L’Espasa Fosca (XLIII)

Anterior

KHOMM

43

A través de l'hiperespai, la frenètica fugida cap a Khomm només va durar una hora. Dorsk 81 va pilotar a tota velocitat la seva llançadora robada en direcció al seu món natal, impulsat pel desesperat desig de transmetre la seva advertència als clons alienígenes i la Nova República. Després va quedar consternat de veure que el control de trànsit acceptava la seva presència com la d'una nau més que s'aproximava al sistema, sense sentir cap alarma davant aquell aparell imperial al qual no esperaven veure arribar i que s'acostava com una exhalació.

-Aquí Dorsk 81 enviant una trucada d'emergència -va dir-. Hem d'utilitzar els seus sistemes de comunicació de llarg abast immediatament. Prepareu-vos per un atac imperial. Poseu-vos en estat d'alerta roja.

-Missatge rebut, Dorsk 81-va respondre el controlador de tràfic. Li concertarem una reunió amb Kaell 116, el líder de la ciutat, el més aviat possible després d'arribar.

-No ho entén -va dir Dorsk 81.

La seva pell olivàcia es va tornar d'un verd més fosc, i les seves mans van començar a tremolar. El Jedi alienígena va llançar una mirada plena de desesperació a Kyp Durron, qui semblava bastant disgustat.

-No et preocupis per això ara. Discutint només aconseguiràs malgastar l'alè -va dir en Kyp, i després es va inclinar sobre el sistema de comunicacions-. Aquí el Cavaller Jedi Kyp Durron. Sol·licito que em concedeixi ple ús dels seus sistemes de comunicacions del seu espaiport.

La seva calma Jedi tot just podia mantenir controlada la ira que cremava darrere dels ulls d’en Kyp.

-Això pot arreglar-se -va replicar el controlador amb veu enfarfegadorament tranquil·la.

Es van posar a la graella buida de l’espaiport i en Kyp va sortir d'un salt per l'escotilla d'accés, amb Dorsk 81 trepitjant-li els talons immediatament darrere.

-Aniré a transmetre l'alerta en banda ampla per a la Nova República -va dir en Kyp-. Tu t'encarregaràs d'advertir a la teva gent. L’almirall Daala només trigarà un parell de dies a llançar el seu atac. Disposem d'aquest temps per mobilitzar la flota.

El seu rostre estava tens i ombrívol mentre arrencava a córrer cap a l'enorme torre de transmissions.

Dorsk 81 va anar a reunir-se amb els clons alienígenes que havien estat esperant la seva arribada. Tots estaven una mica inquiets i nerviosos..., però en Dorsk 81 sabia que l'origen de la seva preocupació no havia de buscar-la en la terrible advertència que portaven amb ells, sinó en l'inesperat de la situació.

-Cal que ens apressem -va dir al conductor de rostre petri i impassible que pilotava la plataforma flotant-. Disposem de molt poc temps. En Kyp i jo hem d'anar a l'Acadèmia Jedi per ajudar a defensar-la.

El conductor va assentir sense immutar-se, però no va incrementar la velocitat del vehicle. La plataforma flotant va anar allunyant Dorsk 81 de la graella de descens, i mentre se n'anaven el Jedi alienígena va tornar la mirada cap a la torre de transmissió i va esperar que en Kyp aconseguís enviar el missatge.

Van arribar als imponents quarters generals polítics, on s'havia preparat una reunió improvisada per a la qual s'havia aconseguit trobar un forat en l'atapeït programa d’en Kaell 116, líder polític per dret generacional. Dorsk 81, que encara portava la granota de treball que havien tret del compartiment de la roba de la llançadora imperial, va lliscar les seves primes mans per la tela en un intent de posar-se més presentable. Tot ell feia olor de fum, sang i violència.

Kaell 116 ja estava esperant-lo a la gran sala de reunions blanca. Les parets estaven formades per grans arcs que brillaven sota la llum, com si haguessin estat modelats amb sal solidificada. Dorsk 81 mai havia estat en un lloc on es decidissin assumptes tan importants, i també dubtava molt que cap representant de la seva línia genètica hagués posat mai els peus allà.

El líder de la ciutat portava tot el seu vestit diplomàtic de gala. La seva expressió estava formada per una barreja d'irritació davant aquella inesperada interrupció de la rutina i continuada admiració davant la celebritat galàctica de Khomm.

-Per a una persona de la teva importància, Dorsk 81, podem alterar el nostre programa per tal de permetre una breu audiència, però no ha de durar més de quinze minuts -va dir-. Suggereixo que el nostre objectiu principal sigui el de decidir un moment millor per a una autèntica conferència que tingui la durada apropiada i un ordre del dia oficial.

-No -va dir Dorsk 81, colpejant la taula amb el puny i sorprenent a tots els presents-. Quinze minuts seran suficients..., si m’escolten.

Kael 116 va deixar anar un suau esbufec.

-I tant que t’escoltarem. Sempre escoltem.

Dorsk 81 es va inclinar sobre la taula i va clavar els seus ulls grocs en el polític.

-Però aquest cop han de sentir el que dic a més d'escoltar-me. Han d'entendre això, perquè el destí del nostre món i de la galàxia potser estiguin en joc.

Kaell 116 es va remoure nerviosament i es va asseure.

-Sí, sí, naturalment... Prendrem notes detallades.

La porta va tornar a obrir-se abans que en Dorsk 81 pogués parlar, i un raig de llum de l'exterior va entrar a les blanques càmeres i va arrencar centelleigs als vidres incrustats a les parets. Dorsk 81 es va tornar per veure la seva còpia més anciana i a la més jove, el seu predecessor i el seu successor en la instal·lació de clonatge. Els dos portaven els uniformes de la seva professió, i semblaven una mica confusos davant d'aquella trucada inesperada que els havia apartat de les seves tasques quotidianes.

Dorsk 80 va deixar escapar un xiuxiueig ofegat tot just va veure Dorsk 81.

-Hauria d’haver-m'ho imaginat -va dir.

La mirada de la versió més jove va ser primer al clon més ancià, i després es va posar en Dorsk 81.

- Per què has tornat? -Va preguntar Dorsk 82.

Kaell 116 va moure una mà per indicar-los que s'asseguessin. Durant la interrupció, un ajudant va entrar portant coses per beure. Tots les van acceptar amb cares de gratitud i van prendre uns glops, donant les gràcies mitjançant un assentiment de cap. Però en Dorsk 81 va ignorar el got cobert de gotetes de condensació que li havien posat davant.

-Kyp Durron i jo acabem de tornar dels Sistemes del Nucli-va dir, parlant a poc a poc i articulant cada paraula amb molta cura.

-No deuríeu d’haver anat -va dir Dorsk 80.

Dorsk 81 va mirar al seu predecessor i va apuntar a Dorsk 80 amb un dit.

-Guarda silenci i escolta. Això és important.

La còpia més anciana, visiblement ofès, va fulminar a Dorsk 81 amb la mirada.

-En Kyp i jo ens vam trobar amb tota una flota imperial reunida i preparada per posar-se en marxa -va seguir dient Dorsk 81 -. Ens vam infiltrar en una de les reunions i ens vam assabentar dels seus plans. L'Imperi ha tornat sota el comandament de l’almirall Daala. Atacaran la Nova República en qüestió de dies. Fins ara ningú ho sospitava, i Khomm... -Dorsk 81 va estendre els braços per indicar el món en què es trobaven -es troba just a la perifèria dels Sistemes del Nucli. L'Imperi podria atacar aquí. Heu de preparar-vos. Activeu les vostres defenses. Establiu plans d'emergència.

Kaell 116 es va inclinar sobre la taula i va recolzar els colzes en aquella superfície que semblava plena de granets de sal.

-Khomm sempre ha estat neutral en aquests conflictes galàctics, i mai hem tingut problemes. No veig per què en aquest cas ha d'haver cap diferència.

-No cal que la vegi -va dir en Dorsk 81 -. Escolteu. L’almirall Daala té intenció d'atacar allà on menys se l'esperi, i sap que en Kyp i jo vam sentir com exposava els seus plans. Tot aquest món corre un gran perill.

-Sí..., bé. -Kaell 116 es va posar dret amb un vague somriure de comiat als llavis-. Bé, llavors ja veurem què es pot fer. Gràcies per haver-nos informat de tot això.

-No poden córrer el risc de seguir mantenint aquesta actitud de complaença -va dir en Dorsk 81, que estava començant a impacientar-se -. He fet i vist coses que no poden ni imaginar. Li estic dient que el perill és molt gran, i ha de creure’m.

Dorsk 80 es va posar dret per rebatre les seves paraules.

-Ens vas deixar. Fa moltes eres els nostres predecessors van determinar que la nostra societat era el model perfecte, però tu estaves convençut de saber més que els nostres avantpassats. Has oblidat els nostres costums i els has substituït per la teva independència. Per què hauríem d’escoltar-te? Tu no ens has escoltat. En totes les teves fugides, on és la veu de la saviesa? Mai aconseguiràs fer res més important que el que podies haver fet aquí.

Dorsk 81 es va tornar cap a ell. Estava clar que el seu predecessor donava per fet que els seus retrets destruirien les bones formes del clon més jove..., però en Dorsk 81 només podia sentir compassió i pena davant la terrible limitació dels punts de vista del Dorsk més ancià.

-T'equivoques -li va dir amb veu gèlida-, i la teva ceguesa farà que mai arribis a veure com d’equivocat que estàs.

Dorsk 82 va anar cap a ell, i per uns moments va semblar com si el clon més jove realment pogués arribar a creure en una part de l'advertiment Dorsk 81.

-No sabem com crear defenses -va dir-. Però tu has tingut aquesta experiència, tu has estat ensinistrat en aquestes coses... -Els ulls grocs d’en Dorsk 82 relluïen -. Potser podries quedar-te aquí i ajudar-nos a establir les nostres defenses. Llavors estaries aquí per defensar-nos si realment tens raó. Si t'equivoques... Bé, tot i així podries quedar-te aquí i complir amb els teus antics deures en la instal·lació de clonatge..., fins que l'amenaça hagi passat.

La cara del clon més jove contenia tot un oceà d'esperança. En Dorsk 81 va sentir la súplica i va pensar en el seu bonic i tranquil món natal, i en els anys que havia passat formant part de la gegantina màquina que funcionava amb perfecta fluïdesa, sense preocupacions i sense témer cap amenaça. Com podia deixar abandonat al seu destí aquest lloc? Però i si les paraules d’en Dorsk 82 no eren més que una estratagema, un ardit inspirat per la desesperació per aconseguir que en Dorsk 81 es quedés a Khomm i tot pogués tornar a ser normal?

-No -va dir, i es va aixecar. Els seus dits van fregar la forma cilíndrica de l'espasa de llum que havia guardat a la butxaca de la seva granota de mecànic-. Sóc un Cavaller Jedi, i tinc una feina molt important a fer.

-I nosaltres hem de tornar a la instal·lació de clonatge -va dir en Dorsk 80 en un to bastant fosc-. Sabem quin és el nostre lloc..., i a més també tenim un treball molt important a fer.

Dorsk 81 no va respondre, i es va limitar a tornar a la seva nau per reunir-se amb Kyp Durron. Mentre partien en el seu autobús, Dorsk 81 va contemplar els boirosos panorames de Khomm amb una vaga aprensió i va tenir la inexplicable premonició que mai més tornaria a veure el seu món natal...

Mentre el combat i la confusió interrompien tan bruscament la reunió dels imperials, L’almirall Daala i el vicealmirall Pellaeon van córrer cap al turboascensor més proper i van iniciar un ràpid descens que els va anar allunyant de la multitud embogida. La Daala respirava molt de pressa, i l'aire fred xiulava passant per entre les seves dents serrades. No podia creure-ho.

- Espies Jedi! I al bell mig de la nostra base... Ho han sentit tot.

Pellaeon va assentir.

-Haurem de fer una revaluació de les nostres normes de seguretat.

Daala va bellugar el cap, i la seva flamejant cabellera color coure va onejar al seu voltant.

-Més tard. De moment hem de reconsiderar els nostres plans... -Va començar a dir, i un instant després un somriure es va obrir pas a través de la seva fúria ocorrent-se-li -una nova tàctica.

El turboascensor es va aturar en un nivell inferior, i el coronel Cronus va anar cap a ells. Cronus semblava molt preocupat.

-Han escapat, almirall -va dir -Els androides defensius del perímetre van disparar contra ells i els van causar danys menors, però tot i així la seva nau va aconseguir fer el salt a l’hiperespai.

Daala va assentir mentre contemplava en silenci al robust i no gaire alt coronel. Cronus va semblar sorprès de veure que l’almirall no ordenava la seva execució immediata.

- Han seguit la seva trajectòria? -Va preguntar.

-No del tot, almirall, però vam fixar un seu vector i creiem que només hi ha un lloc a prop on puguin haver anat: un planeta anomenat Khomm que es troba a la perifèria dels Sistemes del Nucli.

Daala va lliscar el tou d'un dit al llarg dels seus llavis.

- És habitable?

-Sí -va dir Cronus-, encara que no té res de particular. Els seus habitants es van mantenir neutrals durant els nostres conflictes anteriors amb els rebels, però vam fer una comparació entre l'aparença física de l'espia Jedi alienígena i la dels nadius. Si un Cavaller Jedi ha sorgit de Khomm, llavors aquest planeta ha de ser alguna cosa més que un món neutral.

Els músculs del pit i els braços d’en Cronus van tensar les costures del seu cenyit uniforme.

Daala va avançar pel passadís amb Pellaeon i Cronus flanquejant-la, i va guardar silenci mentre les possibilitats desfilaven veloçment pel seu cervell.

-He après la lliçó que la meva estratègia ha de ser flexible -va dir per fi-. Abans vaig fracassar, però ara adaptaré els nostres plans sense perdre ni un instant. La nostra flota està preparada per partir, no? -Va preguntar, i els seus ulls van anar de Cronus a Pellaeon.

-En la seva major part sí, almirall -va dir Pellaeon-. El que falta per fer durant els propers dies és bàsicament secundari: repartir els llocs entre el personal, tasques d'inventari, ocupar-se dels subministraments i...

Daala va interrompre al vicealmirall amb una escombrada lateral de la mà.

-Aquests espies Jedi em van sentir dir que planejàvem llançar l'atac d'aquí a uns dies, però en comptes d'això entrarem en acció immediatament. Coronel Cronus, té la llista d'objectius preferencials per a la seva flota de vaixells de la classe Victòria?

-Sí, almirall.

-Posi al planeta Khomm en el primer lloc de la llista. Reuneixi les seves forces, i parteixi ara mateix.

Cronus li va somriure.

-Sí, almirall.

-Recordi que les ordres són atacar de pressa i freqüentment en molts sistemes diferents -va dir secament la Daala-. Causi els màxims danys possibles, però no oblidi que la seva meta principal és crear confusió, no obtenir victòries. Els rebels dispersaran la seva flota per a trobar-lo a vostè..., mentre nosaltres ens aproximem a l'objectiu principal. -Daala va girar sobre els seus talons-. Quant a vostè, vicealmirall Pellaeon...

- Sí, almirall?

-Portarà la seva flota de Destructors Estel·lars de la classe Imperial a Yavin IV seguint un rumb directe i procedirà a la destrucció total de l'objectiu. Jo els seguiré amb el Martell de la Nit i portaré amb mi les forces suficients per ocupar la base rebel de forma permanent. -Els seus lluminosos ulls verds es van clavar en els seus dos subordinats -. Vull que la flota parteixi aquí a una hora.

Pellaeon i Cronus van anar corrent als seus llocs de comandament respectius. Quan faltaven dos minuts perquè acabés l'hora que els havia donat de termini, la flota imperial de la Daala va ser posada en moviment com un gegantí monstre bavejant al qual s'hagi deixat sobtadament lliure perquè es llancés sobre la Nova República.

Els navilis de la classe Victòria es van dispersar per les rutes orbitals de Khomm com projectils carmesins, amb totes les seves bateries turbolàser dirigides cap a les ciutats que s'estenien sota d'ells.

El coronel Cronus estava assegut a la butaca de comandament del 13X, l'antiga nau del vicealmirall Pellaeon, i anava donant ordres als artillers de la seva flota.

-Seleccioneu els satèl·lits de comunicació i observacions com a primers blancs.

Les paraules tot just acabaven de sortir de la seva boca quan un diluvi purificador de feixos turbolàser ja estava solcant la negror de l'espai, aniquilant els punts platejats dels satèl·lits col·locats en òrbita i deixant grans núvols de restes centellejants darrere d'ells.

-Ara estan cecs, i ni tan sols han tingut temps d'assabentar-se del que passa -va dir Cronus.

Es va recolzar en la seva butaca i va ajuntar les mans, empenyent amb els dits per executar el seu interminable ritual d'exercicis isomètrics que oposaven un múscul a un altre per enfortir el seu cos fins i tot mentre romania assegut i contemplava la massacre de Khomm.

Cronus va usar el canal de comunicacions obert per dirigir-se a totes les naus.

-Trieu blancs indiscriminadament a la metròpoli que estem sobrevolant -va ordenar-. Aquest és el nostre primer objectiu, així que anem a convertir el nostre atac en alguna cosa memorable. Llancin els esquadrons de bombarders TIE, i que no perdin el temps.

Va contemplar com la pluja de flames làser queia a través de l'atmosfera i els núvols de caces lleugers brollaven de les cobertes dels hangars. Cronus va observar la frenètica activitat de la destrucció. Segons els vells informes d'intel·ligència, Khomm tot just tenia unes quantes defenses i eren més simbòliques que efectives. Cronus dubtava que els habitants es recordessin de com usar-les. Quan la seva flota hagués acabat, desitjarien haver fet les coses d'una altra manera.

-Ràpid i sense problemes -va murmurar.

Un pessigolleig de cansament provocat pels seus exercicis va començar a recórrer els músculs dels seus braços, però Cronus va seguir exercint més pressió fins a convertir la molèstia en dolor.

Després d'haver estat contemplant la batalla durant mitja hora, va enviar un nou missatge a les altres naus.

-Acabin al més aviat possible -va dir-. Tenim un munt d'objectius més a la llista.

Un Dorsk 82 bastant inquiet va sortir de la instal·lació de clonatge quan va acabar el torn de la tarda, com feia sempre, mentre Dorsk 80 es quedava allà per aportar una hora extra de treball, compensant així la pèrdua d’en Dorsk 81..., com feia sempre. La predictibilitat era tranquil·litzadora i reconfortant. A Khomm aquestes dues paraules regien les vides de tots.

Però el clon més jove seguia sentint ressonar dins la seva ment les paraules d’en Dorsk 81. Aquell sobtat canvi en les possibilitats treia a la llum idees en les que mai havia pensat. I si, en contra de tota la història anterior, l'Imperi decidia atacar el seu pacífic planeta? «Però per què? -Va sentir desitjos de preguntar Dorsk 82 -. Què anaven a obtenir amb això?»

Sabia que aquella qüestió seria meticulosament examinada i resolta per Kaell 116 i els líders polítics. Era el seu treball. No tenien cap altra tasca a part la de prendre aquest tipus de decisions. El jove Dorsk 82 confiava en el sistema de Khomm. Hi havia funcionat a la perfecció durant segles, i en aquells moments Dorsk 82 no tenia cap motiu per dubtar d'ell.

Un instant després rius de foc van sorgir del boirós cel blanquinós, incendiant els edificis idèntics i dibuixant dits destructors a través de la graella perfecta de l’organitzada ciutat dels clons. Els bombarders TIE van rugir en les altures, desfilant a una velocitat increïble que va omplir de terror als vianants. Les naus van deixar caure explosius protònics que van aniquilar blocs sencers amb un sol esclat. Les flames van sortir disparades cap al cel quan els dipòsits de combustible i els materials inflamables de les edificacions més antigues van començar a cremar.

Esquadrons de caces TIE van baixar udolant del cel, disparant els seus canons làser i fent passades mortíferes sobre els terroritzats alienígenes, que sortien fugint dels seus edificis però no sabien on anar.

Dorsk 82 va buscar refugien un estret carreró entre dos grans edificis. Un instant després el jove clon va pensar que no era una decisió molt sàvia, tenint en compte totes les imponents estructures que s'estaven ensorrant al seu voltant. La seva ment estava paralitzada per l'horror i l'atordiment. ¡Dorsk 81 no s'havia equivocat! Khomm no tenia ni plans ni defenses..., ni possibilitats de sobreviure a l'atac.

Una bomba protònica va esclatar per sobre dels edificis com el pas d'una mà gegantina que va derrocant els seus murs. Dorsk 82 es va tirar a terra, esperant que l'allau l’aixafés en un moment..., però les lloses que havien format les parets van caure unes sobre les altres i van formar una miraculosa mena de tenda sobre ell. La pols de roca i els fragments de pedra esmicolada es van enfonsar en la seva llisa pell. Dorsk 82 va suposar que tenia un parell d'ossos trencats, una experiència nova per a ell en la seva tranquil·la i predictible vida, però es va arraulir en la inesperada foscor i va esperar mentre el caos udolant seguia al seu voltant durant el que va semblar una eternitat, encara que Dorsk 82 sabia que devia durar menys d'una hora.

El dolor físic va arribar mentre intentava sortir de sota les lloses de pedra que li havien caigut a sobre. Estava adolorit i ple de morats, colpejat i cobert d'esgarrapades..., però era viu. Va anar apartant la runa i va emergir parpellejant a un crepuscle prematur causat per les fumeres negres i les flames ataronjades.

Després es va quedar immòbil, totalment atònit i incapaç de reaccionar. Veia la magnitud de la devastació que l'envoltava, però no podia comprendre-la. Les lluents instal·lacions de clonatge havien desaparegut del tot, i havien quedat convertides en un confús munt de bigues foses i pols cristal·lina, l'únic que quedava dels enormes finestrals de transparència perfecta que havien brillat lluminosament sota el sol no feia molta estona. Núvols de fum greixós s'alçaven cap al cel, com un dit acusador que assenyalés a la flota imperial suspesa en la seva òrbita.

El vell Dorsk 80 havia estat dins de la instal·lació de clonatge, i el clon més jove es va internar amb pas apàtic i trontollant per entre la runa, buscant-lo sense cap esperança de trobar cap senyal de què el seu predecessor hagués sobreviscut.

Aquell terrible descobriment va competir amb les aclaparadores conseqüències dins la seva ment. La devastació de tot el seu món, la destrucció de les instal·lacions de clonació... Què farien en el futur? Com podria seguir existint la seva civilització després d'haver rebut una ferida tan mortal? Els supervivents de Khomm, que cridaven gemegosament pel dolor de les ferides o llançaven gemecs de pena mentre trontollaven per la metròpoli convertida en un immens munt de ruïnes, haurien de canviar.

I això també l'espantava.

El coronel Cronus va contemplar com els últims caces tornaven a les seves naus. El món incendiat de Khomm jeia sota d'ells com una gran nafra infectada.

Va llançar una mirada plena d'impaciència al cronòmetre i a les avaluacions de danys de la seva flota. Havien perdut dos caces. A jutjar per la falta de defenses de Khomm, Cronus va suposar que els dos caces TIE que no havien tornat haurien estat destruïts per un accident, una avaria o algun tret mal dirigit de les seves pròpies forces.

Va bellugar el cap davant la increïble debilitat del món dels clons.

Després es va inclinar sobre el seu ordinador de control i va introduir les coordenades dels objectius designats per l’almirall Daala. Esperava que totes les incursions tinguessin tant d'èxit com aquella.

-Següent sistema -va dir-. Bé, anem cap allà... Tenim un programa, i hem de complir-lo.

Següent