30
La flota de la Nova
República estava duent a terme proves de velocitat i maniobrabilitat a
l'interior i l'exterior del sistema. Les naus d’Ackbar saltaven veloçment sobre
els esquadrons d’en Wedge mentre forçaven fins al límit les seves habilitats de
pilotatge, romanent en tot moment prou a prop per poder anar si es donava el
cas que la cap d'Estat tingués problemes.
Per sort tot havia
estat molt tranquil des de feia diversos dies, i no semblava que els Hutts
anessin a crear-los dificultats. La Leia havia enviat un missatge per
informar-los que creia que la seva missió acabaria dintre d'un o dos dies, de
manera que el general Wedge Antilles va decidir aprofitar aquella oportunitat
de gaudir d'un petit descans i va acompanyar a la Qwi Xux a la Lluna dels
Contrabandistes.
-Sempre em portes a
uns llocs tan interessants, Wedge... -Li va dir la Qwi, contemplant les velles
i precàries edificacions de Nar Shaddaa amb els seus ulls color indi plens de
sorpresa i absorbint àvidament tots els detalls.
Wedge va riure.
-Bé, diguem que
aquest no és precisament un dels llocs més..., romàntics que t'he ensenyat.
La Qwi va arronsar
les espatlles i va moure el cap. La seva cabellera semblava una massa de
fragments de vidre meravellosament entreteixits, i els flocs d'un blanc perlí
estaven formats per delicades plomes que brillaven al voltant del seu cap.
-No, però segueix
sent fascinant -va dir.
Tenia una curiosa
aparença d’elf i la lleu coloració blavosa de la seva pell li donava un encant
molt exòtic, però tot i això el seu aspecte general i el seu comportament eren
totalment humans.
Qwi Xux havia estat
sotmesa a un conscienciós rentat de cervell per convertir-la en dissenyadora
d'armes de l'Imperi quan només era una nena. Havia treballat en la Instal·lació
de les Goles, on havia ajudat a dissenyar l'Estrella de la Mort original amb
Bevel Lemelisk, i havia desenvolupat el Triturador de Sols sense ajuda de
ningú. Però la Qwi amb prou feines es recordava de tot allò, ja que el jove Kyp
Durron, envaït pels poders del costat fosc, havia esborrat una gran part de la
seva memòria en un desastrós intent de fer impossible que ningú pogués tornar a
crear armes semblants. Malgrat les moltes proves terribles que havia suportat,
la Qwi conservava un sentit de la meravella gairebé infantil que sempre
l'estava impulsant a descobrir coses noves. En Wedge la trobava molt atractiva,
i l'estimava més amb cada nou dia que passava al seu costat.
Van deixar la seva
petita llançadora a l'Autoritat del Port i van pagar una tarifa per garantir la
seva protecció, abonant un preu prou exorbitant perquè en Wedge estigués
raonablement segur que no tindrien cap problema. No portava uniforme i s'havia
posat una vella granota de vol, a les butxaques havia introduït tot un ampli
assortiment d'armament, comunicadors i balises localitzadores. En Wedge
esperava que no sorgiria cap dificultat.
Nar Shaddaa era un
malson d'edificis decrèpits, magatzems buits i portes tancades sobre les quals
havia escrit «Prohibida l'entrada» en nombrosos llenguatges. Aerolliscadors que
semblaven estar a punt de fer-se trossos solcaven el cel, amb els seus motors
que ningú es preocupava de netejar o ajustar escopint dolls de fum. Centres de
processament industrial llançaven residus tòxics a l'aire i als conductes de
drenatge.
L'atmosfera era
espessa i oliosa, i estava saturada de vapors que convertien la visibilitat en
l'equivalent a la que s'hauria obtingut mirant a través d'un got ple d'aigua
bruta. El planeta Nal Hutta ocupava una gran part del cel contaminat, una
inflada esfera verda, blava i marró que mig apuntava per sobre de l'horitzó com
un ull de gruixudes parpelles.
En Wedge i la Qwi
van anar per la sorollosa vorera mòbil i van contemplar els rètols lluminosos
que s'encenien i s'apagaven per anunciar serveis d'allò més estranys. Gegantins
hangars per a reparacions mantenien obertes les seves portes en un colossal
badall, plens de parts desmantellades robades de naus que no havien pagat
l’exorbitant tarifa de protecció, com sí havia fet en Wedge. La Lluna dels
Contrabandistes semblava un taller de mecànic de la mida d'un món, desordenat i
tacat de greix, ple de components descartats que tant podien acabar sent
d'alguna utilitat com, i això era igual de probable, romandre oblidats en un
racó fins a la fi de l'univers.
Els venedors ficaven
els seus carros en carrerons sota tendals impermeables que desviaven les
gotetes que queien dels desguassos superiors. Un alienígena que semblava una
enorme planta ambulant venia trossos crepitants de carn blavosa clavats en un
palet, i al seu costat hi havia un carnívor amb grans ullals que venia verdures
tallades en fines llesques. Els dos es fulminaven mútuament amb ferotges
mirades carregades d'animositat.
Van passar per
davant de sales de joc i cubicles de lectura de les cartes on els futurs eren
predits, guanyats o perduts. La Qwi va parpellejar mentre contemplava un joc
aleatori de llums que s'encenien i s'apagaven i les esferes metàl·liques
llançades pels jugadors. Si els jugadors aconseguien donar-li a una de les
llums mentre estava encesa guanyaven alguna mena de premi, que normalment
consistia en un cupó per poder participar en una altra ronda.
En Wedge va trobar
totalment incomprensibles els matisos del joc, però la Qwi els va anar
absorbint a poc a poc i va acabar movent el cap en una lenta sacsejada.
-Les probabilitats
fan que sigui extraordinàriament difícil guanyar en aquest joc -va dir.
Wedge va somriure.
-Ara estàs començant
a entendre-ho.
Un parell de velles
naus espacials van passar per sobre dels seus caps amb un rugit ensordidor, i
els sons de les explosions van fer que en Wedge aixequés la mirada. Les dues
naus estaven intercanviant trets, i de sobte la nau perseguidora va esclatar en
un núvol de metralla que es va precipitar sobre els edificis. Wedge va veure
com els clients asseguts en un balcó a l'altre costat de l'esplanada que es
disposaven a creuar sortien corrent per no morir quan els trossos de metall van
repicar sobre l'edifici. La nau victoriosa es va allunyar lentament: els seus
sorollosos motors havien estat tocats per diversos trets i estaven començant a
fallar. Els motors van deixar de funcionar amb una mena de tro ofegat, i la nau
va anar descendint en una veloç espiral fins que va acabar estavellant-se en la
llunyania.
La Qwi es va aturar
en una zona d'estacionament per a vehicles de manteniment i va inspeccionar la
taula que un venedor de carrer havia omplert de quincalla i objectes exòtics,
entre els quals hi havia botes fetes amb cuir de rancor i urpes lluents que el
venedor afirmava havien pertangut a uns wampes, aquelles temibles criatures
dels gels.
- Com sabem que
realment són el que vostè diu que són? -Li va preguntar la Qwi al venedor, una
criatura reptiliana de llarga front corbada i tres ulls escampats al llarg de
les seves prominents celles.
-Té la meva paraula
-va replicar el venedor.
-No, gràcies -va dir
en Wedge.
Va agafar la Qwi del
colze i la va portar cap a una petita cafeteria d'autoservei instal·lada sota
els tendals onejants d'un basar a l'aire lliure. Wedge va demanar les escasses
especialitats recognoscibles que figuraven en el menú, i va tornar amb una
safata plena de begudes multicolors que bullien i escumejaven, i pastissets de
delicades superfícies lluents.
-Aquest lloc és molt
diferent de Coruscant -va dir la Qwi, resumint les seves impressions de la
Lluna dels Contrabandistes-. Tot està molt més vell i gastat, i sembla tenir
molts anys d'antiguitat.
En Wedge va arquejar
les celles.
-Pots tornar a
dir-ho.
La Qwi parpellejar i
va mirar fixament.
- Per què hauria de
fer?
-Oh, oblida-ho -va
dir en Wedge, somrient amb indulgència.
Van escollir una
taula allunyada d'aquella en la qual dues enormes criatures de pell grisenca i
aspecte bestial es llançaven crits l'una a l'altra en el que semblava ser una
vella querella de sang o una simple discussió. Però com més estona va dedicar
Wedge a contemplar-la, més es va anar convencent que no passava res i que
aquell era el seu mètode habitual de conversar.
El para-sol que hi
havia damunt dels seus caps tenia un parell d’estrips que deixaven passar una
petita part dels residus líquids que plovien del cel, de manera que en Wedge i
la Qwi es van traslladar a l'altra banda de la taula, que estava relativament
neta. Van contemplar els carrers atapeïts i van veure un llarg mur format per
magatzems totalment idèntics, alguns vigilats i altres merament tancats.
La Qwi va prendre un
glop de la seva beguda i es va aixecar, sobresaltada, quan el líquid va
començar a escumejar dins de la seva boca. Se’l va empassar, va fer diverses
inspiracions ràpides i es va estremir.
- És molt bona, però
hauré d'anar amb compte i no beure’n molt! -Va panteixar.
-Vés prenent-la a
glopets i la gaudiràs més -va dir en Wedge.
-M'has ensenyat
tants llocs, Wedge -va dir la Qwi amb veu una mica absent mentre clavava la
mirada en un pastisset-. La Instal·lació de les Goles continua sent una taca
borrosa, encara puc recordar com era..., almenys des que em vas portar allà.
Era molt més petita que aquest lloc, i no hi havia tantes persones. Silenci,
intimitat, neteja... Tot era al seu lloc, i tot estava ordenat i resultava molt
fàcil de trobar.
-Però no hi havia
molta llibertat -va observar en Wedge.
-Sí, crec que en
això tens raó -va respondre la Qwi -. En aquella època no ho sabia,
naturalment. La veritat és que gairebé no sabia res... El nombre de records
dignes de ser conservats que tu m'has donat ja supera de molt el dels que vaig
perdre -va seguir dient-. Hi ha moments en què penso que Kyp Durron només va
eliminar les parts dolentes del meu cervell, deixant espai perquè tu em
mostressis més prodigis.
- Vols dir que creus
que mai recuperaràs el teu passat? -Va preguntar en Wedge.
-Les peces que
falten s'han esfumat per sempre -va dir la Qwi -, però les que segueixen aquí
són imatges molt vívides, fragments plens de llum i de colors que puc
relacionar entre si dins de la meva ment. Puc unir-los de tal manera que sembla
com si recordés el passat, tot i que una gran part d'això és només la meva
imaginació.
La Qwi va clavar la
mirada en els magatzems que s'alçaven a l'altre costat de la plaça, la seva
atenció sobtadament atreta per una cosa que acabava de veure.
En Wedge es va
dedicar a observar-la. Li agradava contemplar el seu rostre i veure les seves
reaccions davant coses noves, i això feia que ell també veiés els llocs
familiars amb nous ulls. En Wedge ho trobava molt refrescant.
La Qwi es va
encarcarar de sobte, i els seus llavis van deixar escapar una xiulada
absurdament estrident mentre feia una ràpida i entretallada inspiració d'aire.
Després es va aixecar, movent-se massa de pressa i enderrocant el seu refresc.
El líquid escumejant es va escampar sobre la taula.
- Què passa? -Va
preguntar en Wedge, allargant la mà cap al seu prim canell.
La Qwi va assenyalar
els magatzems.
-Acabo de veure’l...
Aquí! L'he reconegut.
- A qui? -Va
preguntar en Wedge, no veient res que se sortís de la norma.
La Qwi tenia una
vista bastant més aguda que la seva, en Wedge ho sabia per experiència pròpia,
però no va veure res de particular en cap de les figures que anaven cap als
magatzems: eren un assortiment d'humanoides d'aspecte esquerp, amb uns quants
alienígenes avesats per l'espai i un tipus bastant panxut, tots els quals van
desaparèixer dins del vell i brut edifici.
-El conec -va
insistir la Qwi -. Vaig treballar amb ell... Bevel Lemelisk. Vàrem dissenyar
l'Estrella de la Mort junts. Està aquí. Per què aquí? Com podia ser aquí?
En Wedge la va
abraçar, i va descobrir que tot el cos de la Qwi tremolava.
-Anem, Qwi... No
podia ser ell. -Va baixar la veu-. No pots veure res amb prou claredat des
d'aquí. Estàvem parlant dels teus vells records, res més... Això devia provocar
alguna reacció dins de la teva ment. No et deixis portar per la imaginació.
-Però estic segura
que era ell -va dir la Qwi.
-Potser era en
Lemelisk -va respondre en Wedge, reticent-. Però en aquest cas, què hi fa? La
Instal·lació de les Goles ja no és una amenaça. L'Imperi ha desaparegut. Potser
està treballant amb alguns contrabandistes.
La Qwi es va
asseure, encara visiblement afectada.
-No vull seguir aquí
ni un moment més -va dir.
En Wedge li va
oferir el seu refresc.
-Podem compartir la
meva copa. Vinga, beu -va dir-. Tornarem a la nostra nau..., a menys que
vulguis anar a la recerca d'una d'aquestes cases de banys dels Hutts de les que
tant hem sentit parlar, naturalment -va afegir amb un somriure maliciós.
-No, gràcies -va dir
la Qwi.
Bevel Lemelisk i els
seus acompanyants van anar pels carrers més allunyats del centre de Nar Shaddaa
fins que van arribar al sector dels magatzems. En Lemelisk s'aturava
contínuament per refregar els peus a les zones més netes del paviment,
intentant eliminar els residus enganxosos i les substàncies viscoses que
trepitjava cada vegada que desviava els ulls del camí.
El capità twi'lek va
desenfundar el seu desintegrador i va anar cap a un vell magatzem que tenia
aspecte d'estar bastant descuidat. L'enorme porta corroïda es trobava tancada,
i unes lletres gegantines pintades sobre la seva superfície plena de reblons
proclamaven que ELS INTRUSOS SERAN DESINTEGRATS i que l'accés a l'interior
estava RESTRINGIT..., però un instant després en Lemelisk es va adonar que a
Nar Shaddaa no hi havia cap lloc al que es pogués accedir lliurement, pel que
en realitat les advertències tot just tenien poca importància.
Mentre esperaven al
fet que el twi'lek obrís la gruixuda porta, en Lemelisk va mirar al seu voltant
i va contemplar la fosca i lúgubre ciutat. Va tenir la inquietant sensació que
algú l'estava observant, i va notar que se li estarrufava el borrissol. Va
girar sobre els seus talons i va mirar en totes direccions, però no va veure
res que se sortís de la norma. Quan el twi'lek va obrir la porta que va revelar
l'interior fred i saturat d'olor de floridura del magatzem, en Lemelisk es va
ajupir per ser el primer a entrar.
El twi'lek va
connectar una filera de panells lluminosos. Un d'ells va parpellejar i es va
apagar, però els quatre restants van projectar la seva bruta llum sobre el
magatzem ple de caixes. Un gran munt de recipients de càrrega s'alçava davant
de la paret del fons. Les superfícies dels contenidors estaven recobertes
d'inscripcions traçades en un llenguatge indesxifrable, i molts recipients
s'havien trencat i deixaven traspuar una substància d'aspecte inquietantment
tòxica.
El copilot humà va
cridar al Lemelisk amb un gest de la mà i va deixar anar un grunyit, i després
va portar al científic fins a un parell de caixes al centre de la sala. Les
petjades visibles al terra cobert de pols van indicar al Lemelisk que les
caixes havien estat col·locades allà recentment. Les inscripcions dels seus
costats les identificaven com «Sistemes d'inspecció de filtrat - Mostres de
control de qualitat».
Els guàrdies gamorreans
van obrir les caixes, apartant de banda el material d'embalatge autodigerible i
revelant un parell de nuclis d'ordinador de grans dimensions, dos vells
sistemes cibernètics bastant lents que ja havien quedat antiquats feia molt de
temps.
Lemelisk va reprimir
l'impuls de posar-se a riure. Allò era el millor que podia obtenir Sulamar amb
les seves grans connexions imperials? Va anar cap a les caixes i va treure la
pols que cobria les plaques d'identificació, intentant veure els seus números.
Aquells sistemes ja havien estat vells quan la Instal·lació de les Goles va ser
construïda, però si no tenia una altra elecció per a l'Espasa Fosca... en
Lemelisk va començar a pensar en les possibilitats. Era un desafiament, i li
agradaven els desafiaments.
Els nuclis
d'ordinador necessitarien grans modificacions i una considerable tasca de
posada al dia, però en Lemelisk sabia que si s’ho proposava podia deixar-los en
condicions de ser utilitzats. L'Estel de la Mort només tenia una mil·lèsima
part dels sistemes que havia requerit l'Estrella de la Mort original, ja que no
tenia defenses de superfície o habitacles per allotjar a un milió de
tripulants. L'Espasa Fosca només necessitava desplaçar-se a si mateixa i
disparar la seva arma, i això era tot. Els nuclis d'ordinador eren tan
prehistòrics que hi havia la possibilitat que fins i tot aquestes dues tasques
relativament senzilles resulten excessives per a les seves limitades,
capacitats.
La púrria de l'espai
que l'havien acompanyat fins allà es van posar ferms de sobte mentre en
Lemelisk estudiava l'equip. Els guàrdies gamorreans van grunyir i van girar
sobre els seus talons.
- Serviran, enginyer
Lemelisk? -Va preguntar en Durga el Hutt, emergint de les ombres sobre de la
seva plataforma repulsora.
Lemelisk, sobresaltat,
va apartar les làmines de material d'embalatge que li havien caigut a sobre i
va intentar compondre la seva resposta.
- Això és una
autèntica sorpresa, noble Durga! No sabia que seria aquí personalment.
- Serviran? -Va
tornar a preguntar en Durga.
-Es pot aconseguir
que serveixin -va respondre cautelosament en Lemelisk-. No sé què li va dir
Sulamar, però són ferralla de la pitjor qualitat. Tanmateix, crec que poden ser
millorats i posats en condicions. Donaré màxima prioritat a aquesta tasca.
-Excel·lent -va dir
en Durga-. He presentat les meves excuses a la cap d'Estat de la Nova República
i he posat fi a la nostra reunió diplomàtica. Tinc moltes ganes de tornar i
veure quins progressos ha anat fent en la meva superarma.
-Crec que quedarà
complagut, noble Durga-va dir en Lemelisk.
-Més val que així
sigui -va respondre en Durga-. Tornarem al cinturó d'asteroides en la meva nau
-va seguir dient-. Vull ser on pugui veure la meva Espasa Fosca.
Lemelisk va
assentir, totalment d'acord amb el hutt.
-Sortir de Nar
Shaddaa serà un gran plaer per a mi -va dir, inclinant-se cap endavant per
dirigir un murmuri de conspirador a la inflada massa del hutt-. Aquí hi ha
massa tipus desagradables!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada