25
Mentre queia la nit
fora de l’opulent palau d’en Durga el Hutt, els altres habitants del planeta
fangós prosseguien amb les seves desesperades existències. Disfressat amb uns
parracs, i amb la cara barbuda coberta per una capa de brutícia i cansament
-com qualsevol altra pobra víctima oprimida de Nal Hutta-, el general Crix Madine
va avançar per la creixent foscor amb la seva destinació indeleblement gravada
en la seva ment.
Emprant els fluids i
els àgils moviments que havia anat desenvolupant durant anys d'operacions
clandestines, Madine va recórrer els foscos carrers i va caminar sigil·losament
per entre els vells coberts prefabricats en els quals s'havia instal·lat tot un
barri de gent sense llar. Magatzems tancats relluïen com casamates militars
sota la pàl·lida llum de la lluna i els aspres feixos dels reflectors de
seguretat que envoltaven el gelosament vigilat espaiport.
Els centres de
distribució treballaven incessantment processant les matèries primeres
arrencades de la superfície de Nal Hutta i enviaven els subministraments a la
lluna de Nar Shaddaa. Madine va veure cadenes de llums, les esteles dels
vaixells d'aprovisionament regulars, pujant pels cels plens de núvols en
direcció a la Lluna dels Contrabandistes i tornant amb els cellers de càrrega
plens d'articles del mercat negre que eren adquirits i blanquejats en la mateixa
lluna.
La raça dels Hutts
tenia el costum d'usurpar un món i després l’espremia fins a deixar-lo sec,
esgotant tots els seus recursos i contaminant el seu medi ambient. Quan
acabaven destruint el planeta «llar» robat, els Hutts s'anaven a un altre lloc...,
i actualment el seu imperi del crim estava molt ocupat portant a terme la
digestió de Nal Hutta.
Centres
d'entreteniment per als suburbis s'alçaven sobre precaris suports de duracer en
les lluents i humides superfícies dels pantans. El complex d'entreteniment
semblava una idea d'última hora per proporcionar alguna classe de diversió
buida de tot significat als qui estaven atrapats a Nal Hutta. Madine es trobava
bastant lluny d'ell, però tot i així va poder sentir l'estrèpit de la música i
l'algaravia encara més sorollosa dels crits.
L'altra banda de
l’espaiport, el palau d’en Durga estava il·luminat per focus blanc blavosos que
lliscaven els seus feixos sobre els murs exteriors. L'estructura s'elevava cap
al cel com un gegantí edifici d'ivori, altiu i enorme al centre dels altres
habitants del planeta.
Madine, que portava
un il·luminador mig amagat, va anar avançant cap a la tanca de filferro que
impedia accedir a les pistes de descens de l’espaiport. La nau particular d’en
Durga, un iot hiperespacial de disseny personalitzat, reposava sota les llums
de seguretat: la nau era allargada i de línies vermiformes, i el seu llis casc
color gris ferro estava adornat amb aletes i estabilitzadors per al viatge
atmosfèric.
Mentre s'aproximava
lentament i cautelosament a la barrera. Madine va veure les altres siluetes
furtives arraulides prop seu que contemplaven amb anhel les naus estacionades a
les pistes, aquells records torturadors en què existia una forma d'escapar
d'aquell món..., però tots aquells desconeguts van fugir a la carrera quant
Madine es va acostar una mica més. El general va desitjar poder cridar per
oferir-los alguna esperança i prometre que els rescataria quan tot allò hagués
acabat..., però no podia fer-ho.
Va arribar a la
tanca i es va agafar als prims cables irrompibles com si fos un altre somiador
atrapat. Patrulles de weequays armats muntaven guàrdia en un rígid perímetre de
vigilància al voltant de la nau d’en Durga: els seus rostres arrugats de pell
tan resseca com el cuir estaven pètriament impassibles, i romanien tan immòbils
com un grup d'estàtues implacables. Madine sabia que els weequays no eren molt
intel·ligents, però sí lleials i ferotges. No tindria cap possibilitat
d'apropar-se a la nau. Però no necessitava fer-ho.
Es va posar a la
gatzoneta al costat de la base de la tanca i va extreure el seu il·luminador
dels plecs de la seva malmesa capa. Va trobar el ressort ocult i va obrir el
compartiment que hi havia darrere de la llanterna. Madine va ficar la mà en ell
i va treure a la petita i aletejant criatura que contenia, una papallona lunar
amb delicades ales blaves que semblaven fetes de gasa i que van pujar i van
baixar lentament quan va intentar emprendre el vol.
-Encara no -va dir
Madine-. Espera.
La papallona es va
quedar totalment immòbil enmig d'un aleteig. Altres insectes nocturns brunzien
al voltant de les brillants llums de seguretat que il·luminaven la pista de
descens de l’espaiport. Aquella papallona era una rèplica perfecta d'un insecte
molt comú, i havia estat construïda pels millors especialistes d’androides de
Mequis III. La màquina-papallona posseïa una memòria d'ordinador limitada, però
sabia obeir ordres i era conscient de la missió que se li havia encomanat.
Madine va sostenir
la papallona en el palmell de la mà i la va tornar cap al perfectament
il·luminat iot hiperespacial d’en Durga.
-Adquisició de
l'objectiu -va dir. Les antenes de la papallona van girar i les seves ales van
tremolar en un moviment afirmatiu. Madine va esperar un instant més per estar
totalment segur, i després va donar l'ordre -. Endavant!
La papallona blava
va emprendre el vol, pujant en una ràpida espiral per entre les brises
nocturnes. Després va volar seguint una pauta acuradament aleatòria i
minuciosament erràtica, no atraient la més mínima atenció.
Madine va alçar el
cap cap al cel, i gotes de freda pluja van començar a caure sobre ell i li van
amarar les galtes. El general va parpellejar i es va treure l'aigua greixosa de
la cara, però la seva barba va absorbir la humitat. Madine va anar seguint amb
la mirada la papallona mentre aquesta s'aproximava al seu objectiu, i va notar
com el cor li anava bategant cada vegada més de pressa.
Aquella missió era
molt senzilla i fàcil de portar a terme. La màquina papallona va anar
descendint fins a posar-se sobre el casc del iot d’en Durga, just darrere d'una
de les aletes estabilitzadores.
La papallona només
va romandre sobre del casc durant un moment, just el temps necessari per
dipositar el seu valuós ou, una goteta microscòpica, i després va tornar a batre
les seves ales i es va alçar sota la cada vegada més intensa pluja. Madine va
esperar fins que el diminut androide es va haver esfumat entre la negror de la
nit, allunyant-se de la nau d’en Durga tot el que l'hi permetien les potents
ràfegues del vent nocturn.
Madine va sentir una
fiblada de tristesa quan va ficar la mà entre els plecs mig estripats de la
seva butxaca a la recerca dels minúsculs controls..., i va pressionar el botó
de destrucció.
Va veure un
centelleig de llum blanca, una fogonada, resultat de la diminuta detonació.
Després va girar sobre els seus talons i va començar a allunyar-se de la tanca,
confonent-se amb les ombres que embolicaven als ghettos prefabricats. Tenia
temps de sobres per arribar al punt de la cita.
La missió de la papallona
havia tingut èxit, i Madine podria seguir els moviments d’en Durga allà on fos
el hutt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada