41
En Crix Madine i la
Trandia van amagar els seus caces ala-A en les denses ombres d'un promontori
rocós que brollava de l'accidentada superfície d'un petit asteroide.
-Tots els sistemes
activats i en modalitat d'espera -va dir en Madine -. Tot i suposant que tot
vagi tal com hem planejat, haurem de sortir d'aquí el més de pressa possible.
La Trandia va
respondre amb l'ombrívol fatalisme que havia mostrat des de la mort d’en
Korenn, el tercer membre del seu equip.
- Anem a tornar
d'aquesta missió, senyor? -Va preguntar.
Madine va pensar a
donar-li una resposta tranquil·litzadora, però va acabar decidint que la jove
mereixia una mica més d'honestedat.
-No ens hem de
deixar dominar pel pessimisme -va dir-. Hi ha una possibilitat que acabem
tornant a casa.
-En tinc prou amb
això, senyor -va dir la Trandia.
Els dos portaven
vestits espacials amb proteccions i reforços extra, dues pesades armadures que
els donaven l'aspecte de dues naus mòbils. El general i la jove comando es van
aturar sobre la trencadissa superfície de l'asteroide i van inspeccionar els
seus detonadors, motxilles de suport vital i sistemes de vigilància.
-A punt, senyor -va
dir la Trandia.
Madine estava
immòbil al seu costat, una silueta enorme envoltada per aquell vestit de
supervivència blindat. Els dos van tornar la mirada cap l'enorme estructura
suspesa en un punt estable del cinturó d'asteroides que anava prenent forma a
poc a poc davant d'ells.
-Llançament -va dir
Madine.
Van saltar cap amunt
i es van alliberar de la gairebé menyspreable gravetat de l'asteroide. La
inèrcia els va anar portant a través de l'espai i cap a la superarma en
construcció. Mentre ell i la Trandia suraven cap al gegantí objecte cilíndric
com dos diminuts fragments de roca, Madine va disposar de molt de temps per
contemplar el gran projecte dels Hutts a través del visor del seu casc.
El disseny li va
semblar molt preocupant. Sabia que els Hutts havien copiat els plànols de
l'Estrella de la Mort al Centre d'Informació Imperial..., però allò no era una
Estrella de la Mort. Semblava no ser més que un superláser, un cilindre que
podria ser utilitzat com a arma ofensiva de destrucció. Si l'arma arribava a
ser completada, els Hutts no s'ho pensarien dues vegades abans d'usar-la contra
qualsevol sistema que no els pagués el que li demanessin en concepte de
"protecció".
I els treballs de
construcció ja gairebé semblaven haver acabat.
Les dues figures
embolicades en els vestits blindats es van aproximant a un lent surar, dues
motes que es lliscaven sobre aquella zona de construcció de diversos
quilòmetres de longitud. Madine va usar el feix concentrat de contacte visual
per dirigir-se a la Trandia.
-Si aconseguim
entrar i col·locar els detonadors en els llocs adequats, potser podrem deixar
inservible l'arma.
-Pel seu aspecte
serà millor que no esperem massa, senyor -va dir la Trandia-. Sembla que els
Hutts ja gairebé estan preparats per començar a utilitzar-la.
Les seves botes
magnètiques per fi van establir contacte amb les planxes del blindatge, aquell
metall negre que reflectia molt poca llum de les estrelles. Madine va usar els
seus guants adhesius per enfilar-se pel nucli com si fos un insecte. L'arma
dels Hutts era tan gran que no podia percebre la curvatura del cilindre per
sota d'ell.
El general i la
Trandia van avançant al llarg de les planxes metàl·liques, i Madine es va
sorprendre de veure que molts segments del casc no estaven ben ajustats i
semblaven a punt de deixar-se anar: les planxes estaven unides mitjançant
soldadures, però hi havia buits i juntures desiguals. Aquella estructura mai
podria retenir una atmosfera, i Madine va quedar atònit davant l'escassa
qualitat del treball.
Bé, si més no
resultaria molt fàcil entrar-hi.
Van arribar a una
planxa que estava particularment solta, i Madine va extreure una tosca
palanqueta del compartiment d'eines del seu enorme vestit blindat. La barra metàl·lica
li va permetre arrencar algunes de les fràgils soldadures que ja havien
començat a desprendre’s. La làmina de blindatge es va anar allunyant a la
deriva, girant lentament sobre si mateixa. La planxa que acabava d'extreure va
deixar un buit prou gran perquè en Madine i la Trandia poguessin ficar-se per
ell fins i tot portant posades les seves pesades armadures.
Van entrar en un
fosc corredor a mig acabar que tot just arribava a ser un espai d'accés entre
aquell casc exterior tan malament acabat i un mur interior no molt millor
construït. Els brillants raigs lluminosos dels seus cascos els van anar
mostrant el seu camí a mesura que anaven avançant per ell. En Madine i la
Trandia van acabar arribant a una porta de mampara que els va permetre seguir endinsant-se
en l'estructura i continuar el seu avanç cap a les cambres interiors de popa.
Els dos comandos van passar per una petita escotilla, utilitzant el cicle del
mecanisme successivament.
Madine, fent bastant
soroll amb les seves gruixudes botes, va entrar en un altre passadís tènuement
il·luminat i es va aturar per esperar la Trandia. Quan es va haver reunit amb
ell, Madine es va treure el casc.
-Aquí hi ha
atmosfera. Anem a treure'ns els vestits -va dir-. Necessitarem la llibertat de
moviments que això ens proporcionarà. Potser cal que ens haguem d’amagar a
corre-cuita, i amb prou feines em puc moure dins d'aquest artefacte.
La Trandia va
desmuntar els pesats components i va col·locar la seva armadura al costat de la
d’en Madine en una petita alcova d'emmagatzematge que no estava sent
utilitzada. Els vestits buits formaven un munt de metall prou gran per crear la
impressió que un caminant d'exploració imperial havia estat convertit en
ferralla allà mateix. La trena de la Trandia s'havia desfet, i flocs de cabells
ballaven al voltant de la seva cara. La transpiració li havia humitejat el coll
i estava una mica enrojolada, però els seus ulls brillaven amb la implacable
duresa de la pedra.
En Madine i la
Trandia van treure les eines i els detonadors de les seves motxilles. El
general es va gratar la barba i va alçar un puny en l'aire.
-Per l'èxit de la
nostra missió.
La Trandia va imitar
el seu gest.
-Triomfarem -va
respondre.
Van començar a
avançar pels passadissos, movent-se en silenci i amb el cos encorbat, i van
anar cap al lloc on devien d'estar els sistemes de propulsió. Algunes
d'aquelles cobertes ja estaven habitades per un torn reduït de tripulants, i
els dos comandos van titubejar en els racons i es van arrossegar sigil·losament
fins a deixar enrere el brunzit de les veus dels guàrdies i els tripulants que
aguaitaven a les sales.
Però mentre
avançaven, Madine es va fixar que hi havia molts panells lluminosos a les
fosques, així com cables que penjaven de les planxes del sostre però que no
estaven units a res i terminals d'ordinador apagades que semblaven no haver
funcionat mai.
-Potser no cal que
sabotegem l'arma després de tot -li va murmurar a la Trandia-. Tota aquesta
estructura no és més que un desastre que espera l'ocasió d'esclatar.
Les seccions motrius
eren una immensa masmorra palpitant plena d'olors d'oli i refrigerant i dolls
de vapor sibilant que tant podien haver estat deixats en llibertat de manera
intencionada com estar escapant dels nuclis dels reactors per accident. La
tempesta de sorolls i llums intermitents es va agitar al seu voltant, ofegant
els cautelosos sons del seu avanç mentre s'infiltraven al caòtic garbuix dels
motors.
Més guàrdies
patrullaven les passarel·les que s'estenien sobre els seus caps. Hi havia
gamorreans de rostres estúpids i tota una col·lecció de criatures alienígenes
d'aspecte gens agradable: weequays, niktus i aqualish de rostre de morsa.
Madine va inspeccionar la seva pistola desintegradora i els quatre detonadors
que portava, i aleshores va moure la mà per indicar a la Trandia que havien de
separar-se.
Els ordinadors de
direcció i alineament de l'Espasa Fosca estaven formats per gegantines fileres
de taulers de circuits envoltats per una reixeta transparent de la que
brollaven núvols de vapor produïdes per l'aire superrefrigerat que circulava a
través de les masses reescalfades dels circuits.
Els gegantins motors
palpitaven darrere d'un gruixut mur protector. Si podien col·locar detonadors
de control remot en diversos llocs del compartiment, no necessitarien l'ajuda
de ningú per causar danys irreparables a l'enorme arma i podrien deixar que
seguís flotant a l'espai, colossal i inservible, fins que les forces de la Nova
República tinguessin ocasió d'acabar la feina.
En Madine i la
Trandia es van internar en les zones d'ombres més profundes i van avançar entre
els retrunys de la maquinària desproveïda de silenciadors. La Trandia sostenia
contra el seu pit la seva preuada provisió de detonadors mentre serpentejava
per entre la penombra, corrent veloçment d'un precari refugi a un altre en un
ràpid avanç per superar el mur de blindatge que els impedia accedir als motors.
Quan es va haver
quedat sol, Madine va anar cap a la reixeta que envoltava els ordinadors de
propulsió. Es va inclinar i va treure una eina talladora de la borsa del seu
equip, amb la intenció d'utilitzar-la per obrir-se pas a través de la tanca
protectora. Amb un parell de detonadors n'hi hauria prou per destruir els
ordinadors que guiaven la superarma. Madine va connectar la petita fulla vibratòria
i va sentir l'agut brunzit a través del mànec. Va començar a atacar la prima
reixeta flexible..., però el grall estrident d'una alarma va brollar de
l'extrem superior dels ordinadors a penes hi va haver tallat els cables
d'aparença cristal·lina.
Madine va desactivar
la fulla vibratòria amb una maledicció i va empunyar la seva pistola
desintegradora. Els guàrdies apostats en el compartiment motriu es van posar en
moviment per descobrir la naturalesa de la pertorbació, tot i reaccionar amb
una certa apatia. Madine es va preguntar amb quina freqüència haurien de
respondre a falses alarmes com a resultat de la ineptitud amb què havia estat
construïda l'enorme estructura.
Madine va decidir
que encara no era el moment de començar a disparar, i va tornar a internar-se
en les ombres mentre els guàrdies alienígenes anaven cap a ell amb el seu
caminar pesat i trontollant i les armes desenfundades. Si aconseguia no fer cap
soroll, potser no percebessin la seva presència i tornessin a la seva rutina.
El cor li bategava a tota velocitat. Els guàrdies estaven cada vegada més a
prop.
I de sobte la
Trandia es va posar dreta, abandonant l'amagatall que havia trobat al costat
del mur del compartiment motriu. La jove va agitar els braços i va xisclar per
atreure l'atenció cap a ella. Mentre els guàrdies giraven sobre els seus talons
amb els rostres plens de sorpresa, la Trandia va disparar el seu desintegrador
contra ells. El feix d'energia va caure sobre un niktu de rostre coriaci, que
va deixar anar un xiuxiueig mentre s'ensorrava.
Els altres guàrdies
van llançar una andanada de raigs desintegradors contra la Trandia. La jove es
va ajupir, però un feix li va travessar el braç. La Trandia va cridar i es va
deixar caure darrere d'una de les consoles, buscant refugi. Els guàrdies van
convergir sobre el seu nou amagatall, oblidant per complet d’en Madine.
- Corri! -Li va
cridar la Trandia, amb la veu a punt de trencar-se pel dolor-. Corri...
Madine va remugar
una altra maledicció i va desitjar que la Trandia no hagués estat tan impulsiva.
Va començar a arrossegar-se per allunyar-se el més possible dels ordinadors de
propulsió i després va desenfundar el seu desintegrador i va mirar al seu
voltant, buscant una oportunitat d'atreure als guàrdies i apartar-los d'ella.
Els ferotges alienígenes van seguir avançant cap a la Trandia..., i llavors la
jove va activar tots els detonadors que portava a sobre en el mateix instant en
què els guàrdies arribaven fins a ella.
L'explosió va ofegar
fins i tot la cacofonia de sons dels motors. Un mur de flames va brollar del
seu centre i es va anar desplegant per formar un anell de foc. L'explosió va
acabar amb tot el grup de guàrdies i també amb la Trandia, encara que a penes
va danyar el mur del compartiment motriu. Els llums van parpellejar i es van
apagar.
L'ona expansiva va
fer caure en Madine, convertint la seva consciència en una confusa estàtica
d'insectes negres suspesos davant dels seus ulls. El general va bellugar el cap
i va panteixar, intentant empassar aire mentre lluitava per aixecar-se. L'enemic
estava alertat i la infiltració havia fracassat. Quedar-s'hi no serviria de
res.
Madine va iniciar
una maldestra i trontollant carrera. No podia pensar amb claredat, atordit com
estava per la pèrdua de la Trandia i per l'explosió. Però el nucli més profund
de la seva personalitat, reforçat pels anys d'ensinistrament a què havia estat
sotmès i per totes les lliçons que el mateix Madine havia impartit als membres
dels seus equips de comandos, no va trigar a imposar-se a la confusió que
s'havia apoderat del seu cervell.
La missió estava per
sobre de tot.
Havien
d’aconseguir-ho.
La missió...
Madine es va aixecar
i va descobrir que li sagnava l'esquena: alguns fragments de la metralla
metàl·lica provocada per l'explosió s'havien incrustat en ella. Les alarmes
seguien cridant i udolant, exigint que se'ls prestés atenció. Madine va
aconseguir arribar fins al llindar, arreglant-se-les per caminar sense saber
molt bé com tot i que estava molt confús i no podia recordar quin camí havia de
seguir per tornar al lloc on havien deixat els seus vestits blindats.
Va sortir per la
porta oberta, va avançar trontollant pel corredor dèbilment il·luminat..., i es
va ensopegar amb un altre grup de guàrdies alienígenes que venien corrent per
esbrinar quina era la causa de tota aquella commoció.
Madine es va aturar,
consternat. La Trandia havia donat la seva vida amb l'esperança de causar danys
irreparables i de permetre la fugida del seu superior..., però no havia
aconseguit cap de les dues coses.
Els gamorreans li
van rodejar els braços amb els seus gruixuts dits de punta roma, llançant a
Madine a terra i amuntegant-se damunt d'ell com si volguessin impedir que fes
cap moviment.
- Sabotejador! -Va
rugir un dels weequays, inclinant-se sobre ell.
Van aixecar a Madine
d'una salvatge estirada. Cinc guàrdies el van subjectar, com si estiguessin
competint entre ells per esbrinar quants podien arribar a atribuir-se el mèrit
de la seva captura. Madine es va debatre, però no va dir res.
Els guàrdies se’l
van endur, un trofeu que presentar davant en Durga el Hutt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada