YAVIN IV
45
Els disset
Destructors Estel·lars a les ordres del vicealmirall Pellaeon van sorgir de
l’hiperespai formant una flota impecablement disposada. Aquella formació tan
perfecta demostrava el grau de precisió i l’implacable dedicació assolida per
les noves forces imperials que havia forjat la Daala.
Pellaeon estava
immòbil al centre del pont del Tempesta de Foc, el Destructor Estel·lar que
l’almirall Daala havia comandat quan va fer caure el criminal de guerra Harrsk
en el seu parany, i contemplava aproximar-se la joia verda de la lluna
selvàtica, una esfera de vida maragda empetitida per Yavin, el monstruós gegant
gasós amb una gravetat que tirava de la flota de naus amb la que anava a
atacar.
El veterà militar
imperial va mantenir els ulls entretancats mentre clavava la mirada en els
visors de la torre del pont. S’havia retallat el seu bigoti canós, i s'havia
assegurat que els seus cabells quedaven pulcrament recollits sota la seva gorra
de vicealmirall. Pellaeon s'havia raspallat l'uniforme a fi de presentar una
imatge més imponent, doncs volia ser un autèntic líder per la seva flota en
aquella missió victoriosa. Tornar a estar al comandament d'una nau digna
d'aquest nom, en comptes del petit Destructor Estel·lar de la classe Victòria,
feia que se sentís envigorit..., tot i que el coronel Cronus utilitzaria la
flota de navilis carmesins per causar un significatiu grau de destrucció en els
mons que s'havien posat del costat dels rebels.
Pellaeon va pensar
en aquells dies en què havia manat el Quimera a les ordres del Gran Almirall
Thrawn, i en com de prop que havien estat de derrotar la Rebel·lió d'una vegada
i per sempre. Amb l’almirall Daala tornaven a tenir aquesta oportunitat..., i
Pellaeon no la desaprofitaria.
-Inserció orbital
acabada amb èxit, senyor -va anunciar la navegant des del seu lloc.
Pellaeon continuava
meravellant-se davant les noves oficials de la flota de la Daala, i li
sorprenia que totes semblessin servir a l'Imperi encara amb més dedicació que
els altres soldats.
- Algun senyal de
defenses? -Va preguntar.
La lluna selvàtica
semblava massa tranquil·la, massa vulnerable. A Pellaeon li sorprenia que un
lloc tan important per a la Rebel·lió no tingués cap defensa visible.
-No s'ha detectat
cap, vicealmirall -va dir el cap tàctic.
L'oficial, que pel
que sembla també sentia les mateixes preocupacions que el seu superior, va
emprar un to dubitatiu.
-Molt bé -va dir
Pellaeon, passant a la següent fase -. Despleguin la xarxa generadora
d'interferències. Hem de col·locar-la al seu lloc i deixar-la en condicions
d'operar abans que els bruixots Jedi puguin enviar un senyal d'emergència a les
seves forces militars.
Els disset
Destructors Estel·lars van llançar grups de petits satèl·lits transmissors que
van anar ocupant les seves posicions al voltant de la lluna verda, formant una
xarxa electromagnètica interconnectada capaç de bloquejar qualsevol missatge
que poguessin enviar els estudiants Jedi. Els satèl·lits interferidors només
van necessitar uns moments per situar-se en les posicions assignades i
transmetre un senyal de conformitat al Tempesta de Foc.
Pellaeon va parlar
per la unitat comunicadora del canal intern de la flota, i la seva veu va
ressonar en totes les naus.
-Que els equips
d'atac es preparin -va dir-. Iniciarem l'atac d'aquí a cinc minuts. Tots els
transports d'exploració de superfície i vehicles d'assalt de la jungla formaran
la primera onada. Els caces TIE proporcionaran cobertura aèria.
» El nostre objectiu
és un món relativament despoblat, i no hauríem de necessitar molt temps per
completar la missió. La victòria que obtindrem avui a Yavin IV suposarà el
primer gran pas en el renaixement d'un nou Imperi encara més fort que
l'anterior.
Pellaeon va tancar
el canal i es va recolzar a la barana del pont. Li agradava estar al capdavant
d'una operació d'èxit garantit, en comptes d'enviar un altre desesperat intent
de recuperar la supremacia imperial condemnada a fracassar. Pellaeon va pensar
en l'immens poder imperial que l’almirall Daala havia posat sota el seu
control.
No esperava molta
resistència d'uns quants aspirants a Jedi que mai havien hagut d'entrar en
combat.
El Súper Destructor
Estel·lar Martell de la Nit es preparava per sortir a l'espai des de l'estació
connectora oculta en les profunditats del buit galàctic. L’almirall Daala va
dedicar els últims moments de frenètica activitat a assegurar-se que tots els
preparatius del seu gran atac decisiu havien estat duts a terme de la manera
correcta.
En aquestes altures
el vicealmirall Pellaeon ja devia estar atacant la lluna dels Jedi, i la Daala
anhelava ser-hi amb ell per extreure una satisfacció personal de cada Jedi
mort, cada edifici rebel destruït i cada arbre envoltat en flames..., però no
anava a alterar els seus plans. Sabia que aquesta era la forma d'assestar el
cop psicològic als rebels. El seu atac inicial havia d'acabar amb una derrota
totalment aclaparadora de l'objectiu rebel.
En aquell mateix
instant, i de manera simultània amb aquesta gran ofensiva, el coronel Cronus
estava causant terribles danys amb els seus atacs de precisió quirúrgica contra
diferents objectius de la galàxia seguits per una ràpida fugida. El seu eixam
de navilis carmesins de la classe Victòria arribaria rugint a una velocitat
vertiginosa, destruiria els objectius més convenients i després tornaria a
desaparèixer en l'hiperespai..., deixant darrere d'ell la destrucció, la
confusió i el pànic.
Però la lluna
selvàtica de Yavin IV, amb el seu centre d'ensinistrament Jedi, seria la
veritable victòria simbòlica. La Daala va somriure, i els seus ulls verds van
adoptar una expressió absorta i distant mentre s'imaginava aquells fetillers
que encara no havien aconseguit dominar les seves habilitats sent atacats per
les forces tremendament superiors en nombre i poder d’en Pellaeon. Després es
va imaginar la desesperació que sentirien quan veiessin arribar la seva enorme
nau. Seria com un segon cop mortal: ni reforços ni una missió de rescat, sinó
un Súper Destructor Estel·lar negre. La seva desesperació quedaria decuplicada.
Després d'aquell
dia, quan la Daala partís triomfant, la lluna coberta de jungles de Yavin IV no
seria res més que una bola de cendres. Fins a l'últim estudiant Jedi havia de
morir, i els seus cossos quedarien escampats per la jungla en flames com un
missatge d'inequívoca claredat dirigit a aquells que seguissin gosant
resistir-se a l'Imperi.
Com a última ordre
abans del llançament, la Daala va dedicar uns moments a rebatejar la seva fosca
nau. A partir d'aquell instant el Súper Destructor Estel·lar seria conegut com
Cavaller del Martell, només per demostrar que la Daala tenia sentit de
l'humor..., sempre que el resultat final fos la derrota total i absoluta de
l'Aliança Rebel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada