L’Espasa Fosca (XXXII)

Anterior

32

Crix Madine, Suprem Comandant Aliat de les Forces Especials, estudiava la pantalla del pont de comandament auxiliar del Viatger Galàctic que mostrava la brillant línia verda del rastrejador que havia col·locat a la nau particular d’en Durga. Madine es va rascar la barba castanya i va observar la Trandia, la seva millor comando, mentre la jove comprovava les lectures.

-Continua sense haver-se mogut, senyor -va dir la Trandia.

Tenia una llarga cabellera rossa i vermellosa recollida en una complicada trena que baixava ordenadament en descens al llarg de la seva esquena. Era un pentinat bonic, però a la vegada còmode i discret: Madine sospitava que quan estava fora de servei la Trandia portava el cabell solt. El seu rostre, lliure de tot maquillatge, estava una mica ruboritzat per la concentració mentre els seus ulls blaus romanien clavats a l'ordinador.

-Va partir de Nal Hutta fa diverses hores, senyor, i va descendir a la Lluna dels Contrabandistes. Des de llavors no hi ha hagut cap novetat. Podríem posar-nos en contacte amb el Yavaris -va suggerir la Trandia-. El general Antilles s'ha pres un parell de dies de descans per visitar la lluna, i potser podria fer una ullada.

Madine va moure el cap.

-Massa perillós. Hem col·locat el rastrejador, i en Durga no sospita res. Limitem-nos a veure on va. La cap d'Estat ha dit que en Durga va concloure la seva reunió amb ella d'una manera força brusca, per la qual cosa deu estar tornant al seu amagatall. El trobarem. Tingueu paciència.

Madine va travessar la càmera de comandament auxiliar. No hi havia finestrals pels quals mirar, només pantalles de diagnòstic. El pont secundari havia estat dissenyat per funcionar com a pont alternatiu si els compartiments davanters principals del creuer calamarià arribaven a quedar fora de servei per la causa que fos.

Madine va començar a passejar nerviosament d'un costat a un altre, desitjant tenir alguna cosa a fer. El general era un home obsessionat que durant els últims nou anys havia lliurat totes les seves energies i tota la seva imaginació a la causa de la Nova República, a la qual havia servit des de la seva deserció de les forces militars imperials. Treballar amb l'Aliança Rebel li agradava perquè li oferia una causa en què podia creure.... i com més es consagrava Madine a servir a la Nova República, més fàcil li resultava oblidar durant una estona la tenaç ombra d'aquella culpabilitat que encara no s'havia dissipat.

Madine havia jurat defensar el Nou Ordre d’en Palpatine i servir l'Emperador, i el seu jurament no havia pogut ser més ferm i sincer. Crix Madine no era dels que donaven la seva paraula a la lleugera, i abans de la seva deserció mai havia faltat a ella. Esperava no haver de tornar a prendre mai una decisió tan terriblement punyent per la seva consciència.

Hi va haver un temps en què el seu futur semblava brillar amb la resplendor daurada de l'Imperi. Madine havia anat ascendint molt de pressa, i els continus progressos del seu rang indicaven que el futur li reservava coses molt importants. Se li havien encomanat responsabilitats molt pesades, i havia rebut un nombre realment notable de medalles, citacions honorífiques i felicitacions. El mateix Emperador havia fet més d'un comentari elogiós sobre la seva brillantor i el seu impecable full de serveis.

Havia estat profundament enamorat de la filla d'un ambaixador molt important, i s'anaven a casar. Karreio, la seva promesa, era una devota del Nou Ordre, la boca no parava de brollar propaganda sobre els defectes i debilitats de l'Antiga República, però que estava cega als excessos de l'Imperi. Durant la seva carrera militar, Madine havia vist i fet moltes coses que Karreio hauria trobat repugnants..., com per exemple utilitzar als seus comandos d'elit per plantar les llavors de la Plaga Candoriana a Dentaal, un món que es negava a cooperar amb l’Imperi.

Aquella última i horrible missió havia estat a punt de fer miques els fonaments de la personalitat i el concepte de la moral d’en Madine, i el general havia acabat preferint sacrificar-ho tot abans de renunciar a les seves creences. Aquella represàlia tan salvatge i despietada era injustificable. Madine havia tornat l'esquena al futur brillant i garantit que l'esperava. Hi havia actuat com si el seu rang no existís, i no li havia parlat dels seus plans a Karreio perquè això l'hauria convertit en una còmplice de la seva traïció, raó per la qual s'hauria vist obligada a delatar-lo o patir el destí d'una traïdora.

Durant uns exercicis a les terres més salvatges de Dentaal, Madine s'havia posat al capdavant dels seus comandos d'assalt i s'havia limitat a..., esvair-se dins d'una sèrie de cavernes. Després d'una setmana de dura supervivència a la jungla, Madine havia tornat a la base temporal imperial, havia pujat a una llançadora i se n'havia anat en ella, portant amb ell diversos arxius robats plens de codis imperials, dades classificades i plans secrets.

Hi havia fugit pel cel estrellat del Centre de la Vora sense tenir ni idea d'on anava. Madine s'havia aferrat a l'esperança que aconseguiria trobar a un representant de l'Aliança Rebel abans que els caçadors de caps imperials el trobessin a ell, i s'havia limitat a deixar-se guiar per ella.

Durant tot el temps transcorregut des de llavors, mai s'havia atrevit a enviar un missatge a Karreio i mai havia intentat tornar-la a veure. Esperava que hagués sobreviscut sense ell..., i esperava que cregués les històries que li havien marcat amb l'estigma de la traïció a l'Imperi i que hagués trobat un altre home a qui estimar.

Quan els rebels van aconseguir reconquistar Coruscant després d'una llarga i aferrissada batalla, Madine havia examinat els arxius personals i havia estudiat en els registres en un desesperat intent de trobar la Karreio i assegurar-se que estava viva i fora de perill. En comptes d'això, havia descobert que va morir durant l'atac: Karreio havia passat a ser un nom més en una llarga llista a la qual anaven units números d'identificació i descripcions de les circumstàncies de la mort. El nombre de civils que van morir durant la batalla de Coruscant havia estat tan elevat que al costat del nom de Karreio només hi havia una solitària F, una lletra que semblava cremar en la seva lacònica abreviatura de la paraula «morta».

Crix Madine tenia moltes coses de les quals sentir-se culpable. Una de les seves primeres missions després d'haver passat a l'Aliança Rebel va consistir a planejar la incursió de comandos duta a terme a Endor que va acabar amb el generador de l'escut defensiu i va permetre que la flota rebel destruís la segona Estrella de la Mort. Les accions de Madine havien tingut com a resultat final la mort de l'Emperador Palpatine, l'home que en una ocasió li havia lliurat una citació honorífica per recompensar els seus serveis exemplars i la seva encomiable lleialtat.

El moment dels remordiments i les vacil·lacions ja havia passat per Madine. La decisió havia estat presa. No tenia cap dubte, fossin quines fossin les conseqüències. La Nova República seguia estant assetjada per un gran nombre d'amenaces, i Madine no podria descansar fins que el govern que havia triat no corregués perill.

I temia que això signifiqués que mai podria descansar.

El moviment del puntet verd en el diagrama de Nar Shaddaa va fer que tornés a la realitat. La Trandia s'havia alçat davant de la pantalla.

-L'objectiu se'n va, senyor -va dir-. Estem seguint la seva trajectòria.

-Així que va cap allà -va dir Madine, i va entrellaçar els dits amb nerviosa expectació. Després va fer una profunda inspiració d'aire abans d'entrar en acció -. Bé, estem preparats per a la persecució. Trandia, vull que estiguis al meu equip..., i també vull a Korenn -va afegir, pensant en l'entusiasme i l'indubtable talent d'aquell noi de cabells rossos com palla, que semblava molt més jove del que suggerien la seva experiència i capacitats-. Anem a preparar-nos. Ackbar ens ha proporcionat tres ales-A del model que s'empra per a les missions d'exploració. Anirem darrere d’en Durga i esbrinarem què està tramant.

» Però -va dir, i va estendre un dit -també emprarem transmissors d'emergència perquè potser anem escassos de temps. Sigui quin sigui el lloc on està amagada aquesta arma secreta, hem d'aprofitar l'oportunitat de sabotejar-la en el cas que arribi a presentar-se. No podem permetre que els Hutts acabin de construir la seva Estrella de la Mort particular.

Madine estava immòbil a l'hangar de llançament i admirava els esvelts i eficients contorns dels tres ales-A. La Trandia va anar cap a ell, movent-se amb aquesta gràcia flexible i àgil que li havia convençut que seria una bona agent d'operacions clandestines. La jove s'havia posat un mico de vol, i la seva “trena” estava oculta sota del coll de la peça. La Trandia sostenia un casc en el buit del braç.

-A punt per partir quant doni l'ordre, senyor -va dir.

- Sabem ja quin és el nostre destí? -Va preguntar en Madine.

Els llavis de la Trandia es van corbar en un feble somriure.

-El cinturó d'asteroides de Hoth, senyor -va dir-Aquí és on en Durga ha anat a amagar-se.

Madine va alçar les celles.

-Interessant... Aquests asteroides ens obligaran a fer unes quantes maniobres bastant complicades. -Va tornar la vista cap al Korenn i la Trandia-. Són bons pilots?

-Excel·lents, senyor -van respondre a l'uníson.

-Bé -va dir Madine-. Llavors, som-hi.

Següent