Trobades alienígenes:
El resquill
Stephen Kenson
-
Benvingut a casa, senyor -va dir l’N3 quan el seu amo va entrar a la seva
cambra a bord del Destructor Estel·lar Tro.
El comandant Tobal Siy no era una persona feliç. Fins i tot un droide podria
veure-ho clarament. Això significava que l’N3PO podia veure-ho millor que la
majoria. El droide de protocol havia servit durant diversos anys com el seu
majordom i assistent personal i coneixia bé les seves actituds i estats d'ànim -.
Vol que li porti alguna cosa?
En
Siy es va afluixar el coll del seu uniforme gris.
-
No, N3. - Va fer una pausa, es va fregar el front amb una mà, i va llançar un
fort sospir -. Pensant-ho millor, porta-me'n una mica d'aigua i una dosi
d'alguna cosa per alleujar aquest mal de cap.
El
droide va marxar per obeir la petició del seu amo mentre en Siy s'esfondrava en
una de les cadires encoixinades de l'habitació. L’N3 va tornar ràpidament amb
un got i un parell de pastilles blanques.
-
Si em permet preguntar, senyor -es va aventurar el droide mentre en Siy
s'empassava les pastilles -, està malalt o necessita atenció mèdica? - El
comandant Siy va prendre un altre glop de la seva beguda, deixant que la seva
calidesa li confortés abans de respondre.
-
No. Només un altre dia inútil perseguint contrabandistes rebels per tot el
sector N3. Són com fantasmes. D'alguna manera esquiven tots els nostres
esforços per atrapar-los; droides sonda, passades de caces TIE, escanejos de
sensors, bombardejos orbitals, res del que intentem sembla tenir cap efecte. Si
ens arriba cap notícia d'una base o magatzem rebel, sempre està abandonat abans
de poder arribar-hi. – En Siy es va aturar i es va obligar a si mateix a
relaxar la mandíbula i prendre un altre glop d'aigua.
-
Estic segur que amb el temps atraparan als rebels, senyor -va dir l’N3 amb un
to tan esperançat com un droide era capaç d'aconseguir.
-
Només hi ha una manera de què els rebels puguin estar sempre un pas per davant
de nosaltres -va murmurar en Siy, parlant més per a si mateix que per al droide
-. Deuen tenir un espia a bord.
-
Un espia! - Va grallar l’N3 -. En aquesta nau? Però, senyor! Això és
impossible!
En
Siy va prendre un altre glop de la seva beguda i va dir amb to irritat.
-
Ja ho sé. He incrementat la seguretat tres vegades. No hi ha senyals de cap infiltrat
en el nostre personal. No hi ha dispositius d'escolta, ni transmissions
inusuals. No hi ha rastre d'un espia rebel, però els rebels estan obtenint
informació d'alguna manera. - Una onada de cansament va envair a Siy, i va
deixar el seu got a la taula propera, recolzant l'esquena a la seva cadira.
-
Potser hauria de descansar, senyor -va dir la veu de l’N3, arribant des del que
semblava una gran distància. En Siy va sentir com anava sumint-se en el somni
fins i tot mentre el droide parlava -. Això és, dormi i alliberi la seva ment
de preocupacions. No hi ha res del que preocupar-se. Ja hauria d'estar molt
relaxat. - El comandant Siy va emetre un lleuger so i va assentir una mica amb
el cap.
-
Bé -va dir el droide de protocol, amb els seus ulls grocs eternament oberts
fixos sobre el comandant -. Ara, comandant, parli dels últims esforços per
trobar els contrabandistes rebels i de les mesures de seguretat que s'han pres
per trobar qualsevol espia a bord. - El comandant Siy es va llepar lleugerament
els llavis i va començar a divagar en veu baixa sobre un pla per a col·locar
espies imperials entre les files de la comunitat del contraban local en un
esforç de localitzar aquells contrabandistes que estaven ajudant a la
Rebel·lió. Va proporcionar els noms dels agents imperials i va parlar dels
esforços per identificar qualsevol element estrany a bord del Tro que pogués ser indicatiu d'una
infiltració rebel. El droide de protocol va escoltar acuradament cadascuna de
les paraules d’en Siy.
-Això
està molt bé, comandant -va dir el droide amb to suau i tranquil·litzant -.
Ara, vagi a dormir i oblidi-ho tot sobre la nostra petita xerrada. Es
despertarà en una hora més o menys sentint-se bastant descansat i segur que els
seus plans li permetran localitzar els rebels. – En Siy es va recolzar en els
coixins de la cadira i es va quedar adormit gairebé immediatament. L’N3 va observar
per uns instants al comandant fins que la seva respiració va cobrar un ritme
estable i constant. Llavors el droide va agafar el got d'aigua i el va
dipositar en la unitat de tractament de residus.
L’N3
es va dirigir al petit armari de manteniment al fons de les estances del
comandant, on se suposava que el droide passava el seu temps recarregant-se quan
era necessari. La porta de l'armari va lliscar tancant-se amb un feble
xiuxiueig i l’N3 va obrir un panell que ocultava un petit però complex conjunt
de circuits i cables. El droide va manipular uns botons de control a les seves
pròpies espatlles i pit i va obrir el seu panell pectoral per revelar
l'habitual conjunt de circuits que componia les entranyes d'un droide de
protocol model 3PO.
Aquesta
capa de mecanismes va ser igualment aixecada per revelar un vidre brillant,
gairebé de la longitud del tors del droide, encastat entre els mecanismes i
cables de l'interior del cos de l’N3. El droide va connectar amb destresa i
eficiència les connexions de la consola oberta als ports al voltant del vidre,
que palpitava i titil·lava amb la seva pròpia llum interior. Un cop totes les
connexions van estar al seu lloc, l’N3 va començar a dictar un informe que
ajudaria als seus aliats rebels a evitar ser capturats un dia més, i, potser,
portaria a la Rebel·lió un pas més a prop de la victòria contra l'Imperi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada