Baix Rebel (i III)

Anterior

III

En Fegel va baixar ràpidament per la rampa d'embarcament cap a tres agents de l'ordre de l’espaiport. No li importava que els nois sabessin que només anava amb ells per evitar que fessin malbé el parany de l’Etison. Però, durant el viatge, havia canviat d'opinió. En lloc de sotmetre’s a una dolorosa i humiliant actuació, podia colpejar ara mateix a la suposada agència de talents.

- Els nois segueixen cordats en els seus seients -va anunciar mentre pujaven a bord d'un lliscant -. No poden advertir a ningú, fins i tot si estan involucrats.

- Aviat ho sabrem, senyor -va dir l'agent amb el qual compartia seient.

Va ser un ràpid viatge creuant la ciutat fins l'agència de talents. Un jove estava assegut al taulell de recepció, amb el seu cabell ros fosc lleugerament més llarg del que l’Onjo aprovaria.

- Benvinguts -va dir, obrint àmpliament els dos braços -. Cavallers, què pot fer l'Agència Holstrum per vostès? Combo? Duo? Potser un parell de droides de batalla per amenitzar una convenció?

L’Onjo va mostrar la seva identificació i va caminar al voltant del taulell cap al terminal de dades.

- Aparteu-vos -li va ordenar.

- Per descomptat. -L'home va estendre les seves mans i es va aixecar -. Potser vulgui comprovar vostè mateix els nostres llistats de talents.

L’Onjo indicà a un dels agents locals que s'acostés. L'home va teclejar ràpidament, inserint un rastrejador al sistema per ensumar activitats ocultes. L’Onjo mirà al seu voltant a la sala de recepció. Les parets blaves mostraven una sèrie constantment canviant de cartells d'anunci. Panells acústics suraven sota un sostre inclinat.

I tot era només una façana. Gairebé podia assaborir el seu pròxim ascens... amb sort a un món del nucli, on s'aprecia el b'ssa nuuvu.

L'agent va aixecar la vista del terminal de dades, prement els llavis en una línia recta. Va mirar l’Onjo.

- Ho sento, senyor. Sembla que ha fet aquest viatge per a res, llevat que vulgui contractar un malabarista.

- Què vol dir?

- Estan nets, senyor.

L’Onjo va empènyer l'agent a un costat.

- No ho crec.

Cinc minuts després, es va deixar caure sobre la terminal. Hi havia fallat. Els rebels havien d'estar en un altre lloc, però el seu únic possible confident... Beamis... era mort. Estava de tornada a la primera casella. Un cop més des del principi. Primer compàs, i en quin to anaven a tocar ara?

 S'havia passat dos dies amb tres nens que no sabien distingir el b'ssa nuuvu de la minga, per això?

***

Un parell de brillants llums al sostre separaven Crit Llunyà de la resta de la galàxia. Davant de tres siluetes fosques assegudes darrere d'una llarga taula, en Ry va començar el compte enrere per a la introducció de "Ulls Foscos, Tebis Pensaments".

Per a alleugeriment de tots, l’Onjo havia anunciat que no participaria en l'autèntica audició, i no estava en cap part d'aquesta aclaparadora habitació fosca. En Ry sospitava que estava en una altra part de l'edifici, comprovant grups de b'ssa nuuvu, i per tant en Hannis ni tan sols va haver de molestar-se a crear un amplificador fals per al "Baix mando" d’en Ry.

Sí que hi havia assegut un agent uniformat, mirant per sobre de les espatlles dels caça-talents, però en Ry podia ignorar-lo. Si algú hagués pretès arrestar-lo a ell, a l’Erik i al Hannis, ja ho hauria fet. Així que durant els propers cinc minuts, només hi hauria música.

I després de dos interminables assajos amb l’Onjo Fegel, això sí que era música. Els glissands del teclat tàctil d’en Hannis queien lentament per resoldre cada cadència, transmetent tota l'emoció de cada frase. L’Erik va tamborinejar un constant ritme lent en la matriu de tenors, recorrent a un platet per als cors. Per sota de tot, la línia de baix d’en Ry cantava una base sòlida... la línia de baix original, naturalment.

Per al Ry, "Ulls Foscos" sempre tractaria de metalls sortint del planeta.

En Hannis va mantenir l'acord final durant un instant gairebé infinitesimal més de l'habitual, i en Ry va deixar sonar el baix abans de donar-li un cop de colze al punt FX. Havien resultat de nul·la utilitat per al governador Etison, la seva oportunitat d'obtenir la fama s'havia evaporat, però en aquest moment se sentien com a professionals entre professionals. Mai havien sentit res millor.

Dos dels caça-talents es van aixecar i van envoltar la taula dirigint-se cap a la banda.

- Bona feina -va pronunciar l'home que anava davant.

El seu caminar i la seva constitució recordava al Ry al seu vell amic, Tet Tramys, però en Tet mai havia portat perilla...

Llavors va reconèixer el somriure darrere d'aquests recents bigotis. Era en Tet! En Ry es va aferrar al coll del seu vye i li va tornar el somriure. Fins i tot amb l'agent observant, estava en el seu dret de delectar-se per aquests elogis. L’Erik descansava sobre el seu conjunt tenor, radiant.

La segona caça-talents, una dona de cabells llargs, es va parar just fora del cercle de llum, darrere d’en Tet. Curiosament, taral·lejava alguna cosa amb dolça veu de soprano. El seu ritme semblava més b'ssa nuuvu que qualsevol altra cosa.

- Du-dit, du, du...

En Ry es va redreçar, amb compte de no quedar-se mirant fixament la silueta de la dona. No era això codi de baix? Finalment, ella va fer un pas cap a la llum. En Ry va poder veure clarament el seu rostre i gairebé es va desmaiar. Havia canviat el seu color de cabell i el seu pentinat, i mai abans l'havia vist vestint res ni remotament semblant a aquesta túnica recta de comptes...

Però aquesta dona era la seva mare.

Treballava realment a l'Agència de Talents Holstrum, o estava substituint a algun agent de l'Aliança que acabava de marxar de la ciutat... o era una agent de l'Aliança? Potser ella i el seu pare el van deixar en Tuttin IV per mantenir-lo fora de perill quan l'Aliança els va reclutar. Potser ara podia veure que ell també estava preparat perquè es confiés en ell al front.

- Di-di-dit, dumm.

Tancant els ulls, es va acariciar el llarg cabell. En Tet es va girar. Li va dir alguna cosa al Hannis. Per l'atenció que en Ry li va prestar, bé podria haver estat parlant dialecte droide.

Bona feina, bona feina. En Ry finalment va comprendre el ritme del codi taral·lejat. Va somriure, encara que seguia mirant al Hannis i en Tet. Sentia com si el seu cervell nadés en llet blava, bufant gracioses bombolles. La seva mare no havia fet cap gest que indiqués que l'havia reconegut, però podia veure en les línies al voltant dels ulls i del seu front que estava reprimint amb prou feines la urgència de sortir corrent cap a ell, amb els braços estesos, com solia fer.

Torna a casa, de moment, va escoltar. Bona feina, Ry. Molt orgullosa.

En Tet es va apartar d’en Hannis i l’Erik.

- Enganxosament bo -va anunciar -, però ho sento, ja tenim tres bandes de música crepuscular al circuit. Intenteu-ho de nou l'any que ve.

En Ry va gemegar, just com l'agent esperaria.

-Gràcies de totes maneres -va dir -. Gràcies per la seva atenció.

- El plaer ha estat nostre.

La seva mare va posar tant orgull en aquestes cinc paraules que els últims dubtes d’en Ry es van allunyar volant per sempre. Anhelava seure i parlar amb ella... i amb Tet... però amb aquest agent assegut encara darrere de la taula, no podia. Va ficar el baix en la seva funda i va ajudar a carregar la percussió de l'Erik. Sortint de la cridanera sala de recepció, va mirar de dalt a baix.

La seva mare els havia seguit. Va aixecar lleugerament una mà.

Ell va assentir amb el cap vigorosament, mirant les pantalles animades a la paret d'anuncis. En Hannis trobaria una manera d'enviar el codi entre sistemes.

Havia de posar-se al dia en moltes coses.

FI