Baix Rebel (II)

Anterior

II

Dos dies més tard, actuant seriosament, en Ry va lliscar la mà per l'estret coll del baix, acabant la cançó amb un profund glissand. Va sostenir la nota de fons prou com per colpejar-la un parell de vegades amb el colze dret, sobre el punt FX, i després va sacsejar el cap. L’Erik, atent a aquest senyal, va atacar un riff final amb els percussors tenors. Les mans d’en Hannis es van congelar a meitat de la seva dansa sobre el teclat tàctil. L'escola tècnica de Tuttin donava de menjar a una gran població estudiantil al menjador on Keth Beamis havia decidit celebrar audicions.

Amb el seu mobiliari multicolor de menjador empès a un extrem, la sala imitava l'acústica d'un auditori de dimensions mitjanes.

En Keth Beamis va posar el seu quadern de dades sobre una taula.

- Bé -va dir.

En Beamis portava un bigoti caigut i lluïa una cua rossa, que penjava sobre el seu clatell. En Ry no sabia molt sobre ell, més enllà del fet que recollia informació per a l'Aliança Rebel... i que tenia bona oïda per a tots els estils de música contemporània: Motor de nucli, minga, ostentació... i crepuscular, l'especialitat de Crit Llunyà.

- Quant de temps porteu tocant junts?

- Tres estacions -va dir en Ry, esglaiat per conèixer per fi aquest home de qui en Tet havia parlat amb tant respecte. I va afegir -: En Tet Tramys ens va ajudar a realitzar els nostres primers arranjaments de versions.

No faria cap mal recordar-li a Keth Beamis el seu contacte mutu.

- M'agrada com soneu. - El llarg nas i l'alt cap d’en Beamis li feien semblar un aristòcrata dels mons del nucli -. Bé equilibrat, i sorprenentment madur per la vostra edat. D'Lund, espero que et quedis per aquí una temporada després de graduar-te. No marxis i abandonis en aquests dos. Crec que en un futur molt proper estaríeu capacitats per dedicar-vos a temps complet a actuar.

En Hannis va assentir amb el cap, deixant que el serrell li caigués sobre els ulls. Va fer cruixir els artells sobre el seu teclat tàctil, un gest que significava que estava totalment satisfet.

L’Erik va aferrar les seves baquetes en una mà i les va sostenir contra la seva camisa verd pàl·lid.

- Hem aconseguit la feina, doncs?

En Beamis va somriure amb humor.

- És massa aviat per dir-ho, ja que encara he de visitar altres sistemes. Però crec que com a mínim us heu guanyat una prova final a la base d'operacions a Beltrix. Això suposant que les vostres famílies us deixin viatjar.

- Sí! – L’Erik va colpejar un platet.

En Hannis va somriure. Beltrix no estava lluny, però l’Erik mai havia estat fora de Tuttin IV.

- Serà millor que buideu el... eh... l'escenari.

En Beamis va fer un gest com separant les aigües amb les dues mans, fent una ullada a les taules i cadires apilades al llarg de la paret propera. Darrere dels mobles amuntegats, en Ry podia veure bocins de la pintura mural que alguna classe anterior havia pintat, retratant a l'Emperador Palpatine donant gambades de planeta en planeta, aproximant-se a planetes grisos plens de cràters i deixant un deixant de mons fèrtils, ben desenvolupats i rics mentre el seu Nou Ordre s'anava propagant. Llàstima que les coses no haguessin resultat ser així en realitat.

- Hi ha una altra banda esperant per preparar-se -va afegir en Beamis.

- Guau. – L’Erik va mirar el cronòmetre de la paret i va agafar el conjunt dels percussors tenors -. Arribo tard a l'entrenament d’smashball. Ajudeu-me a guardar això, nois.

En Ry va deixar caure el seu baix en un estoig encoixinat i va començar a deixar anar els plats de l'Erik. Li ho diré demà, va decidir.

Després que van acabar de carregar tot en el lliscant d’en Hannis, en Ry passejà de tornada al menjador escolar. En Beamis seguia assegut a la seva taula a prop del vergonyós mural, acariciant el seu bigoti mentre tocava una banda de més edat. En Ry va donar un cop d'ull amb més deteniment als músics i va mostrar un mig somriure. Era un grup de b'ssa nuuvu, amb la instrumentació tradicional de fizz, Kloo, bandfill i ommni. El musculós intèrpret de banya Kloo es balancejava de costat a costat, fent oscil·lar la seva banya davant seu. En Ry es va preguntar si també els intèrprets de b'ssa nuuvu lliscaven fora de la realitat en un estat de l'espai-temps on només existia la música.

I ara en Ry el va reconèixer. Onjo Fegel havia sopat a la taula del governador Shran Etison, la qual cosa tenia sentit, ja que el governador Etison era un fanàtic de la b'ssa nuuvu. L’Etison semblava decidit a donar-li una educació social adequada... i potser convertir-lo als seus propis gustos musicals.

La vida havia estat diferent abans que marxessin els seus pares. Pensava que es portava bé amb ells, millor que gairebé tots els seus amics i els seus grans.

Les cadires darrere d’en Beamis estaven lliures. En Ry es va posar en una i es va deixar caure, recolzant els dos peus al seient d'una altra cadira.

Després que en Beamis fes sortir al grup de l’Onjo fora de l'escenari, dos oficials de les Forces de Seguretat del Sistema Tuttin uniformats de negre van irrompre al menjador.

- Keth Beamis? -Va preguntar el seu líder.

En Ry va lliscar cap enrere per seure recte. Què voldrien les FSST d'un grup de músics?... Llevat que haguessin descobert les connexions d’en Beamis amb l'Aliança.

En Beamis es va posar dret, es va estirar amb aire casual, i va flexionar els dits, sacsejant el cap i enviant la cua de cavall sobre una espatlla.

- Hola, oficials. En què puc ajudar-los?

- Faci el favor d'acompanyar-nos -va respondre l'home de les FSST que havia parlat.

L'uniforme negre feia que la seva pell es veiés pàl·lida amb un lleuger to rosat. Va fer un altre gest.

- I tu també, noi. Tenim algunes preguntes.

El cor d’en Ry va començar a colpejar a ritme de motor de nucli.

En Keth Beamis arquejà les celles.

- Estaré encantat de parlar aquí amb vostès -es va oferir, amb una veu tan calmada que en Ry de sobte va dubtar que fos en absolut un espia de l'Aliança.

- Bé, ja veurem fins on arribem.

L'oficial de les FSST de pell rosa pàl·lida va recolzar un peu sobre una cadira turquesa buida, els seus reforços avançaven cap a la porta doble principal de la sala. En Ry es va preguntar si esperaven que en Beamis sortís fugint. El pols d’en Ry va seguir accelerant. Confiava en no fer res estúpid, com sortir corrent ell mateix.

-Va venir vostè al sistema Tuttin des de Thabit -va dir en Rosita mirant un quadern de dades.

-Això és correcte.

- Va fer vostè investigacions allà sobre una dona anomenada Maiferri Tag?

Un cop més les celles es van arquejar.

- No vaig poder trobar-la -va dir en Beamis -. Vàrem programar una audició amb diversos mesos d'antelació, però no va aparèixer. Espero que no li passés res.

L'oficial de suport es va acostar més, mantenint una mà massa casualment a prop del seu blàster.

- El que va passar -va dir-, és que la van arrestar sota càrrecs d'espionatge. Beamis, serà millor que parlem, i no aquí. -Els seus llavis es van corbar -. En privat.

Hi havia hagut un temps, abans de l'Imperi, en què en Ry pensava que els oficials de les FSST eren durs, forts i virtuosos. Recentment, les FSST havien atret persones que només volien intimidar altres persones.

En Beamis va somriure amablement.

- Una cosa bona sobre de no tenir res a amagar-se és que no tens res a témer. Vés a casa, Ry. Vaig a parlar amb aquests cavallers.

- Ell també ve -va dir en Rosita.

- Oh, és clar.

En Ry va arronsar les espatlles, tractant d'imitar l'aparença d'absoluta despreocupació d’en Beamis. Va deixar caure les dues mans als costats mentre seguia l'oficial principal a un lliscant de patrulla que esperava, un recent model blau i blanc al que semblaven haver-li sortit diverses aletes de refrigeració per tot el compartiment del motor. En Ry va lliscar en un seient del darrere amb Rosita a la seva dreta i en Beamis assegut més enllà d'ell. Si les FSST estiguessin realment preocupades, li haurien posat manilles. O no?

Potser no. Potser dispararien primer i preguntarien després.

Va ser un curt viatge de tornada al Centre Administratiu de marbre blanc. Situat als peus dels penya-segats grisos que havien atret les empreses mineres feia un segle, l'ala oest del Centre albergava la mansió del governador Etison. Els reforços d’en Rosita els van conduir a l'ala est, a les oficines dels oficials, on van baixar diversos nivells amb ascensor.

En Ry va marxar obedientment per un passadís gris que acabava en una àmplia sala d'espera. Al llarg d'una paret hi havia una filera de cel·les de detenció amb tanques d'energia.

- Seguretat de Thabit no arribarà fins d'aquí en un parell d'hores més -va dir en Rosita -. Mentrestant, simplement volem evitar que us prengueu unes vacances no autoritzades.

Va fer un gest cap a una cel·la de detenció.

En Beamis va fer un pas endavant.

- Senyor, no pot detenir ciutadans respectuosos amb la llei de l'Imperi sense una causa adequada. Li puc donar un compromís de bona conducta.

- Crec que aquesta vegada la causa és adequada. A dins, Beamis. Tu també, fill. Tres cel·les més enllà. Pel que sé, ets còmplice.

- Còmplice? -va repetir en Ry, amb el pànic corrent-li finalment per la gola -. Jo sóc... ell és... escolti, truqui al governador Etison. Ell respondrà per nosaltres dos. Només estava fent audicions per a unes actuacions. És un caça-talents musical...

- I jo sóc la dona àvia de l'Emperador. - Un ajudant d’en Rosita va agafar l'espatlla d’en Ry i li va donar una empenta. En Ry va entrar a batzegades a la cel·la més propera. Es va donar la volta ràpidament. En aquells dies, la barrera d'energia ja brunzia i guspirejava. Els oficials van conduir a Beamis a una cel·la una mica més enllà en la fila.

-Hi ha hagut un error -va insistir en Beamis, entrant a la cel·la -. Ry, no et preocupis. Parlarem amb la gent de Thabit, i després podràs arribar a casa, tard, però a temps per sopar.

Un ajudant administratiu, assegut en un terminal de dades a diversos metres de distància, va aixecar la mirada quan els oficials se’n van anar, després es va tornar cap al seu terminal.

En Ry va parpellejar, massa atordit per fer molt més. Què acabava d'ocórrer, i per què Keth Beamis actuava amb tanta tranquil·litat? En Ry va tornar a mirar cap a la fila de cel·les. En Keth Beamis estava assegut, mirant en direcció oposada. Semblava una advertència que no tractés de comunicar-s’hi. En Ry va mirar en l'altra direcció i es va quedar observant l'ajudant, que treballava en silenci. El silenci subterrani feia que en Ry se sentís com si s'estigués asfixiant-se sota una pesada manta, amb taps per les orelles i els ulls embenats. Va taral·lejar uns compassos de "Ulls Foscos, Tebis Pensaments" i es va preguntar on estarien els seus pares. L'ascens d’en Tendis Ancum li havia posat al capdavant d'una fàbrica. La mare d’en Ry sempre havia treballat com el seu ajudant, però era també una música de formació clàssica, una soprano de veu dolça que podia commoure fins a les llàgrimes a l'audiència més freda.

En Ry va estrènyer un puny, decidit a no plorar ara. Encara no podia creure que els seus pares no l'haguessin portat amb ells. Els seus missatges sempre incloïen disculpes per no escriure sovint, però això servia d'escàs consol. A part d'en Hannis i l’Erik, se sentia sol en la seva pròpia ciutat.

Va deixar de taral·lejar. La música crepuscular no era la més adequada quan ja t’estaves asfixiant en el teu propi dolor i por.

No portava assegut molt de temps, quan l'ajudant administratiu es va posar dret i va caminar cap a ell. L'home va teclejar una seqüència de codi en el panell tàctil a la porta d’en Ry, i de sobte les espurnes i els espetecs es van aturar.

- Etison diu que respondrà per tu -va dir -. Vés a casa. T’esperen per al sopar. Això sí, no surtis de la ciutat.

- Cap problema. – En Ry assenyalà la fila de cel·les -. Què passa amb ell? -va preguntar en veu baixa. La seva veu es va trencar en l'última paraula-. No pot venir amb mi?

- No -va dir l'ajudant.

En Ry va estrènyer les dues mans per evitar que tremolessin. Això no era una pujada d'adrenalina. Era por per un amic, i no li va agradar.

***

El sopar d’en Ry li va com una pedra a la boca de l'estómac. Hi havia trucat a l’Erik i al Hannis tan aviat com va acabar de menjar, i ara estaven drets al costat del seu llit. Després d'agonitzar pensant en quant explicar, va decidir explicar-ho tot. Els seus amics no li delatarien, i serien cauts.

- Jo podria furgar en la base de dades del governador Etison -va concloure -. Estic segur que podria aconseguir que la cel·la d’en Beamis s'obrís el temps suficient com per entrar i treure’l.

El cap de l'Erik seguia tremolant. Des que en Ry li havia fet jurar mantenir el secret i li havia explicat els codis de baix, s'havia quedat mirant el cobrellit.

- No ho sé -va dir -. Això sona terriblement perillós. Els meus pares podrien ser expulsats de l'escola si em fico en aquest tipus de problemes. I què hi ha d’en Teki?

La germana petita de l'Erik només tenia quatre anys locals d'edat.

- Això ens ve massa gran, Ry.

En Hannis va esbufegar.

- Massa gran? Per a nosaltres? Crec que és totalment genial.

Els avis d’en Hannis havien estat aristòcrates dels mons del Nucli durant la República. Els seus pares havien fugit a la Vora Interior quan l'Imperi va estrènyer la seva adherència, i ell sempre havia considerat la vida com una mena de joc. La seva perícia amb l'electrònica - especialment de la música i de les comunicacions- li oferia un munt de joguines.

- No. – L’Erik poques vegades parlava del seu passat. Ara, les seves celles es van arquejar mentre declarava -: Nois, podrien matar-nos. Penseu en el que això suposaria per als vostres pares.

 Per als seus pares? En Ry va esbufegar.

- Als meus pares no els hi importo un pel de ranat...

El comunicador brunzí en la seva paret.

- Què? -va preguntar.

- Ryley. - La veu pertanyia a l'ajudant del governador Etison, la capitana Hall -. Es requereix la teva presència a l'oficina del governador E.

- Allà estaré, senyora -va dir al comunicador. Després va baixar la veu -. Ho veieu? Està passant alguna cosa. Torneu a les vostres cases, i jo faré el que pugui. Per mi mateix.

- Truca’m -va insistir en Hannis.

-Compte també amb mi -va afegir l’Erik -. Però vés amb compte.

Tres minuts més tard, en Ry estava dempeus davant l'escriptori del seu mecenes. Shran Etison vestia de color caqui Imperial amb un aire incòmode, no era d'estranyar, ja que havia nascut en un tranquil món miner. Tenia una reputació d'administrador competent, i de tant en tant en Ry veia indicis que el governador Etison tenia tènues dubtes sobre l'Emperador Palpatine i el seu Nou Ordre.

No va mostrar cap dubte ni vacil·lació alguna aquesta nit. El governador estava assegut davant del seu ajudant vestit de negre, recolzant les dues mans sobre el seu escriptori. Les seves amples espatlles, la seva mandíbula ampla i les seves temples amb lleugeres cicatrius insinuaven la seva carrera com heroi de l’smashball. Els seus dits es van moure rítmicament.

- Espero que l'audició anés bé.

En Ry es va asseure a la seva cadira addicional. Tenia ganes de preguntar-li què havia passat amb Keth Beamis.

- Bastant bé. El caça-talents pensava que podríem tenir una oportunitat d'aconseguir treball en una autèntica gira.

Les mans del governador Etison van deixar de moure’s. Va aixecar la vista cap a la capitana Hall, una dona robusta amb trenes grises enrotllades a la part posterior del cap.

- Ry, em temo que en Keth Beamis pot haver complicat aquesta possibilitat.

En Ry va aixecar una cella amb el que esperava que fos un aire de lleu curiositat.

- Què va passar? Per descomptat, semblava estrany que el detinguessin.

El governador Etison mirà al seu ajudant. En Ry va pensar que la cara del seu mecenes semblava més gris, les seves línies de preocupació més profundes del que és habitual.

- Digui-li, capitana Hall.

La Hall va brandar el seu quadern de dades.

- Els homes de Thabit tenien una sèrie de preguntes per a ell. Resultava evident que havia intentat posar-se en contacte amb una dona que recentment ha estat descoberta com una espia rebel. En comptes d'això, va tractar de parlar de la teva banda.

- De nosaltres? - El llavi d’en Ry es va crispar. Estava de nou en problemes?

- Sota certes persuasions, els agents rebels comencen a parlar i segueixen parlant. Procediment estàndard -va afegir.

Un calfred va recórrer l'espina dorsal d’en Ry. Si havien usat drogues de la veritat amb Beamis, estava perdut. Ni tan sols el governador Shran Etison podria salvar-lo si en Beamis l’havia implicat... però, ara que ho pensava, no estaria ja sota arrest si això hagués passat?

- Creiem -va continuar dient la Hall -que volia parlar de la teva banda per mantenir la seva ment en temes segurs.

- Què vol dir?

Calma. Mantingues la calma.

El governador Etison es va inclinar cap endavant. Quan va creuar les mans sobre l'escriptori, va flexionar les espatlles.

-Sembla que el teu amic Keth Beamis estava implicat en una xarxa d'espionatge rebel, Ry.

En Ry es va quedar bocabadat, exagerant l'expressió. Aquesta reacció li faria semblar un nen petit, però era millor que aparentés ser el més innocent possible.

- Així que quan va tractar de parlar sobre la teva banda en lloc de Maiferri Tag -va continuar l'ajudant -, van deixar que ho fes per un temps. El millor és deixar que el... subjecte s'escalfi i s'acostumi a parlar. No feia més que insistir que estàveu a punt per al circuit, i que li hagués encantat oferir-vos un contracte.

Aquesta no era forma d'acabar una explicació.

- I després?

El governador Etison va sospirar.

- Va usar un truc estàndard Rebel. Es va suïcidar abans de poder revelar cap informació real. Vàrem trobar un cristall d’affide sota de la seva llengua. Un verí molt ràpid. Seguretat em diu que poden ocultar-lo sota una barrera impermeable a l'interior d'una dent perforada. Va haver d'estar traient-se’l amb la llengua mentre xerrava sobre la teva banda. Ho sento, Ry. T’estava usant.

 En Beamis era mort? En Ry va tancar la boca. Òbviament, en Beamis es va suïcidar abans que trair en Ry i els seus amics, o qualsevol altre agent en el lloc. Abans de dir als imperials que no podien enviar a Ry fora del planeta perquè una cèl·lula rebel el necessitava aquí, recopilant informació -sobretot sobre la "nova nau de guerra" de la qual en Ry acabava de parlar-, havia fet el salt final.

Per un moment, en Ry es va odiar a si mateix per involucrar-se. Després, la seva necessitat de culpar algú va aparèixer i va recaure en els seus pares. Havien seguit cegament a l'Imperi, i l'havien abandonat. Si encara que haguessin estat allà, això no hauria passat.

La Hall va recolzar el seu pes sobre l'escriptori del governador, estirant els dos colzes.

- Així que tenim una oportunitat que serveixis a l'Imperi, Ry.

El governador Etison va agitar una mà en l'aire.

- Sí, i encara gaudiries de la teva passió número u. Tinc molt bons records dels meus dies en els escenaris -va afegir en veu baixa.

Feia vint cicles planetaris, l’Etison havia tingut la seva pròpia petita banda de b'ssa nuuvu. Era una de les raons per les quals mimava a Ry i als seus amics.

En Ry va fer un esforç per recolzar-se cap enrere en la seva cadira i creuar un turmell sobre l'altre genoll. Servir l'Imperi? No després d'haver trencat la seva família, per molt voluntàriament que s'haguessin marxat seus pares. Però ell volia seguir actuant. Ho desitjava amb més força que qualsevol altra cosa en la vida.

- Mira, Ry. – L’Etison va agafar un llapis i el va fer girar entre els dits de la mà esquerra -. Amb aquestes noves circumstàncies a Thabit, hi ha sospites que l'agència de talents d’en Beamis a Beltrix és un centre d'intel·ligència rebel. Però és només una sospita. Volem que tu i els teus amics els hi poseu un parany. Faré córrer la veu que podríeu estar portant alguna informació il·legal, i veurem qui es reuneix amb vosaltres... i què fan al respecte. No et preocupis -va afegir ràpidament -. Inclouré ordres que no us facin cap mal, sota les penes més severes.

-Gràcies.

En Ry odiava que li tremolés la veu d'aquesta manera.

- Ningú podria sospitar que vosaltres treballeu per a mi. Te n'adones?

- Per descomptat.

- Bé. I si m'ajudeu, m'encarregaré que Crit Llunyà es passi l'any que bé completament fora de l'escola tècnica. Podreu actuar en aquest circuit, amb o sense contracte de l'agència de talents. Fins i tot si es desmantella el seu negoci, encara tinc contactes en els clubs d'oficials. Aquesta és la vostra gran oportunitat.

En Ry va tractar d'empassar saliva però no va poder fer-ho amb la seva boca seca i la gola aspra.

- Té raó - va aconseguir dir -. Gràcies!

***

Un dia després, Crit Llunyà embarcà en un transport cap a Beltrix. Dempeus a l'interior d'un ressonant hangar, en Hannis va mirar com Onjo Fegel pujava la funda de la seva banya Kloo a la cinta d'embarcament d'equipatges. Fins aquell matí, en Ry no havia sabut que l’Onjo Fegel s'havia graduat a l'Acadèmia de Servei Imperial... en Intel·ligència. Durant la durada d'aquest viatge, a Crit Llunyà li havien imposat els serveis d'un intèrpret de banya Kloo amb talent musical... però totalment fora de lloc.

Eren una banda de música crepuscular, no de b'ssa nuuvu! Si el governador Etison encara estava intentant captar Ry cap als seus propis gustos musicals, acabava de perdre a diversos parsecs del terreny que hagués guanyat. Havien assajat una vegada abans de marxar cap al espaiport. Sonaven de manera malaltissa.

Quan Ry pensava amb Keth Beamis, se sentia encara més malalt. I, què seria del seu vell amic Tet Tramys?

Havia d’advertir-los que es desfessin de tots els arxius sospitosos i enviessin lluny a qualsevol que pogués ser reconegut. Però durant tot el dia, l’Onjo havia estat enganxat a ell com un mynock sobre un cable d'alimentació, impedint-li parlar amb Hannis o l’Erik sobre l'enviament d'un missatge codificat. I només tindrien un dia a bord per esbrinar com fer que Crit-Llunyà-amb-una-banya-Kloo deixés de sonar com una rajada de giddies en zel.

Es va lligar en un desgastat seient encoixinat en el compartiment de passatgers del transport.

No hi havia finestres. Només una sèrie de sons metàl·lics, i després una veu distorsionada pels altaveus de la cabina, van confirmar que l'enlairament era imminent. Poc després, el transport va començar a tremolar. Va tremolar durant diversos minuts, seguit d'una sèrie de sacsejades que van fer que en Ry s'alegrés d'haver-se saltat el dinar.

Un llum intermitent va marcar el final de l'obligació de portar els arnesos. L’Onjo es va aixecar, es va estirar a esquerra i dreta, i després es va allisar el vestit de vol. En Ry mai havia advertit com eren de subtilment còmiques les seves galtes lleugerament arrodonides i el seu nas petit a la seva cara. Les seves mans grassonetes sobresortien en els extrems d'unes mànigues massa curtes.

- Hem de tenir un chadra-fan de pilot -va dir secament -. Teniu fam, nois?

En Ry no tenia gana, en absolut, però va seguir a Onjo per la nau cap a la cabina menjador. Igual que el compartiment de passatgers, no tenia finestres, ni pantalles externes... res per donar-li una idea dels anys llum que estaven creuant. Un truc brut més de l'univers.

Les llargues taules s'estaven omplint ràpidament, i la tripulació del transport estava repartint una safata de dinar de menú únic. L’Onjo els va conduir des de la línia de recollida a un lloc prop d'una mampara. Va tocar el control de calor a la safata del seu esmorzar, i després va aixecar la tapa amb un gest dramàtic.

- Meravellós -va exclamar -. Carn misteriosa número dotze.

En Hannis va somriure dèbilment. En Ry tampoc va trobar particularment divertit l'acudit de l’Onjo. Es va posar a menjar.

Després de dinar en silenci durant deu o dotze minuts, l’Onjo va tallar un tros de carn i el va brandar davant l’Erik.

- El que cal -va dir -és un riff brillant en els platerets. Faràs que la gent s'adormi.

- És música crepuscular, no b'ssa nuuvu. – L’Erik, normalment una de les persones més pacients que en Ry coneixia, va posar els ulls en blanc -. Mira, Onjo, entenem que això no és un concert real, ja no. Però no tractis de fer que Crit Llunyà soni com una cosa que no és.

- Per a aquest mercat, la b'ssa nuuvu sempre és el millor ritme. – L’Onjo onejà una última vegada el mos i després se’l va ficar a la boca -. Oficials. Gent gran, o que envelleixen ràpidament. Fins i tot més velles que jo.

Va somriure com si hagués fet una altra broma.

En Hannis murmurà quelcom al seu plat.

- Què has dit? -va preguntar l’Onjo amb la boca plena.

En Hannis va aixecar la barbeta.

- Keth Beamis no va oferir aquesta audició a la teva banda de b'ssa nuuvu.

L’Onjo es va inclinar sobre la taula.

-Hi ha molt més en una audició que quedar-se dret amb els ulls tancats. No esteu preparats per al món real.

-Estem preparats -va insistir en Ry.

L’Onjo va aixecar una cella.

- Preparats? I ho diu el nen que suposa que l'Agència de Talents Holstrum de Beltrix va a prestar-li un amplificador per al seu baix? Pensa-ho bé, vols? No poden deixar que cada principiant de fora del sistema prengui prestats els seus equips.

Amplificador? Però...

En aquell moment, una solució va creuar per la ment d’en Ry. Silencià la imminent rèplica de l'Erik amb una ràpida puntada a la canyella. L'alt percussionista parpellejà, va aixecar les celles, i després es va tirar cap enrere de nou.

La ment d’en Ry girava a tota velocitat. El seu baix vye era un invent recent, auto-amplificat... una mena de retorn a l'acústic, però amb les comoditats de la distorsió artística. L’Onjo havia confós aquest instrument amb el baix mando, un instrument de b'ssa nuuvu que amb prou feines se sentia per sobre d'un sòlid conjunt de percussió llevat que es connectés a un amplificador.

- Per Kessel! Tens raó -va exclamar. Estava practicant molt a fingir ignorància darrerament-. Creus que he comès un error, comptant amb ells? En realitat no creia que voldrien que pugés un amplificador de baix a bord. Utilitzem el nostre pes permès a l'equip d’en Hannis i l’Erik.

Sonava marginalment lògic, i pel que semblava l’Onjo s'ho va creure. En Ry va haver de suportar deu minuts d'històries sobre músics que es presentaven sense preparació als concerts, i les seves nefastes conseqüències. Finalment, l’Onjo va anar a buscar un droide de neteja.

En Ry va cridar l'atenció de l'Erik tamborinant amb els seus dits sobre la taula.

- Distreu-lo durant uns minuts -va xiuxiuejar.

Quan l’Onjo va tornar, l’Erik es va posar dret.

- Saps? -Va dir -. Sempre m'he preguntat quina és la diferència entre el ritme de b'ssa nuuvu i el de minga. No hauràs portat alguna gravació?

L’Onjo va quadrar les espatlles, va estirar el coll, i s’ho va fer per mirar per sobre del seu nas a l’Erik, que era mig cap més alt.

- I tant que sí -va dir -. Ho dius de debò?

- Has d'estar constantment aprenent si no vols que t'enxampi el nexu.

L’Onjo va somriure a mitges.

- Aquesta és la cosa més sensata que he escoltat de cap de vosaltres, nois. Erik, tens potencial. - Va posar un braç sobre l'espatlla de l'Erik -. Us veurem d’aquí a una estona -va dir a Ry i Hannis.

Per crèdit de l’Erik, no es va apartar del braç ni arrufar el nas davant els intents de l’Onjo de resultar graciós.

En Ry es va quedar quiet fins que l’Erik i l’Onjo van desaparèixer per l'escotilla principal del menjador. Després es va inclinar cap al Hannis, parlant en veu baixa. No hi havia descartat que l’Onjo o l’Etison haguessin col·locat altres oïdes entre els passatgers.

- He pensat en una manera d'advertir a la nostra gent que hi ha un espia a bord. Però necessito saber la freqüència de comunicacions de la nau. Tens alguna idea de què s'utilitzen?

- Per descomptat. – En Hannis va arronsar les espatlles, somrient -. La vaig descobrir abans d'embarcar.

- M'ho havia imaginat. –En  Ry va colpejar l'espatlla del seu amic -. Llavors anem al celler de càrrega. Ràpid.

En Ry va mostrar el permís del governador Etison al primitiu droide de seguretat que custodiava el compartiment d'equipatge, i els van deixar passar. Ell i en Hannis van entrar ràpidament, esbufegant.

- S'ha confós i creu que toco un baix mando -va explicar en Ry mentre obria la funda del seu vye -. Dóna'm aquesta freqüència. I quant trigaries a canviar la placa de coberta d'un comunicador per la d'una presa de corrent?

- No trigaria ni... oh! –En Hannis va assentir vigorosament -. Vas a connectar el comunicador i fer creure a aquest Shroob pompós que estàs utilitzant una font d'energia per amplificar-ho! Hi hauria d'haver pensat en això.

-Ho hauries fet. Només que aquesta vegada se m'ha acudit a mi abans.

En Ry va dubtar només un instant abans de posar-se a treballar sobre el seu estimat instrument. Mentre en Hannis retirava plaques de coberta de la mampara, en Ry va treure una multieina de la seva butxaca i acuradament la va fer lliscar en la caixa de ressonància de plasté negre de l'instrument, prop del lloc on el coll s'unia al cos. Situat a l'interior hi havia un petit amplificador intern de metall. El va estudiar acuradament. Ell era músic, no un pirata electrònic...

-Té -va dir en Hannis apartant-se de la mampara -. Sembla que estàs utilitzant un circuit amplificador senzill. Perfecte per enganyar un simple músic de banya Kloo. Tens algun problema amb això?

-Vull tornar a calibrar això per transmetre en la freqüència que m'has donat, però...

-Fàcil. –En Hannis agafà l'instrument i la multieina -. Trigaré dos segons... fet.

Li va tornar els objectes just quan l'escotilla es va obrir. L’Erik i l’Onjo es van unir a ells.

- Molt bé -va declarar en Ry, subjectant el seu baix amb aire casual i sostenint-lo contra el seu pit -. Tenim menys d'una hora per tractar de fer que aquest grup torni a sonar com una banda.

En Ry va ajudar a l’Erik a acoblar les seves percussions i platerets al voltant del "tron" muntat sobre repulsors. En Hannis va extreure el seu teclat tàctil d'un munt d'equipatge. L’Onjo va muntar la banya Kloo.

Llavors en Ry va començar a marcar un ritme lent per al seu número de l'audició.

No hi havia temps per elaborar una línia de baix genuïnament musical en codi. La nova línia d’en Ry era plena de notes dissonants, però ara no podia evitar això. Lletra per lletra, va codificar un nou missatge, enviant-lo a través del comunicador mentre tocava: Beamis mort. Espia a bord. Batuda planejada. Destruir registres.

Quan van acabar, en Hannis es va passar dues mans pel seu pèl llarg.

- Ha estat horrible.

- Ho sento -va respondre en Ry -. No estic acostumat a sentir una banya Kloo aquí. - Va mirar l’Onjo i va arronsar les espatlles -. Provem una altra vegada.

Aquesta vegada, sabent per endavant el que havia de dir, ho va fer una mica millor triant notes inicials que s'assentessin sobre una base que encaixés en l'estructura d'acords de la cançó. Encara hi va haver una nota tan dissonant que fins i tot l’Onjo va fer una ganyota. En Ry va respondre amb un gest de dolor per la seva banda, però quan van acabar el numero, després d'haver enviat l'advertència dues vegades, va començar a sentir-se millor.

Tant de bo hi hagués algú escoltant. I amb sort, a ningú de la cabina li importaria massa que sortís música del transmissor de la nau. A jutjar per l'estat de l'interior, no hi havia res que li importés massa a la tripulació. Aquest era un vol de subministraments de baixa prioritat.

- Onjo -va sospirar en Hannis -, podries almenys intentar que les teves frases encaixin amb el nostre estil? vinga. Aposto a què podries tocar música crepuscular fins i tot adormit.

Els petits ulls rodons de l’Onjo es van estrènyer.

- En efecte, podria.

Aquesta vegada, en Ry va tornar a tocar la seva línia de baix original, la qual contenia el missatge sobre l'enviament de metall fora del planeta. Per què no? Si hi havia algú de Beltrix escoltant, no passava res si tenien la història completa.

- Ah -va dir l’Onjo baixant la seva banya -. He d'admetre que això ha sonat millor.

En Hannis va fer cruixir els seus artells sobre el teclat tàctil.

- Sí, jo també ho crec.

Va fer una mirada de reüll a Ry, i en Ry els va obsequiar a tots amb un polze cap amunt.

Una sirena va sonar pel panell del comunicador, i, per sort, l’Onjo no va semblar adonar-se que el comunicador tenia la carcassa d'una presa de corrent.

- Hora de tornar a lligar-nos -va anunciar. Van assegurar els seus instruments, i després van tornar ràpidament a la zona de seients. En Ry es va cordar els arnesos, i es va asseure preguntant-se què els esperava realment a Beltrix III... si la "agència de talents" estava destruint els seus arxius, o si una esquadra d’imperials els esperaria al moll d'atracada.

El transport va tremolar i va donar sacsejades. Sobre els seus caps el metall sonava a carraca. En Ry es va agafar als braços del seu seient i va desitjar estar en qualsevol altre lloc.

- Hannis -va murmurar -, serà millor que tornis a canviar aquests panells en el viatge de tornada.

-Sí - va mussitar en Hannis.

Quan el sotragueig va acabar, la llum dels cinturons de seguretat seguia encesa. El compartiment de passatgers va quedar en silenci, i després lentament es va omplir de murmuris suspicaços. En Ry va poder escoltar "... equipatge perdut?" i "... terminal equivocat?".

L’Erik va estirar el coll per fer una ullada, i després va murmurar:

- L’Onjo no hi és.

En Ry va serrar les dents.

- Llavors esperem que hagin escoltat la música.

Següent