48
Com aus de presa cuirassades, els
Destructors Estel·lars de la classe Victòria van atacar un blanc darrere
l'altre i van deixant una reguera de flames i destrucció darrere d'ells.
El coronel Cronus es va recolzar en
la no molt còmoda butaca de comandament del 13X i va contemplar la cada vegada
més reduïda llista d'objectius compilada per l’almirall Daala. Després va
ajuntar les mans i les va prémer, flexionant els músculs dels braços. Tot el
seu cos estava tens, i el notava a punt d'esclatar de pur orgull salvatge. La
seva ment cremava amb el foc gloriós d'un èxit darrere l'altre, però Cronus no
es va permetre deixar-se atordir per la satisfacció, perquè llavors podria
arribar a baixar la guàrdia i consentir que el nivell de compliment del seu
deure descendís per sota de la perfecció. No podia permetre això..., no després
d'haver acumulat un historial tan enlluernador.
Es va embolicar amb les tires de
l'arnès de seguretat i es va preparar per a una altra batalla.
-Alceu els escuts
-va dir.
-Ordre rebuda i
executada -va respondre l'oficial tàctic. -Preparats per entrar en combat.
Els altres navilis
de la classe Victòria van contestant automàticament a mesura que els seus
ordinadors enviaven respostes codificades. Cronus es va inclinar cap endavant i
va estrènyer els braços de la seva butaca de comandament amb tanta força que
les puntes dels seus dits van deixar senyals en ells.
-Endavant a tota
potència -va dir.
La flota de navilis
carmesins es va obrir pas a través de les drassanes de Chardaan, una
instal·lació espacial rebel que produïa una àmplia gamma de caces estel·lars,
des dels vells models ala-X i ala-Y fins als més recents caces ala A, B i E.
Cronus va pensar que després d'aquell atac les drassanes ja no produirien gran
cosa.
Els hangars
pressuritzats de gravetat zero de les drassanes eren grans esferes platejades
unides en grups que proporcionaven un entorn laboral tubular als mecànics que
anaven unint els components per donar forma les esveltes naus. La flota d’en
Cronus va passar rugint al costat dels seus objectius per allunyar-se
ràpidament, i els hangars van esclatar amb satisfactòries erupcions d'aire
cremat i metalls que sortien acomiadats en totes direccions. Les baixes
enemigues havien estat significatives. Els imperials no havien sofert pèrdues.
Un lent i pesat transport
de mineral es va posar en moviment i va començar a poc a poc. El gegantí
vehicle corroït havia vist dies millors, i ja només comptava amb una dotació
mínima que estava intentant treure el seu vell vaixell d'aquell lloc tan
perillós.
En Cronus va centrar
les mires en els motors posteriors del transport de mineral, i va gaudir
enormement disparant contra el colós fins a deixar-lo fora de control. La nau
va anar dibuixant un deixant de flames i va acabar xocant amb un anell
d'atracada exterior que albergava els habitacles dels enginyers.
En Cronus va seguir
endavant sense aturar-se. El coronel va guiar la seva flota a través de la zona
de construcció, i els navilis carmesins van continuar disparant
indiscriminadament.
Les forces rebels es
van mobilitzar amb notable rapidesa. Caces estel·lars, tant vells com nous, van
sortir disparats cap als navilis de la classe Victòria, pilotats per
treballadors de la construcció i pilots de guerra que estaven gaudint d'un
permís.
-Ataquin tots els
blancs que puguin, però no entaulin combat amb les defenses rebels -va ordenar
en Cronus-. No mereixen que ens prenguem la molèstia de destruir-les. Farem una
passada a tota velocitat i els deixarem tremolant quan ens n'anem.
La rapidesa amb què
els rebels estaven desplegant les seves forces li va indicar que havien d'haver
estat alertats. No podia saber com havia passat, però devien d'estar al corrent
dels plans de la Daala. Cronus va tornar a flexionar els músculs dels seus
braços.
Les petites naus
rebels van concentrar la seva potència de foc en dos dels creuers de combat
carmesí, i en Cronus va admirar la seva estratègia. Els caces eren massa petits
i el seu nombre massa reduït perquè poguessin causar danys significatius a la
flota d’en Cronus..., però si anaven escollint un blanc cada vegada, potser
podrien...
Un navili de la
classe Victòria va esclatar, dispersant dolls de restes metàl·liques en totes
direccions i emportant-se amb ell a una dotzena d'ales-X rebels que havien
estat assetjant-lo.
Cronus va sentir
tanta irritació com desil·lusió.
- Augmentin la
velocitat! -Va cridar-. ¡Sortim d'aquí!
El segon navili de
la classe Victòria atacat pels rebels va esclatar, però aquesta vegada el
comandant de la nau no va ser prou previsor per saber utilitzar l'aniquilació
del seu destructor estel·lar amb vista a obtenir un últim avantatge, i la
detonació resultant no va causar cap dany col·lateral.
L'historial d’en
Cronus havia deixat de ser perfecte, i el coronel va començar a sentir-se una
mica preocupat.
Quan van passar a
través d'una estació de subministrament de combustible envoltada en explosions
i un perillós bosc de bigues soltes que suraven a la deriva, en Cronus va
ordenar als seus Destructors Estel·lars que llancessin els seus
detonadors-cercadors proveïts de cronòmetre i els escampessin entre núvols de
restes i cimbells. Les petites i potents mines buscarien objectius que
semblessin inofensius en els quals podrien ser activades després, per la qual
cosa deixarien una sorpresa perquè els rebels se la trobin durant les operacions
de neteja. En Cronus va extreure una considerable satisfacció del fet de saber
que prosseguiria amb la destrucció fins i tot després d'haver-se anat.
-Les defenses rebels
estan desplegades i va incrementant la intensitat de les seves represàlies, senyor
-va informar el cap de sensors.
Cronus va assentir i
es va inclinar cap endavant.
-És hora de marxar.
Ja hem causat tota la devastació possible en aquest lloc.
La flota de vaixells
de la classe Victòria va executar una impecable fugida a l'hiperespai mentre
les forces rebels la perseguien amb totes les seves armes escopint foc.
Els gegantins museus
culturals de Porus Vida eren famosos en tota la galàxia, tenien segles
d'antiguitat..., i estaven sorprenentment indefensos contra un atac. El coronel
Cronus no els considerava objectius militars..., però l’almirall Daala els
havia inclòs en la seva llista pel valor psicològic que tindria atacar-los, i
en Cronus va obeir les seves ordres.
Per les seves naus
va resultar d'allò més senzill passar sobre els magatzems de documents i
col·leccions artístiques amb les bateries turbolàser llançant flames i
incendiar-los. Els sensors remots d’en Cronus li van transmetre imatges de
jardins escultòrics fonent-se sota onades de calor i li van mostrar gràcils
siluetes, que havien tingut els braços alçats en expressions d'alegria
meravellosament estètiques, doblant-se en agonia a mesura que s'anaven fonent
per esdevenir lava.
L'herba verda dels
jardins meticulosament cuidats es va tornar marró en el moment de la fogonada
calòrica. Els estanys reflectors i les llacunes plenes de peixos van bullir en
núvols de vapor, i els visitants van córrer trontollant d'un costat a un altre
i es van ensorrar llançant esgarips. Els museus van cremar, i les seves cases
dels tresors van ser aniquilades.
El coronel Cronus va
fer entrexocar suaument les puntes dels seus dits i va arrufar els llavis. Bé,
i de tota manera, a qui li importaven els arxius culturals? Cronus estava
destruint la seva història, i la substituïa amb la seva a cada atac.
La flota imperial es
va ensopegar amb el comboi diplomàtic per pura casualitat, però en Cronus va
saber treure profit de la sorpresa.
El comboi consistia
en nou cilindres arrodonits dels quals brollaven veles solars tan primes que
semblaven fetes de gasa, la qual cosa els donava l'aspecte de pètals de flor
que giraven per l'espai, i que complementaven aquesta propulsió amb l'impuls
dels motors subllumínics mentre s'anaven aproximant-se a una estació
d'aprovisionament. «Són molt boniques -va pensar en Cronus-, però també són
lentes i poc maniobrables, i necessiten molt temps per respondre a un atac
obert.»
Quan les
desesperades transmissions dels alienígenes van arribar a ell, en Cronus va
veure que els ocupants de les naus eren una mena de criatures insectoides de
fràgil aparença i amb grans ales de papallona..., i molt poc armament. Quan la
seva flota de vaixells de la classe Victòria es va llançar a la càrrega per
entre les naus, convertint les seves veles solars en làmines de partícules
calcinades, va rebre una rendició immediata i incondicional.
Però el coronel
Cronus no estava interessat en la rendició.
Va comprovar la seva
identificació i el propòsit de la seva missió, i va arxivar les dades per si es
donava el cas que la Daala pogués necessitar-les. Després va ordenar la seva
completa anihilació.
-Són aliats del
nostre enemic que porten regals i van a jurar lleialtat a Coruscant -va dir-.
Han escollit el bàndol equivocat en aquest conflicte galàctic, i ara pagaran
per això.
Va obrir foc sobre
la nau que encapçalava la formació de l'ambaixador, i va utilitzar feixos
turbolàsers esmolats com navalles roents per obrir l'estómac metàl·lic de la
nau, de manera que l'atmosfera i els passatgers van sortir acomiadats a l'espai
com dolls de sang que brollessin d’una gran ferida.
Les seves naus van
continuar el bombardeig fins que els dipòsits de combustible de reserva dels
alienígenes van esclatar. En Cronus va tornar a usar el canal intern de
comunicacions per dirigir-se a la seva flota.
-Aquest comboi no té
armament, així que podem prendre'ns el nostre temps i acabar la feina.
Els navilis de la
classe Victòria i els seus pilots, encara enfurismats per la pèrdua de dues
naus a les drassanes de Chardaan, van gaudir enormement fent trossos fins a
l'última nau-papallona.
Després es van
quedar immòbils en l'espai durant uns moments, envoltats per les restes de la
destrucció. En Cronus, tan excitat que amb prou feines podia respirar, va
ordenar a la flota que seguís endavant.
-Un treball molt ben
fet -va dir pel sistema de comunicacions-. I ara, a reunir-nos amb l’almirall
Daala a Yavin IV.
Va tancar els ulls i
va gaudir d'un moment de relaxació mentre la seva flota de Destructors
Estel·lars prosseguia el seu avanç sense que res s'oposés a ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada