NAL HUTTA
34
C3PO encara no havia
superat la irritació que li va produir el fet que en Durga el Hutt hagués
interromput la visita diplomàtica tan sobtadament (després d'oferir un torrent
d'excuses i disculpes), però la Leia va sentir que un pes opressiu s'esfumava
de les seves espatlles quan aquella grossa eruga es va haver marxat del
planeta.
Ja havia quedat clar
que o bé en Durga no podia exercir una autoritat indiscutible sobre els Hutts,
o que no tenia cap desig d'arribar a un acord amb la Nova República..., tal com
havia sospitat la Leia des del principi. Les seves negociacions no havien
arribat a cap part, i en Durga fingia ignorància cada vegada que la Leia treia
a relluir el tema de les armes secretes.
-Som negociants, no
guerrers -havia dit en Durga-. Les nostres batalles consisteixen en discretes
negociacions fetes per sota de la taula, no en desintegradors i detonadors.
Encara en Han va
mirar la Leia amb una expressió de ja-te-ho-vaig
dir a la cara, la Leia es va adonar que havia aconseguit posar una mica nerviós
al Durga. El gros hutt de rostre enfosquit per la gran marca de naixement havia
esperat poder guanyar més temps i semblava haver-se sentit decididament
incòmode durant la seva visita «diplomàtica», però la Leia no li havia
proporcionat cap oportunitat de lliurar-se d'ells.
Però tant en Han com
la Leia van quedar bastant sorpresos quan, fins i tot després de la seva
precipitada marxa, en Durga els va proporcionar accés a un dels seus traficants
d'informació particulars: el hutt havia fet honor a la seva paraula. Abans que
la Leia i en Han partissin en la seva nau diplomàtica, Korrda, el hutt malalt i
amagrit, va ordenar que portessin a un dels traficants d'informació perquè els
«prestés els seus serveis».
Diversos guàrdies
gamorreans van aparèixer tirant d'un carro de rodes cruixents que van introduir
al menjador. Les aus carronyeres seguien instal·lades a les llindes, esperant
que una mica de menjar caigués a terra o que un comensal deixés de moure’s
durant el temps suficient perquè poguessin llançar-se en picat.
El carro era vell i
estava tacat per la brutícia que brollava de grans masses de deixalles en
descomposició, com si algú l'hagués confós amb una galleda de les escombraries.
Una enorme petxina espiral de mol·lusc omplia la plataforma. Les vores
d'aquella curiosa petxina, que recordava un llevataps, estaven desgastades i
cobertes d'algues, i l'obertura era negra i desprenia bafarades d'una olor
bastant repugnant. Quan la va veure, la Leia no va estar gaire segura de voler
saber què aguaitava dins d'ella.
Korrda va avançar
amb el seu pas furtiu i lliscant i va colpejar enèrgicament la petxina amb un
pal. Un apèndix carnós va sorgir del forat de la petxina espiral acompanyat per
un soroll bastant semblant al que hauria produït un raig de sorra deixat caure
amb molta lentitud sobre del fang, i va anar sobresortint d'ell com una llarga
llengua. La criatura va anar emergint com un cuc que sortís d'un tros de fruita
podrida. El traficant d'informació alienígena tenia la pell d'un lleig color
marró grisenc, i posseïa un cúmul ocular format per cinc ulls d'un blanc lletós
escampats sobre el seu llis cap arrodonit.
- Què vols? -Va
preguntar la criatura, emprant un to de veu bastant malhumorat.
Korrda s'alçà per
fulminar amb la mirada l'habitant de la petxina,
-El noble Durga
t'ordena que proporcions informació a aquests convidats seus. Necessiten estar
al corrent de les activitats imperials.
Tenir l'ocasió de
dirigir-se a una criatura que ocupava una posició encara més baixa en la
jerarquia del palau que la seva va fer que en Korrda per fi semblés sentir-se
ple de seguretat i confiança en si mateix.
El traficant
d'informació va deixar anar un grunyit.
-Informació sobre
les activitats imperials, eh? I suposo que no és possible restringir ni tan sols
una miqueta l'amplitud de la pregunta, oi? Noooooo, això és esperar massa, eh?
Si més no podríem limitar-nos a les activitats imperials actuals, no?
-Sí -va dir la
Leia-. Volem saber què estan fent les restes de l'Imperi en aquests moments.
-Oh, fantàstic...
Això és molt més senzill, oi? -Va replicar sarcàsticament la criatura de la
petxina-. Suposo que voldran una llista detallada de les activitats de cada
individu, naturalment. Tinc acumulats dades sobre uns cinc mil milions, i això
sense fer una recerca realment conscienciosa. Em pregunto si n'hi hauria prou
amb algunes generalitats, Hmmmm?
-Les generalitats
serien suficients -va respondre la Leia en un to bastant sec.
El llustrós cap va
desaparèixer amb un espetec humit per la fosca obertura sense haver dit ni una
paraula.
La Leia va sentir
febles sons de moviment i recerca mentre la criatura s'agitava amunt i avall,
com si estigués intentant trobar alguna cosa en un laberint ocult dins de la
gegantina petxina. Es va preguntar què podia estar fent la criatura allà dins,
i un instant després el cap de pell humida i viscosa va tornar a sorgir de
l'obertura i va dirigir el seu cúmul ocular cap a la Leia.
-Estan de sort, eh?
Hi ha moltíssims plans en marxa. Les forces imperials han estat unificades, i
els senyors de la guerra que sempre estaven lluitant entre ells han estat
executats. La construcció de naus estel·lars s'ha multiplicat per deu, i els
nous soldats apareixen per desenes de milers... És el tipus de cosa que anaven
buscant? Les forces militars imperials s'han agrupat al voltant d'un sol
lideratge, i sembla que fins i tot les dones i els alienígenes poden servir a
l'Imperi de qualsevol manera possible i fins allà on arribin les seves
capacitats. Això suposa un considerable canvi respecte a la manera de pensar de
l'Emperador, no els sembla? Resulta encantador trobar-se amb un lideratge
imperial tan progressista, oi?
En Han la va mirar,
i la Leia es va inclinar cap endavant. El traficant d'informació alienígena
havia aconseguit despertar el seu interès malgrat la seva resistència inicial.
La Leia es va preguntar si tot allò seria veritat. Sospitava que tota aquella
mascarada formava part del pla d’en Durga, i que era una simple distracció
ordida amb l'objectiu d'aconseguir que es preocupessin per una altra amenaça
mentre els Hutts completaven aquella que estiguessin tramant. Però encara que
en Durga tingués motius ulteriors ocults... Bé, això no volia dir que no pogués
existir una autèntica conspiració imperial.
- Saps què planegen
fer? -Va preguntar-. Pot dir-nos si l'Imperi ha desenvolupat alguna classe
d'estratègia global?
El traficant
d'informació va onejar en l'aire.
-Les diferents
flotes imperials disperses per l'espai s'han unit, i l'acumulació d'armament és
tan gran que es pot estar pràcticament segur que planegen llançar un gran atac
contra la Nova República. No els sembla el més lògic? L'objectiu específic és
desconegut, pel que no serveix de res preguntar quin és. Aquesta veritat és
evident, no?
El traficant
d'informació va tornar el seu cúmul ocular cap a Korrda.
- Puc anar-me’n?
Tinc moltes coses a fer... Ja poden veure com d’ocupat que estic, no?
-Un moment -va
intervenir en Han -. Qui ha unit a totes les faccions de l'Imperi? Necessito
saber-ho.
El traficant
d'informació va emetre un clapoteig gutural que va retrunyir en les
profunditats del seu cos.
-Oh, així que això
és tot el que vols, no? Per què no preguntes quin és el nombre de grans de
sorra que hi ha a les platges de Pil-Diller, o em demanes que compti les fulles
dels boscos d’Ithor?
Korrda va tornar a
colpejar la petxina amb el seu pal.
-Calla i contesta la
pregunta.
-Molt bé, molt bé. A
això anava, no? -Va replicar el traficant d'informació, i va tornar a
desaparèixer dins de la petxina, on va estar rebuscant durant una estona que va
semblar interminable abans d'emergir de nou. - Daala -va dir la criatura-.
L’almirall que mana les forces imperials es diu Daala, enteneu? Però això és
tot... He rascat les parets, no? I com que no disposo de més informació, ¡bona
nit!
El viscós cap es va
introduir a la closca, deixant a la Leia i en Han bocabadats i llançant mirades
de perplexitat. La Leia no havia esperat res semblant.
En Han semblava molt
preocupat, i obria i tancava els ulls com si no entengués res.
-Però com pot ser la
Daala? -Va murmurar-. La Daala..., és morta.
Els ulls de la Leia
es van trobar amb els seus, i va decidir que de moment ni volia ni necessitava
una explicació.
-Pel que sembla no
ho està -va dir-. Això ho canvia tot. No et sembla, Han?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada