Trobades alienígenes:
Un convidat extint
Trevor J. Wilson i Craig Robert Carey
Havia
estat una setmana ocupada pel professor Tem Eliss. La Universitat de Sanbra
estava completament esvalotada pel recent acomiadament per ordre imperial de l'instructor
Callow Batta del Departament d'Història... i les contínues pressions dels
oficials imperials sobre el treball de l’Eliss entorpien encara més el seu
progrés. Tenia molts projectes d'avaluar i moltes conferències programades, i
el Departament d'Estudis Racionals esperava rebre el primer volum de la seva Guia de la Vida Intel·ligent de la
Universitat de Sanbra en algun moment abans que acabés el curs.
En Tem
es va enfonsar en la seva vella aiguacadira, assegurant-se en ella envoltant
els braços del seient amb els seus nombrosos tentacles. Durant els últims dies
havia llegit fragments del Catàleg de
Vida Intel·ligent a la Galàxia de Rhin, i aquesta malaltissa obra
pro-imperial només li animava encara més a completar el seu propi projecte. Per
desgràcia per a l’Eliss, però, el que un iyra podia fer en un dia de 27 hores
estava bastant limitat. Va apagar el seu terminal i va prendre un glop d'un bol
de salada infusió de salmorra.
Va
sonar el timbre de la porta i el professor Eliss es va incorporar.
- Endavant
-va exclamar. Va donar un cop d'ull al crono de la paret, les cites amb els
estudiants no començaven fins d'aquí a una hora aproximadament. Durant un
moment, esperava que el Moff del sector entrés amb una escorta de soldats
d'assalt, disposats a portar-lo en algun centre d'interrogació. En lloc d'això,
un ésser reptilià d'escassa alçada esperava al passadís escassament il·luminat.
L'alienígena
mesurava menys de metre i mig d'alçada, i arrossegava darrere seu una cua
bífida tan gruixuda com el seu cos.
-
Professor Eliss? -Va preguntar en veu baixa el visitant, inclinant el cap a
l'entrada.
-Sí,
-va respondre l’Eliss -. Puc ajudar-lo?
El
menut rèptil va mirar amb suspicàcia l'interior de l'habitació.
-
Estem sols?
L’Eliss
va donar un cop d'ull a la seva oficina, no molt segur del tot de què esperar.
Va deixar el seu bol d'infusió de salmorra.
-
Ho estem -va respondre vacil·lant el professor-. Prengui seient -va dir,
assenyalant un gravisofà situat davant d'on ell estava assegut.
-Gràcies
-va dir l'alienígena, i es va lliscar al sofà.
-
Llavors, en què puc ajudar-lo? -Va preguntar el professor Eliss a la prima
criatura.
No
hi va haver cap pausa, el sol·licitant ja havia arribat amb el seu discurs
preparat.
-Li
demano que escrigui la veritat sobre el meu poble.
Llavors
el professor Eliss es va adonar que ni tan sols havia reconegut de quina
espècie era el seu inesperat convidat. Va agafar la seva tauleta de dades.
- I
quina és la seva espècie? -Va preguntar.
-
Sóc un abinyshi -va respondre secament el rèptil.
El
professor Eliss va deixar la seva tauleta de dades sobre un dels braços de la
cadira.
-
Els abinyshi porten dècades extints -va dir l’Eliss lentament.
-
Hem estat sota la servitud de l'Imperi -va dir el rèptil-. Hem estat
pràcticament aniquilats. Però uns pocs de nosaltres sobrevivim, malgrat la
propaganda imperial que proclama que ens vam destruir a nosaltres mateixos en
alguna absurda guerra civil.
- Ja
veig. -El sencientòleg trepitjava ara terreny perillós, i de sobte va desitjar
que el COMPNOR no hagués instal·lat a la seva oficina cap classe de dispositiu
de vigilància.
Tots
els cors de l’Eliss es van aturar per un instant.
-D'acord
-va dir-. Parli del seu poble i m'asseguraré que expliqui la veritat. – L’Eliss
va donar un cop d'ull al campus a través dels barrots de la seva finestra-.
Probablement no em quedi aquí molt més temps, així que convé que deixi feta la
major quantitat de treball possible. - Es va tornar per mirar al seu convidat.
-
Em dic S'itl Thirr -va començar a dir l'ésser...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada