L’Espasa Fosca (XXVI)

Anterior

DAGOBAH

26

Luke va despertar en plena nit per veure la Callista immòbil al seu costat, amb el seu esvelt cos a contra llum sobre un fons de pàl·lida llum aquosa en una confusió de reflexos que travessaven les parets de gel polimeritzat del planter del cometa.

Luke la va mirar i es va aixecar al llit, totalment despert en qüestió de segons.

- Què passa, Callista?

Boirines calentes s'enroscaven al voltant d'ella com filagarses de vapor, i en Luke va experimentar una fantasmagòrica sensació de déjà vu, una espurna de record del moment en què havia vist la seva imatge espectral quan la Callista estava atrapada dins de l'Ull d’en Palpatine.

-No hauríem d'estar aquí, Luke -va dir la Callista, en veu baixa i plena de preocupació.

Luke va incrementar la intensitat dels panells lluminosos.

- Per què no? -Va sortir del llit i es va posar dret per abraçar-la. El seu cos suau i calent semblava haver estat fet perquè en Luke l’envoltés amb els braços -. Aquest lloc és molt bonic i està ple de pau. Quin lloc millor hi pot haver perquè passem algun temps junts?

La Callista va clavar en ell la profunda mirada dels seus ulls grisos.

-És un lloc molt romàntic en el qual podem estar sols sense que ningú ens molesti, Luke, però... Però això és tot. La cantera del cometa no té cap focus, i aquí no hi ha cap connexió amb res que ens importi. No és personal. He de treballar amb alguna cosa personal. -Va estrènyer els llavis durant un moment, i després va seguir parlant amb més convicció -. Oh. Luke, per què no em portes al lloc en el que vas aprendre a emprar la Força? El veuré a través dels meus ulls, i tu podràs guiar-me.

Un dring platejat d'aigua brollava de les fonts. Els murs de gel solidificat eren molt gruixuts i absorbien els sons. En Luke i la Callista semblaven estar aïllats de tota la resta, atrapats a una gran distància de la resta de l'univers..., tal com la Callista havia estat atrapada dins els bancs de dades de l'ordinador durant tantes dècades.

Luke la va estrènyer entre els seus braços.

-Sí -va dir després-. Puc ensenyar-te molts llocs... Serà com un pelegrinatge als mons que van influir en la meva vida.

La Callista el va seguir mentre en Luke sortia del dormitori, entrava a la sala i murmurava la seva petició per la terminal d'ordinador hàbilment dissimulada. Mentre el sistema de recerca examinava les cartes de navegació d'accés públic, en Luke va anar a la unitat preparadora de menjar i va demanar dos bols fumejants de te Jeru, una varietat molt suau que calmava els nervis. Li va passar un a la Callista i ella el va acceptar, somrient. Era la seva beguda preferida, i en Luke havia après a beure amb ella.

Luke es va asseure en un de les còmodes butaques de la sala i la Callista es va posar darrere d'ell i va anar movent els seus llargs dits sobre les seves espatlles, creant una línia de relaxació que va anar fonent la tensió dels seus músculs. En Luke va passar una mà per entre els flocs de la seva despentinada cabellera, intentant ordenar el caos del son. Va prendre un altre glop de l'espès i dolç te i va estudiar l'anàlisi navegacional, que havia estat disposat en una espiral de distàncies cada vegada més grans.

Un instant després els seus llavis es van corbar en un somriure ple de malenconia quan va trobar el lloc que estava buscant.

-Molt bé -va dir, i es va girar cap a la Callista-. Sembla que començarem anant a Dagobah.

Els núvols formaven una gruixuda banda estesa a través del cel de Dagobah, un cinturó de tempestes que estava sent creuada per la nau d’en Luke Skywalker i la Callista. En Luke va incrementar la potència dels escuts per evitar una reproducció dels danys causats pels raigs que la seva ala-X havia patit la primera vegada que va venir a la recerca d’en Yoda, el Mestre Jedi.

Dagobah tenia moltes àrees climàtiques distintes, i contenia molts llocs no tan plens de vida com els imponents pantans, però en Yoda havia decidit amagar-se en les zones fangoses, on la seva presència podia ser emmascarada per l'abundància de formes de vida.

Luke va anar parlant d’en Yoda mentre dirigia el seu iot espacial cap a una bretxa en el dosser.

-La primera vegada que vaig venir aquí vaig descendir en un pantà, i el meu ala-X es va enfonsar. Vaig pensar que mai podria treure'l d'allà fins que en Yoda va utilitzar la Força per extreure la meva nau de l'aigua. Pensava que era impossible, i en Yoda em va dir que per això havia fracassat.

Luke es va atrevir a desviar la seva atenció dels controls durant un moment per llançar una ràpida mirada a la Callista.

-Mai has de creure això, Callista -va dir-. Recuperaràs els teus poders. No pensis que és impossible.

La Callista va assentir.

-Sé que no és impossible, i ho aconseguiré.

Els reflectors de la nau van desplegar cons de lluminositat sobre el sòl mullat que s'estenia per sota d'ells. En Luke va localitzar una clariana que semblava un camp de penyals blancs, però quan la va il·luminar amb els reflectors per poder veure el que ocultaven les capes de boirina enganxades a terra, va descobrir que en realitat les roques blanques eren fongs esfèrics.

Els feixos lluminosos van lliscar sobre ells, i les altament sensibles pells dels fongs es van esquerdar i van esclatar per llançar un diluvi de diminutes espores. En Luke va poder sentir el feble ressò de les explosions provocades pels fongs a mesura que les masses esfèriques es reproduïen sota aquell sobtat diluvi de llum.

Luke va posar el iot espacial a terra, mantenint els dits tensos sobre dels controls per si la nau començava a inclinar-se o corria perill d'enfonsar-se quant haguessin baixat. Però el sòl semblava estable sota d'ells. En Luke va desconnectar els motors.

- Anem a fer una passejada pel pantà? -Va preguntar, oferint-li la mà a la Callista.

Els dos portaven micos impermeables d'una lluent tela metal·litzada, i es van calçar gruixudes botes per poder avançar sense problemes a través de les aigües fangoses. Quan va obrir l'escotilla, el sobtat estrèpit de milions de formes de vida: gralls, grunyits, xiulets i crits d'agonia, va agredir les orelles d’en Luke, un caos de sons naturals que feia que en comparació les jungles de Yavin IV semblessin plàcidament desertes. Insectes diminuts i mosques de temibles agullons i mandíbules formaven núvols que flotaven en l'aire.

Luke es va aturar al començament de la rampa de descens, atordit i una mica intimidat. Una cortina de boira ja havia començat a desplegar-se al seu voltant. La sobtada nevada d'espores llançada per aquells fongs esfèrics tan sensibles s’anava precipitant lentament sobre el terra. En Luke va percebre la humida olor de la podridura i la vida acabada de néixer.

-Yoda -va murmurar, sentint com el pes dels records queia sobre ell.

-Aquest lloc està tan ple de vida...-va dir la Callista al seu costat.

La brusca interrupció del curs dels seus pensaments va sobresaltar una mica al Luke. Encara no aconseguia acostumar-se al fet que no podia percebre la Callista mitjançant la Força, tal com feia amb tota la resta.

Un fil de desil·lusió gairebé imperceptible corria a través de les paraules de la jove.

-Puc veure-la i sentir-la, però no puc sentir la xarxa que formen les criatures vives tal com hauria de sentir-la.

-Ja la sentiràs -va dir Luke, estrenyent-li la mà-. Vinga, anem.

Es van allunyar de la nau i van començar a internar-se en els lúgubres pantans. Arbres colossals alçaven cap al cel els seus gruixuts troncs nuosos, i les seves arrels retorçades semblaven criatures dotades de múltiples potes que es mantenien en un incòmode equilibri amb els genolls doblegats. Les arrels s'arquegen i es corbaven, formant foscos caus per innombrables criatures. El dia era gris i estava impregnat de boirines, i s'anava tornant més i més fosc a mesura que s'aproximava el moment de l'ocàs.

Luke sabia que la llar d’en Yoda havia estat reclamat pel pantà feia ja molt de temps, i que havia quedat destruït i en un estat molt pitjor que la cabana d’en Ben Kenobi. No volia tornar al lloc on s'havia assegut al costat del llit de mort del Mestre Jedi alienígena, allà on se li havia revelat la veritat sobre el pare i la mare mentre contemplava com aquella criatura de rostre marcit i arrugat s'anava perdent en el no-res mentre el seu esperit abandonava el seu cos després de nou-cents anys de vida.

En Luke i la Callista van avançar lentament a través dels tolls i llacunes, grimpant per sobre dels troncs caiguts i espantant a criatures que fugien veloçment cap a fondalades més fosques, xipollejant al pantà. Coses molt més grans que grunyien es movien en la llunyania, avançant sorollosament per entre els arbres.

Luke va parlar d’en Yoda i del temps que havia passat ensinistrant-se allà. Li va explicar com havia corregut pel pantà, com havia levitat roques i a R2 i havia descobert les petites gemmes de la filosofia Jedi que Yoda li anava transmetent amb la seva forma de parlar tan peculiarment retorçada.

La boirina que s'arrossegava per terra es va anar espessint fins a formar tentacles blancs que es van enroscar al voltant de les seves cames. El rostre de la Callista mostrava una expressió de sorpresa vacil·lant i d'obert interès per tot allò que l’envoltava que en Luke portava algun temps sense veure-ho. De tant en tant premia les dents i semblava estar esforçant-se, com si intentés fer alguna cosa que se li resistia. Fos el que fos el que intentava fer la Callista no va semblar aconseguir-ho, i no li va dir res. En Luke li va estrènyer la mà amb una mica més de força.

Una aranya blanca tan alta com un ésser humà va sorgir d'una massa de mala herba, amb les seves llargues potes semblant anunciar la retorçada deformitat de les gruixudes arrels dels arbres que s'alçaven al seu voltant. Però la prima i desmanegada caçadora no pretenia fer-los cap mal, i de seguida es va allunyar per buscar preses més petites.

-Hauríem de tornar a la nau -va dir en Luke-. S’està enfosquint. Demà podrem començar amb alguns exercicis.

Van descriure un cercle per tornar a la clariana on havien posat el iot espacial i després van seure a la foscor, fora de la nau. La Callista va treure un il·luminador portàtil, i en Luke va agafar una caixa de racions dels magatzems de la nau. Van seure damunt d'un parell de penyals amb un embolcall de llum rodejant-los, i van desembolicar les seves racions.

-Quin lloc per un berenar campestre -va dir la Callista.

Després va començar a mastegar, concentrant tota la seva atenció a menjar mentre en Luke contemplava en silenci les seves insípides racions durant uns moments.

-A Yoda no li agradava aquest menjar -va dir-. No podia entendre com havia aconseguit arribar a ser tan alt menjant aquestes coses. Un dia em va preparar una mena d'estofat, i em sembla que prefereixo no saber el que hi havia en ell.

Els eixams d'insectes giraven al seu voltant, atrets per la llum a mesura que s’anava fent fosc.

-Potser hauríem de tornar a la nau -va suggerir en Luke-. Estaríem més còmodes, no?

La Callista va moure el cap.

-La pedrera cometària de Mulako ja ens oferia totes les comoditats imaginables -va respondre-. No he vingut aquí per estar còmoda. -Va alçar els ulls cap aquell cel impenetrable-. Volia sentir alguna cosa..., però no està donant resultat. -Va tornar bruscament el cap i va clavar els seus ulls gris pissarra a la cara d’en Luke, i en Luke va veure el dolor que hi havia a ells-. Per què segueixes amb mi, Luke? -Va preguntar la Callista de sobte.

Luke va parpellejar, perplex i sorprès davant la seva pregunta.

-Ets un Mestre Jedi-va seguir dient la Callista-, un dels herois de la Rebel·lió. Podries tenir a qualsevol dona.

Luke, sorprès, va alçar la mà per interrompre-la.

-No vull a qualsevol dona, Callista... Et vull a tu.

La Callista va torçar el gest en una ganyota d'irritació i va llançar la resta de la seva ració al pantà, on es va enfonsar en un petit llac cobert d'algues. En Luke va sentir una sobtada agitació i esclats de bombolles quan les criatures que vivien sota l'aigua van començar a lluitar entre elles per fer-se amb les restes de menjar.

L'expressió de la Callista es va tornar més ombrívola.

-Bé, Luke, això és magnífic... Però has de pensar en altres coses a part dels teus sentiments. Tens una responsabilitat envers la Nova República..., i els Cavallers Jedi. Si no recupero els meus poders, seré un simple pes mort que t'enfonsarà.

Luke li va acariciar el braç en una carícia plena de desig i tristesa.

-No, Callista, no ho seràs. Jo...

La Callista es va posar dreta i es va apartar bruscament d'ell.

- Sí! Només hi ha una manera de poder estar junts. És tot o res. Si no puc recuperar els meus poders, llavors no hauríem de seguir junts. Serà millor que comencis a preparar-te per aquesta possibilitat, Luke. No vull passar la resta de la meva vida amagada a la teva ombra, incapaç de fer les coses que tu fas amb tanta facilitat..., torturada pel record de totes les coses que jo feia abans. Series un recordatori constant que tornaria a obrir una vegada i una altra les meves ferides. Si no puc ser el teu igual, llavors no formaré part d'aquesta relació. Així és com ha de ser.

-Ei, espera un moment -va dir Luke, intentant calmar-la.

I de sobte un eixam de ratpenats nocturns va sorgir dels arbres del pantà amb un grinyolant crit subsònic i es van llançar en picat sobre ells. Les criatures tenien grans ales dures com el cuir i cossos insectils amb sis primes potes segmentades acabades en urpes petites, però molt esmolades. Atrets per la llum, les ratapinyades nocturnes van anar cap en Luke i la Callista. Altres criatures alades voleiaven per davant d'ells, confoses davant aquella estrident andanada de sons.

Els ratpenats nocturns van atacar indiscriminadament, esgarrapant a la Callista i al Luke amb les seves urpes i trencant la granota d’en Luke i obrint-li ferides al coll. En Luke va intentar allunyar-los a manotades. Dos ratpenats es van aferrar a la rossa cabellera de la Callista, tirant dels seus flocs i lluitant l'un amb l'altre mentre la Callista es debatia per arrencar-los dels cabells. En Luke va desembeinar la seva espasa de llum amb un sord xiuxiueig, i la Callista també va empunyar la seva.

Luke va utilitzar la Força per atacar als seus objectius, però els ratpenats nocturns seguien venint..., i ja hi havia dotzenes d'ells. Les fulles de les espases de llum guspirejaven i cremaven amb centelleigs color topazi i groc verdós, atraient més criatures.

La Callista va deixar anar un xiuxiueig d'ira i va atacar cegament en un ferotge desplegament de força bruta. La seva forma de lluitar va preocupar al Luke. Estava plena d'una fúria i un salvatge abandonament que mai havia vist en ella. La Callista es va enfrontar amb les criatures alades, cridant-les com si els ratpenats nocturns fossin l'encarnació del seu pitjor enemic.

- No és just! -Va cridar, tornant la mirada cap al Luke durant un fugaç moment-. Per fi t'he trobat..., i ara potser hagi de renunciar a tu. -La Callista va alçar la veu i va llançar talls amb el full color groc del sol en una explosió de fúria tan potent que l'espasa de llum es va obrir pas a través de tres ratpenats nocturns-. No és just!

I mentre donava curs a la seva ira, en Luke va percebre una mena de llampada i unes ondulacions fosques que emanaven de la Callista. Va tenir un fugaç indici de la seva imatge dins de la Força, com la parpellejant resplendor residual de coses vistes sota la claredat d'un estroboscopi.

- Deixeu-nos en pau! -Li va cridar la Callista a les ratapinyades nocturnes mentre usava la seva ment per llançar una poderosa empenta sense adonar-se del que feia.

Els ratpenats nocturns restants es van allunyar del seu campament en una veloç espiral plena de confusió, bufetejats per la ràbia de la Callista, i van fugir cridant per perdre’s en la nit. Un silenci ple de tensa perplexitat va tornar al clar.

La Callista va baixar el seu full d'energia i es va encongir sobre si mateixa, esgotada i espantada davant del que acabava de fer. En Luke va desactivar la seva espasa de llum i va contemplar la Callista amb els ulls plens de sorpresa. Però ja podia sentir l'agitació d'altres criatures que es removien fora del perímetre de claredat del seu il·luminador, depredadors més grans que s'acostaven en un sorollós avanç a través de l'espessor, atrets per tota aquella commoció. Una branca invisible va cruixir i va ser llançada cap al terra quan alguna cosa enorme va avançar pesadament.

Luke va apagar l'il·luminador, sumint el pantà en una foscor il·luminada únicament pels llums intermitents dels insectes fosforescents i els fongs que brillaven dèbilment en la negror. Però els enormes depredadors als que ja no podien veure seguien venint.

Es va tornar cap a la Callista i la va agafar del braç, i la Callista es va encarcarar com si en Luke fos un desconegut.

-Anem -va dir en Luke-. Hem de tornar a la nau abans que tornin.

La Callista va sortir d'aquell estrany estupor i el va seguir per la rampa d'accés que portava a l'interior del iot espacial. En Luke va activar els controls de l'escotilla i la nau va tornar a segellar el seu casc, preparant-se per la nit.

Els dos es van esfondrar sobre una de les lliteres del compartiment de passatgers, i la Callista es va pegar a ell. En Luke li va envoltar les espatlles amb els braços i els hi va estrènyer amb afectuosa delicadesa. La Callista tremolava, i la capa de transpiració causada per la por feia que li brillés la pell.

-La meva ment va tornar a obrir-se, Luke, encara que només durant un segon -va dir.

-Ja ho sé -va respondre en Luke-. Vaig poder sentir-ho.

I llavors la Callista alçà els ulls cap a ell, i els seus ulls estaven plens de por.

- Però era el costat fosc, Luke! Els dos l’hem reconegut.

Luke va assentir, i es van mirar l'un a l'altre amb una barreja d'esperança i temor.

-Si més no has aconseguit obrir-te pas a través d'aquesta muralla invisible -va dir en Luke-. Potser ara puguis fer alguna cosa.

La Callista es va aixecar a la llitera, recuperant-se amb un visible esforç. Després va parlar en un to que no podia ser més ferm i segur mentre els gairebé inaudibles sons nocturns del pantà de Dagobah envoltaven el casc segellat de la nau.

-El preu és massa elevat, Luke. Si he d'establir contacte amb el costat fosc per recuperar els meus poders, llavors prefereixo no tornar a ser mai una Jedi.

Següent