L’Espasa Fosca (XL)

Anterior

40

Bevel Lemelisk era al seu despatx personal de l'Espasa Fosca, l'estació de combat ja gairebé acabada, i contemplava la filera de finestrals mentre estudiava les últimes fases d'aquell descomunal projecte de construcció.

El seu despatx era gairebé desafiadorament auster, amb freds murs metàl·lics, molt poc mobiliari i una absència total de decoració. En Lemelisk no malgastava el temps en frivolitats com l'art o les comoditats. El que més li importava en el món era assegurar-se que disposava de l'equip adequat..., i en abundància. En Lemelisk només era realment feliç quan es trobava envoltat de joguines tecnològiques.

Mentre contemplava el caos contínuament canviant del cinturó d'asteroides, seguint les pautes de moviments erràtics d'aquelles roques a la deriva que eren impulsades per les seves pròpies i gairebé imperceptibles gravetats per formar complexes permutacions de cinquè ordre, en Lemelisk es va fixar en una distant llampada de llum reflectida pel nucli d'una altra nau immòbil al cinturó d'asteroides. Va entretancar els ulls. Sí, no hi havia dubte: era un navili, no un altre asteroide.

- Espies? -Es va preguntar, sentint com l'adrenalina li corria per les venes.

Lemelisk ho dubtava. Aquella arma tan colossal no estava fent res per mantenir-se oculta. El més probable era que es tractés d'un grup de contrabandistes que creien trobar-se fora de perill en una zona de l'espai que encara no havia estat cartografiat.

Però el més molest, segons ell, era el fet que els taurills havien tornat a caure en un frenesí de distracció provocat per aquell moviment inesperat. En Lemelisk no aconseguia imaginar com se les arreglaven aquelles criatures tan petites i diligents ficades en els seus diminuts vestits espacials per percebre una cosa tan insignificant i llunyana, però la Ment Superior dels taurills tenia milers d'ulls..., i només en necessitava un per percebre la presència d'una novetat.

Els diminuts taurills van començar a desplaçar-se per tota la zona de construcció per poder veure millor el moviment de les llums reflectides, i van anar abandonant les seves posicions de treball per poder alçar la mirada i assenyalar-les amb múltiples braços.

Lemelisk va arrufar les celles. Això significava que hauria de dur a terme una altra exhaustiva inspecció de l'Espasa Fosca, examinant placa per placa per assegurar-se que no havien tornat a cometre cap error. El científic havia aconseguit amagar la primera debacle al Durga el Hutt, però no confiava poder seguir enganyant al senyor del crim.

En Lemelisk va anar pel passadís amb el seu caminar pesat i contornejant, va agafar un turboascensor que baixava fins a l'hangar d'accés a la zona de construcció i es va ficar en un vell i pudent aerolliscador d'inspecció, una diminuta nau esfèrica que només tenia capacitat per a una persona..., i amb prou feines.

En Lemelisk va aconseguir instal·lar la seva panxa darrere dels toscs controls i va segellar la comporta. Els no molt eficients sistemes de recirculació de l'aire no podien fer gran cosa per eliminar l'olor de tapisseria mig podrida que continuava impregnant l'atmosfera malgrat els molts anys transcorreguts des que l’aerolliscador havia entrat en servei.

En Lemelisk va fer enlairar el petit vehicle i va travessar el camp magnètic de retenció atmosfèrica, i després va ser avançant lentament al llarg del nucli cilíndric de negres planxes anoditzades.

Es va recordar de l'ocasió en què havia fet un recorregut d'inspecció similar de l'Estrella de la Mort original amb el Gran Moff Tarkin..., i va esperar que aquesta vegada el viatge no acabés d'una manera tan catastròfica com en el passat.

En Lemelisk i el Gran Moff Tarkin havien sortit del palau del governador d’Eriadú, un centre mercantil i governamental bastant important de la Vora Exterior on Tarkin havia establert la seva base principal d'operacions quan es va convertir en governador regional dels mons del perímetre galàctic. L'Estrella de la Mort ja estava acabada i en Tarkin havia portat a Bevel Lemelisk fins a Eriadú, apartant-lo d'un dels nous projectes de desenvolupament armamentístic que se li acabaven d'assignar, perquè poguessin dur a terme la primera prova de vol de l'estació de combat.

Tarkin es va emportar l’Ackbar, la seva «mascota» calamariana, perquè pilotés la llançadora de la classe Lambda sense senyals d'identificació que els portaria fins al sistema d’Horuz, on l'Estrella de la Mort surava en una òrbita de baixa altura sobre la colònia penal de Despayre.

Tarkin preferia viatjar acompanyat per una dotació completa de guàrdies perquè això li permetia moure’s amb la màxima llibertat i introduir-se en llocs on podia sentir paraules que suposessin un delicte de traïció i castigar-los de la manera adequada. A més, l'Estrella de la Mort ja estava pràcticament acabada, i en Tarkin no volia atreure cap atenció cap al parador de la superarma.

- A què esperes, Ackbar? -Va preguntar secament Tarkin des del seient de passatgers contigu al que ocupava en Lemelisk-. Anem a veure aquesta arma que esclafarà tota resistència al Nou Ordre de l'Emperador.

El calamarià es va encorbar sobre els seus controls sense dir res i va començar a pilotar la llançadora en un vector d'allunyament d’Eriadú, dirigint-la cap al punt de salt pel que entrarien en l'hiperespai.

Tarkin aprofitava totes les oportunitats que se li presentaven per assetjar i torturar al seu silenciós i impassible esclau calamarià. L’Ackbar era una criatura intel·ligent, almenys segons Tarkin, i en Lemelisk sabia que l'implacable Gran Moff dedicava força temps a mostrar-li totes les tàctiques que utilitzaria per derrotar els rebels, explicant minuciosament els trucs, plans secrets i fintes calculades per omplir de desesperació aquells qui es resistien al poder imperial. L’Ackbar semblava adequadament abatut, tota espurna d'esperança extingida..., o almenys profundament soterrada.

-Preparant-nos entrar a l’hiperespai-va dir el calamarià amb la més completa falta d'entusiasme imaginable i sense que hi hagués cap inflexió en les seves paraules-. A: Despayre, en el sistema d’Horuz.

I llavors tres ales-Y rebels van sorgir sobtadament del no-res i es van precipitar sobre la llançadora d’en Tarkin mentre obrien foc amb els seus canons làser.

- És un atac rebel! -Va exclamar Tarkin-. Inicia les maniobres d'acció evasiva, Ackbar.

El calamarià es va moure amb sobtada eficiència..., però en comptes de llançar-se immediatament a l’hiperespai, l’Ackbar va desconnectar els escuts.

- ¡Idiota! -Va cridar Tarkin.

-Eh... Què pensa que hauríem de fer ara? -Va preguntar en Lemelisk.

Les ales-Y rebels van tornar en una nova passada i van llançar andanades de precisió. Un rosari d'explosions va cobrir la popa de la llançadora de la classe Lambda, i la nau es va balancejar violentament. Dolls de flames i fum van brollar del compartiment posterior, i la llançadora va iniciar una caòtica sèrie de girs per l'espai.

-Moriràs per això, Ackbar -va dir en Tarkin.

Els rebels van atacar de nou i els seus trets van fer que la llançadora, seriosament danyada, comencés a girar sobre el seu eix. Tarkin acabava de posar-se dret, i la nova sacsejada el va llançar contra la paret del fons. El Gran Moff va caure sobre en Lemelisk, que encara estava unit al seu seient per les tires de l'arnès de seguretat.

-Els escuts no funcionen i els nostres motors estan avariats -va dir l’Ackbar-. I ja tornen per assestar el cop de gràcia... -El calamarià va alçar la mirada cap al visor davanter-. Només volia que entengués que jo sóc el causant de tot això, Gran Moff Tarkin, i que és així com li torno tot el dolor que ens ha infligit a mi i a molts altres.

Lemelisk va veure que les naus rebels tornaven a aproximar-se, amb el seu letal armament començant a il·luminar com a preparació d’una altra andanada de trets. En Tarkin es va aixecar d'un salt i va agafar en Lemelisk pel coll de la jaqueta, elevant-lo en suspens del seu seient.

-El mòdul de fugida -va dir-. Deixarem a aquest traïdor aquí per què pateixi la destinació que s'ha guanyat.

En Tarkin i en Lemelisk es van ficar en el petit mòdul de fugida, que havia estat dissenyat per acomodar a una sola persona. En Lemelisk va ensopegar i va caure sobre la mampara, i va notar que alguna cosa es partia en la seva cara: dolls de sang van començar a brollar del seu nas. Tarkin no li va prestar cap atenció i va prémer el botó del llançament automatitzat. L’escotilla posterior del mòdul de fugida va quedar segellada i el mòdul va sortir disparat de la llançadora amb una explosió aparentment més potent que qualsevol de les que els havien infligit les ales-Y rebels mentre aquests s'aproximaven per llançar el seu últim atac.

L'univers va oscil·lar bojament, girant en un confús remolí mentre en Lemelisk intentava aturar la seva hemorràgia nasal. Va veure com les naus rebels traçaven veloços cercles al voltant de la llançadora, però en comptes de fer-la esclatar immediatament les ales-Y es van acostar a ella fins que van poder unir les seves escotilles al casc.

I de sobte, en un autèntic miracle de bona sort, l'espai dels voltants del sistema d’Eriadú va vibrar i va tremolar i un Destructor Estel·lar de la classe Imperial va sorgir de l’hiperespai com una gegantina daga. Després en Lemelisk es va assabentar que era el navili insígnia de l'almirall Motti, qui havia vingut per escortar en Tarkin encara que el Gran Moff no li havia demanat que ho fes.

El Destructor Estel·lar va captar el senyal d'emergència i va anar cap als rebels que havien pretès acabar amb ells, estripant la foscor de l'espai mitjançant les llances de llum desintegradora que brollaven de les seves bateries turbolàsers.

En Lemelisk va alçar la mirada i va veure que les tres ales-Y que els havien atacat tornaven a obrir foc contra la llançadora rebel, i aquesta vegada les andanades la van destruir per complet. Un instant després que esclatés, les tres ales-Y es van allunyar en tres direccions diferents i es van esfumar en la distància protectora de l'espai...

Mentre giraven bojament, cada vegada més marejat dins del mòdul de fugida que surava a la deriva, en Lemelisk va pensar que havia de sucumbir al vertigen espacial i que acabaria vomitant. La part d'enginyer de la seva ment es va preguntar distretament quins serien els efectes de vomitar dins el diminut recinte del mòdul mentre aquest rodava sobre si mateix com la joguina d'un nen.

-Ha estat molt estrany -va comentar després-. Semblava com si aquestes naus rebels volguessin rescatar el seu esclau calamarià.

Tarkin va reaccionar amb visible incredulitat.

- Rescatar l’Ackbar? Per què havien de prendre’s tantes molèsties per rescatar un mer animal?

En Lemelisk va arronsar les espatlles mentre el Destructor Estel·lar de l'almirall Motti seguia l'emissió de la balisa d'emergència i s'anava aproximant a ells per rescatar-los.

-Mai he entès la ment rebel, però... -Va murmurar.

Després es van recuperar a les sales d'infermeria de l'Estrella de la Mort. En Lemelisk tenia el nas trencat i en Tarkin, embolicat en embenats, havia de fer llit a causa de diverses luxacions i cremades superficials. Va ser allà on van rebre la mala notícia que l'intent d'assassinat d’en Tarkin només havia estat una part de la traïció rebel. Un grup de comandos havia aconseguit robar una còpia dels plànols de l'Estrella de la Mort, enduent-se totes les dades tècniques que detallaven cada sistema i cada component i tots els recursos armamentístics de la gran estació de combat, i els havien portat a l’Estació transmissora de Toprawa..., i després s'havia esfumat.

Un caporal molt jove de botes impecablement llustrades, uniforme netíssim i cabells pulcrament retallats va romandre rígidament immòbil mentre transmetia el seu missatge, tement que en Tarkin es deixés dominar per la ràbia i ordenés la seva execució.

-Darth Vader està seguint el rastre dels rebels de Toprawa, senyor. Espera capturar-los abans que puguin lliurar els plànols que han robat.

Lemelisk estava observant a Tarkin, i es va sorprendre davant l'aparent manca de preocupació del Gran Moff. El temible líder de l'Imperi es va limitar a corbar els llavis en un feble somriure ple de misteri mentre els seus ulls implacables llançaven una fugaç espurna.

-Bé, fins i tot hi ha la possibilitat de què veure tots els seus detalls faci que l'estació de combat els hi sembli encara més temible -va dir-. No trobaran cap defecte. -Es va girar cap en Lemelisk, qui se sentia bastant ridícul amb aquell molest i aparatós embenat que li cobria el nas-. La meva Estrella de la Mort és invencible.

Lemelisk es va recolzar al seu llit de la infermeria i va esperar que en Tarkin tingués raó.

I molts anys després, mentre anava avançant per sobre del casc de l'Espasa Fosca en el seu aerolliscador d'inspecció, en Lemelisk no podia tenir aquest tipus de confiança en la nova superarma dels Hutts. Hauria de tornar a sermonejar els taurills perquè havien fet malament la seva feina, i les petites criatures s'apressarien a executar les reparacions necessàries..., fins al pròxim error.

Però els taurills no eren l'únic problema.

Els vells nuclis d'ordinador obtinguts per Sulamar seguien fallant sense importar quant meticulosament que els reprogramés i reforcés en Lemelisk. Aquells artefactes ja devien haver sortit defectuosos de la mateixa fàbrica, i estaven tan antiquats que gairebé ningú es recordava de com calia reparar-los.

En Lemelisk també havia descobert que algunes de les gruixudes planxes adquirides a subministradors especialitzats en gangues tenien milions de forats microscòpics. Això ja era prou greu en el cas d'un material estructural, però aquelles planxes anaven a constituir el blindatge del motor! Tot el projecte de l'Espasa Fosca s'estava convertint en un desastre darrere l'altre.

Els extrems de les bigues davanteres d'aquell cilindre de diversos quilòmetres de longitud mostraven una petita discrepància angular amb els de les bigues de la part posterior, i si el superlàser no estava perfectament alineat quan en Durga disparés l'arma, llavors el feix letal podia acabar vaporitzant a l'Espasa Fosca en comptes de l'objectiu que es pretenia aniquilar.

I hi havia més coses...

El gemec d’en Lemelisk va crear ecos dins de l’aerolliscador d’inspecció. Hi havia concebut i supervisat les reparacions de cada un d'aquests problemes, però trobar tants exemples d'ineptitud va fer que comencés a pensar en els molts problemes que encara no havia descobert.

Següent