51
-Podem desplegar-nos
i atacar els imperials -va dir en Luke, mirant als estudiants Jedi que s'havien
congregat davant el Gran Temple.
Les tropes d'assalt
mecanitzades seguien travessant la jungla en un estrepitós avanç, disparant
contra objectius imaginaris. R2 va anar cap a la porta oberta del Gran Temple,
i va desaparèixer entre les negres ombres de l'hangar.
-Estaran aquí dins
d'un moment -va seguir dient en Luke-. Si aconseguim dispersar-nos per la
jungla, podrem caure sobre ells en una sèrie d'atacs per sorpresa.
La Tionne estava
preocupada.
-Hi ha molts més que
nosaltres, i la seva potència de foc és molt superior -va dir.
-Sí -va dir la
Kirana Ti, amb la cara plena d'una ombrívola solemnitat-, però podem amagar-nos
millor del que poden fer-ho ells.
-I som Cavallers
Jedi -va afegir en Kam Solusar-. Ells no són més que imperials.
Luke va somriure de
veure com de segurs que estaven de si mateixos.
-Potser hauries
d'anar a bord del Falcó amb en Han i la Leia, Callista -va dir-. Allà estaries
més segura.
La Callista va
respondre amb una vigorosa sacsejada del cap, i els seus curts cabells color
ros malt van ondar a la humida atmosfera de la jungla.
-Ni ho somiïs. Em
quedaré amb tu.
Luke li va somriure
amb afectuosa dolçor.
-D'acord. Et
protegiré amb els meus poders Jedi..., però procura no allunyar-te de mi.
La jove va arrufar
les celles davant aquell sobtat recordatori de la seva incapacitat per
utilitzar la Força, però això no va impedir que el seu rostre seguís il·luminat
per una salvatge determinació. La Callista amb l’espasa de llum, i en Luke va
activar el seu full d'energia verda groguenca. La Kirana Ti va empunyar l'arma
de Gantoris, la fulla brillava amb una encegadora claredat color blanc
ametista. En Kyp també va empunyar la seva arma. Alguns dels estudiants Jedi
que portaven menys temps a Yavin IV van agafar els desintegradors que en Kyp
havia tret de la llançadora imperial robada.
Luke va alçar la
seva espasa de llum.
- Que la Força us
acompanyi, Cavallers Jedi! -Va cridar.
Els estudiants es
van dispersar i van desaparèixer en l'espessor de la jungla.
La Kirana Ti va
procurar mantenir-se prop de l’Streen mentre les lianes xopes i la mala herba
s'enroscaven al seu voltant. Formaven una parella bastant estranya, però el una
mica pertorbat ermità de Bespin era el seu amic. La Kirana Ti era alta, forta i
musculosa, i podia ser una guerrera temible fins i tot sense utilitzar la
Força. Streen, en canvi, sempre estava distret i una mica allunyat de tot, i el
que més desitjava en el món era estar sol. La Kirana Ti acceptava l'ancià tal
com era. Sabia que Streen podia arribar a desplegar un enorme poder quan se
sentia prou segur de si mateix per accedir al seu potencial ocult. Junts
formaven un excel·lent equip.
Les màquines de
setge imperials avançaven sorollosament cap a ells: era un altre pilot de
desmanegats caminants d'exploració que s'obria pas a través de l'espessor. Els
caminants disparaven contra els arbres que s'interposaven en el seu camí,
enderrocant gruixudes branques i arrencant les masses de lianes que
s'embullaven en les seves enormes i pesades potes articulades.
-No s'estan
esforçant massa en no fer soroll -va dir la Kirana Ti-. És una mala tàctica...
Demostra un perillós excés de confiança.
- Quin és el seu
pla? -Va preguntar Streen, retorçant-se nerviosament d'un costat a un altre.
-Quin és el nostre
pla? Hi ha algú que tingui un pla? Hauríem de fer plans.
La guerrera de
Dathomir va buscar refugi entre les ombres d'un matoll i va tirar d’Streen
perquè la seguís mentre contemplava amb els ulls entretancats als caminants que
s'aproximaven. La suor li va gotejar pel front, i la Kirana Ti se la va llevar
amb el dors de la mà. Després va aferrar amb més força l'empunyadura de la seva
espasa de llum.
-Els imperials no
esperaven molta resistència d'un grapat d'estudiants, així que no estan
organitzats. No és més que una escomesa salvatge amb munts d'armes i cap pla.
-No hi ha cap pla
-va corroborar Streen, assentint vigorosament.
Un parell de
caminants van entrar a la clariana.
- Jo m'ocuparé
d'aquests dos! -Va anunciar Streen, aixecant-se d'un salt abans que la Kirana
Ti pogués impedir-li-ho.
L'ermità de Bespin
va sortir corrent de l'espessor per quedar totalment exposat davant les dues
màquines exploradores de cap quadrat.
- Streen! -Va cridar
la Kirana Ti.
Els dos caminants
van fer girar els seus voluminosos caps i van dirigir les seves armes cap a
Streen, però l'ancià va aixecar els punys en l'aire i va deixar escapar un
potent crit mentre impulsava els braços cap endavant en un brusc moviment
d'escombratge, utilitzant la Força per impulsar un incontenible ariet de vent.
La Kirana Ti quedà
sorpresa de la rapidesa amb què Streen concentrava la seva ment en la Força,
canalitzant els seus pensaments amb tota exactitud cap allò que volia fer, i
deixava en llibertat els seus poders després. O potser Streen ni tan sols es concentrava...,
i aquesta era la raó de la seva inusual fortalesa.
Els dos transports
d'exploració es van ensorrar cap enrere com si haguessin patit un cop d’una mà
gegantina, i van rodar per terra fins que van acabar xocant amb el tronc d'un
vell arbre massassi, aixafats per la Força.
Streen va fregar les
mans.
-Ja està -va dir, i
després es va girar cap la Kirana Ti i li va dirigir un somriure tort.
Un tercer caminant
d'exploració va sorgir de la jungla i aquest cop la Kirana Ti va reaccionar amb
gran rapidesa. La guerrera de Dathomir va activar la seva espasa de llum i va
saltar cap al transport blindat de dues potes. Va llançar una ganivetada
lateral amb la resplendent full blanc purpúria, i va seccionar una pota
metàl·lica a l'altura del genoll. El caminant d'exploració es va esfondrar cap
a un costat, i la Kirana Ti es va apartar d'un salt perquè no li caigués a
sobre.
El pilot va disparar
els seus canons làser mentre la màquina queia, però els feixos d'energia van
fallar el blanc i es van limitar a incinerar les gruixudes branques dels
arbres. Els animals amagats que havien estat amagats entre la malesa van
emprendre una veloç fugida, xisclant i grallant mentre escapaven per entre les
restes mig podrides de la selva.
La Kirana Ti va
obrir l'escotilla blindada del caminant d'exploració amb un cop de la seva
espasa de llum. El soldat imperial que hi havia dins estava intentant
alliberar-se de les tires del seu arnès de seguretat i ja allargava la mà cap a
la seva pistola desintegradora..., però la Kirana Ti el va travessar amb el
full flamejant de l'espasa de llum. El soldat va deixar escapar un curt crit, i
després el forat espurnejant que va aparèixer en el seu pit va impedir que
emetés més sons.
La Kirana Ti va
pujar d'un salt a l'estructura fumejant del caminant d'exploració, com una
guerrera que acabés de vèncer a un monstre. Streen s'havia quedat immòbil i
estava contemplant els dos vehicles que havia destruït.
- Tres menys! -Va
dir la Kirana Ti.
- Queden molts més?
-Va preguntar Streen, semblant una mica preocupat.
-Un munt -va
respondre ella.
Kam Solusar, amb el
seu etern arrufament de celles, es va enfrontar al Colossal en solitari. El seu
enemic era un vell i no molt maniobrable vehicle d'assalt de superfície que ja
estava obsolet en la major part de l'Imperi, tot i que encara es podien trobar
molts d'ells en els Territoris de la Vora Exterior. Solusar no havia oblidat
aquelles enormes «lloses rodants» que havien estat usades per terroritzar els
qui s'oposaven a l'Imperi gràcies a les seves dimensions descomunals, encara
que certament no per la seva eficiència o la seva flexibilitat.
El Colossal era un
immens tanc del qual sobresortien tres canons làser de gran calibre, un parell
de llançadors de granades d'ona expansiva i un canó desintegrador de calibre
mitjà. Els seus cinc jocs de rodes es movien sobre eixos independents, fet que
li permetia desplaçar-se pels terrenys més abruptes i difícils. El Colossal
comptava amb dues cabines, una davant i una altra darrera, perquè els pilots
poguessin conduir el seu maldestre i lent vehicle en qualsevol de les dues
direccions, ja que era pràcticament impossible fer girar a aquella
monstruositat.
Una torre de
vigilància brollava al final d'una estreta tija sense protecció per sobre de la
cabina davantera, i era el lloc on el soldat de les tropes d'assalt de menys
rang complia amb la gens envejable missió de localitzar els blancs..., amb el
que ell mateix es convertia en el blanc més obvi. El Colossal era un dels
vehicles d'assalt menys sofisticats que havia arribat a dissenyar l'Imperi, de
manera que Kam Solusar va suposar que la seva tripulació no havia estat
seleccionada entre el millor que podia oferir la flota de l'almirall Daala.
El Cavaller Jedi
estava sol i no tenia cap arma visible: encara no havia construït una nova
espasa de llum, en part per reluctància davant la idea de tornar a esgrimir
semblant poder. Kam Solusar ja havia causat suficients danys quan va renunciar
temporalment a la seva herència Jedi. Però a més d'això, consideraria una
ironia enormement agradable poder convèncer els imperials que es destruïssin a
si mateixos usant les seves pròpies armes. Kam Solusar no podia imaginar un
desenllaç més deliciós.
El veterà guerrer va
desplegar un circell de la Força i va percebre la presència dels vuit tripulants
a través del gruix blindatge de duracer. No va trobar cap oficial carismàtic o
amb autèntiques dots de comandament, i només va trobar un grup d'idiotes que no
tenen voluntat..., exactament el que havia esperat.
Kam Solusar ni tan
sols es va prendre la molèstia de mostrar-se. Va romandre amagat darrere d'un
vell arbre mentre tancava els ulls i es concentrava. El que anava a fer
s'hauria de fer molt de pressa.
Va utilitzar la
Força per tirar dels canons làser de gran calibre del Colossal, fent que giressin
fins a quedar dirigits cap a l'estructura del vehicle. Les soldadures tremolar
i el metall va grinyolar sota la tensió mentre Kam Solusar col·locava els
canons en posicions de tir per a les quals mai no havien estat dissenyats.
Després va enviar un
dard de pensaments, un missatge urgent dirigit a la ment més feble que va
trobar: la d'un artiller imperial que no tenia ni idea d'on es trobava o per
què estava lluitant.
«Dispara contra
l'enemic!», li va ordenar Kam Solusar.
L'artiller va obeir
l'ordre sense pensar, i va disparar els dos canons làser de gran calibre a
màxima potència. El Colossal va esclatar sota la seva pròpia andanada.
Kam Solusar es va
ajupir, però el tronc de l'arbre massassi va protegir el seu cos del diluvi de
metralla metàl·lica que va volar pels aires. El veterà guerrer va moure el cap
amb expressió disgustada.
-Maleïts idiotes...
-Va murmurar, i després es va allunyar a la recerca d'un altre blanc.
La porta horitzontal
de l'hangar que ocupava el nivell inferior del Gran Temple estava oberta, un
forat de vulnerabilitat practicat en la fortalesa piramidal de l'Acadèmia Jedi.
Un caminant
d'exploració va avançar sorollosament fins a deixar enrere la llançadora
imperial abandonada que Dorsk 81 havia posat a la lluna selvàtica. El caminant
va fer diversos trets que van ennegrir parts de l'estructura rocosa del temple.
Quan es va haver assegurat que no hi havia cap oposició, el caminant va
travessar la graella de descens i va anar cap l'hangar obert que semblava
esperar la seva arribada.
L'enorme màquina de
guerra es va aturar davant la porta i va titubejar, i un instant després
potents feixos de llum blanca van travessar la cavernosa foscor de l'interior
de l'hangar. Res es va moure, i els focus només van trobar la immobilitat de
les negres ombres. Uns quants rosegadors-llangardaixos es van afanyar a fugir
per escapar de la llum.
El comandant, que
pel que sembla encara estava una mica nerviós, va llançar dues andanades cap a
l'interior de la cambra buida. Els feixos d'energia dels seus canons làser van
rebotar a les parets internes i es van escampar sobre la pedra, causant petits
danys en les velles superfícies rocoses. L'absència de foc de represàlia va fer
que el caminant imperial avancés. El seu comandant devia estar pensant que podia
conquerir la fortalesa dels Jedi per si sol i evitar un setge prolongat.
Però mentre el
caminant d'exploració passava per sota de la gran porta aixecada, l’R2, que
havia estat amagat entre les ombres, va deixar anar un trinat electrònic i va
avançar per activar els controls d'alliberament del mecanisme. La pesada llosa
blindada, que era prou gruixuda com per poder protegir l'interior del temple
dels trets d'un canó desintegrador de gran calibre, va baixar amb un veloç
estrèpit.
Impulsada per
pistons hidràulics, la porta va deixar aixafat al caminant d'exploració en un
moment i el va incrustar al terra de pedra. Els dipòsits de combustible van fer
erupció, els líquids refrigerants es van vessar i el fum va flotar per l'aire.
L'estructura del caminant d'exploració havia quedat totalment irreconeixible, i
havia estat reduïda a un munt de ferralla laminada.
R2 va celebrar el
seu triomf amb una sèrie de xiulets i trins i després va tornar a activar els
controls de la porta, aixecant la gran llosa i deixant de fer soroll. El temple
es va enfosquir i va recuperar la seva immobilitat i el seu silenci anteriors,
tornant a ser vulnerable.
R2 va contemplar la
jungla il·luminada pel sol que s'estenia fora de l'hangar, esperant l'ocasió
d'atraure un nou blanc.
Kyp Durron va anar
corrent a reunir-se amb en Han Solo a bord del Falcó Mil·lenari, i la Callista
va seguir al Luke i la Tionne mentre vorejaven el Gran Temple per desaparèixer
dins de la zona més frondosa de la jungla, on s'estaven reunint més imperials.
La Callista estava
tornant a sentir l'opressió paralitzadora de la ira i la impotència. En Luke
obrava impulsat per les millors intencions i les seves paraules tenien com a
únic origen la seva preocupació per ella..., però sense adonar-se del que feia,
acabava de retreure per la cara el fet que ell tenia poders Jedi i havia donat
a entendre que la Callista estava indefensa sense ells.
«Et protegiré»,
havia dit Luke.
Era el pitjor que se
li podia dir a la Callista. No volia que en Luke la protegís. Volia fer la seva
part del treball. La Callista havia de trobar alguna manera d'assestar tants
cops en defensa de l'Acadèmia Jedi com ell. Necessitava demostrar que podien
existir en termes d'igualtat. En cas contrari la seva relació no tindria
futur..., almenys pel que a ella concernia.
Va percebre el lleu
brunzit i les febles esgarrapades de les fosques ombres que s'amagaven en les
profunditats de la seva ment, temptant-la i atraient-la perquè recorregués als
seus poders malignes, demanant-li que els emprés només durant uns moments i
prometent-li que després podria fer servir el costat de la llum.
Però la Callista
sabia que això era una mentida. Va aferrar la seva espasa de llum i va córrer
al costat d’en Luke mentre s'obrien pas entre un embull de lianes i delicades
falgueres purpúries.
Una enorme i pesada
màquina d'assalt es balancejava a través de la jungla, avançant en direcció al
temple. En Luke va moure una mà per indicar-los que el seguissin, però la
Callista es va anar quedant més i més endarrerida. En Luke i la Tionne
treballarien en una estreta col·laboració, unint els seus poders Jedi d'una
manera que la Callista ja no podia compartir.
La Callista va
acabar arribant a la temuda comprensió d'una veritat que no li agradava gens.
Potser no havia pogut tractar d'usar noves tècniques per tal de recuperar els
seus poders perquè estava massa a prop d’en Luke. La seva presència la
intimidava amb les seves pròpies capacitats, i subratllava d'una manera
inconscient el fet que a la Callista li quedaven molt pocs recursos que utilitzar.
Potser necessitava estar sola durant algun temps i treballar amb els seus
propis recursos, sense expectatives i sense cap necessitat d'actuar per al Luke
Skywalker i estar a l'altura del seu nivell de capacitat. Ella i en Luke
estaven units per un vincle del cor i l'esperit..., però la Callista potser
necessitava tornar a trobar les seves pròpies forces internes per així poder
establir contacte amb les d’en Luke.
I en aquell instant,
amb les batalles de la jungla envoltant per tot arreu, la Callista es va sentir
impotent i sola, més una càrrega que una companya de lluita. No necessitava
demostrar res al Luke..., però havia de demostrar-s’ho a si mateixa.
-Aquí vénen -va dir
en Luke.
Però la seva atenció
estava concentrada en la Tionne mentre els dos cavallers Jedi es preparaven per
enfrontar-se a la màquina de guerra imperial. La Callista va aprofitar que no
la miraven, i va anar formant el seu propi pla.
La Fortalesa Volant
imperial s'aproximava cap a ells a uns quatre metres per sobre del terra,
suspesa sobre un vell precipici en el qual s'havien desplomat diversos
gegantins arbres massassi després de ser enderrocats per les tempestes feia ja
molts anys.
Luke va reconèixer
l'immens vehicle. Tàcticament, era com un enorme caminant imperial, però sense
les potes i reduït al cos blindat carregat d'armament pesat. Tenia forma
rectangular amb les cantonades arrodonides, i posseïa dos canons desintegradors
de gran calibre muntats en una torreta superior. Una xarxa d'identificació de
blancs operava des de sensors instal·lats per tot el casc. La màquina emetia un
feble brunzit mentre avançava, obrint-se pas a través de les gruixudes branques
i partint-les quan es negaven a cedir davant el seu morro.
Les planxes del
blindatge ja mostraven els senyals dels impactes soferts, així com les
ratllades deixades per les branques més dures i les taques enganxoses de la
saba vessada. La Fortalesa Volant va seguir avançant, movent d'un costat a un
altre els seus gruixuts canons desintegradors com si fossin un parell de
tentacles rígids. Els canons anaven rebent senyals de la xarxa d'identificació
de blancs, i disparaven andanades letals contra qualsevol infortunada criatura
de la selva que escollís el moment equivocat per emprendre la fugida.
Luke es va
concentrar en la monstruositat cuirassada que avançava cap a ells.
-Haurem de fer-ho
junts -li va xiuxiuejar a la Tionne-. Veus aquell tronc d'arbre caigut que té
la punta tan esmolada? Quan la Fortalesa passi per sobre d'ell...
La Tionne va
assentir, i van esperar mentre el suau brunzit dels feixos repulsors impulsava
a la Fortalesa Volant per sobre de la vella cinglera. En Luke va clavar els
seus ulls blaus en l'esmolada punta del gran tronc.
- Ara! -Va cridar.
Luke i la Tionne van
usar la Força junts i van llançar el tronc cap amunt, impulsant-lo com si fos
una estaca perquè travessés el casc interior de la Fortalesa Volant. El vehicle
de setge empalat va girar sobre si mateix amb un estrident rugit de potència
motriu. Els seus canons desintegradors van obrir foc en totes direccions i van
incendiar els arbres..., però el colós ja no es podia moure.
-Ara utilitzarem
aquest arbre -va dir en Luke.
Va inclinar el cap,
assenyalant un altre vell tronc. El colós vegetal estava mig ensorrat, però
seguia mantenint-se dret gràcies a una xarxa de lianes. En Luke i la Tionne van
tirar de l'arbre mort amb fils invisibles de Força, partint les masses de
cordes vegetals i fent que l'enorme tronc caigués amb la força irresistible de
la fulla d'una destral. Moltes tones de fusta es van desplomar sobre la
Fortalesa Volant atrapada en el cingle, aixafant-la i convertint-la en una
pasterada irreconeixible de planxes fumejants.
En Luke i la Tionne
van sorgir del seu amagatall amb un salt triomfal, i es van estrènyer les mans
en una encaixada de celebració.
- Has vist,
Callista? -Va cridar en Luke-. Anirem acabant amb ells un a un!
Però quan es va
girar per mirar enrere, no va veure ni rastre d'ella.
- Callista? -Va
cridar, mirant al seu voltant alarmat.
La Tionne també la
va buscar, però no van veure cap moviment en l'espessor de la jungla i no van
rebre cap resposta d'ella. La Callista estava totalment ocultada per la Força,
i això feia que fos invisible fins i tot per als seus poders Jedi. Per molt que
s'esforcés, en Luke no podia percebre-la.
- Callista! -Va
tornar a cridar.
Però la Callista
s'havia esfumat a la selva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada