38
Mentre la seva nau
seriosament avariada s'anava allunyant a poc a poc de Hoth, la Callista va
treballar colze a colze amb en Luke Skywalker. Els dos van lluitar
desesperadament contra el temps: van fer connexions d'emergència, van anul·lar
components destrossats i van tornar a col·locar l'equip més vital al seu lloc,
tractant de reparar cada avaria abans que es produís una altra.
Els wampes no havien
aconseguit obrir cap bretxa al casc del iot espacial, però havien causat molts
danys. Els propulsors subllumínics de la nau, que havien perdut més de la
meitat de la seva potència, els van anar allunyant del planeta gelat i, encara
que no de molt bona gana, van acabar col·locant-se en una òrbita de sortida.
Els motors van intentar fallar per complet en diverses ocasions, però van
aconseguir seguir funcionant.
S'havien quedat
sense hiperimpulsió, i el seu ordinador de navegació estava tan malmès que no
hi havia forma de reparar-lo. En Luke i la Callista es van endinsar en el camp
d'asteroides que s'estenia al voltant de Hoth amb els escuts al mínim de
potència i sense tenir pràcticament cap control sobre la seva trajectòria. Els
asteroides van començar a fer-se més i més nombrosos al seu voltant, i les
roques flotants van girar amenaçadores corbes al voltant de la diminuta nau. La
Callista tenia molta por, però no ho va expressar en veu alta.
Luke va alçar la
mirada cap a ella i la va contemplar amb els ulls enrogits i una mica
vidriosos, la cara tensa pel cansament i la preocupació. La Callista, amb la
seva rossa cabellera despentinada i els seus ulls grisos injectats en sang,
sabia que probablement tenia tan mal aspecte com ell, però una feble esperança
havia començat a donar una mica de color a la pàl·lida pell d’en Luke.
-Potser pugui usar
la Força per guiar la nau-va dir en Luke-. Si més no prou com per evitar una
col·lisió seriosa..., però no sé on anirem.
-Tant de bo pogués
ajudar-te -va dir la Callista-. Però no puc. No puc, i no m'atreveixo a
intentar-ho.
-Vas usar molt bé
l'espasa de llum contra les criatures de les neus -va replicar en Luke,
intentant tranquil·litzar-la, i no vaig percebre cap espurna del costat fosc.
No vaig sentir res del que vaig captar a Dagobah.
-No-va xiuxiuejar la
Callista-. No vaig permetre que arribés a aparèixer.
Però sabia que el
costat fosc hi havia estat, com unes ales negres suspeses en el límit de la
seva consciència que exigien ser alliberades. La Callista s'havia negat,
però... Oh, la temptació havia estat tan gran...
Els sistemes de
suport vital van estossegar i van morir entre un diluvi d'espurnes i un núvol
de fum dels circuits cremats. En Luke i la Callista van començar a extreure
components d'ordinadors no essencials, intentant aconseguir que els sistemes
tornessin a funcionar.
-Està tan danyat que
tan sols funciona a un deu per cent d'eficiència-va dir en Luke-. Això no
servirà de molt.
La Callista es va
estremir. La temperatura ja havia començat a baixar ràpidament dins de la
cabina.
-No sortirem
d'aquesta, oi? -Va preguntar amb tranquil·la i brutal sinceritat.
Luke la va contemplar
en silenci durant un moment inacabable, i després es va obligar a somriure.
-No de cap manera
òbvia -va acabar dient amb un sospir-. Però això només vol dir que hem de
buscar una solució que no és òbvia.
Luke i la Callista
van començar a inspeccionar els vestits ambientals que els wampes havien
esquinçat amb les seves urpes. Després, utilitzant diversos equips de
reparacions i pegats de roba que van trobar en paquets oblidats deixats allà
per algun mecànic d'estació desconegut de Coruscant, van aconseguir reparar un
vestit..., però només un.
Una hora després
l'atmosfera ja s'havia tornat perceptiblement més tènue, i la calor dels seus
cossos no podia fer gran cosa per escalfar la cabina a mesura que el fred de
l'espai anava infiltrant-s’hi.
Luke va lliscar els
dits sobre les rugoses protuberàncies dels toscs pegats amb què havien apedaçat
el vestit, i va prendre la mà de la Callista.
-Has de posar-te'l,
Callista.
-No permetré que et
sacrifiquis -va respondre la Callista-. Tu no vas deixar que ho fes a bord de
l'Ull d’en Palpatine.
Luke li va alçar la
mà i la va portar a la galta.
-No tinc cap
intenció de sacrificar-me -va dir-. Puc sumir-me en un profund tràngol Jedi i
reduir el ritme del meu metabolisme fins col·locar-me en un estat molt pròxim a
l'animació suspesa. Després esperarem..., sense perdre les esperances.
La Callista va
contemplar el vestit reparat, encara no molt convençuda, i després va clavar la
mirada en els límpids ulls blaus d’en Luke, desitjant poder llegir els seus
pensaments i les seves emocions.
-Potser pugui
utilitzar la Força per a contactar amb algú i enviar un missatge mitjançant els
meus pensaments -va seguir dient en Luke-. Dubto que ningú sigui capaç de
percebre-ho, però he d'intentar-ho.
La Callista va anar
lliscant lentament la gruixuda tela metal·litzada del vestit ambiental sobre
les seves llargues cames.
-Sí -va dir,
derrotada-, hem d’intentar-ho. -Va acabar de posar-se el vestit i va besar al
Luke abans de col·locar-se el casc-. Estaràs bé? -Va preguntar.
Luke va intentar somriure.
-Mentre estiguis
aquí per tenir cura de mi, sí.
Els ulls blaus d’en
Luke es van tancar i van girar lentament dins de les seves conques quan es va
enfonsar en els nivells més secrets de la seva ment, utilitzant les seves
tècniques Jedi per entrar en un profund tràngol les muralles invisibles el
mantindrien allunyat de la resta de l'univers.
La Callista anhelava
unir-se a ell, però la seva percepció de la Força s'havia tornat tan feble i
poc fiable que ja no podia utilitzar les seves antigues capacitats. Ni tan sols
podia iniciar el profund tràngol en què en Luke acabava de sumir al seu
organisme.
Va seguir
contemplant al Luke en silenci, sentint el dolorós bategar d'amor que omplia el
seu cor mentre lluitava amb el silenci de la Força dins la seva ment. Va tornar
a veure les fosques ombres de possibilitats agitant-se en els seus pensaments,
atraient-la amb una manera de tornar a usar la Força que resultaria tan
seductorament senzilla...
«Uneix-te al costat
fosc!»
... fins i tot si
això significava que havia de sucumbir a influències malignes. –No -va murmurar
per a si mateixa, encara que sabia que no havia de fer res que pogués treure al
Luke del seu tràngol.
La Callista va fugir
d'aquella fosca alternativa, espantada davant la facilitat amb què les
persistents ombres havien pogut arribar-hi en aquesta ocasió.
La cabina sumida en
el silenci estava cada vegada més freda. El vestit ambiental va cruixir al seu
voltant quan la Callista es va fer un cabdell al costat d’en Luke, conservant
les seves energies i desitjant estar al seu costat.
Luke semblava una
estàtua. Les gairebé imperceptibles exhalacions del seu alè havien format una
capa de gebre sobre les seves galtes. La Callista va desitjar desesperadament
poder percebre els seus pensaments i ser capaç de compartir els seus esforços
per enviar una súplica d'auxili..., però la ment d’en Luke continuava estant
tancada per a ella.
La nau avariada va
seguir flotant a la deriva pel perímetre exterior del cinturó d'asteroides, amb
els escuts al mínim i el sistema de suport vital pràcticament inservible, i la
Callista va romandre immòbil i sola en la foscor.
I mentrestant en
Luke Skywalker, allunyat de tot dins de la closca de la Força amb què havia
embolicat el seu cos i la seva ment, va concentrar els seus pensaments en un
sol projectil, un crit tangible llançat a través de l'espai i del temps. Les
seves paraules van tremolar dins la seva ment i van vibrar al llarg de les
línies de la Força que connectaven el que existia en el cosmos.
Es va recordar de
com havia penjat de les antenes inferiors de la Ciutat dels Núvols, suspès
sobre els núvols mentre s'aferrava desesperadament a les varetes de metall.
Llavors, quan encara no coneixia la veritat sobre la seva germana i abans de
comprendre que estaven units per una connexió invisible, en Luke havia llançat
una crida similar. Malgrat la seva ignorància, en Luke havia sabut a qui havia
de dirigir la seva petició de socors.
- Leia! -Va cridar
des dels confins del cinturó d'asteroides, enviant els seus pensaments a través
de l'espai en un missatge que vagaria per la negror i el buit-. Leia... Leia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada