46
En Dorsk 81 i en Kyp
Durron van tornar a Yavin IV sense deixar d'emetre el seu constant missatge
d'alarma ni un sol instant del trajecte. Van posar la seva llançadora imperial
prop del Gran Temple i van cridar a les armes als estudiants Jedi: faltava
menys d'una hora per l'arribada de les forces d’en Pellaeon.
L'estómac d’en Dorsk
81 havia estat un nus de tensió des de la seva apurada fugida de la zona de
reunió de l’almirall Daala, i s'havia sentit encara pitjor quan va presenciar
l’apàtica negativa del seu món natal a acceptar la possibilitat d'una amenaça
imminent. Els retrets d’en Dorsk 80 i en Dorsk 82 havien donat en el blanc, i
li havien afectat encara més que la seva decisió d'esdevenir un Jedi. Però era
un Jedi. No podia canviar això. Dorsk 81 es va jurar que faria el que pogués i
trauria el màxim partit possible del seu potencial, tal com li havia ensenyat
el Mestre Skywalker.
Els dos Cavallers
Jedi van sortir de la llançadora imperial robada per trobar-se amb un silenci
total. Les jungles saturades d'humitat semblaven embolicades en una manta
invisible de tensa expectació.
- On és tothom? -Va
preguntar en Kyp-. Hem de trobar el Mestre Skywalker.
Dorsk 81 va alçar la
mirada cap l'enorme piràmide esglaonada en la qual s'havia establert el praxeum
Jedi. El seu rostre va anar recobrant la calma i en Dorsk 81 va tancar els seus
ulls grocs, desplegant un circell de la Força fins que va percebre la presència
del grup d'estudiants Jedi a l'altra banda d'un estret tributari del riu que
fluïa al costat d'un dels vells temples en ruïnes.
-Hi són -va dir-.
S'han reunit al Temple del Cúmul del Full Blau.
En Kyp va assentir i
els seus foscos ulls van brillar.
-Hem d’advertir-los
i iniciar els preparatius.
Van anar corrent
pels estrets senders de la jungla i van creuar el riu per arribar a la gran
ruïna massassi, una torre cilíndrica de pedres mig esbaldregades que
necessitaven urgents reparacions. Dorsk 81 va veure als estudiants Jedi, uns
trenta en total, treballant junts.
Va reconèixer la
Kirana Ti, la guerrera de Dathomir, i a l’Streen, el sempre una mica atordit i
distant ermità de Bespin, treballant en col·laboració per treure roques
caigudes d'una part del temple que s'havia ensorrat. Estaven utilitzant els
seus poders Jedi per apartar les lloses despreses i per protegir-se dels còdols
que seguien caient a mesura que anaven traient runa. Kam Solusar, l’endurit
veterà Jedi, contemplava amb expressió ombrívola les activitats, dirigint el
treball dels estudiants Jedi que havien arribat al praxeum l'any passat i que
encara es trobaven en les primeres fases del seu ensinistrament.
La Tionne,
l'estudiosa Jedi dels cabells platejats, va ser la primera a veure'ls.
- En Kyp! -Va
cridar-. ¡Dorsk 81! ¡Heu tornat! Fantàstic: una mica més d'ajuda no ens vindrà
gens malament. -La Tionne va somriure, i els seus ulls color mareperla es van
il·luminar. Després va començar a explicar amb veu entretallada, acompanyant
les paraules amb ràpids gestos de les seves delicades mans -. Estan arribant
tants estudiants que hem hagut de trobar algun lloc on allotjar-los. Aquest
vell temple és...
I llavors per fi va
percebre l'alarma i el remolí emocional que emanava d'ells.
- Què passa? -Va
preguntar Kam Solusar, afegint-se a la conversa.
La Kirana Ti va
aparèixer darrere seu, alta i imponent en la seva cuirassa de pells de rèptil.
- On és el Mestre
Skywalker? -Va preguntar en Kyp.
Va faltar poc perquè
se li trenqués la veu, i les paraules van sorgir dels seus llavis en un to fred
i carregat de tensió.
-Ell i la Callista
es van anar fa més d'una setmana -va dir la Tionne-. Només estem nosaltres.
Estic dirigint unes quantes sessions d'ensinistrament mentre el Mestre
Skywalker està fora, però...
- L'Acadèmia Jedi
corre un gran perill! -Va explicar en Dorsk 81 -. L’almirall Daala ha reunit
una nova flota imperial, i aquesta vegada ha escollit Yavin IV com a objectiu.
Els Destructors Estel·lars podrien ser aquí en qualsevol moment.
-No -va dir Streen,
movent el seu canós cap i obrint i tancant els seus ulls ribetejats de vermell
mentre alçava la mirada cap al cel blau clar -. No. Ja són aquí.
El vell ermità tot
just havia acabat de parlar quan Dorsk 81 també va sentir la misteriosa
presència d'una amenaçadora opressió que surava sobre el seu cap, com una taca
de foscor buida d'estrelles estenent-se pel gran llenç de l'espai.
-Mireu -va dir una
de les noves estudiants.
La jove alienígena
va estendre un dit acabat en una urpa mentre la cresta blavosa que coronava el
seu cap s'alçava en senyal d'alarma. Un xiuxiueig de serp va brollar de la seva
gran boca escamosa.
Un raig d'espurnes
va ballar per les capes superiors de l'atmosfera i va avançar veloçment cap a
la jungla, dibuixant una xarxa de línies de foc traçades per esmolades ungles
de lava.
-Transports de
superfície i vehicles d'assalt -va dir Kam Solusar.
-Hem de preparar-nos
per enfrontar-nos a ells -va insistir la Kirana Ti.
- Però el Mestre
Skywalker no és aquí! -Va cridar un dels nous estudiants.
Kyp Durron s’alçà
davant seu, encara que era menys alt que molts dels Jedi que s'havien reunit a
les ruïnes del temple.
-El Mestre Skywalker
no sempre estarà aquí per ajudar-nos cada vegada que tinguem problemes. Dorsk
81 i jo ja hem donat l'alarma, i les forces de la Nova República haurien
d'estar de camí. Però de moment haurem de defensar l'Acadèmia Jedi pel nostre
compte.
-Però som tan
pocs... -Va grallar un estudiant que semblava un encreuament entre una au
gegant i un humà, i el seu dur bec es va obrir i va tornar a tancar-se amb un
sorollós espetec.
-Sí, així que no
esperaran molta resistència -va replicar en Kyp-. Haurem de demostrar-los que
s'equivoquen.
Dorsk 81 es va posar
al costat del seu amic.
-Som Cavallers Jedi.
Recordeu el que ens ha ensenyat el Mestre Skywalker: «El fet d’intentar-ho no
existeix».
Els transports
imperials es van obrir pas per la jungla no gaire lluny d'ells, i van començar
a desplegar vehicles gegants des dels seus mòduls de llançament.
-Aquí arriba l'atac
aeri -va anunciar en Kyp, en el mateix instant en què una bandada de puntets
negres s'acostava veloçment per l'aire envoltada per un rugit de motors iònics
bessons.
Estaven sent atacats
per una ala sencera de caces TIE a la qual acompanyava una considerable força
de bombarders TIE.
- Poseu-vos a
cobert! -Va cridar la Kirana Ti, empenyent l’Streen cap a dos gegantins blocs
de pedra que s'havien desprès de la façana del vell temple.
Els caces TIE van
passar per sobre dels seus caps mentre els estudiants Jedi es dispersaven
buscant algun refugi. Els canons làser de les naus imperials van obrir foc,
incendiant els enormes arbres i fent brollar dolls d'enderrocs del vell temple.
Els caces TIE es van desplegar, no molt segurs de quins eren els seus objectius
mentre buscaven als Cavallers Jedi que s'havien amagat a la jungla.
Els bombarders TIE
van fer una passada a baixa altura i van deixar caure projectils detonadors el
seus esclats van crear pilars de foc i fum que es van alçar per sobre del gruix
dosser de la jungla, convertint en estelles arbres massassi que tenien un miler
d'anys d'existència. Però quan la primera onada de caces TIE va albirar als
estudiants del Temple del Cúmul del Full Blau, les forces imperials van
concentrar tota la seva potència de foc sobre l'altre costat del riu.
-No tenim armes -va
dir l’Streen mentre es tapava el cap.
-Tenim la Força -va
replicar en Dorsk 81.
Tres caces TIE van
arribar rugint, amb els seus canons làser disparant sense parar mentre
s'aproximaven en una formació triangular. La Kirana Ti, la guerrera de
Dathomir, va sortir a la clariana que s'estenia al costat de les masses de runa
que els estudiants Jedi havien anat traient amb tanta meticulositat de les
ruïnes. Els caces TIE la van veure i van disparar. Ignorant el perill que corria,
la Kirana Ti va moure la mà i, usant la Força com si fos una fona, va agafar un
dels grans blocs quadrats que els esclaus dels massassi havien tallat feia ja
milers d'anys..., i el va llançar cap amunt, impulsant-lo amb tot el seu poder
Jedi.
La gran pedra va
volar pels aires i va destrossar una de les pantalles de propulsió del caça
TIE. L'aparell es va inclinar bruscament cap a un costat, i el pilot no va
aconseguir recuperar el control. La nau va esclatar entre els arbres a l'altre
costat del temple.
Kam Solusar s'havia
apostat l'altre extrem del clar, i també va començar a utilitzar la Força per
llançar roques contra els dos caces TIE restants. Els penyals van ploure sobre
les naus imperials i es van obrir pas a través de les seves carlingues. Tots els
estudiants Jedi havien entès la idea, i un diluvi de durs fragments rocosos va
caure sobre les dues naus que intentaven fugir i les va esborrar del cel. Els
dos caces TIE van esclatar entre els crits dels enfurismats estudiants Jedi.
La segona onada,
formada per quatre caces TIE, va arribar immediatament després. Però Streen no
va agafar roques o altres armes amb la Força. Va utilitzar el mateix aire,
movent les molècules de l'atmosfera per invocar als corrents de la tempesta i
dispersar la formació d'atac aeri amb un mur de vent que es va intensificar
fins a aconseguir la potència d'un huracà. Els terribles corrents colpejaven
als caces TIE llançant-los en totes direccions, i van obligar els pilots a
concentrar-se tractant de controlar les seves naus sense permetre'ls-hi fer ni
un sol tret.
L’Streen va alçar la
mirada cap al cel, els ulls desorbitats i injectats en sang i els cabells
ondulant al voltant del seu cap. Després va estendre els seus dits tremolosos i
va ajuntar les mans en un brusc gest simbòlic, fent xocar les seves mans
invisibles fetes de vent amb tanta violència que els poderosos corrents d'aire
van empènyer als quatre caces TIE, llançant-los uns contra els altres. Els
quatre aparells van xocar per esdevenir un sol nus de restes foses que es van
precipitar cap al terra.
Un parell de
bombarders TIE que volaven a baixa altura van aparèixer per darrere d'ells, a
penes visibles per sobre de les copes dels arbres però avançant a velocitat
màxima. En Kyp cridar una advertència. El primer bombarder TIE va passar per
sobre del temple i va deixar caure tres projectils detonadors des del seu
hangar de llançament..., però en Kyp va desplegar el poder de la Força amb la
mirada clavada a la nau mentre mantenia el palmell de la mà rígida i tornada
cap a amunt. Després va empènyer mitjançant la Força, visualitzant els tres
projectils detonadors llançats sobre ells, i va tornar els explosius a l'hangar
del bombarder TIE..., on van esclatar.
El segon bombarder
TIE va deixar caure un sol projectil i després, veient la destinació patida pel
seu company, va sortir disparat en direcció oposada. Dorsk 81 va utilitzar la
Força per agafar un penyal que va llançar amb totes les seves energies. La roca
volant va creuar com una exhalació la distància que la separava del bombarder i
va xocar amb la segona cabina, danyant el seu control d'altitud. El bombarder
TIE va girar per l'aire i va acabar caient entre l'espessor l'altre costat del
riu. El projectil detonador que havia llançat es va estavellar contra el terra
a prop d'allà i va esclatar, produint una vibració que va recórrer la jungla i
va fer tremolar el Temple del Cúmul del Full Blau. Diversos blocs de pedra es
van desprendre de les parets entre una pluja de pols i van caure amb gran
estrèpit al voltant dels estudiants Jedi.
- Aquesta vella
estructura no aguantarà gaire estona! -Va cridar en Kyp-. Hem de tornar al Gran
Temple. És més fàcil de defensar.
Una altra onada de
caces TIE, aquesta formada pel doble de naus que l'atac anterior, va arribar a
tota velocitat. Els estudiants Jedi van arrencar a córrer sense dir ni piu,
allunyant-se del temple secundari per començar a obrir-se pas entre l'espessor.
Més traços de foc
van aparèixer en les altures quan els disset Destructors Estel·lars d’en
Pellaeon van llançar una altra onada de maquinària d'assalt de superfície per a
acabar la neteja de l'objectiu.
Quan van arribar a
la gegantina piràmide que havia estat fortificada per a servir com a base rebel
en el passat, Dorsk 81 va veure que la desesperada defensa organitzada pels
estudiants Jedi entre les ruïnes del temple també havia servit a un inesperat
propòsit secundari: havia creat una diversió, un esquer per les forces
imperials, i havia convençut els atacants que el Temple del Cúmul del Full Blau
era la fortalesa Jedi. Els caces
TIE i els bombarders estaven concentrant les seves forces allà.
Tot i la por que s'agitava dins
d'ell, Dorsk 81 es va sentir envaït per una onada d'alegria i companyonia amb
els altres Jedi. Estava lluitant per alguna cosa que tenia un significat. En
tota la seva vida anterior, que havia passat només sent un altre duplicat més
en un món de clons, Dorsk 81 mai havia cregut tenir la possibilitat de triar el
seu destí. S’ho havia trobat tot decidit per endavant fins que va sortir del
profund solc excavat en el llinatge dels Dorsk. Però en Dorsk 81 s'havia
convertit en un Cavaller Jedi perquè així ho havia triat..., i acabava de
demostrar que podia ser un bon Cavaller Jedi.
La llarga porta horitzontal que
protegia els nivells dels hangars del Gran Temple estava mig oberta, una fosca
boca amb un lleu alè d'aire fresc sorgint de l'interior ple d'ombres. Els
estudiants Jedi es van ajupir per passar per sota d'ella i van entrar corrent
en els hangars, esperant que aquells murs de mil·lennis d'antiguitat podrien
oferir-los un refugi on escapar a la fúria de l'atac imperial.
La Tionne va passar corrent al
costat d’en Kyp Durron, però aquest la va detenir agafant-la del braç.
- Vés al centre de comunicacions!
-Va cridar-. Posa't en contacte amb la Nova República i fes-los saber que ja
estem sent atacats. Els imperials han actuat més de pressa del que esperàvem.
La Tionne va assentir. El seu
rostre, pàl·lid com la porcellana, estava tan tens que semblava com si pogués
fer-se miques en qualsevol moment.
Un grup de caces TIE traçava cercles
sobre el Temple del Cúmul del Full Blau a l'altre costat del riu, disparant
repetidament els seus canons làser. Fils de fum negre suraven en l'aire.
En Kyp va tornar la mirada cap a la
llançadora imperial que havien robat, que seguia posada sobre la graella de
descens coberta d'herba, i la va assenyalar amb la mà mentre Dorsk 81 es
dirigia cap a la relativa seguretat dels nivells més profunds dels hangars.
-Vaig a tornar a la nau -va dir-.
Allà hi ha algunes armes, i no comptem amb res més.
Dorsk 81 va titubejar durant uns
moments, i després va seguir al Kyp quan aquest va arrencar a córrer a través
de la clariana sense mirar enrere. Dorsk 81 es va aturar quan un grinyolant
soroll metàl·lic va sorgir del perímetre d'arbres i el cap trapezoïdal d'un
caminant imperial va emergir del bosc. L'artefacte va produir dos estrepitosos
trons amb les seves potes metàl·liques abans de trobar punts de suport en
aquell terreny tan abrupte. El cap va girar i les mires dels seus canons làser
van entrar en acció, centrant-se en Kyp seguint la seva carrera.
Dorsk 81 es va quedar paralitzat,
però només durant un moment. Va veure el que passaria..., però no podia
permetre que ocorregués. En un gest instintiu, va deixar en llibertat la Força:
no es va contenir i no va canalitzar o dirigir el flux, limitant-se a deixar en
llibertat tota la seva por i el seu desig d'allunyar al caminant d'exploració
imperial del seu amic.
Un mur de poder invisible va caure
sobre el caminant, aixafant la seva cabina i fent que sortís acomiadat cap
enrere fins a xocar amb un arbre.
En Kyp va girar sobre els seus
talons per contemplar bocabadat el caminant d'exploració destrossat. Tot havia
passat en un segon.
-Gràcies -va dir.
Dorsk 81 va descobrir que estava
tremolant.
-Va ser una reacció totalment
automàtica -va dir-. Ni tan sols vaig pensar en el que feia.
-Llavors ets un veritable Jedi -va
replicar en Kyp amb afable admiració, però no va desaprofitar ni un instant més
abans de ficar-se en la llançadora i sortir-ne amb un arsenal lamentablement
reduït: cinc pistoles desintegradores i un tallador làser-. Sempre és millor
que res -va afegir.
Dorsk 81 va contemplar les armes.
-No és gran cosa.
Després van alçar els ulls cap als
sons eixordadors que continuaven retrunyint incessantment al cel a mesura que
onada rere onada de vehicles d'assalt de superfície eren escopits per la flota
de Destructors Estel·lars en òrbita...
Els Cavallers Jedi es van reunir a
la sala de guerra del segon nivell de la piràmide, però fins i tot estant en les
profunditats del temple de guerra no podien deixar de sentir els sords ressons
del constant atac.
La Tionne va bellugar el cap
platejat.
-Els imperials han col·locat una
xarxa generadora d'interferències a l'espai -va dir-. Cap missatge pot
travessar-la. Haurem de conformar-nos amb l'esperança que la Nova República
sentís la teva advertència original, Kyp.
-Vindran -va dir la Kirana Ti amb
fosca confiança.
La guerrera de Dathomir sostenia a
la mà l'espasa de llum desactivada. Era l'arma que havia estat construïda per
Gantoris, un altre dels estudiants Jedi, feia un any..., quan els estudiants es
van enfrontar a l'esperit fosc d’Exar Kun. De fet, els estudiants Jedi, també
sense en Luke Skywalker, ja es van reunir en aquella mateixa sala de guerra per
planejar la derrota d’en Kun i alliberar al seu Mestre Jedi.
-Però arribaran a temps aquests
reforços? -Va preguntar Kam Solusar amb visible escepticisme.
Kyp Durron va començar a anar i
venir pel petri recinte.
-Els Destructors Estel·lars en
òrbita són l'amenaça principal -va dir, alçant una mà per assenyalar cap
amunt-. Estem sent atacats pels caces TIE i la maquinària d'assalt de
superfície, però només veiem una fracció del contingent de forces que
transporten aquests Destructors Estel·lars. La Tionne, vas poder determinar
quantes naus hi ha en òrbita al voltant de la lluna?
La Tionne va tornar els seus ulls
mercurials cap a ell.
-Disset, crec que de la classe
Imperial.
Alguns dels nous estudiants van
deixar escapar panteixos ofegats, però en Kyp es va limitar a alçar el cap. Va
col·locar les mans sobre la taula i va pressionar el tauler amb les ungles fins
que els seus artells es van posar blancs.
- En aquests moments ens sentim
forts a causa de tots els caces que vam destruir en l'altre temple... Però no
importa com d’hàbils que siguem utilitzant la Força o quina part de les seves
tropes de superfície aconseguim aniquilar, perquè aquests Destructors
Estel·lars seguiran enviant una nau darrere l'altra.
-Però de quina altra manera podem
lluitar contra un Destructor Estel·lar des d'aquí? -Va preguntar la Kirana Ti.
Kyp va mirar al seu voltant,
intentant trobar una mica d'esperança.
-Suposo que ningú té cap idea, oi?
Dorsk 81 romania rígidament immòbil,
amb les mans unides sobre la taula mentre un caos de pensaments a mig formar
girava bojament dins del seu cap. Es va recordar de com de fàcil que li havia
resultat aixafar el caminant imperial, i de com havia utilitzat la Força per
apartar-lo d'una empenta. Si pogués...
-Tinc un suggeriment -va dir per fi.
Els seus llavis s'havien tensat fins
a formar una línia molt prima, i la pell verda oliva del seu rostre estava
esquitxada de taques més fosques mentre les emocions bullien sota la seva pell.
En Kyp es va tornar cap al seu amic,
i Dorsk 81 va poder percebre la sobtada onada d'expectació que va emanar dels
estudiants reunits a la sala de guerra. Havia de donar-los alguna cosa a la
qual aferrar-se. Va empassar saliva.
-Si ens limitem a lliurar petites
batalles de manera individual, llavors mai podrem triomfar -va dir-. Però junts
som més poderosos que la mera suma de les nostres parts. Podem unir les nostres
capacitats.
La Kirana Ti i en Kam Solusar el van
mirar fixament amb expressió pensativa. Dorsk 81 es va inclinar sobre la taula
i va estendre les mans en un gest que va abastar a tots els estudiants.
-Alguns de vosaltres éreu allà quan
per fi vam aconseguir derrotar l’Exar Kun -va seguir dient-. Vam unir les
nostres habilitats i ens vam unir fins a ser un de sol, com a campions de la
Força..., i així, units, vam aconseguir trobar una reserva d'energies molt més
gran que cap de nosaltres podria haver imaginat mai.
-Però què podem fer? -Va preguntar
la jove estudiant d'aparença reptiliana.
La seva veu era un feble xiuxiueig
que brollava de les profunditats de la seva gola, i la seva cresta blau seguia
aixecada.
Dorsk 81 va titubejar durant un
instant. El suggeriment era ridícul..., però en aquells moments la situació era
tan desesperada que els seus companys es prendrien seriosament fins i tot una
idea impossible.
-Podem utilitzar la Força per...,
empènyer els Destructors Estel·lars i allunyar-los d'aquí -va dir, emprant el
to de veu més ferm i desproveït d'inflexions que va ser capaç.
Els estudiants Jedi van respondre
amb un panteix col·lectiu on la incredulitat es barrejava amb el delit.
-No, és una tasca massa enorme -va
dir Kam Solusar-. Hi ha massa naus... ¡Disset Destructors Estel·lars de la
classe Imperial!
Dorsk 81 no es va immutar.
-La mida no importa -va replicar-.
Quantes vegades ens ho ha repetit el Mestre Skywalker? Al principi molts de
nosaltres no crèiem que poguéssim levitar un còdol o una fulla. Fa una estona
vam llançar penyals gegantins contra naus que volaven molt per sobre dels
nostres caps. Streen va derrocar a quatre caces TIE fent que xoquessin entre
si, i només va emprar el vent. Tot això es va fer sense planificació, sense
preparació i sense ajuda.
» La Força està en totes les coses
-va seguir dient Dorsk 81 -. No hi ha cap diferència fonamental entre un còdol
i un Destructor Estel·lar. A més, les naus no poden fer res per resistir
semblant atac.
Els altres van començar a murmurar
entre ells, però en Kyp va detenir els murmuris deixant caure el seu puny sobre
la taula.
- Ep! És que no heu escoltat els
ensenyaments del Mestre Skywalker? -Va preguntar-. Si això no funciona, haurem
de buscar una altra solució..., però crec que hauríem de fer-ho.
Les seves paraules van fer que no hi
hagués més discussions. Dorsk 81 es va aixecar.
-Aquests temples van ser construïts
fa molt de temps per la raça massassi. Hem descobert -va assenyalar a la Tionne
amb una inclinació de cap -que el seu propòsit original era servir com a focus
a les energies que manipulaven els Senyors Foscos del Sith. Podem utilitzar
aquests temples per a un propòsit similar..., però a fi de servir al costat de
la llum i per protegir-nos.
» Aniré al cim d'aquest temple i
actuaré com a punt focal de totes les vostres energies. Tots unirem les nostres
capacitats..., trenta de nosaltres connectats mitjançant la Força.
Dorsk 81 va alçar la veu. Un estrany
poder interior va anar creixent dins d’ell a mesura que parlava. Mai havia
desitjat cap mena de lideratge, però de sobte ja no se sentia com un mer
seguidor. Se sentia fort i ple de decisió, i impulsat per un gran propòsit.
-Units els vostres recursos, jo
extrauré el poder de vosaltres, canalitzant-los a través de mi, i empenyeré tal
com vaig fer amb aquell caminant d'exploració imperial. Els enviaré molt lluny
d'aquí empenyent-los amb la Força, i faré que surtin donant tombs a través de
l'espai fins que els Destructors Estel·lars estiguin perduts en el buit.
Dorsk 81 tremolava mentre
pronunciava aquelles paraules, i en Kyp va anar-hi i li va estrènyer suaument
la prima espatlla del clon alienígena.
-I després que haguem expulsat als
creuers de batalla -va dir-, podrem acabar amb les restes de les forces d'atac
escampades per la selva. -Va somriure-. Quan la Nova República arribi aquí, tot
ja està fet.
-No hem d'esperar -va dir Dorsk 81
-. Ara tots estem junts, però l'atac s'està intensificant. Ni tan sols aquest
Gran Temple podrà mantenir-se dret durant molt de temps a menys que fem alguna
cosa.
En Dorsk 81 estava immòbil en l'àpex
de la piràmide, descalç sobre les lloses escalfades pel sol que havien estat
meticulosament unides per constituir una plataforma d'observació. Els
estudiants Jedi solien pujar allà per contemplar l'alba impregnada per tots els
colors de l'arc de sant Martí que lliscava sobre la circumferència del gegant
gasós suspès en el cel.
Els incendis que cremaven en les
jungles que envoltaven el complex del temple cruixien i elevaven les seves
flames cap a les altures. A sota d'elles, esquadrons de caminants d'exploració
i maquinària de setge mastegaven el sòl i lliscaven sobre la superfície de la
selva en un lent avanç cap a la fortalesa Jedi.
Els imperials havien descobert que
els Cavallers Jedi ja no eren al Temple del Cúmul del Full Blau. Els estudiants
s'havien reunit al més alt de tots els temples massassi, i els atacants d’en
Pellaeon no trigarien a dirigir la seva ofensiva contra la piràmide esglaonada.
Dorsk 81 va alçar la cara cap al cel
i va mantenir les mans enganxades als costats amb els dits estesos. La pedra
desplegava la seva ferma solidesa sota les plantes dels seus peus, i el clon
alienígena es va anar omplint de calma i es va submergir a l'interior del seu
ésser, buscant els fils que podria entreteixir amb les dels altres.
En Kyp i la Kirana Ti, Kam Solusar i
tots els altres estudiants Jedi, alguns els coneixia bé, als altres amb prou
feines els havia tractat, també van concentrar les seves capacitats. Dorsk 81
es va recordar de com s'havien unit per enfrontar-se a l’Exar Kun, i va tornar
a sentir-se envoltat pel mateix remolí invisible de llavors.
Els nous Cavallers Jedi es van unir
uns als altres amb cordons de llum invisible. Els vincles eren molt sòlids, i
s'estenien d'una persona a una altra reforçant les seves habilitats. Dorsk 81
va romandre immòbil al centre d'aquella xarxa, l'ull de la tempesta, esperant
allà on podria recórrer a la Força i magnificar-la amb un poder més gran del
que mai hagués arribat a concebre.
Una ombra maligna de dubte es va
agitar dins la seva ment, i de sobte en Dorsk 81 es va preguntar si no seria
realment impossible moure una flota tan enorme. El seu dubte va començar a
créixer, i va tornar a recordar l'expressió que havia vist en el rostre del seu
predecessor quan Dorsk 80 contemplava al clon convertit en Cavaller Jedi amb el
nas arrufat.
«Mai aconseguiràs fer res més
important que el que podries haver fet a Khomm.»
«Per què no et quedes amb nosaltres?
-Li havia suplicat Dorsk 82, el seu successor-. Tot anirà bé, tot serà com ha
estat sempre...»
Però en Dorsk 81 volia alguna cosa
més. La seva vida havia adquirit un propòsit més gran. Ho havia percebut
gairebé des del principi, però ho havia ignorat durant molt de temps. Tot això
havia quedat enrere, i en Dorsk 81 s'havia convertit en un Cavaller Jedi. Un
Cavaller Jedi...
La seva determinació va formar una
tenalla irresistible que va eliminar el dubte dins la seva ment..., i abans que
pogués ser distret per altres pensaments, Dorsk 81 va desplegar els seus poders
i va aferrar els fils de la Força que li estaven oferint els altres estudiants
Jedi. Va sentir com si acabés d'accedir a una immensa font de potència, una
sobrecàrrega d'energia que va canalitzar a través de si mateix sense titubejar.
Va alçar les mans cap al cel i es va
imaginar als Destructors Estel·lars en òrbita: disset màquines de mort en forma
de falca, eriçades d'armament, carregades amb més caces TIE i tropes
d'assalt... Els seus pensaments van volar cap a les altures i van deixar enrere
la jungla color verd maragda, i avançant darrere de la seva presència va
arribar un ariet de Força invisible i irresistible que no podria ser detectat
per cap sensor imperial. Els Destructors Estel·lars esperaven, poderosos,
excessivament segurs de si mateixos..., sense sospitar res.
Dorsk 81 els va trobar i els va
tocar amb la seva ment. Eren gegantins, amb una massa molt superior al que
s'havia imaginat. Però tot i així, Dorsk 81 va utilitzar la Força per empènyer.
Dorsk 81 va seguir esforçant-se,
establint contacte amb la formació de naus..., però van demostrar ser
impossibles de moure’s. Eren massa enormes. La Força les abraçava i les
envoltava, però no podia fer el que Dorsk 81 necessitava que fes. La còpia
alienígena es va esforçar amb una nova desesperació.
Va extreure més energia dels altres.
Podia sentir la decisió i la ira controlada d’en Kyp Durron, les límpides
proeses guerreres de la Kirana Ti, el profund i poderós coneixement de la
Tionne, el fosc dolor d’en Kam Solusar, la sorpresa infantil d’Streen..., i hi
havia més, molt més. Dorsk 81 va prendre a tots els estudiants Jedi i els va
atraure cap al seu interior, unint els bris fins a esdevenir un immens i
complex conjunt de records, poders i habilitats. Dorsk 81 va seguir
aprofundint, descendint cada vegada més i més.
La Força semblava un pou sense fons
que oferia molt més del que mai hagués cregut possible..., però mentre
s'introduïa en ell, Dorsk 81 també va percebre el perill i el potencial
destructiu que tancava: una quantitat massa gran d'aquell poder podia suposar
la seva perdició.
Va tornar a empènyer, esforçant-se
encara més que abans i oblidant tota cautela.
Els Destructors Estel·lars es van
moure lleugerament en l'espai, tentinejant i resistint-se.., però seguia sense
ser suficient. En Dorsk 81 va veure amb els ulls de la ment com una altra onada
de caces TIE era llançada dels seus hangars després d'haver rebut l'ordre de
completar la destrucció dels Cavallers Jedi.
Això no havia d'arribar a ocórrer
mai.
Dorsk 81 va tornar a forçar la seva
ment, portant-la fins als límits de la seva resistència. El seu cos tremolava.
Els seus ulls grocs ja no veien res del que hi havia al seu voltant, perquè
cada pensament estava concentrat en l'espai. Allà on esperaven els Destructors
Estel·lars d’en Pellaeon.
«Ets un Cavaller Jedi -li havia dit
en Kyp-, i de vegades això significa que hem de prendre decisions difícils.»
Dorsk 81 sabia en el fons del seu
cor que així era, i no es va permetre sentir por. La Força estava amb ell,
potser molta més de la que podia arribar a controlar..., però seguia tenint una
missió que complir sense que importés el preu que pogués arribar a pagar per
això. Els altres Cavallers Jedi depenien d'ell, i Dorsk 81 sabia que havia
d'aconseguir aquesta fita. Havia de fer-ho. Aquella era la gran tasca que Dorsk
80, el seu predecessor, mai seria capaç d'entendre.
I sense pensar-s'ho ni un instant
més, Dorsk 81 va seguir descendint i va recórrer la resta de la distància sense
cap vacil·lació, extraient el poder dels profunds pous de Força que els trenta
Cavallers Jedi havien obert per a ell. Va agafar més i més energies,
agafant-les sense cap límit i emmagatzemant-les en el seu interior, i va anar
permetent que s'incrementessin i creixessin mentre absorbia tot el temible
poder amplificat a través del Gran Temple i l’enfocava a través del seu cos per
llançar-lo contra la flota de Destructors Estel·lars.
- Moveu-vos! -Va cridar.
La mateixa paraula era poder fet so,
energia roent blanc que va sorgir de la seva boca i de les puntes dels seus
dits com una flamarada, lliscant per tot el seu cos i consumint, consumint...
L'interior del seu cap va quedar tan
sobtadament inundat de llum com si una estrella acabés de convertir-se en supernova
dintre del seu crani, i la seva consciència va cavalcar sobre la marea de la
Força. Dorsk 81 va sentir com xocava amb els disset Destructors Estel·lars, i
com les naus sortien acomiadades cap enrere com palletes en un tifó. La
colossal ona expansiva va projectar a tota la flota cap a la llunyania,
enviant-la amb una empenta incontenible més enllà dels límits del sistema de
Yavin amb els ordinadors cremats i els sistemes de propulsió inutilitzats,
encara accelerant sota l'impuls de la tempesta de la Força.
I la flota de Destructors Estel·lars
d’en Pellaeon..., es va perdre en l'infinit.
Dorsk 81 també cavalcar la tempesta,
anant amb ella cap al seu ignot destí final.
La Força va deixar caure al Kyp tan
bruscament com una corda tallada. Tots els estudiants Jedi van caure de
genolls, incapaços de seguir mantenint-se dempeus. Quan va poder tornar a
veure, parpellejant per distingir alguna cosa a través de les taques de colors
que suraven davant dels seus ulls, en Kyp va veure a Dorsk 81, o el que quedava
d'ell, encara trontollant al centre de la plataforma d'observació.
Les cames d’en Kyp també volien
cedir, però va intentar anar cap al seu amic i va anar donant un lent pas
darrere l'altre. Dorsk 81 es va ensorrar i va caure sobre ell. Els dos van relliscar
sobre les lloses escalfades pel sol.
-Dorsk 81... -Va murmurar en Kyp.
Va baixar la mirada cap a ell,
sentint-se ple d'horror, i va veure com la pell del clon alienígena xiuxiuejava
i guspirejava en una implacable calcinació que avançava des de l'interior, com
si tots els seus teixits haguessin estat reescalfats fins a fer-los bullir. Els
grans ulls grocs d’en Dorsk 81 havien quedat reduïts a conques fumejants. Fils
de vapor brollaven del seu cos.
Un nuvolet de paraules va sorgir del
forat ennegrit de la seva boca.
-S'han anat, amic meu -va dir Dorsk
81.
- Espera! -Va cridar en Kyp-.
Espera, trobarem a algú amb poders curatius... Farem venir la Cilghal.
Trobarem...
Però en Dorsk 81 ja havia mort als
seus braços.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada