diumenge, 23 de novembre del 2014

El resquill


Trobades alienígenes: 
El resquill


Stephen Kenson 


- Benvingut a casa, senyor -va dir l’N3 quan el seu amo va entrar a la seva cambra a bord del Destructor Estel·lar Tro. El comandant Tobal Siy no era una persona feliç. Fins i tot un droide podria veure-ho clarament. Això significava que l’N3PO podia veure-ho millor que la majoria. El droide de protocol havia servit durant diversos anys com el seu majordom i assistent personal i coneixia bé les seves actituds i estats d'ànim -. Vol que li porti alguna cosa?
En Siy es va afluixar el coll del seu uniforme gris.
- No, N3. - Va fer una pausa, es va fregar el front amb una mà, i va llançar un fort sospir -. Pensant-ho millor, porta-me'n una mica d'aigua i una dosi d'alguna cosa per alleujar aquest mal de cap.
El droide va marxar per obeir la petició del seu amo mentre en Siy s'esfondrava en una de les cadires encoixinades de l'habitació. L’N3 va tornar ràpidament amb un got i un parell de pastilles blanques.
- Si em permet preguntar, senyor -es va aventurar el droide mentre en Siy s'empassava les pastilles -, està malalt o necessita atenció mèdica? - El comandant Siy va prendre un altre glop de la seva beguda, deixant que la seva calidesa li confortés abans de respondre.
- No. Només un altre dia inútil perseguint contrabandistes rebels per tot el sector N3. Són com fantasmes. D'alguna manera esquiven tots els nostres esforços per atrapar-los; droides sonda, passades de caces TIE, escanejos de sensors, bombardejos orbitals, res del que intentem sembla tenir cap efecte. Si ens arriba cap notícia d'una base o magatzem rebel, sempre està abandonat abans de poder arribar-hi. – En Siy es va aturar i es va obligar a si mateix a relaxar la mandíbula i prendre un altre glop d'aigua.
- Estic segur que amb el temps atraparan als rebels, senyor -va dir l’N3 amb un to tan esperançat com un droide era capaç d'aconseguir.
- Només hi ha una manera de què els rebels puguin estar sempre un pas per davant de nosaltres -va murmurar en Siy, parlant més per a si mateix que per al droide -. Deuen tenir un espia a bord.
- Un espia! - Va grallar l’N3 -. En aquesta nau? Però, senyor! Això és impossible!
En Siy va prendre un altre glop de la seva beguda i va dir amb to irritat.
- Ja ho sé. He incrementat la seguretat tres vegades. No hi ha senyals de cap infiltrat en el nostre personal. No hi ha dispositius d'escolta, ni transmissions inusuals. No hi ha rastre d'un espia rebel, però els rebels estan obtenint informació d'alguna manera. - Una onada de cansament va envair a Siy, i va deixar el seu got a la taula propera, recolzant l'esquena a la seva cadira.
- Potser hauria de descansar, senyor -va dir la veu de l’N3, arribant des del que semblava una gran distància. En Siy va sentir com anava sumint-se en el somni fins i tot mentre el droide parlava -. Això és, dormi i alliberi la seva ment de preocupacions. No hi ha res del que preocupar-se. Ja hauria d'estar molt relaxat. - El comandant Siy va emetre un lleuger so i va assentir una mica amb el cap.
- Bé -va dir el droide de protocol, amb els seus ulls grocs eternament oberts fixos sobre el comandant -. Ara, comandant, parli dels últims esforços per trobar els contrabandistes rebels i de les mesures de seguretat que s'han pres per trobar qualsevol espia a bord. - El comandant Siy es va llepar lleugerament els llavis i va començar a divagar en veu baixa sobre un pla per a col·locar espies imperials entre les files de la comunitat del contraban local en un esforç de localitzar aquells contrabandistes que estaven ajudant a la Rebel·lió. Va proporcionar els noms dels agents imperials i va parlar dels esforços per identificar qualsevol element estrany a bord del Tro que pogués ser indicatiu d'una infiltració rebel. El droide de protocol va escoltar acuradament cadascuna de les paraules d’en Siy.
-Això està molt bé, comandant -va dir el droide amb to suau i tranquil·litzant -. Ara, vagi a dormir i oblidi-ho tot sobre la nostra petita xerrada. Es despertarà en una hora més o menys sentint-se bastant descansat i segur que els seus plans li permetran localitzar els rebels. – En Siy es va recolzar en els coixins de la cadira i es va quedar adormit gairebé immediatament. L’N3 va observar per uns instants al comandant fins que la seva respiració va cobrar un ritme estable i constant. Llavors el droide va agafar el got d'aigua i el va dipositar en la unitat de tractament de residus.
L’N3 es va dirigir al petit armari de manteniment al fons de les estances del comandant, on se suposava que el droide passava el seu temps recarregant-se quan era necessari. La porta de l'armari va lliscar tancant-se amb un feble xiuxiueig i l’N3 va obrir un panell que ocultava un petit però complex conjunt de circuits i cables. El droide va manipular uns botons de control a les seves pròpies espatlles i pit i va obrir el seu panell pectoral per revelar l'habitual conjunt de circuits que componia les entranyes d'un droide de protocol model 3PO.
Aquesta capa de mecanismes va ser igualment aixecada per revelar un vidre brillant, gairebé de la longitud del tors del droide, encastat entre els mecanismes i cables de l'interior del cos de l’N3. El droide va connectar amb destresa i eficiència les connexions de la consola oberta als ports al voltant del vidre, que palpitava i titil·lava amb la seva pròpia llum interior. Un cop totes les connexions van estar al seu lloc, l’N3 va començar a dictar un informe que ajudaria als seus aliats rebels a evitar ser capturats un dia més, i, potser, portaria a la Rebel·lió un pas més a prop de la victòria contra l'Imperi.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada