L’Espasa Fosca (XXVIII)

Anterior

HOTH

28

El món gelat de Hoth surava sota del seu conjunt de vidres com una bola de neu plena d'esquerdes. La Callista pilotava seu iot espacial, seguint les coordenades que li havia donat en Luke.

Luke, que estava assegut al seient de passatgers, es va inclinar cap endavant mentre sentia un pessigolleig d'expectació.

-Aquí baix -va dir-. Aquest és el lloc on l'esperit d’Obi-Wan es va aparèixer per primera vegada quan jo gairebé estava congelat a causa d'una ventada. Em va dir que anés a Dagobah i que trobés a Yoda. En Han va intentar convèncer-me que només havia estat una al·lucinació.

La Callista romania en silenci amb les mans tenses sobre els controls. Des del seu contacte amb el costat fosc a Dagobah, la jove no havia volgut fer cap nou experiment amb els poders Jedi als que ja no podia accedir. Al Luke li preocupava que la seva reticència i nerviosa preocupació poguessin arribar a fer-li més mal que qualsevol dels seus fracassos anteriors, perquè la seva terrible experiència havia fet que la Callista no s'atrevís a intentar-ho de nou. En Luke no sabia com, però havia de dissipar aquella por.

La Callista va contemplar el planeta gelat mentre anaven baixant per l'atmosfera plena de boires.

-Tant de bo en Djinn Altis, el meu mestre, vingués a mi en una visió -va dir per fi-. Estic segura que podria ajudar-me.

Luke no va saber com respondre a aquestes paraules, per la qual cosa es va limitar a estrènyer-li la mà.

La Callista es va tornar cap a ell i el va mirar amb una barreja d'enuig i frustració.

-No et preocupis per mi. Luke. Potser no pugui tenir tot el que vull, però faré el que pugui. No m'he rendit.

-M'alegra sentir-ho -va replicar en Luke-. I aquí baix és el proper lloc on hem d'intentar-ho... -Va assenyalar les masses de glaceres esquitxades d'obertures blanques que s'estenien per sota del veloç vol del seu iot espacial -. Aquí és on vaig aprendre a lluitar de veritat. Hi havia pilotat la meva ala-X contra la primera Estrella de la Mort, però va ser aquí, durant la batalla de Hoth, on vaig aprendre a jugar com un guerrer. Vaig deixar enrere les restes de la Base Eco per anar a la recerca d’en Yoda -va seguir dient, somrient melangiosament davant de tots aquells records -, i una de les primeres coses que em va dir Yoda va ser que les guerres no fan gran a una persona.

-El teu Mestre Yoda era molt savi -va dir la Callista-. Però de vegades has de lluitar. De vegades és tot o res... Aquesta és l'única manera de vèncer. –Va empassar saliva-. Per això vaig fer el meu sacrifici en l'Ull d’en Palpatine.

-Esperem que mai hagis de tornar a enfrontar-te a aquesta elecció entre tot o res -va dir en Luke.

La Callista es va obligar a somriure.

-Preferiria no haver de fer-ho.

Després va anar descendint sota la claredat del capvespre, dirigint el iot espacial cap al lloc on petits fragments de gel cremaven amb potents llampecs sota el cel blanquinós. La Callista va enfosquir els visors per reduir la intensitat de la llum.

-No sé què tal estarà la Base Eco -va dir en Luke-. Va sofrir bastants danys durant la batalla, i fa anys que esta abandonada. No esperis trobar-te un allotjament de gran luxe com a la pedrera Mulako.

La Callista va recórrer els camps de neu amb la mirada.

-Almenys no hi haurà insectes ni ratpenats -va comentar, i un instant després es va aixecar bruscament en el seu seient-. Eh, què està fent aquí aquesta nau?

Com foren una mica més a prop de la filera de promontoris rocosos, en Luke va poder veure un casc ennegrit al centre d'una estrella de sutge greixós i restes mig foses escampades per la neu.

-No pot ser un aparell que s'estavellés durant la batalla -va dir-. Ja han passat nou anys des de llavors, i aquesta nau no porta tant de temps aquí. -Va clavar la mirada en les restes cremades i va desplegar els seus sentits de la Força -. No capto cap presència viva. És recent, però no massa.

La Callista va posar la seva nau a prop de les restes i de les portes blindades ocultes que protegien l'entrada de la base Eco al gel sòlid, i va dur a terme una doble comprovació dels seus sensors.

-Sí, tot el metall està fred: temperatura ambient. Com a mínim fa uns quants dies que esta aquí, i potser tant com un parell de setmanes.

Luke va obrir el compartiment dels uniformes i va treure d'ell els dos micos proveïts de sistemes d'aïllament penjats al costat d'un parell de vestits ambientals per al buit espacial. Es van posar els uniformes, van activar els escalfadors corporals i es van col·locar els guants. En Luke es va penjar l'espasa de llum del cinturó i va lliurar la segona empunyadura negra a la Callista.

-Agafa-la – li va dir -. Serà millor que agafis la teva espasa de llum.

-No vull fer-ho -va respondre la Callista, desviant la mirada.

-Però hauries fer-ho de tota manera -va insistir en Luke-. Sempre tens l'opció de no utilitzar-la.

La Callista, que tenia els llavis molt pàl·lids i atapeïts, va acceptar l'espasa de llum, i va seguir negant-se a tornar-li la mirada mentre la prenia.

Van sortir del iot i van començar a avançar sota el terrible fred de Hoth. Van tancar la comporta, però no van activar els segells de bloqueig perquè així podrien tornar a entrar sense perdre ni un instant en el cas que necessitessin fer-ho. La Callista es va estremir mentre caminava al costat d’en Luke.

-Fa molt de fred -va dir.

Luke va arquejar les celles, i va sentir que el gebre ja començava a acumular-se sobre la pell de les seves galtes.

- Tens fred? -Va replicar-. Doncs són les hores més càlides del dia.

La Callista va agafar un tros de metall mig fos del sòl, el va fer girar entre les seves mans enguantades i va acabar deixant-lo caure. El seu alè es convertia en ondulacions de vapor blanc només sortir de la seva boca.

- Creus que es van estavellar? -Va preguntar-. No veig cap cos.

Luke va moure el cap. L'aire gelat entrava en les seves fosses nasals amb una mossegada tan esmolada com la d'una navalla d'afaitar.

-No. Fixa't en els senyals del sòl -va dir-. La nau va baixar sense cap problema, i després va esclatar a terra. No hi ha solcs a la neu, veus? Si hagués baixat des d'una òrbita planetària, hi hauria una llarga estela de neu remoguda.

Va tornar la mirada cap a les masses de neu que camuflaven l'entrada a la Base Eco

-Potser van buscar refugi aquí. -Va assenyalar les torretes dels canons desintegradors que s'alçaven a cada costat de les portes blindades-. Anem a fer una ullada..., però anirem amb molta cura.

El vent va començar a bufar amb més força, agitant-se al voltant de les roques en fugaços remolins que llançaven cristalls de gel a l'aire i colpejaven els monticles de neu. L'entrada a la caverna de gel estava envoltada de roques, encara que la major part de l'espai de la base Eco havia estat obert a la neu i el gel acumulats al llarg dels segles.

Quan es van aproximar a les portes blindades, els dos emplaçaments dels canons desintegradors que flanquejaven l'entrada com dos sentinelles immòbils i silenciosos van cobrar vida de sobte. Les torretes van girar i els llargs i letals canons van buscar un blanc..., i el van trobar.

- Compte! -Va cridar la Callista, i va empènyer al Luke per apartar-lo de la línia de foc.

Luke es va llançar cap a un costat, utilitzant els seus poders Jedi per impulsar-se encara més lluny. La Callista va rodar sobre si mateixa, xocant amb el terra en el mateix instant en què els emplaçaments disparaven la seva primera andanada desintegradora. Dolls de vapor van brollar del cràter que va aparèixer en el gel.

Luke va arrencar a córrer cap a ella, però la Callista va tornar a rodar sobre si mateixa i es va apartar ràpidament fins a sortir del radi d'abast dels canons. Les torretes van girar, centrant les seves mires en el Luke i tornant a disparar. En Luke va saltar cap amunt. Els feixos desintegradors van fallar el seu objectiu, i van acabar fent esclatar una de les roques congelades.

Quan el canó desintegrador va disparar per tercera vegada, en Luke va alçar la seva espasa de llum i va desviar el feix en una reacció increïblement ràpida, oposant el full d'energia al raig desintegrador. La tremenda potència del canó desintegrador va fer que en Luke trontollés, i només la força de la seva mà sintètica li va permetre suportar l'impacte.

- Han d'estar utilitzant detectors de moviment, Luke. Ens van seguint a mesura que ens movem! -Va cridar la Callista-. Vaig a arrencar a córrer i atrauré el seu foc. Utilitza els teus poders Jedi per avançar al més aviat possible i destrueix les dues armes.

- No! -Va cridar Luke-. És massa...

Però la Callista ja havia entrat en acció. En Luke sabia que aquesta era la seva manera de fer les coses: La Callista prenia una decisió, i després actuava sense prendre en consideració els riscos i sense perdre el temps tractant de trobar idees alternatives. Per bé o per mal, la Callista ja estava corrent en un veloç ziga-zaga per sobre de la neu. Els dos emplaçaments dels canons desintegradors van girar i van centrar les seves mires en ella.

Luke es va llançar cap endavant fins que va estar just davant del canó. Va enfilar per la torre sostenint l'espasa de llum amb una mà i va deixar caure la fulla resplendent, separant el canó de l'arma. Després es va deixar caure sobre la neu i va córrer cap a la segona torreta en el mateix instant en què l'emplaçament danyat obria foc. Amb el canó desaparegut i l'extrem segellat per una massa de metall fos, l'andanada va fer trossos tota la torreta.

La segona arma ja havia centrat les seves mires en la Callista. La jove es va apartar en una ràpida finta, i es va deixar caure sobre la neu mig segon abans que el feix desintegrador caigués sobre la glacera amb una explosió prou potent per llançar pels aires la Callista.

Luke no podia perdre ni un sol instant grimpant per la torreta del segon canó desintegrador. El que va fer va ser utilitzar la seva espasa de llum per obrir-se pas a través de l'emplaçament, atacant-lo com si fos el tronc d'un arbre gegant. Va anar travessant les planxes blindades amb una ferotge sèrie d’espasades, i un quadrat fumejant de duracer es va desprendre i va caure sobre el gel. En Luke va ficar la fulla verda groguenca dins del buit i va tallar els conductes d'energia i les connexions internes de l'ordinador, travessant el cor de l'arma amb la seva espasa de llum. L’ominós canó va girar en un vacil·lant arc per sobre del seu cap, buscant un altre blanc, i va acabar quedant-se immòbil.

Va mirar cap amunt i va veure que les armes havien estat manipulades: havien instal·lat sensors units als sistemes de punteria automàtica, i després els havien connectat a uns detectors de moviment. En Luke va anar corrent cap a la Callista per ajudar-la a aixecar-se, preguntant per què algú podia prendre’s tantes molèsties en aquell món buit.

-Bona feina -va dir la Callista mentre es treien la neu l'un a l'altre-. Formem un equip fins i tot sense els meus poders Jedi.

La massa metàl·lica de les portes blindades es va tallar pel centre amb un sord grinyolar, com si es resistís a obrir-se, i els dos panells van començar a separar-se. Una pluja de caramells es va desprendre d'ells, i trossos de neu van caure sorollosament a terra. Unes figures van aparèixer, siluetes d'ombres immòbils en el buit de les portes parcialment obertes.

Luke es va encarcarar i es va tornar cap a elles amb l'espasa de llum fermament empunyada a la mà. La Callista també empunyava la seva arma, però no l'havia connectat. En Luke va esperar per veure què anaven a fer els seus misteriosos enemics.

- Bé, no es quedin aquí! -Va cridar secament una veu humana-. Entrin d'un cop... ¡De pressa, abans que tornin aquestes criatures!

Un home d'ulls negres i que en el rostre mostrava les taques fosques d'una barba incipient va sortir per l'entrada, sostenint un rifle desintegrador a les mans. Al seu costat va aparèixer un felí alienígena, una esvelta i peluda criatura amb flocs de pelatge brollant del seu mentó i ullals sobresortint per sota d'uns prims llavis negres. En Luke el va reconèixer: era un cathar. El felí alienígena també anava armat amb un rifle desintegrador i ensumà el fred aire de l'exterior, tens i preparat per lluitar. Però els nouvinguts no van dirigir les seves desintegradors cap al Luke o la Callista, sinó que semblaven estar intentant localitzar alguna amenaça invisible amagada entre les neus.

Un altre humà s'havia quedat dins del túnel principal. Era alt i d'espatlles molt amples, i estava fent-los senyals perquè es donessin pressa. En Luke va recórrer amb la mirada la superfície de Hoth, tan àrida i aparentment desproveïda de vida, i va sentir una sobtada punxada d'inquietud. Va agafar del braç de la Callista i va entrar corrent amb ella al refugi del túnel.

Només cinc d'ells havien sobreviscut.

-Semblava una forma fàcil de guanyar uns quants crèdits, ja que estava buscant una nova ocupació -va dir en Burrk, un ex-soldat de les tropes d'assalt que havia desertat durant la confusió que va seguir a la batalla d'Endor i que des d'aquell llavors havia viscut pel seu compte, sobrevivint gràcies a negocis bruts i activitats il·legals-. Vaig conèixer aquests dos cathars, Nodon i Nonak, i formem un bon equip.

Els dos felins alienígenes varen grunyir i mostrar les dents mentre contemplaven al Luke i la Callista amb els ulls entretancats. Semblaven idèntics, excepte per lleugeres variacions en el color del pelatge.

-Són de la mateixa ventrada -va seguir explicant en Burrk-, i eren grans caçadors... Bé, si més no van dir que ho eren.

Els cathars van tornar a grunyir i van treure les urpes retràctils de les seves mans. En Burrk ni tan sols va semblar adonar-se'n. Es va fregar els indicis de barba que li cobria el mentó. Els seus ulls estaven enfonsats en les conques i enfosquits pel pes d'una tensió incessant, com si algú l’hagués colpejat repetidament i pogués tornar en qualsevol moment. El seu grup només havia aconseguit posar en funcionament una mitja dotzena de panells lluminosos, i ni una sola unitat calefactora.

-El mercat negre paga preus enormes per les pells de wampa, ja saben... -Va dir.

Una espurna d'orgull i gosadia va aparèixer per fi en els seus ulls. En Luke va percebre el profund terror que flotava al seu voltant en aquella sala de reunions sense calefacció, però el flac ex soldat de les tropes d'assalt es va anar animant una mica a mesura que continuava parlant.

-Els germans cathars i jo vam decidir organitzar aquesta expedició de caça major. A canvi d'uns bons honoraris, portaríem caçadors a Hoth perquè perseguissin i cacessin «les preses més grans que es poden trobar en tota la galàxia»... Potser exageràvem una miqueta, si, però això no li importava als rics barons-administradors, com ell.

Burrk va assenyalar amb un gest de la mà a l'home alt i musculós de trets que semblaven tallats a cops de cisell, el somriure molt blanc i els ulls impassibles de mirada endurida.

-Em dic Drom Guldi, i sóc baró-administrador de les mines de gelatina de Kelrodo-Ai -va dir l'home musculós, presentant-se a si mateix. Tot el seu cos va semblar inflar-se d'orgull, segur que tothom havia sentit parlar d'ell-. Som famosos per les nostres escultures d'aigua -va afegir-, i aquest és el meu ajudant. -Va assenyalar un home de cabells rossos i grisencs que tenia la pell coberta de petites arrugues, com si tota la seva capa superficial hagués sucumbit a l'ofensiva d'un miler d'esquerdes de pressió, i que semblava estar bastant nerviós-. Es diu Sínidic.

Burrk, l'exsoldat de les tropes d'assalt, va seguir amb la seva història mentre dirigia una inclinació de cap al ric caçador, com si no tingués més remei que admirar-lo i això no li agradés gaire.

-Teníem quatre clients en aquest viatge, i Drom Guldi era l'únic que sabia caçar.

-Vaig acabar amb deu d'aquests wampes quan van atacar -va dir el baró-administrador-, encara que no vam poder tornar per emportar-nos les pells. -Va estrènyer les dents, i les seves galtes bronzejades van enrogir-. Els altres monstres seguien venint, i vam haver de retirar-nos.

- Què va passar? -Va preguntar la Callista-. Com van aconseguir col·locar-se en una situació tan vulnerable?

Burrk va clavar la mirada en els seus dits mentre els unia i separava nerviosament.

-Era la nostra tercera sortida. Les altres dues van anar perfectament. Seguíem el rastre de les criatures, matàvem a una o dues i després ens anàvem. Però a aquestes altures els monstres ja havien après a treballar en equip. Crèiem que eren bèsties estúpides, tot dents i urpes i sense cervell..., però estàvem equivocats.

Els cathars van bufar, i se'ls va estarrufar el pelatge.

-Coneixíem l'existència d'aquesta vella base abandonada. La fèiem servir com a lloc de descans perquè no hi ha molts aixoplucs en aquestes roques -va dir en Burrk, i va alçar la mirada cap al Luke-. Formàvem grups d'exploració: jo i Nodon en una nau, i Nonak i els altres en una altra. Només era un altre dia més de cacera... Feia sol, i semblava que tot anava a sortir molt bé. -Els seus ulls van recórrer les ombres de la sala-. Vam tornar, i vàrem trobar al nostre pilot fet miques..., i quan dic «fet miques» no estic exagerant. Teníem totes aquestes armes... Mai pensàvem que ens atacarien.

-Vàrem subestimar el problema -va dir Sínidic amb una feble veu nasal, i després va abaixar el cap com si acabés d'adonar-se que no havia d'haver parlat.

-Quan vam anar a investigar -va seguir dient en Burrk-, els wampes devien estar esperant-nos. Les... criatures van sorgir de la neu i van caure sobre nosaltres com una pluja de meteors. No podíem veure'ls. Van matar a un dels nostres guies i als altres tres clients. Per sort vam aconseguir refugiar-nos en la base... Vam tancar les portes blindades darrere nostre.

Va empassar saliva, revivint el malson.

Drom Guldi va reprendre el fil de la història i va començar a parlar amb veu ferma i despreocupada, com si tot allò no tingués cap importància.

-Llavors va ser quan van fer esclatar la nostra nau -va dir-. Devia ser un accident. No puc creure que sabessin que havien de fer per destruir-la. No sé com va passar, però van provocar l'explosió.

-Fa quatre dies que som aquí -va dir en Burrk-. No tenim subministraments, i aquestes coses estan esperant-nos allà fora. Ni tan sols vam poder enviar un missatge demanant auxili.

- Tenen armes en la seva nau? -Va preguntar Nodon, un dels cathars.

En Luke i la Callista van intercanviar una ràpida mirada.

- Armes? No -va admetre en Luke.

-No pensem que haguéssim d’arribar a combatre -va dir la Callista.

-Havíem aconseguit posar en funcionament els dos canons desintegradors -va explicar en Burrk-. Vam instal·lar detectors de moviment perquè obrissin foc contra qualsevol cosa que s'aproximés, però naturalment que vostès es van ocupar d'ells. -Un ronc grunyit bombollejant va brollar de les goles dels cathars-. Ara no tenim cap defensa a part d'aquestes portes..., i no podem quedar-nos aquí per sempre.

-I la nostra nau tampoc té espai per a tots -va dir la Callista, anticipant-se a la següent pregunta-. Només és un iot espacial de petites dimensions. Però podem transmetre un senyal d'emergència i aconseguir que un grup de rescat vingui aquí dins d'un o dos dies.

-Està enfosquint -va observar en Sínidic-. No creuen que hauríem de fer alguna cosa el més aviat possible? -Va alçar la mirada cap a Drom Guldi-. Per què no els ordena que tornin a la seva nau i que enviïn un senyal d'emergència?

-Tots anirem a la seva nau -va dir en Drom Guldi-. En cas contrari, en Burrk podria prendre'ls com a ostatges i anar-se'n amb la nau deixant-nos aquí. I suposo que no li culparia si ho fes...

Els cathars van grunyir, però a jutjar per la manera com miraven a l'ex-soldat de les tropes d'assalt, en Luke va sospitar que aquesta possibilitat els semblava bastant probable.

-Només ens queda una dotzena de càrregues en els nostres rifles desintegradors -va dir en Burrk, sense sentir-se ofès gens ni mica per l'acusació -. Si ens ataquen no durarem molt.

Drom Guldi va tensar les mandíbules.

-Haurem de treure el màxim profit possible dels nostres recursos. Lluitarem.

La mirada d’en Luke es va trobar amb la de la Callista. Ajudar la gent era una de les primeres responsabilitats d'un Cavaller Jedi, i no podien deixar abandonats al seu destí ni tan sols a uns caçadors furtius tan poc escrupolosos com aquells. Però en Luke va sentir que se li estarrufava el borrissol només de recordar la seva pròpia trobada amb un wampa.

Els cathars es van aixecar dels recipients d'emmagatzematge buits que havien estat utilitzant com a seients i van preparar els seus desintegradors amb ràpids moviments plens de nerviosa tensió. Drom Guldi es va penjar el rifle de l'espatlla. Sínidic no anava armat, però es va mantenir el més prop possible del baró-administrador. En Burrk portava dues pistoles desintegradores als malucs. Les armes tenien aspecte de ser bastant velles i haver estat utilitzades en moltes ocasions, i semblaven haver estat reparades un nombre de vegades prou elevat com perquè en Luke no confiés gaire en elles. Ell i la Callista tenien les seves espases de llum.

-Ho farem al més aviat possible -va dir en Burrk, conduint-los cap a les portes blindades-. Podem arrencar a córrer..., atès que ja no hem de preocupar-nos pels sensors de moviment -va afegir, contemplant al Luke amb el nas arrufat.

-Deixem la porta entreoberta com a opció suplementària -va suggerir en Drom Guldi-, per si es dóna el cas que haguem de retirar-nos a corre-cuita.

Burrk va assentir.

Luke va percebre una interessant variació en la cadena de comandament. En Burrk era el líder nominal, però en Drom Guldi, un administrador amb àmplia experiència, era igualment eficient a l'hora de prendre decisions sota tensió. Els dos homes semblaven haver format un equip per sobreviure.

Les portes blindades es van obrir, i l'aire gelat i la neu van entrar a la base. El cel s'havia tornat d'un boirós color porpra a mesura que el dia s'anava aproximant al final. En Luke i la Callista van dirigir als cinc supervivents en una veloç carrera pel costat de les restes de la nau destrossada dels caçadors furtius, amb el seu petit iot espacial com a meta final.

Luke va concentrar els seus sentits Jedi en el Burrk i els altres, tement que els desesperats refugiats poguessin disparar-los per l'esquena i apoderar-se de la seva nau..., però només va percebre el lent rosegar de la por amagada en les seves ments. Aquelles persones estaven massa espantades per poder pensar en la traïció.

Quan en Luke i la Callista es van aproximar a la seva nau, que seguia immòbil sobre la neu, en Luke va veure que l'escotilla estava oberta: l'entrada semblava una boca fosca.

-Ei, jo no vaig deixar la porta així -va dir la Callista.

-Tot això em fa molta pudor -va murmurar en Luke.

Els cathars es van mirar i van grunyir.

-Males notícies -va dir Drom Guldi.

El baró-administrador ja havia endevinat el que anaven a trobar. En Luke va pujar corrent per la rampa mentre la Callista es quedava fora per evitar que els altres entressin a la nau.

Luke va entrar a la cabina i la va recórrer ràpidament amb la mirada. El sistema de comunicacions havia estat fet miques, i els panells estaven arrencats i plens de profunds senyals platejats deixats per unes urpes molt esmolades. L'ordinador de navegació havia desaparegut: algú l'havia arrencat de les seves connexions i l'havia convertit en una massa de filferros i xips trencats. Els cables tallats penjaven dels altres controls.

Era com si els monstres haguessin sabut amb tota exactitud el que estaven fent.

Un gèlid anell de por li va oprimir la base de l'estómac. En Luke va girar sobre els seus talons per fer una ullada al compartiment en què havien estat penjats els seus vestits ambientals..., i va descobrir que les criatures de les neus els havien destrossat a urpades, deixant-los totalment inservibles.

Llavors va sentir un crit procedent de l'exterior, un crit ple de pànic al qual va seguir una ràfega de foc desintegrador. En Luke va sortir corrent de la cabina i va baixar a grans salts per la rampa. La Callista ja havia empunyat la seva espasa de llum, i el seu full color topazi guspirejava i cruixia sota el fred.

Luke amb prou feines va poder distingir les criatures que es confonien d'una manera tan perfecta amb la neu i la roca. El seu pelatge blanc feia que quedessin reduïdes a una veloç i borrosa taca de moviments, banyes corbades que brollaven dels seus caps i urpes esmolades com ganivets que s'estenien cap endavant mentre sorgien del no-res, estripant, trencant i rugint.

En Burrk va desenfundar les seves dues pistoles desintegradores i va disparar, deixant un wampa enorme mort sobre la neu amb forats fumejants en el seu pelatge. Els dos cathars van grunyir i van agitar els seus rifles desintegradors. En Burrk va intentar tornar a disparar, però una de les seves pistoles havia quedat descarregada. Els wampes van cridar, emetent un estrany udol que es va escolar sobre les estepes buides com una incontenible marea de terror.

Drom Guldi disparava amb meticulosa precisió, acabant amb un wampa darrere l'altre. Els monstres restants van seguir avançant. Un cathar va començar a disparar indiscriminadament, travessant la llunyania nevada amb feixos de foc desintegrador fins que el seu rifle també va quedar descarregat.

Un rugit ple d'ecos que li va semblar inexplicablement familiar va fer que en Luke girés sobre els seus talons per veure un wampa gegantí immòbil sobre un promontori rocós. La criatura era més gran que les altres, i llançava udols a la nit com si estigués dirigint la batalla. En Luke va veure que aquell monstre només tenia un braç, i que l'altre acabava en un monyó cauteritzat. Quan va veure les espases de llum Jedi, la criatura va fendir l'aire gelat amb les urpes del seu únic puny.

I l'exèrcit de wampes va avançar a l'uníson per caure sobre les seves víctimes.

Següent