42
Bevel Lemelisk era a
la coberta de control de l'Espasa Fosca, que teòricament ja podia ser
utilitzada, i contemplava l'alegria infantil evident en les cares del general
Sulamar i d’en Durga el Hutt. Els dos socis, normalment tan callats i
malcarats, semblaven fascinats pels controls que tenien a l'abast de la mà i es
delien per iniciar el seu gran pla de conquesta.
Malgrat les
dificultats que en Lemelisk havia experimentat amb els taurills i la resta de
complexos problemes amb què s'havia anat ensopegant durant la construcció de la
gegantina superarma, el projecte Espasa Fosca se les havia arreglat d'alguna
manera misteriosament i inexplicablement per seguir endavant, i havia
aconseguit complir els terminis previstos més a través de l'aniquilació mútua
dels errors que d'una veritable eficiència.
Tal com havia exigit
en Durga, l'Espasa Fosca estava tècnicament acabada, construïda segons els
plànols modificats d’en Lemelisk i completada en conjunció amb les quadrilles de
treball i inspecció..., encara que en Lemelisk no estava disposat a garantir la
qualitat de cap part del projecte. De fet, sentia una gran preocupació cada
vegada que començava a pensar en la possibilitat que en Durga volgués utilitzar
l'arma immediatament.
-Observin això -va
dir en Durga.
El senyor del crim
va fer aparèixer un mapa hologràfic de la galàxia centrat en el sistema de Nal
Hutta que es desplegava cap a l'exterior mostrant el camí projectat per al
«programa d'expansió» dels Hutts, que utilitzaria l'Espasa Fosca per exigir
immenses sumes de diners als planetes rics i vulnerables.
Sulamar va donar
massa consells no sol·licitats ni desitjats i en Durga es va negar a seguir
escoltant-lo ni un segon més. L’obès hutt gairebé bavejava de satisfacció sobre
el mapa hologràfic, i els seus gruixuts llavis gomosos van formar un somriure
malèvol que va empènyer la marca de naixement cap amunt i va fer que pugés pel
costat de la seva cara que mig cobria.
Els altres membres
de la dotació d’en Durga estaven asseguts als seus seients, immòbils sota de
les tires dels arnesos de seguretat. Tots els mecanismes d'obertura havien
estat retinguts amb anelles de subjecció perquè en Durga no volia que poguessin
saltar de les letals butaques en el cas de què fessin alguna cosa que li
disgustés.
Lemelisk es va
fregar el borrissol raspós que li cobria el mentó mentre en Durga seguia
contemplant el mapa de la galàxia, que no trigaria a estar sota el seu control
absolut.
I llavors les
alarmes van començar a sonar de sobte, llançant els seus estridents crits des
dels llocs de seguretat. Les sirenes van ressonar pels corredors buits de
l'Espasa Fosca, omplint-los de ressons. Molts tripulants de la coberta de
comandament es van sobresaltar prou per intentar fugir, però els arnesos de
seguretat bloquejats els van mantenir atrapats en les seves butaques.
- Exigeixo saber què
significa tot aquest tumult! -Va udolar en Durga.
-És l'alarma de
seguretat, senyor -va dir en Bevel Lemelisk-. Vaig seleccionar personalment el
seu so perquè resultés particularment desagradable i capaç d'atraure l'atenció.
Sulamar li va
llançar un somriure burleta.
-Va fer molt bé la
seva feina, enginyer.
En Durga no havia
quedat satisfet amb la seva resposta.
- I per què ha
començat a sonar aquesta alarma?
En Lemelisk va
arronsar les espatlles.
- A causa d'un
problema de seguretat, potser? -Va suggerir.
- Es refereix a un
sabotatge? -Va dir el hutt.
Abans que en
Lemelisk pogués respondre, el sord retrunyir d'una explosió llunyana va vibrar
a través dels murs.
-Crec que podem
apostar per aquesta possibilitat sense por d'equivocar-nos, noble Durga -va
dir.
-Informe de danys,
senyor -va dir un dels tripulants devaronians-. S'ha produït una explosió en
els nivells inferiors. Un sabotejador ha col·locat una bomba.
- Extensió dels
danys? -Va preguntar en Lemelisk.
-Desconeguda de
moment -va replicar el devaronià.
En Durga va començar
a llançar udols de fúria.
- Sabotatge! Això
ens retardarà... Com és possible que algú hagi travessat les nostres defenses?
-Els seus enormes ulls de llanterna van recórrer als membres de la seva
dotació-. ¡Exigeixo saber qui és el responsable de seguretat! -En Durga s'alçà
de la plataforma levitatòria -. Qui és?
Tots els ocupants
del pont es van encongir sobre si mateixos i van tractar de passar el més
desapercebuts possible fins que un twi'lek de rostre blanc com la farina va
acabar alçant una mà de dits acabats en urpes. Les cues cefàliques, aquella
mena de gruixuts cucs de carn que sobresortien de la part de darrere del seu
crani, tremolaven de por.
-Jo... Jo sóc el
responsable de seguretat, noble Durga. Mai vam poder preveure que...
En Durga va rugir i
va allargar la mà cap al seu petit tauler de control per deixar caure un gros
dit verdós sobre un dels botons. El twi'lek va deixar anar un petit crit de
terror davant la destinació que preveia..., però llavors un infortunat weequay
assegut en una altra butaca va udolar i va començar a retorçar-se mentre arcs
blaus de foc elèctric sorgien de la base de la seva butaca-trampa mortal. La
descàrrega va rostir la seva carn, electrocutant-lo en un instant. El cadàver
fumejant del weequay es va ensorrar sobre els seus panells de navegació.
En Durga va arrufar
les celles i va abaixar la mirada cap al seu teclat de control.
-Oh -va dir-. Ho sento,
m'he equivocat de botó.
L'olor de la carn
desintegrada va anar omplint el pont, escampat-se per les filagarses de fum
negrós que brollaven del cos caigut sobre els controls.
-Bé, llavors...
Eh... Que això et serveixi de lliçó -va dir En Durga, fulminant amb la mirada a
la víctima que havia triat originalment.
El devaronià de
rostre demoníac estava consultant el seu panell de comunicacions. Tota la
dotació tremolava de por.
-Jo... Eh... Tinc
alguna cosa més que informar, senyor -va dir el devaronià-. Seguretat ha
anunciat la captura d'un terrorista. Un altre va morir.
En Durga va grunyir
i va seguir contemplant el cadàver del weequay ensorrat sobre el seu lloc de
control.
-Hi haurà més
execucions quan arribem al fons de tot aquest assumpte.
Les seves paraules
van fer que en Bevel Lemelisk s’estremís i intentés no atreure l'atenció del
hutt. La mera menció de la paraula «execucions» havia estat suficient per fer
tornar a la seva ment tot l'horror de les execucions de l'Emperador, totes
aquelles morts espantosament insuportables que en Palpatine havia infligit al
Lemelisk cada vegada que cometia un error...
Les morts seguien
estant agotnades a la ment d’en Lemelisk, malsons foscos eternament presents.
El total havia ascendit a set execucions. En una ocasió en Palpatine havia
ordenat que en Lemelisk fos llançat a l'espai des d'una escotilla: el dolor
havia estat horrible, encara que la mort va arribar amb misericordiosa rapidesa
quan la sobtada caiguda en la pressió i el fred glacial van destruir els seus
òrgans interns.
També recordava
haver estat introduït amb terrible lentitud en un cove ple de coure fos i haver
vist com el seu cos anava sent consumit centímetre a centímetre. («I per què
coure fos?», S'havia preguntat en Lemelisk. Finalment un dia, més d'un mes
després, li ho va preguntar a l'Emperador. La resposta d’en Palpatine havia
resultat sorprenent amb plena i absoluta normalitat. «Era el que el fonedor
estava utilitzant aquell dia.»)
En Lemelisk també
havia quedat atrapat en una volta plena d'una boira àcida que es va anar
espessint ràpidament, amb el resultat final que els seus pulmons es van
dissoldre i va tossir sang, i l'àcid va seguir rosegant-lo des de dins cap a
fora. Les altres morts havien estat tan imaginatives com aquelles, i
pràcticament igual de doloroses.
Lemelisk s'alegrava
moltíssim que l'Emperador hagués mort a la destrucció de la segona Estrella de
la Mort. Si en Palpatine no hagués mort... Bé, llavors en Lemelisk s'hauria
vist ficat en un embolic realment seriós!
Anys després, el
general Sulamar va veure una oportunitat en la coberta de control de l'Espasa
Fosca mentre en Durga intentava recuperar-se de la perplexitat que li havia
produït la notícia de la captura d'un sabotejador. El general es va tornar
encara més imperiós i altiu, i va inflar el pit fins a fer dringar les seves
medalles. Com si estigués intentant superar l'òbvia irritació d’en Durga,
Sulamar es va girar cap en Lemelisk i li va llançar una mirada acusadora.
- Com ha pogut
ocórrer això? -Va esbufegar, com si en Lemelisk hagués causat aquell problema
en no haver inclòs els terroristes i el sabotatge en els seus dissenys
hologràfics originals -. En tots els meus anys de servei a l'Imperi, amb milers
i milers d'homes sota les meves ordres, portant a terme les accions més brutes
i difícils. Però mai hi va haver ni un sol acte de sabotatge desastrós en tot
el meu historial..., no mentre jo estava al comandament.
Lemelisk va desviar
la mirada.
-Bé, sempre hi ha
una primera vegada per a tot -va murmurar.
Els guàrdies d’en
Durga eren brutals i estaven enfurismats. Colpejaven a Crix Madine cada vegada
que trontollava, la qual cosa feia que tornés a ensopegar..., la qual cosa els
permetia tornar a colpejar-lo...
Quan el van ficar a
empentes en el turboascensor que portava fins a la coberta de comandament,
Madine estava ple de sang i cobert de morats. Però no sentia cap dolor i els
seus pensaments estaven rígidament concentrats, sense haver superat encara la
ira i l'horrible sorpresa de veure morir la Trandia. Tot i així, Madine havia
acceptat la seva captura i les seves conseqüències. Aquella possibilitat sempre
havia estat una ombra suspesa sobre totes les missions que dirigia.
Madine es va
retorçar les mans, aconseguint completar el gest tot i que estaven lligades
darrere de l'esquena. Se sentia satisfet i ple de confiança en si mateix: havia
aconseguit activar el transmissor implantat en el seu palmell. El missatge
d'alta potència en una freqüència específica ja estava sent transmès a través
de l'espai, travessant a immenses velocitats per demanar ajuda. El senyal
codificat seria transmès instantàniament a través d'un canal de seguretat de
l’Holorred Galàctica i arribaria directament a la flota de l’Ackbar.
Només era qüestió de
temps..., si Madine podia aguantar una mica més.
Els guàrdies
gamorreans li van fer avançar a empentes quan es van obrir les portes del
turboascensor, i en Madine va parpellejar sota el sobtat diluvi de llum de la
coberta de comandament. La vista se li ennuvolava per a tornar a aclarir-se un
moment després. Es va preguntar si estaria patint els efectes d'una commoció
cerebral causada per algun dels salvatges cops que li havien propinat els
guàrdies.
Madine va avançar
amb apàtica resignació. Havia perdut el seu equip: Korenn mort en el cinturó
d'asteroides, Trandia volant-se feta miques a si mateixa per salvar-lo i danyar
l'estació de combat dels Hutts... Després d'haver desertat per unir-se a la
Rebel·lió, Madine sempre havia sospitat que aquell dia hi arribaria, que
seguiria oferint-se voluntari per a operacions clandestines cada vegada més i
més difícils..., com si volgués ser capturat. No hagués pogut explicar-ho, però
sempre havia sabut que seria capturat i que compareixeria, carregat de cadenes,
davant l'enemic.
Els guàrdies van
arrossegar al general de la Nova República davant la presència d’en Durga el
Hutt. Madine va intentar corbar els llavis en un somriure despectiu, però el
seu rostre amb prou feines va aconseguir produir una ganyota i un gest de
dolor. La sang d'un tall proper al seu ull degotava per la seva galta i baixava
cap a la seva barbeta.
L’obès i inflat hutt
estava recolzat en la seva plataforma repulsora, amb la forma descolorida del
seu rostre semblant una taca de pintura que algú hagués llançat sobre ella.
Madine va tornar el seu palpitant i adolorit cap i va veure un home d'aspecte
altiu que vestia un uniforme de general imperial. El general va travessar la
coberta metàl·lica, anant cap a ell amb veloces gambades de les seves
impecablement llustrades botes negres.
Madine va alçar la
mirada cap aquells ulls una mica més junts del normal, la cara de noi, la
barbeta tot just definida..., i un guèiser de records van brollar de les
profunditats del seu passat. Va reaccionar amb sorpresa, alçant-se mentre
ensopegava amb els guàrdies que el subjectaven. Madine va veure com una espurna
de reconeixement horroritzat també passava veloçment pel rostre del general.
I en el moment en
què els seus ulls es van trobar, els dos van cridar a l'uníson «Tu!».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada