap a ell.
Chewbacca estrènyer en Han entre els seus braços amb tanta força que la Leia va
creure poder sentir com li cruixien els ossos.
En Wedge Antilles
també va arribar a la carrera, panteixant i sense alè.
- Han, Leia!
M'alegro de veure-us... Chewie i R2 van descobrir algunes coses a Nar Shaddaa,
però quan es van assabentar que veníeu de camí van insistir a esperar-vos.
Chewbacca va deixar
anar una ràpida sèrie de lladrucs i esbufecs wookiees, comptant a tota
velocitat una història que la Leia no va aconseguir entendre. R2 va sorgir del
no-res i va contribuir a la confusió amb una tempesta de xiulets i refilets
electrònics.
- Ei, espereu un
moment! -Va dir la Leia, alçant la veu.
En Han va estendre
les mans amb els palmells cap endavant.
-Chewie -va dir-.
Ei, amic, calma... Parla més lentament! No aconsegueixo entendre't.
En Han va necessitar
uns minuts per poder comprendre aquell missatge sobre el general imperial
Sulamar i com estava col·laborant amb els Hutts per construir una superarma.
Allò, unit a la informació de què l'almirall Daala havia unificat les restes de
les forces imperials i estava planejant el seu gran atac, convertia la galàxia
en un lloc realment molt perillós.
La Leia va escoltar
en silenci, atordida de pura preocupació per en Luke, però sabent que havia
d’emetre instruccions i donar ordres a la seva flota abans de sortir corrent a
la recerca del seu germà.
-Anem a la sala de
guerra i posem-nos en contacte amb l'almirall Ackbar, general Antilles -va dir
després-. Hem de parlar de l'estratègia que seguirem, però en Han i jo ens
n'hem d'anar el més aviat possible: el meu germà, en Luke té problemes. Tot
està passant simultàniament.
- Luke té problemes?
-Va preguntar en Wedge -. Bé, doncs anem!
Van anar corrent a
la sala de guerra, i una transmissió codificada va fer aparèixer davant seu un
simulacre hologràfic de l'almirall Ackbar. La Leia va tabalejar sobre la taula
amb les puntes dels dits i va mirar al seu voltant, sentint que la crida mental
d’en Luke seguia sent tan intensa com abans.
En Luke la
necessitava. Estava atrapat, i necessitava la seva ajuda. La Leia havia de
marxar. Havia de marxar, ¡i de seguida!
-Els Hutts estan
construint la seva pròpia superarma amb ajuda imperial -va explicar-. I
l’almirall Daala, la nostra vella amiga, està unificant una nova flota per
atacar la Nova República. Tot això ens està passant just davant del nas.
La seva mirada va
anar del rostre de faccions enèrgiques i decidides d’en Wedge als vidriosos i
indesxifrables ulls calamarians de l’Ackbar.
-Vull que tots els
nostres equips entrin en estat d'alerta groga a partir d'aquest moment -va
seguir dient-. Assegura't que tothom està preparat per entrar en combat
immediatament i desplegar-se en qualsevol lloc que pugui ser atacat pels
imperials. -Es va girar cap en Wedge -. Però hem de ser discrets. Ells no saben
que sabem el que van tramant, i aquest és l'únic avantatge de què disposem.
Probablement són conscients que sospitem alguna cosa perquè hem estat ensumant
per aquí..., però segurament creuen que no hem esbrinat res. Continuaran amb
les seves maniobres tal com han estat fent fins ara.
» En Han, Chewie i
jo anirem a rescatar en Luke en el Falcó. No podem permetre que els Hutts
pensin que s'ha produït algun informe sobre la missió i canviïn la situació.
Espereu a rebre notícies del general Madine, i actuïn en conseqüència si no hem
tornat... Confio en tots vostès. La Leia es va aixecar amb la cara plena de
decisió.
-Ara he d'anar a
salvar el meu germà.
En Han li va agafar
la mà mentre corrien cap al Falcó.
La Leia estava
immòbil sota de les tires de l'arnès de seguretat del seu seient. Continuava
concentrant-se, i estava seguint el rastre de la cada vegada més feble petició
d'ajuda d’en Luke. Les seves capacitats per utilitzar la Força havien estat
reforçades i agusades a través de l'ensinistrament d’en Luke i, encara que no
havia pogut proporcionar-li al Han cap coordenada directa pel seu ordinador de
navegació, si podia guiar el Falcó cap a la direcció general correcta. Després
la Leia va anar precisant cada vegada més la posició d’en Luke a mesura que
s'anaven aproximant.
El malmès iot
espacial semblava un pecio abandonat que surava a la deriva, seguint una
trajectòria aleatòria al llarg dels confins del cinturó d'asteroides. R2 va
deixar anar un xiscle electrònic quan va detectar la nau en els sensors, i
Chewbacca va dur a terme una triangulació de la seva posició mentre pilotava el
Falcó en la seva missió de rescat.
Van utilitzar el
feix tractor del Falcó per anar apropant el iot fins que les seves escotilles
van quedar unides, i després les van segellar perquè en Han, la Leia i en Chewie
poguessin obrir la comporta exterior i entrar en el fosc interior de la nau
incapacitada. La Leia ja havia vist uns senyals molt inquietants al casc
exterior: no eren simples abonyegaments i cicatrius deixades per impactes de
meteors, sinó llargues esgarrapades que semblaven haver estat produïdes per
unes urpes impossiblement esmolades.
No podia entendre
què havia estat fent en Luke en el sistema de Hoth. Quan ell i la Callista van
partir de Coruscant, en Luke tenia intenció d'anar al molt romàntic i altament
exclusiu centre turístic comentari de la Pedrera d'Aigua Primordial Mulako...,
però alguna cosa devia haver canviat.
En Han es va
introduir al celler buit de la nau d’en Luke amb un panteix i un cop sord, i va
demanar que li passessin els respiradors.
-Aquí dins gairebé
no queda aire –va boquejar-, i fa un fred terrible. Em recorda a Kèssel.
Chewbacca li va
llançar uns quants il·luminadors i diverses màscares abans de baixar
cautelosament el seu cos pelut cap a la càmera sumida en la penombra. En Han i
la Leia es van posar les mascaretes i van agafar un il·luminador cadascun,
dirigint els seus feixos lluminosos cap a la foscor que s'havia apoderat de la
nau. Chewbacca es va estremir i es va fregar els braços coberts d’hirsut
pelatge.
-S'han quedat sense
energia -va dir la Leia-. Els sistemes de suport vital estan pràcticament
morts.
-I el control de
propulsió també sembla estar fora de combat -va dir en Han
La Leia va moure el
cap.
-Però puc percebre
la presència d’en Luke. Ara ja només és un murmuri, però hi és.
Van trobar els dos
cossos immòbils a la cambra de darrere, el petit dormitori de la nau: en Luke
era a terra, tan quiet com una estàtua, i la Callista, que portava un vestit
ambiental ple de pegats al que amb prou feines li quedava energia, s'aferrava a
ell. En Luke semblava estar congelat. Una capa de gebre cobria les seves
celles, les seves pestanyes i el seu llavi superior. La seva pell havia perdut
tot el color, i estava tan groguenca com la cera.
La Callista es va
remoure dins del seu vestit i va deixar escapar un gemec ofegat. El moviment va
esquerdar la fina capa de gebre acumulada sobre les articulacions dels seus
braços, esmicolant-la i convertint-la en un polsim blanc.
-El seu vestit està
a punt de deixar de funcionar -va dir en Han -. Fiquem -los en el Falcó.
Ocupa't d’en Luke, Chewie... La Leia i jo ens encarregarem de la Callista.
Van portar els
cossos inconscients dels dos Jedi a la calor i l'aire del Falcó i després van
separar la seva escotilla de la d'aquell iot espacial destrossat que ja mai
tornaria a solcar l'espai, permetent que la closca fóra internant-se en el camp
d'asteroides, com una resta d'escombraries oblidades, per desaparèixer allà on
no trigaria a ser aixafat per l'implacable caos de la tempesta de meteors.
La Callista va
reviure primer. La roba d'abric i generoses dosis de te estimulant van fer que
es recuperés prou per insistir a ajudar mentre atenien al Luke Skywalker i
tractaven de fer-li recuperar el coneixement. El seu profund tràngol havia
consumit les seves reserves d'energia, i en Luke s'havia mantingut suspès a la
vora de la mort quan el sistema de suport vital va deixar de funcionar. Només
la seva voluntat de sobreviure havia fet possible que el seu cor seguís
bategant i que les molècules d'oxigen continuessin movent-se a través dels seus
pulmons: unes hores més, i hauria sucumbit.
La Callista, els
seus ulls grisos envoltats de cercles vermellosos, va agafar una esponja
mullada en aigua calenta i la va passar per la cara, el front i el coll d’en
Luke.
-Vaig haver de veure
com s'anava quedant sense forces mentre jo em debilitava més i més -li va
murmurar a la Leia, i es va estremir-. El vaig abraçar, però no podia tocar-lo.
Li vaig dir tantes coses...
Va allargar la mà i
va acariciar delicadament la galta d’en Luke amb la punta d'un dit.
I de sobte en Luke
va obrir els seus ulls blaus i va respirar fondo. Va parpellejar, i el color va
anar tornant a les seves galtes. Va fer diverses inspiracions més lentes i va
anar revivint, com en una d'aquestes seqüències de l'obertura d'una flor
obtingudes mitjançant una sèrie de fotogrames rodats al llarg de diversos dies.
- Estem fora de
perill? -Va preguntar.
La seva veu era un
grall enronquit, però era viu... Estava viu!
La Callista va
envoltar al Luke amb els braços. En Han, en Chewie i la Leia es van inclinar
sobre ells, havent de fer un gran esforç per mantenir-se immòbils i no
aixafar-los sota el meravellós pes del seu alleujament i la seva alegria.
-Sí, Luke, ara estàs
fora de perill -va dir la Leia-, i ja hem posat rumb cap a Yavin IV. Et
portarem a l'Acadèmia Jedi, on podràs descansar i recuperar-te.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada