36
Kyp Durron es va
inclinar sobre el tauler de control. Els seus ulls foscos es van entretancar
mentre contemplava les forces enemigues desplegades al seu voltant.
Dorsk 81 havia
pilotat la seva nau imperial robada cap a la flota de combat. Les seves
esveltes mans color verd oliva ballaven nerviosament sobre els controls, i els
seus ulls grocs es van desorbitar per la sorpresa, com si encara fos incapaç de
creure que en Kyp hagués aconseguit convèncer-lo que fes allò.
-Aposto a què
aquesta és la flota més gran que han aconseguit reunir des de la batalla
d'Endor -va dir en Kyp-, o almenys des de l'últim atac d’en Thrawn.
Dorsk 81 es va
llepar els seus prims llavis i va assentir, mantenint els ulls clavats a la
frenètica activitat de les naus, que s'agitaven d'un costat a un altre com
restes sacsejades per un huracà.
-No hi ha dubte que
hi ha un munt de naus -va dir-. Ens faran miques tot just sospitin de
nosaltres.
Kyp va descartar
aquesta possibilitat amb un airós gest de la mà i va tornar a inclinar-se cap
endavant per mirar pel visor davanter.
-No sospitaran res.
Aquesta nau té totes les identificacions necessàries, no? Vinga, no permetis
que aquest espectacle et posi nerviós -va dir, i després va concentrar tota la
seva atenció en l'ordinador i va començar a dur a terme una anàlisi completa de
les forces enemigues.
Durant els últims
dies en Kyp i en Dorsk 81 s'havien anat endinsant cada vegada més i més en els
Sistemes del Nucli. En Kyp havia anat sentint un creixent horror a mesura que
anava comprenent quan havien progressat els plans de l'Imperi. Havien vist
dipòsits d'armes, gegantines factories que escopien caces TIE recent acabats
per centenars, drassanes amb les siluetes esquelètiques de Destructors
Estel·lars de la classe Imperial en procés de construcció... Havien presenciat
una migració de proporcions colossals, soldats preparant-se per un conflicte
letal i dotzenes de combois d'aprovisionament sobrecarregats portant recursos
cap a l'interior del nucli.
En Kyp havia
convençut en Dorsk 81 de què seguissin a un dels combois mantenint-se en els
límits de l'abast dels seus sensors. Però quan van arribar al punt de reunió de
la nova flota imperial, Dorsk 81 va quedar aterrit.
-Segueixo pensant
que hauríem de sortir d'aquí -va dir el clon Jedi-. Hem de transmetre aquesta
informació a la Nova República. Ni tan sols tenen idea que els imperials
estiguin reunint totes aquestes forces.
Kyp va bellugar el
cap.
-Encara no sabem
prou. Necessitem esbrinar què estan tramant... No tindrem una segona
oportunitat com aquesta.
-Però si ens
capturen, llavors tot... -Va començar a dir Dorsk 81.
En Kyp va alçar la
mà i va veure com Dorsk 81 es callava i s'empassava saliva amb un visible
esforç. En el passat, el clon alienígena havia hagut d'enfrontar-se a la seva
falta de confiança en si mateix i havia sortit triomfant d'aquella dura lluita.
En Kyp no tenia a Dorsk 81 per un covard: només pensava que encara era incapaç
d'emprar tot el seu valor.
En Kyp va assenyalar
al seu amic amb un dit. El seu rostre estava molt seriós.
-Ets un Cavaller
Jedi, Dorsk 81-va dir-. Un Jedi no pren el camí més fàcil. Farem el que hem de
fer.
Dorsk 81 va assentir
lentament, inclinant el cap en una ferma acceptació de les paraules d’en Kyp.
El sistema de
comunicacions va cobrar vida amb un espurneig que sobresaltar tant en Kyp com a
Dorsk 81.
-Pilot de la
llançadora -va dir una veu seca i ferma..., una veu femenina, el que en si ja
resultava molt inusual atès que la immensa majoria dels soldats imperials eren
homes. La dona va seguir parlant -. La concentració està a punt de començar i
vostès porten bastant retard. Doneu-vos pressa. Segueixin aquest vector..., ¡i
no perdin ni un segon! L’almirall va dir que se sentiria molt disgustada si les
arribades d'última hora afectaven als discursos.
Dorsk 81 va
contemplar el sistema de comunicacions fent cara de no entendre res, però Kyp
va respondre a l'instant.
-Anem cap allà.
Lamentem les molèsties que hàgim pogut causar -va dir, i va desconnectar el
sistema de comunicacions -. Ens deixaran entrar -va afegir.
La seva ment ja
estava començant a funcionar a tota velocitat, i en Kyp es va preguntar qui
podia ser «La almirall».
Naus de totes les
mides estaven estacionades en una graella de plataformes de descens i hangars
d'atracada de dimensions gairebé incomprensiblement grans, un enorme connector
metàl·lic que relluïa amb les llampades dels panells de transpariacer.
S'ocultava en el negre buit de l'espai entre dos sistemes estel·lars, i no
resultaria gens fàcil de localitzar si no és que ja se sabés on buscar. El
complex estava eriçat d'antenes i sistemes traçadors, satèl·lits de defensa del
perímetre i navilis automatitzats que anaven controlant el vertiginós fluir de
l'activitat de les naus. Els vectors de les coordenades els van portar fins a
una plataforma central en què ja s'havien posat milers de naus.
Dorsk 81 es va
encarcarar al seu seient.
-Calma, calma -va
dir en Kyp-. Hem de fer-ho.
L’alienígena
respondre amb una tremolosa inclinació de cap i va anar dirigint la llançadora
en un ràpid descens per posar-la entre les altres naus.
Files de siluetes es
dirigien cap a l'esplanada de l'estació connectora, que era prou gran per
acollir una audiència de desenes de milers. Els soldats de les tropes d'assalt
anaven i venien ràpidament d'un costat a un altre, dirigint als espectadors cap
als llocs més adequats per presenciar la reunió.
-No puc sortir aquí
-va dir Dorsk 81 -. L'Imperi no permet que els no humans serveixin en les seves
forces militars.
-Sembla que han
canviat les seves regles -va respondre en Kyp, assenyalant algunes de les
siluetes uniformades i contemplant el desplegament d’humanoides exòtics i
estranyes criatures alades-. Espera un moment. -Va furgar en el compartiment
d'uniformes de la llançadora, i va acabar traient d'ell dos micos amb les
insígnies de l'equip de reparacions assignat al dipòsit exterior on en Kyp i
Dorsk 81 havien robat la llançadora-. Ens els posarem i ningú notarà res
d’estrany.
Dorsk 81 va
contemplar els micos de vol amb cara de no estar molt convençut, però
l'adrenalina ja estava corrent veloçment per les venes d’en Kyp i li
xiuxiuejava a les orelles.
-Escolta, aquesta
reunió hauria de proporcionar-nos tota la informació que necessitem-va dir,
intentant que la seva veu sonés el més persuasiva i tranquil·litzadora
possible-. Esbrinarem què està tramant l'Imperi..., i després podrem tornar i
presentar el nostre informe. -Va posar la mà sobre el braç del clon alienígena
i l'hi va estrènyer-. Intenta aguantar durant una estona més, Dorsk 81. Fes-ho
per mi, d'acord?
Van baixar per la
rampa de descens, i el corrent de la multitud els va arrossegar cap a
l'esplanada de l'estació connectora. Els sons i les olors van caure sobre en
Kyp, agredint-lo amb una barreja exòtica d'allò més familiar i fantàstic. El
llenguatge principal era el bàsic imperial, encara que alguns comentaris
murmurats en veu baixa arribaven fins a ell en una varietat de llenguatges que
en Kyp no va poder reconèixer. Dorsk 81 el seguia de prop, semblant rígid i
nerviós.
Al llunyà centre del
gran espai obert s'havia erigit una coberta per a oradors que abastava un
escenari, enormes amplificadors i un turboascensor que podia portar els
convidats fins a l'escenari sense que estiguessin obligats a passar per entre
les multituds amuntegades al seu voltant. Guàrdies Imperials embolicats en les
seves capes color escarlata romanien immòbils en els racons de l'escenari.
Pantalles d'alta resolució s'alçaven sobre l'audiència com gegantins
videocartells que projectaven una imatge de qui estigués parlant al podi, cosa
que convertia a la distant figura en un tità que s'elevava sobre els que havien
acudit a la gran concentració.
Un home prim que
vestia un uniforme impecable estava parlant amb una veu seca i monòtona que no
posseïa molt carisma. Tenia els ulls clars, i el seu front estava ple
d’arruguetes que suggerien un gran pes invisible de pensaments ocults darrere
d'ell. Un frondós bigoti canós cobria el seu llavi superior.
-Em resulta familiar
-va dir en Kyp-. He vist la seva imatge abans.
Guàrdies de les
tropes d'assalt van sorgir del no-res entre espetecs de les seves armadures
blanques, i les seves veus van ressonar secament a través dels seus cascs.
-Guardeu silenci
mentre parla el vicealmirall Pellaeon.
En Kyp va contenir
l'impuls de contestar, i va aconseguir dominar-se tot i que la creixent
excitació que sentia feia que li resultés difícil conservar el control de si
mateix. Va assentir dòcilment amb un considerable esforç de voluntat, i es va
tornar per contemplar el gegantí rostre del comandant imperial. Era aquell el
líder que estava al capdavant de les noves tropes? En Kyp ja havia reconegut el
seu nom. A jutjar pel que havia sentit dir, Pellaeon havia tingut alguna cosa a
veure amb el Gran Almirall Thrawn, encara en Kyp estava atrapat en les
profunditats de les mines d'espècia de Kèssel quan van tenir lloc els
devastadors atacs d’en Thrawn.
Pel que sembla el
vicealmirall ja portava algun temps parlant. Estava clar que en Kyp i Dorsk 81
havien arribat amb força retard, i en Kyp es va preguntar quanta informació
valuosa s'haurien perdut.
-La fase principal
de la nostra ofensiva consistirà en un atac decisiu contra la nova instal·lació
d'ensinistrament en la qual els rebels estan intentant crear una força d'ordres
dels seus bruixots Jedi -va seguir dient Pellaeon-. La nostra flota atacarà el
seu centre d'ensinistrament i el destruirà abans que els rebels hagin pogut
assabentar-se que ens hem posat en moviment. Sense els seus Cavallers Jedi,
l'Aliança Rebel quedarà reduïda a un grup impotent d’idealistes ineptes.
L'audiència va
esclatar en crits de joia i en Kyp es va sentir obligat a aplaudir perquè ningú
es fixés en ell. Dorsk 81 semblava malalt, i només mirar-lo en Kyp va saber què
estava pensant el clon alienígena: Dorsk 81 creia que havien de marxar
immediatament d'aquell lloc, advertir a la Nova República i començar a
organitzar les defenses al voltant de Yavin IV.
Però moure’s en
aquell moment significaria atreure l'atenció de tota la flota imperial cap a
ells. Havien d'esperar.
Pellaeon va seguir
parlant, i en Kyp va notar que s'estava posant cada vegada més tens.
L'audiència semblava estar entusiasmada. Imatges hologràfiques de l'Emperador
Palpatine s'agitaven al llarg de les colossals parets, murals animats que
mostraven com el Nou Ordre havia portat una suposada edat d'or, malauradament
massa curta, a la galàxia.
-Els nostres
preparatius ja gairebé estan acabats-va dir Pellaeon-. Els seus oficials
superiors els donaran tots els detalls del moviment de les tropes i els
explicaran què han de fer per ser el més útils possibles en aquest atac, que
serà tan sobtat com decisiu. Però abans, permetin-me que els presenti a la
persona responsable d'unir-nos a tots.
Va assenyalar el
turboascensor en el mateix instant en què les seves portes s'obrien a
l'escenari darrere d'ell. Les colossals pantalles de vídeo van mostrar una
silueta sortint del turboascensor, una figura alta i esvelta amb una ondulant
cabellera que semblava una massa de coure envoltada de flames.
- L’almirall Daala!
-Va anunciar Pellaeon, i es va fer a un costat.
En Kyp va tenir la
sensació que una bomba controlada per un detonador que s'activaria en qüestió
de segons acabava de ser llançada dins de les seves entranyes. L’almirall
imperial va anar cap al podi per dirigir-se a la gegantina reunió, avançant en
silenci amb la cara esmolada i consumida pel fracàs. La seva bellesa, que ja
havia estat dura i temible en el passat, s'havia tornat encara més angulosa...,
i més maligna.
Daala havia capturat
a Han Solo i en Kyp després que escapessin de les mines d'espècia de Kèssel, i
havia ordenat l'execució d’en Kyp per considerar que era un presoner sense cap
valor. En Kyp havia cregut destruir-la a la Nebulosa del Calder quan va
utilitzar el Triturador de Sols per provocar la ignició d'una massa de sols
blaus. No obstant això, la Daala havia aconseguit escapar d'alguna manera
inexplicable i miraculosa per tornar a atacar la Instal·lació de les Goles...,
però havia mort allà. En Kyp estava segur d'això. No podia estar a sobre
d'aquella plataforma! No podia estar al capdavant de la nova flota imperial!
Tots aquells
pensaments van desfilar per la seva ment en una fracció de segon, i Dorsk 81 va
percebre a través de la Força el volcà que estava esperant el moment d'entrar
en erupció dins d’en Kyp. La còpia alienígena va posar les seves mans color
verd oliva sobre l'espatlla del seu amic per evitar-ho..., però aquella pressió
sobtada va sobresaltar en Kyp prou perquè perdés el control de si mateix.
- No! -Va cridar,
retorçant-se fins treure’s de sobre les mans d’en Dorsk 81 -. Està morta!
¡Daala ha d'estar morta!
Mentre la resta de
l'audiència seguia aplaudint i llançant visques, els que estaven més a prop seu
es van tornar davant aquella sobtada agitació. En Kyp va aconseguir recuperar
les bones formes, furiós amb ell mateix per no haver estat capaç de
controlar-se.
Els soldats de les
tropes d'assalt van tornar a aparèixer, veloços i eficients.
- Aquesta alteració
de l'ordre ha de cessar immediatament! -Va ordenar el cap de la patrulla, els
integrants ja tenien els seus desintegradors desenfundats i a punt per fer
foc-. És la segona advertència que rep. Ensenyi’m la seva assignació de lloc i
els seus documents d'identificació.
Diversos soldats més
van sorgir del no-res i van apuntar en Kyp i en Dorsk 81 amb les seves armes.
-Sí, sí...
Naturalment -va dir en Kyp, portant lentament la mà cap a la seva butxaca.
El seu cervell
estava funcionant a tota velocitat. Dorsk 81 semblava estar a punt de
desmaiar-se, encara que el clon alienígena es mantenia rígid i tens, preparat
per lluitar en el cas que arribés a ser necessari. En Kyp sabia que no els
quedava altra elecció. Va ficar la mà a la butxaca del seu mico, fent veure que
anava a extreure la targeta d'assignació de lloc..., i va corbar els dits al
voltant de l'empunyadura de la seva espasa de llum.
Els soldats de les
tropes d'assalt estaven més irritats que inquiets. En Kyp els enxamparia
totalment per sorpresa.
La veu de l’almirall
Daala va brollar dels sistemes d'amplificació convertida en un tro ensordidor,
com un ressò horrible del passat d’en Kyp.
-Tots podeu
sentir-vos orgullosos del que esteu a punt de fer -va dir.
«Sí -va pensar en
Kyp de sobte-. Sí, em sento orgullós del que vaig a fer...» Va empunyar la seva
espasa de llum, i el full d'energia va aparèixer amb un espetec sibilant. En
Kyp la va moure en un arc fulgurant que va separar la mà cuirassada del soldat de
les tropes d'assalt del seu canell, portant-se la pistola desintegradora amb
ella per seguir avançant a través del seu primer objectiu i caure sobre el
segon soldat. En Kyp es va moure tan de pressa com un fuet agitat en l'aire, i
la seva espasa de llum va cobrar vida en un esclat d'energia flamejant per fer
caure un tercer soldat.
Els assistents a la
reunió més propers a ells van retrocedir, sorpresos i confusos. Les espases de
llum eren les armes inconfusibles dels odiats Cavallers Jedi. La commoció es va
anar estenent com l'ona expansiva sorgida d'una estrella en explosió. Uns
espies acabaven d'aparèixer sobtadament en la reunió, i la torba de devots
defensors de l'Imperi exigiria sang.
- Hem de sortir
d'aquí! -Va cridar en Kyp mentre repartia espasades a tort i a dret amb la seva
espasa de llum.
La multitud d'humans
i treballadors alienígenes es va obrir davant seu com un camp de blat madur
sota l'escomesa d'un vendaval, encara que van ser molts més els que van fugir
dominats pel pànic que els que van caure sota l’abrasadora energia de les
espases de llum. En Kyp i Dorsk 81 van lluitar tots junts.
- Cavallers Jedi!
-Va cridar l’almirall Daala des del podi. Estava bastant lluny, però tot i així
havia pogut reconèixer el característic fulgor de les espases de llum..., i el
seu rostre, de dotzenes de metres d'altura i reflectit una vegada i una altra
en les immenses pantalles de vídeo, semblava el d'una deïtat ofesa que exigís
justícia-. ¡Mateu als Cavallers Jedi!
Els soldats de les
tropes d'assalt van convergir sobre ells i van començar a disparar els seus
rifles desintegradors. L'espasa de llum d’en Dorsk 81 va desviar el primer
feix, enviant-lo cap al sostre del final de l'esplanada, i el segon tret va
travessar l'esquena d'un tinent imperial que fugia a la carrera.
-No lluitis si no és
que et vegis obligat a fer-ho -va dir en Kyp-. Només serviria per fer-nos
perdre més temps... Corre!
Kyp acabava de
comprendre que el seu company havia tingut tota la raó en voler marxar abans.
Havien de transmetre la seva informació a la Nova República: si permetien que
l'Imperi els capturés, milers de milions d'éssers intel·ligents moririen sense
haver tingut temps de defensar-se.
La mida de la
multitud era un factor que treballava al seu favor, i quan les ondulacions del
pànic van començar a rebotar en els murs, la confusió de la massa va engolir
tots els detalls que poguessin indicar on es trobava la pertorbació i en què
consistia exactament.
En Kyp i Dorsk
81 van tornar corrent al lloc on havien posat la seva llançadora robada. Els
feixos desintegradors van perseguir als dos Cavallers Jedi pels corredors de
l'estació connectora i van rebotar en les planxes de les parets, però els trets
no estaven prou ben dirigits per poder arribar a donar en el blanc.
Van arribar a la seva
nau i van sortir disparats de la pista de descens, amb els feixos repulsors i
els motors subllumínics cremant a màxima potència en una fugida desesperada.
Mentre Dorsk 81 s'ocupava dels sistemes estabilitzadors per redreçar la
llançadora, el seu erràtic curs els va ajudar considerablement en la seva
fugida perquè les naus automatitzades de vigilància del perímetre, que estaven
tractant de centrar les seves mires en ells, van llançar repetides andanades
però no van aconseguir encertar-los.
- Hem d'entrar en
l'hiperespai, i de pressa! -Va cridar en Kyp.
Els llargs dits d’en
Dorsk 81 aletejaren sobre el teclat de l'ordinador de navegació.
-No disposem de
temps per calcular una trajectòria llarga-va dir.
- Doncs llavors fa
un salt curt! N'hi ha prou que ens treguis d'aquí.
-Les coordenades de
Khomm estan programades-va respondre Dorsk 81 mentre teclejava una lectura-.
Jo... Eh... Bé, les vaig introduir abans de baixar. Khomm està a l'altre costat
del nucli exterior. Podem enviar una transmissió d'alerta des del meu món
natal.
- D'acord,
fantàstic! -Va dir en Kyp.
I llavors una de les
naus de vigilància automatitzades va aconseguir centrar les seves mires el
temps suficient per fer blanc, i el seu tret es va escampar sobre els motors
subllumínics dels fugitius. La llançadora va perdre gairebé tota la seva
potència motriu, i la considerable inèrcia acumulada va ser l'única cosa que
els va permetre seguir avançant.
-Els danys són
seriosos -va informar en Kyp mentre Dorsk 81 connectava els motors lumínics
principals i anava incrementant l'entrada d'energia-, però només li han donat
als propulsors subllumínics i encara comptem amb l’hiperimpulsor. Hem de sortir
d'aquí.
Centenars de naus ja
havien començat a enlairar-se de l'estació connectora per darrere d'ells.
-Connectant la
hiperimpulsió -va dir Dorsk 81 per fi.
Les defenses de
perímetre automatitzades van girar per centrar els sistemes de punteria en la
seva nau. Més feixos destructius d'energia turbolàser van passar al costat
d'ells, fallant el blanc per molt poca distància. L’andanada d'un canó iònic va
lliscar al voltant de la llançadora imperial robada, escampant-se sobre els
seus escuts i causant danys mínims.
-Si aconsegueixen
donar-nos de ple amb un canó iònic, quedarem encallats en l'espai -va dir en
Kyp-. Hem de sortir d'aquí ara mateix.
- Tot llest! -Va
cridar Dorsk 81 -. Agafa't, Kyp.
I els dos Cavallers
Jedi van desaparèixer entre un esclat de línies estel·lars mentre l'Imperi
enviava totes les seves forces contra ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada