CINTURÓ D’ASTEROIDES
DE HOTH
52
La Qwi Xux es va
inclinar cap endavant i va assenyalar amb un dit en el mateix instant en què en
Wedge començava a distingir la massa de llums organitzades que hi havia davant
d'ells. Els ulls blau indi de la jove alienígena eren més aguts que els seus, i
la Qwi podia percebre detalls que en Wedge encara no havia estat capaç
d'imaginar.
-Molt bé, augmentin
l'amplificació -va ordenar.
La pantalla visora els va mostrar el llarg cilindre que surava entre
illes de runa endurida i components descartats. L'arma dels Hutts semblava estar
acabada i llesta per entrar en acció.
- Han arribat a
construir-la -va murmurar la Qwi -. Espero que no arribem massa tard.
-Així que tot era
veritat -va dir en Wedge -. I els Hutts han aconseguit arribar tan lluny sense
que ens assabentéssim... -Va dirigir una ombrívola inclinació de cap al seu
timoner-. Però no arribaran més lluny.
Seguits per les
seves tres corbetes corellianes, el Yavaris i el Dodonna van avançar cap a la
gegantina estructura de l'Espasa Fosca.
Sense més
cerimònies, els guàrdies d’en Durga van treure el cadàver d’en Crix Madine de
la coberta de control de l'Espasa Fosca.
Bevel Lemelisk va
contemplar al caigut sabotejador rebel sentint una curiosa confusió d'emocions,
i va tibar els llavis i va arrufar les celles sota el pes d'un miler de
pensaments trobats. L'expressió que hi havia al rostre d’en Madine, fixada allà
per sempre de tal manera que en Lemelisk mai podria oblidar-la, tancava un
triomf secret, com si en Madine sabés una cosa que els Hutts i els imperials
mai arribarien a entendre. En Lemelisk també va sentir una certa enveja mentre
contemplava el cadàver, ja sabia que almenys en Madine seguiria mort i no
hauria de preocupar-se per la possibilitat de ser retornat a la vida una vegada
i una altra i una altra per enfrontar-se a nous turments.
Diversos taurills
havien vingut corrent a través del pont per contemplar la cerimònia de
l'execució amb una apassionada curiositat. En Lemelisk els va fer fora d'allà,
i les criatures de molts braços es van afanyar a tornar a les cobertes
interiors per reunir-se amb la resta de la ment-rusc, que estava reposant
després d'haver completat la seva tasca.
En Durga el Hutt,
que seguia imperiosament assegut en la seva plataforma levitatòria, va començar
a donar ordres a Sulamar, l’impostor imperial.
-Connecteu els
motors -va dir-. Ens traurà d'aquí ara mateix. Em deleixo per iniciar
l'operació.
-Però... Noble
D-Durga, jo no puc... -Va quequejar Sulamar.
-Confio en les seves
capacitats, Sulamar. -En Durga va acariciar un dels botons de les trampes
letals amb la punta d'un dit verdós -. O preferiria que em lliurés de vostè i
escollís a algun altre?
- No hi ha cap
necessitat de fer això, noble Durga! -Es va apressar a dir Sulamar, i va
concentrar la seva atenció en els controls -. Li agraeixo enormement que tingui
fe en les meves capacitats. No li decebré.
-M'asseguraré d'això
-va replicar en Durga-. La meva Espasa Fosca està acabada. Ja estic fart
d'esperar en aquest racó perdut de l'espai. Comencem a imposar el nostre poder
per tota la galàxia i prenguem el que ens pertany per dret de conquesta.
Les paraules d’en
Durga van fer que en Bevel Lemelisk alcés bruscament el cap i contemplés al
hutt amb la boca oberta i els ulls plens d'incredulitat.
-No... No anirà a
utilitzar l'arma, oi? -Va preguntar -. Encara no ha estat provada. -Lemelisk
estava tan nerviós que les paraules van sortir atropelladament dels seus llavis
-. Noble Durga... Hem de verificar tots els subsistemes i...
En Durga va emetre
un soroll tan potent com groller i va escombrar els comentaris d'en Lemelisk
amb un gest de la seva grossa mà.
-Ximpleries, enginyer
en cap. El seu treball ja gairebé està acabat. No intenteu prolongar la seva
utilitat. Els meus taurills han seguit els seus plans amb tota exactitud. Què
ha pogut sortir malament? -Va fer un gest a Sulamar-. Li he dit que endavant.
Va, moveu-vos.
En Lemelisk va
retorçar nerviosament les mans i va contemplar als altres membres de la
tripulació. Tots estaven immòbils en els seus llocs, subjectes a les butaques
mortíferes. No va expressar les seves preocupacions en veu alta, però tenia un
mal pressentiment sobre el funcionament general de la superarma. Havia trobat
massa sovint errors de l'estil dels vells nuclis d'ordinador incompatibles i
els materials que no aconseguien els nivells d'eficiència necessaris. S'havien
produït massa errors de comunicació, hi havia massa coses que no funcionaven
com calia...
En Lemelisk sabia
que els Hutts estaven obsessionats amb la idea de treure el màxim profit
possible als seus diners, però en Durga havia acceptat l'oferta més barata amb
una freqüència molt superior a la permissible per al control de qualitat. Els
Hutts, que eren uns temibles senyors del crim, havien aconseguit que se'ls
passés per alt un axioma comercial bàsic: sempre reps allò pel que pagues, i
res més que allò pel que has pagat.
En Lemelisk va anar
retrocedint lentament cap a la porta del turboascensor mentre la dotació del
pont començava a treballar i preparava la superarma per al seu primer vol.
-Ah... Disculpi’m,
noble Durga -va dir -Crec que hauria d'estar a baix, amb el superlàser,
vigilant per assegurar-me que tot funciona correctament.
En Durga, que estava
massa absort en l'emocionant moment de la llargament esperada entrada en acció,
va acomiadar al Lemelisk amb un distret gest de la mà. En Lemelisk va entrar al
turboascensor, i va sentir com el seu estómac intentava caure cap als seus peus
quan la plataforma va iniciar el seu ràpid descens. Es va picar la panxa i va
sentir com deixava escapar un grunyit de fam. Es va preguntar si tindria temps
d'agafar una mica de menjar, però va acabar decidint que no havia de córrer el
risc que suposaria aquest retard. Si l'Espasa Fosca no funcionava tal com en
Durga esperava, llavors en Bevel Lemelisk estaria ficat en un embolic molt
seriós..., i l'ancià científic no tenia cap intenció d'estar per allà quan això
passés.
Va exercitar la part
més útil del valor i, en comptes d'anar als sistemes de control del superlàser,
va anar cap al seu hangar de llançament particular, on es va afanyar a
dirigir-se cap el petit aerolliscador d'inspecció que havia utilitzat per supervisar
les últimes fases de la construcció de la gran arma.
Tota la tripulació
de l'Espasa Fosca havia estat convocada als seus llocs, de manera que l'hangar
era buit i sumit en la penombra, amb només la tènue claredat dels sistemes en
fase d'activació per il·luminar el seu camí. En Lemelisk va anar corrents fins
a l’aerolliscador i es va ficar per l'escotilla, doblegant els seus rígids
genolls i els seus febles braços fins que va aconseguir instal·lar al seient.
La petita carlinga seguia fent pudor, i en Lemelisk va desitjar haver-se
recordat d'ordenar als taurills que la netegessin..., però ja era massa tard
per a això.
Es va posar l'arnès
de seguretat, va connectar el sistema de propulsió de l’aerolliscador i va
flotar a través del camp de retenció atmosfèrica, començant a allunyar-se
d'aquella arma gegantina.
En Bevel Lemelisk
preferia els riscos de l'espai a la hipotètica seguretat de l'Espasa Fosca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada