Un Relat del Costat Fosc
George R. Strayton
L'obelisc negre semblava absorbir fins
i tot la
poca
llum
vessada per
les
llunes bessones
de
Krayiss II. Una
figura
encaputxada va
donar passos lents i perfectament mesurats cap
a la
gegantina estructura, mantenint
les
mans amagades en
els
plecs de
la seva túnica excessivament gran.
-Taka Zeech ma
Toka duuwaj -murmurà per
quarta
vegada, precisament sis batecs de
cor
després de
la seva tercera entonació. Els
ritus
Sith havien de
seguir-se
amb acurada exactitud, perquè abandonar
un
sol
element
del
procediment
prescrit podria
significar
la
perdició
per
als no
iniciats. I Vara Nreem no
volia
temptar al
costat fosc,
atorgant-li
una
obertura
que
explotar.
Va donar dos
passos
més cap l'obelisc, atrevint-se per
un
moment a
fer una ullada a la
perfecta
simetria de
la seva
suau superfície i
a les
precises línies que
marcaven
les
seves vores.
Quina bellesa tan
sinistra.
-Taka Zeech ma
Toka duuwaj -va
cantar
per
cinquena
vegada... o
era
la
quarta vegada? El seu cor es
va accelerar de sobte, augmentant
la seva
distracció. Calma't.
Va mesurar a
ull
la
distància
fins a l'obelisc. Al
voltant d'una dotzena de
metres:
aquesta havia de ser la cinquena vegada.
Un cop deduït el
nombre de
recitacions, va romandre
quieta i en
silenci
per
un
moment, esperant per
veure
si
la seva
relliscada havia estat
suficient
per
provocar
la
ira
del
costat
fosc.
Quan no va
passar res,
va donar els dos últims
passos
cap
a l'estructura Sith i
va realitzar el cant per
última
vegada. L'obelisc va continuar guardant silenci davant seu, com si fes cas omís de la seva insignificant presència.
Entrant en
l'última
secció del
ritu,
es
va posar de
genolls i es
va tirar
cap
enrere
la
caputxa
de
la seva túnica, el que va permetre que
el seu cabell castany clar es
vessés
sobre
les seves
espatlles i l'esquena. Va estrènyer els punys i se'ls va posar al front, pressionant juntes les bases de les palmes.
Va romandre en
aquesta posició pel que li va
semblar
una
mica
més
d'una hora
quan alguna
cosa va succeir... una cosa que
va sentir
tant per dins com per
fora.
Un murmuri va
sortir de les profunditats de la terra dura, creixent des
d'un
simple murmuri fins
a una
cacofonia ensordidora en l'espai
d'una
dotzena de
batecs.
La
terra
sota
d'ella
es
va estremir,
i després es
va sacsejar.
Tot
i
que
els
músculs li
feien mal
per
haver
estat asseguda durant tant
de temps,
se les hi va arreglar per mantenir
la
posició fins
i tot
quan
el sòl
va
tractar
d'enderrocar-la.
Va mirar cap l'obelisc, i encara
que la seva
visió saltava amb
cada
tremolor, li
va semblar
veure
la
pedra massissa movent-se, lliscant cap
amunt,
la seva base fent-se cada vegada més gran. El
sòl
va gemegar i després es
va esquerdar en una sèrie d'esmolades fractures. Violents terratrèmols van
esclatar
a
la vegada,
i la
sacsejada
més forta va
llançar la
Vara diversos metres a
la seva dreta. Ella va
caure
de
costat,
i
va creure
sentir
com
crugia un
os
de
la seva
espatlla, però va
ignorar
el
dolor
i es
va obligar
a
aixecar el cap per poder veure l'espectacle
que
es desenvolupava davant
seu.
El mateix obelisc s'havia convertit en
res
més
que una
agulla sobre
una
monstruosa estructura de
parets
anguloses i
torres
piramidals. La Vara la
va reconèixer dels antics escrits Sith com un
temple-biblioteca, un
lloc on els
bruixots de
pura
sang Sith anaven
a
meditar
i a
registrar
els
coneixements
que
havien obtingut en
els seus experiments. Un calfred es
va apoderar
del
seu cos
per
un
moment
adonant-se que es trobava al
peu d'un
lloc amb semblant poder, un
edifici
que
havia estat
testimoni de
l'evolució de les tècniques Sith per
accedir a les grans energies del
costat fosc
al llarg de desenes de
milers
d'anys. Quant de temps havia estat enterrat, les seves sales sense vida?
La terra es
va
aquietar, i el
silenci
del
cicle
nocturn de Krayiss II
va
caure
sobre la
terra un
cop
més. La Vara es
va aixecar
trontollant, amb
el seu
braç dret penjant inert des
de l'espatlla, i es
va posar davant de l'estructura Sith, contemplant
la seva
bellesa i sentint el
negre
poder
que
emanava de cadascun
dels seus
centímetres. Tot
d'una
es
va preguntar si estava patint alguna al·lucinació, però
va rebutjar
immediatament aquesta
idea
fugaç. Mai podria haver imaginat el
que
ara s'estenia davant
seu,
i per
tant la seva ment no
podia
haver-ho convocat des
de les
profunditats de
la seva consciència per a enganyar-la.
No, el
temple
era
real.
Podia sentir
la seva
imponent presència mirant-la
de
reüll, mesurant-la. El
fred
del
poder
del
costat
fosc l'acariciava, i
ella
sabia que
els
esperits atrapats a
l'interior del temple estaven decidint la
seva vàlua.
Es va adonar llavors que
havia de
demostrar
la seva
vàlua davant
d'ells,
demostrar
que
tenia
dret a
accedir
als
poders Sith que
hi esperaven.
Va fer un pas endavant, i la
suau
carícia dels
esperits
va esclatar en un frenesí de
motes
d'energia, com
si
estiguessin sorpresos per
l'inesperat
moviment. Tot
just
abans
que
tingués temps de notar el
canvi
sobtat, l'energia va
tornar a
reunir-se, rodejant-la una
vegada
més.
Ella va
fer un pas
més, i va
obtenir la
mateixa
resposta.
A
no
més
de sis
metres de
distància
s'alçava l'enorme doble porta
que
formava un
alt
trapezoide a
la base de
l'estructura. Al
voltant
del
perímetre
de
la porta
i
al llarg
del
nervi
del
centre hi
havia símbols Sith. Tot
i que
no podia desxifrar-los, sabia que
aquests
gravats advertien als intrusos d'una
mort
segura alhora que
actuaven
com
a
receptacles de
poder
del
costat
fosc. Aquells que
s'atrevissin a penetrar al
temple
serien atacats per
aquesta
energia emmagatzemada... i hi
havia molt
poques evidències que
suggerissin
que
algú
havia sobreviscut mai a
semblant
diluvi de
poder
del
costat
fosc.
La
Vara esperava
que
els esperits la jutgessin digna i no dirigissin el
seu odi
contra ella.
Es va atrevir a apropar-se. Aquesta
vegada
l'eixam d'energia va
entrar
en
erupció
i
es va tornar a calmar amb
tanta
rapidesa
que
la Vara no estava segura
de
si havia
passat
en
realitat.
Crec que vaig a prendre’m això com un bon senyal.
Es
va acostar, i travessant la barrera invisible de l'energia radiada pel temple-biblioteca, va sentir el seu cor bategant amb força, el seu ritme abruptament alterat pel pla d'ionització. La
Vara havia llegit sobre
aquests
escuts defensius, però cap
que
permetés que
un
intrús pogués
passar.
Semblava que els esperits havien acceptat el seu dret a entrar...
Va sentir una feble estirada, com
si
algú hagués xiuxiuejat seu nom en
una
ràfega d'aire fred.
-Vara Nreem...
El seu cos es
va posar tens, i mirà
al seu voltant per veure
qui
havia parlat. En
no
veure
ningú,
va tornar la seva atenció cap
a la porta
doble, i allà
es trobava
una
figura
translúcida, ombrívola, amb el
cap adornat
amb una
corona
d'espines i
el seu cos
embolicat per
un
voluminós mantell. Va
poder
distingir els
seus trets
només perquè eren de diferents tons de
negre,
i els ulls i la
boca
eren
del
més
fosc
del
tot.
Va aconseguir reprimir l'impuls de
retrocedir
involuntàriament
a
la
vista de l'espectre,
perquè sabia que
una
mostra de
temor
només disminuiria les
seves
possibilitats de
sobreviure
a
una trobada
amb un
esperit
Sith.
Aparentment satisfeta del
seu efecte
en
ella,
l'ombra va
parlar.
-Vara Nreem, ens
has
despertat del
nostre
somni de
deu mil
anys. -La Veu fregava el
registre
més baix
que
la Vara creia que
els seus
sentits podrien percebre-. Creus que
podràs
derrotar-nos de
veritat
aquesta
vegada?
La Vara va
empassar
la
saliva
que
se li havia
acumulat a
la boca
i la
gola.
-Jo... he vingut a
la recerca
de
coneixement,
no per
lluitar.
-La seva
pròpia
veu sonava estrident i aguda escoltant-la després
del
profund timbre de
l'espectre.
-Ets un Jedi –va afirmar, com si
aquesta
simple frase contingués molts més volums del
que el seu
significat superficial pogués suggerir.
La Vara va
reflexionar
un
instant.
Havia
de
gestionar correctament la
conversa
si desitjava complir
les seves
fites.
-Si amb això vols
dir
que
sóc un
creient en
la Força,
i que
he
après
a
manipular-la a
la meva voluntat, llavors sí, això és
el que
sóc. -Es va
redreçar
mentre parlava, amb la
intenció de
presentar-se
com
un
objecte
fix i impermeable-. Però
no
crec
en
aquesta distinció entre la
foscor
i la
llum.
Per
a mi no
són sinó
una
i la mateixa. I he vingut
a
completar
el meu
aprenentatge
mitjançant
el
domini
de les tècniques dels mètodes Sith per
a l'ús
de
la Força;
no el
costat
fosc
de
la
Força... només la
Força.
L'esperit va
aixecar
lleugerament el
cap,
com
si
convoqués records latents molt llunyans o rebés informació d'alguna font invisible. La
respiració
de
la Vara
havia començat
a
accelerar-se, i ella
va fer
tot
el possible
per
ocultar
el
seu nerviosisme, perquè permetre
que
el
fantasma
veiés tal debilitat seria
l'últim
error
que
cometria mai.
L'esperit va
tornar
la
mirada
cap
a ella.
-Estem... perplexos davant
aquesta
perspectiva. Com vas
arribar a
aquesta conclusió?
-Per molts anys de
raonament
i meditació –va dir
ella,
més confiada ara
que
ja havia aconseguit confondre
els
Sith amb
els seus
paraules-. El
costat
lluminós i el
fosc
no
són sinó
aspectes de
la Força.
Els Jedi han
tractat
sempre de
mostrar la
barrera entre
els dos...
però
no
existeix.
La
línia
és borrosa. Per tant, en
l'únic que
es pot confiar
és
en la
font
d'aquests
dos
aspectes, ja que aquesta font, la
Força,
no
depèn
de
res
per
existir,
a
diferència
de
la llum,
que
no
existiria sense la
foscor.
La Força simplement existeix. I, per tant, preocupar-se per les seves subdivisions no importa.
El Sith no
va respondre, deixant que el
silenci
parlés per
ell.
La Vara va començar a preguntar-se
si
havia portat
el seu
ardit massa lluny...
L'espectre es
va posar a
riure, un esclat eixordador com
el
fragor de
la pedra
xocant contra la
pedra.
-La teva lògica és
defectuosa,
Jedi. Creies que
la teva
farsa et permetria entrar
a la nostra
llar, per
robar
els
nostres
secrets? Hem permès que ens trobessis. Hem permès que ens cridessis des de les profunditats d'aquest món. I serem nosaltres els
que
determinem les conseqüències del
teu
intent d'engany.
La Vara no
va poder evitar retrocedir, buscant
el
sabre
de
llum amagat en
les seves robes.
-Creus que som xerraires? És
que
saps el
poder que
tenim? Per les
teves accions, jo diria que no. -El Sith semblava
créixer,
la seva forma ombrívola ocupant més i més espai en
el buit
circumdant
-.
Altres Jedi han vingut aquí
abans
que
tu.
No creguis que
ets el
primer, o
que
seràs l'últim. Potser t'agradaria veure a
alguns dels
que han fracassat en
aquest
mateix intent.
Amb un moviment
del seu
braç, el Sith va
convocar
a
tres
espectres addicionals. Però
aquests
no
posseïen
la mateixa
forma
negra. Aquestes eren figures grises, difuminades, amb els rostres retorçats com si patissin un
gran
dolor. Però
fins i tot
en
la seva forma espectral, la Vara va
poder
distingir
que
eren Mestres Jedi. I si
els
Sith podien fer
això
a un
Mestre...
Va introduir la
seva mà
a
la túnica
i va
extreure
el
seu sabre de llum, encenent-lo fins
i tot
abans
de tenir
un
control
ferm sobre l'empunyadura. La
fulla
de
color
vermell vibrant va
cobrar
vida amb un
brunzit,
i la
va sostenir
davant
d'ella,
amb la
punta
dirigida
cap a la
més baixa de
les dues
llunes, que
penjaven
al
cel
just per sobre
de
l'agulla de
l'obelisc
del
temple.
L'ombra Sith es
va centrar en ella una altra vegada, i de
sobte
es
va abalançar cap endavant.
La Vara va
brandar
el
seu sabre de llum traçant un
ampli
arc, travessant el
fantasma
des
de la seva
espatlla
esquerra
fins
al seu
maluc
dret.
Però la
fulla
de
color
vermell va
passar a través sense deixar ni tan
sols
una
marca...
I llavors l'esperit
va
caure sobre
ella.
La va embolicar amb
la seva forma fosca, tornant inútil el seu
sentit de la vista i al
mateix
temps cremant la
seva
pell amb un
foc
fred. Ella va
cridar
i
va llançar
violents talls amb
el seu
sabre
de
llum. Però l'atac de
l'espectre
només es
va intensificar; el seu cos es
va
entumir pel
dolor
mentre el
foc
del
costat
fosc penetrava la
closca
del
seu cos
i assaltava el
seu esperit.
El final
va arribar
amb rapidesa, i la Vara es
va trobar
sent
tan
sols
una
ombra difuminada del
seu antic
ser envoltada pel
poder
del
costat
fosc. I va
comprendre que romandria eternament en
el turment
que l'envaïa com una
ombra.
No puc creure el que he fet.
Només m'agradaria tenir una manera d'advertir als
que vinguin després de mi que
no subestimen el poder del Costat Fosc...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada