CINTURÓ D’ASTEROIDES
DE HOTH
37
Tres caces ala-A
modificats per poder aconseguir grans velocitats van solcar l'espai,
allunyant-se del grup de naus que envoltaven al Viatger Galàctic de l'almirall
Ackbar, i es van esvair en l'hiperespai amb un silenciós esclat de llum.
El general Crix
Madine va abaixar la mirada cap als controls de la seva cabina de pilotatge i
els va contemplar a través de la suau corba del visor del seu casc. Potents
motors rugien al seu voltant, fent vibrar el casc de l'ala-A. Madine havia
pilotat moltes naus amb anterioritat, des de navilis molt veloços fins a
vaixells de càrrega passant per interceptors i aparells d'exploració. Hi havia
pres part en incursions de l'Aliança Rebel, i en atacs imperials abans d'això.
Però des de la batalla d'Endor havia dedicat la major part del seu temps a
treballar entre bastidors, organitzant missions secretes que eren dutes a terme
per reclutes més joves.
Però aquesta vegada
no seria així.
La parpellejant
resplendor fantasmagòrica de l’hiperespai rugia al seu voltant mentre les
ales-A s'obrien pas a través dels murs de l'espai-temps, travessant la galàxia
a una velocitat superior a la de la llum. L'equip d’en Madine no havia enviat
cap missatge o senyal de comunicació a l’Ackbar amb anterioritat a
l'enlairament. Els Hutts no havien d’assabentar-se de la seva partida.
El seu ordinador de
navegació havia traçat el rumb més curt a les coordenades proporcionades pel
rastrejador col·locat en la nau particular d’en Durga. Korenn i la Trandia
volaven per l'hiperespai flanquejant a Madine, mantenint un silenci absolut de
comunicacions i totalment concentrats en la seva missió. Madine coneixia molt
bé la vàlua dels seus companys, i es va permetre un ombrívol somriure de
satisfacció. Els rebels sempre havien sabut aconseguir voluntaris de primera
categoria.
Envoltat pel vacu
avorriment de l’hiperespai, Madine va deixar vagar els seus pensaments durant
les hores programades del seu vol. Ell també havia estat un d'aquests reclutes
dels rebels, un altre dels imperials convençuts que havien de desertar de
l'Imperi per alguns dels seus companys, amics dels vells temps abans que el Nou
Ordre destruís els fonaments de l'Antiga República: amics com en Carlist
Rieekan, que havia ascendit fins al rang de general a l'Aliança Rebel i havia
estat al comandament de la Base Eco a Hoth.
Poc després d'unir-se
a la Rebel·lió, Madine havia començat a treballar en estreta col·laboració amb
Mon Mothma, que havia acceptat la seva presència com a conseller de confiança
tot i que altres no estaven tan segurs sobre aquell nou desertor. L’Ackbar
s'havia convertit en un bon amic seu després del seu propi rescat de l'Imperi.
Esquerp i ple de coratge, el calamarià sabia com dirigir la flota rebel.
Però en Crix Madine
sempre havia estat diferent d'ells tant en les seves prioritats com en fins on
estava disposat a arribar per aconseguir els seus objectius. Mon Mothma
valorava les seves opinions perquè en Madine li proporcionava una nova
perspectiva. Madine havia lluitat contra els rebels en el bàndol de
l'Emperador. Sabia quines tàctiques eren efectives, i quines havien fracassat
per complet.
Madine també sabia
quin era el lloc que li corresponia: era un home necessari, encara que les
operacions clandestines no sempre eren massa agradables. Abans de la batalla
d'Endor, mentre planejava la seva estratègia i desxifrava les dades
d'incalculable valor que anaven arribant en un lent degoteig a través d'una
fràgil xarxa d'espies bothans, el pla original de Mon Mothma havia consistit
senzillament a destruir la segona Estrella de la Mort quan encara es trobava en
fase de construcció. Però quan els rebels es van assabentar que l'Emperador
Palpatine inspeccionaria l'estació de combat, Crix Madine s'havia alegrat
enormement davant aquella oportunitat.
Però Mon Mothma
semblava molt preocupada.
-L'assassinat de
líders polítics no és la classe de tàctica que l'Aliança Rebel està disposada a
utilitzar ni tan sols si aquests líders són els nostres enemics-havia dit en
una reunió a porta tancada amb Madine i Ackbar.
-Llavors perdrem-va
dir Madine-. L'Imperi no coneix aquests frens. Mon Mothma, és que creu que
dubtarien ni un instant a assassinar-la si se'ls donés l'oportunitat de fer-ho?
Mon Mothma va
romandre immòbil amb la cara lleument enrogida, i quan va respondre va alçar la
veu d'una manera que no era gens pròpia d'ella i va colpejar la taula amb els
punys.
- No permetré que el
meu govern arribi a tornar-se tan retorçat i maligne com el de l'Imperi!
-Ja hem corregut
massa riscos per organitzar aquesta operació, Mon Mothma-va dir l’Ackbar-. La
nostra flota està preparada per partir cap a Endor. La nostra missió de
distracció ja ha començat a actuar a Sullust. No podem tornar enrere merament
perquè l'Emperador estigui a bord de l'Estrella de la Mort.
-Salvarem milions de
vides innocents-va dir Madine-. Haurem de pagar un preu, però la recompensa és
potencialment molt més gran. Si permetem que l'Estrella de la Mort sigui
acabada, Alderaan només serà el primer en una llarga cadena de planetes que
aniran sent convertits en restes espacials a capritx de l'Emperador.
I Mon Mothma havia
acabat consentint en què l'Emperador també fos considerat com un objectiu. Quan
es va haver pres la decisió, Mon Mothma la va acceptar amb tot el seu
entusiasme i energia, i va començar a donar ordres amb ferma determinació.
I així l'Estrella de
la Mort va ser destruïda i l'Imperi enderrocat, i es va establir la Nova
República..., encara que la pau i l'harmonia no havien arribat tan de pressa
com esperaven llavors.
Anys després de tot
allò, Madine es trobava solcant l'hiperespai a bord d'una ala-A d'exploració
amb rumb cap a una altra superarma que estava sent construïda per un altre tirà
que esperava poder governar la galàxia.
De vegades tenia la
sensació que allò no acabaria mai.
Els ales-A van
sorgir de l’hiperespai en els confins del cinturó d'asteroides, i de sobte va
semblar com si un gegantesc puny invisible hagués llançat una ruixada de roques
mig aixafades contra ells. El rastrejador col·locat a la nau d’en Durga els
havia proporcionat la localització exacta en el cor d'aquella perillosa zona
plena de runa, però no oferia cap camí segur de seguir.
Madine va córrer el
risc d'enviar un feix de comunicacions de trànsit concentrat a les dues naus
que avançaven en rumbs paral·lels al seu.
-Vés davant,
Trandia-va dir-. Has d’enfilar l'agulla. Troba un camí a través de totes
aquestes roques perquè puguem arribar fins a la zona de construcció i esbrinar
què està passant allà.
-Sí, senyor-va
respondre la Trandia.
La veu de la jove va
fer un bombolleig amb una vibració d'alegria per l'entusiasme d'haver estat
escollida. Madine deixaria que en Korenn guiés a la petita formació durant el
trajecte de tornada.
L'ala-A de la
Trandia va començar a obrir-se pas entre els cúmuls d'asteroides, movent-se en
atapeïdes corbes i accelerant a través de les obertures creades per la lenta
separació dels cossos de pedra. Els seus motors posteriors van brillar amb una
resplendor blanca blavosa quan va incrementar la velocitat. Madine i Korenn es
van mantenir enganxats a ella i van seguint el seu tortuós curs.
Madine va admirar
l'habilitat amb què la Trandia pilotava la nau i va veure com la seva ala-A
anava avançant per entre els còdols que suraven a la deriva en l'espai. Els
seus escuts davanters van emetre febles espurnes quan la Trandia va augmentar
la seva potència. Madine hagués preferit no tornar a trencar el silenci de les
comunicacions, però va obrir un altre canal.
-No cal que
m’impressionis, Trandia-va dir-. Vés amb compte.
-No es preocupi,
senyor-va respondre la Trandia.
Però abans que
Madine pogués dir res més, Korenn va fer que la seva ala-A descrivís un brusc
viratge i va reduir la velocitat.
-He rebut l'impacte
d'un petit fragment d'asteroide que ha travessat els meus escuts del darrere,
senyor-va dir.
-Redueix la
velocitat, Trandia-va ordenar secament Madine-. Dóna'm un informe general de
situació, Korenn. Quins danys has patit?
-Hi ha una pèrdua
parcial de potència motriu-va dir el jove pilot.
Madine va tornar el
cap per mirar pel visor de la seva cabina i va veure petits dolls d'espurnes
blavoses que ballaven al voltant de les fileres de motors de l'ala-A d’en
Korenn. Hi havia patit una mica més que danys menors, per descomptat: el nucli
tenia una bretxa.
-Escolta, Korenn...
-Va començar a dir Madine amb el cor bategant-li a tota velocitat.
L'ala-A avariat es
va desviar bruscament cap a un costat i es va balancejar per l'espai mentre els
asteroides seguien girant al seu voltant com una gegantesca trituradora.
-Pèrdua de control
d'altitud-va dir Korenn, alçant la veu-. No aconsegueixo estabilitzar la nau!
- Korenn! -Va cridar
la Trandia, i el seu ala-A va virar en rodó.
- Puja, puja! -Va
cridar Madine.
La Trandia va sanar
cap al seu company per un vector de velocitat màxima. Madine no sabia què
esperava fer, però l'ala-A d’en Korenn va xocar amb una gran roca espacial
abans que la Trandia hagués pogut arribar-hi. El nucli motriu va cedir sota
l'impacte, i la nau va esclatar en una erupció de flames.
La Trandia va fer
una passada per sobre de les restes que seguien cremant sobre la superfície del
gran asteroide: la detonació havia escampat algunes planxes del casc i núvols
de components mig fosos, col·locant-los en òrbita.
-Buscant
supervivents, senyor-va dir la Trandia, amb la veu a punt de trencar-se.
Madine sabia que en
Korenn no podia haver sobreviscut a la col·lisió, però va permetre que la jove
dediqués uns moments més a fer diverses passades sobre la roca que girava
lentament en l'espai fins que la Trandia va desistir i va tornar per a acostar
la seva nau a la seva.
-Res que informar,
senyor-va dir la Trandia amb veu àtona.
-Ja ho sé-va dir
Madine-. Però hem de seguir endavant.
-Ha estat culpa
meva, senyor-va dir la Trandia en un to gairebé suplicant.
-I meva, per
haver-te ordenat que fossis davant-va respondre Madine-. I de la cap d'Estat,
per haver ordenat aquesta missió, i dels Hutts per estar construint l'arma...,
i així fins l'infinit. Podríem dedicar anys a anar repartint culpabilitats en
una cadena interminable, però prefereixo continuar amb la nostra missió. No
creus que és el millor?
La Trandia va trigar
uns moments a respondre.
-Sí, senyor-va dir
per fi.
Van seguir avançant
a velocitat reduïda i es van anar apropant al cor del cinturó d'asteroides. Els
dos ales-A van prosseguir el seu avanç amb els motors al mínim de potència i
les balises de situació apagades, i van acabar arribant a la gran massa de
llums de la zona de construcció.
Madine va fixar el
seu curs i va transmetre una trajectòria comparable a la de la Trandia. Un cop
col·locats en el rumb adequat, els dos van apagar els seus motors i van seguir
endavant, surant en una lenta deriva com feien tots els fragments de deixalles
espacials.
Madine, amb els ulls
secs i tota la seva atenció concentrada en el que tenia davant, va veure com la
zona de construcció anava venint cap a ells en una aproximació d'infinita
lentitud. El general va anar absorbint els detalls: estava contemplant una
immensa fortalesa cilíndrica, una lluent estructura metàl·lica ja gairebé
completada que semblava un túnel gegant obert en l'espai. A jutjar pel seu
aspecte general, l'estació de combat contenia un dels superlàsers destructors
de planetes al llarg del seu eix.
Els Hutts havien
introduït moltes modificacions en els plànols originals de l'Estrella de la
Mort. Això només podia significar que disposaven d'uns recursos d'enginyeria
realment impressionants.
En Madine i la
Trandia van posar les seves ales-A en un gran asteroide, una de les restes
espacials més properes a la zona de construcció. L'estació de combat recentment
construïda es retallava sobre la negror del cel esquitxat d'estrelles. Madine
va tornar a enviar un feix concentrat de comunicacions.
-Ens quedarem en
aquest asteroide per fer el reconeixement general - va dir-, i després ens
posarem els vestits de buit i intentarem infiltrar-nos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada