L’Espasa Fosca (XXXIII)

Anterior

HOTH

33

Les criatures del gel van atacar en una massa de pelatge blanc, urpes esteses i dolls de sang que volaven per l'aire.

- Vigila la teva esquena, Callista! -Va cridar en Luke, assestant una ganivetada mentre un monstre cobert de pèls blancs es llançava sobre ella.

L'espasa de llum d’en Luke va obrir un xiuxiuejant solc ennegrit a través de la caixa toràcica del wampa i la criatura va caure a terra, deixant escapar bilis calenta en un llarg clapoteig.

La Callista va atacar, decapitant a una altra criatura en el mateix instant en què saltava sobre en Luke amb la boca plena d'ullals oberta i preparada per estripar la seva carn.

-Vigilaré la meva esquena si tu vigiles la teva -va replicar, alçant una cella en un gest de desafiament.

Burrk, l'ex-soldat de les tropes d'assalt, va seguir disparant fins que va haver descarregat la seva segona pistola desintegradora. El seu rostre estava enfosquit per una ombrívola desesperació, però també contenia una tossuda i insensata decisió. En Luke va comprendre que en Burrk continuaria lluitant fins que els wampes acabessin amb ell.

- Ei, Jedi! -Va cridar en Burrk-. Hem de tornar a la base. Podeu obrir-nos un camí amb les vostres espases de llum?

En Luke i la Callista van assentir amb una ràpida inclinació de cap. Les gruixudes portes blindades que s'alçaven sota el sortint de gel eren el seu únic refugi. En Luke es va sentir envaït per una sobtada onada d'alleujament quan va recordar que les havien deixat entreobertes per poder entrar el més de pressa possible.

Un dels cathars, Nodon, va disparar els últims brins d'energia de la càrrega del seu rifle desintegrador en el mateix instant en què un wampa enorme s'alçava davant seu, amb els seus musculosos braços penjant fins als genolls i les urpes corbades estenent una dotzena de centímetres més enllà. Nodon va xisclar i va deixar escapar un estrany i primigeni so felí, i després va dirigir el rifle desintegrador cap al monstre de les neus com si fos una llança roma per colpejar-lo sota de l’estèrnum al monstre que intentava atacar-lo. La criatura va deixar anar un rugit de dolor, i un dels seus terribles braços va sortir disparat cap endavant per fer caure Nodon. El cathar es va desplomar sobre de la neu, amb l'espatlla estripada en una seqüència de talls paral·lels dels quals van brollar sortidors vermells.

El germà del cathar va emetre un xiuxiueig de fúria i es va afanyar a anar-lo a ajudar. Nonak va saltar sobre l'esquena del wampa que atacava al seu germà i va començar a usar les seves pròpies urpes mentre estripava el coll del wampa amb els seus esmolats ullals. El monstre es va oblidar del cathar ferit i va udolar, manotejant frenèticament per a arrencar-se al temible felí alienígena de la seva esquena. Nodon, ferit, es va anar allunyant lentament de quatre grapes, intentant aixecar-se, la seva sang anava tacant la neu.

El colós d'un sol braç va rugir una ordre incomprensible des del promontori rocós on des del qual estava dirigint la batalla. Altres wampes es van tornar cap a Nonak, que seguia lluitant amb el wampa que havia ferit al seu germà. Els wampes es van aproximar, un grup de bèsties temibles que havien triat el mateix objectiu.

I van fer miques a Nonak.

- Seguiu! -Va cridar Drom Guldi, sense que en la seva veu hi hagués ni la més petita ombra de terror i ni tan sols de tensió.

Sínidic, el seu ajudant, es va arraulir sota la protecció del rifle que empunyava el seu musculós cap, una flamant arma de caça d'alta potència. A Drom Guldi encara li quedaven diverses càrregues d'energia i les va anar disparant amb lenta precisió: no va llançar cap ruixada de dolls desintegradors escampats a l'atzar, sinó que va emprar trets de precisió quirúrgica que mataven o ferien a una criatura del gel cada vegada que Drom Guldi pressionava el botó de tret.

El baró-administrador va anar avançant cap a les portes de la base, sense apressar-se i assegurant-se que els altres li anaven seguint. Nodon es va aixecar i va gemegar veient les restes ensangonades del seu germà. En Burrk va agafar al cathar pel pelatge del coll i va tirar de Nodon fins a obligar-lo a donar la volta.

- Som-hi! -Va cridar.

En Luke i la Callista van flanquejar a Drom Guldi mentre lluitaven per tornar a la base Eco. Cada un va matar a una altra criatura amb la seva espasa de llum. Les portes de la base semblaven estar a una distància incommensurable, però en Luke i la Callista van seguir avançant.

Drom Guldi va eliminar a tres wampes més que s'interposaven entre ells i les portes blindades. Van reprendre el seu avanç, però en Sínidic, l'ajudant del baró-administrador, semblava paralitzat i avançava amb pas maldestre i trontollant, com si continués movent-se únicament perquè el seu cap li deia que ho fes. En Sínidic va ensopegar amb el cos fumejant d'una criatura dels gels. Drom Guldi va agafar el seu ajudant pel coll de la jaqueta sense deixar d'avançar i el va aixecar d'una estirada, tornant-lo a posar dret com si pesés tan poc com un drap. El baró-administrador va arribar a les portes blindades i va empènyer a Sínidic cap a la foscor que esperava a l'altra banda del llindar.

Burrk va ajudar a Nodon a entrar en la base Eco, empenyent el cathar ferit per davant d'ell tot i que resultava obvi que el felí volia tornar a llançar-se sobre els monstres, dominat per un frenesí de salvatgisme animal que l’impulsava a morir mentre els feia trossos.

En Luke i la Callista van esperar en el fred davant de la porta, fent retrocedir a l'últim wampa.

- Entreu d'una vegada, Jedi! -Va cridar en Burrk-. Ara!

En Luke i la Callista van saltar cap a la foscor que els esperava. En Burrk va deixar caure la mà sobre els controls de la porta, i els pesats panells metàl·lics es van tancar amb un cop sec. Els wampes van avançar en l'últim instant i van tractar de subjectar les portes de duracer amb les seves urpes, però ni tan sols aquelles criatures podien vèncer la potència dels implacables pistons del mecanisme de tancament.

En Luke, la Callista i els quatre supervivents es van quedar immòbils durant uns moments sota la feble claredat dels escassos panells lluminosos que encara funcionaven, i després es van anar donant suport a les dures parets de neu i van relliscar per elles fins a quedar asseguts a terra a mesura que sentien els efectes de la sobtada pèrdua d'adrenalina, i com la seva desaparició deixava únicament esgotament al seu lloc. Tots van tremolar en silenci durant uns segons, fora de perill per fi darrere de la seguretat temporal que oferien els murs.

I llavors van sentir esgarrapades, udols ofegats i un repetit colpejar procedent de l'exterior. En Burrk va tornar els seus ulls injectats en sang cap a les portes tancades. Sínidic, visiblement aterrit, va alçar el cap i va mirar a Drom Guldi a la recerca de protecció i consol.

-Poden trucar, però no poden entrar -va dir Drom Guldi.

La Callista es va aixecar i va anar fins el remenat munt de subministraments, on va trobar vells uniformes rebels que va poder estripar i convertir en benes per atendre les ferides de Nodon. Però les capacitats curatives del cathar ja havien detingut el flux de sang. Mentre romania assegut en silenci, amb els ulls entretancats clavats en el nu mur blanc de neu dura com la pedra, les urpes felines de Nodon entraven i sortien repetidament de les seves beines mentre l'alienígena intentava controlar la ira que bullia al seu interior.

Els monstres van seguir copejant les portes blindades en un estúpid intent de trobar una manera d'entrar, encara que la base era impenetrable. La nit estava descendint sobre Hoth, i la temperatura aviat cauria en picat. Totes les criatures vives haurien de buscar refugi fins que la dèbil calor de la llum solar tornés un cop més..., però els wampes no anaven a cedir. Havien aconseguit acorralar a les seves preses.

La cara d’en Drom Guldi, bronzejat i tan bell com una escultura, havia adquirit una expressió meditabunda.

-Penseu en totes aquestes pells de primera categoria que s'han quedat allà fora... -Va murmurar movent el cap -. Quina pèrdua.

Un sorollós toc metàl·lic va reverberar a través dels gruixuts panells de les portes. Els wampes havien agafat un tros de roca, però podien passar-se anys colpejant inútilment sense aconseguir obrir-se pas a través del duracer.

Una esgotada resignació s'havia apoderat de les magres faccions d’en Burrk.

-Ara hauria estat el moment ideal per utilitzar aquests canons de perímetre -va dir, llançant una mirada bastant significativa al Luke i la Callista.

-Allunyem-nos de les portes -va dir en Luke-. Si continuem sentint aquests cops, només aconseguirem posar-nos encara més nerviosos del que ja estem.

Van anar amb pas lent i vacil·lant fins a la sala sumida en la penombra en què en Burrk havia explicat la seva aterridora història. L'ex-soldat de les tropes d'assalt va dur a terme un ràpid inventari.

-Les meves pistoles desintegradores s'han quedat sense càrrega -va dir quan va haver acabat-. El rifle d'en Nodon també està descarregat. Quin nivell d'energia li queda. Drom Guldi?

El caçador va inspeccionar la seva arma.

-Deu trets -va dir, com si fos impossible que poguessin necessitar disparar més vegades.

-I tenim les seves dues espases de llum -va dir en Burrk, mirant al Luke i la Callista.

Luke va arrufar els llavis.

-Si disposéssim del temps suficient, podríem trobar alguna manera de recarregar els desintegradors. Hi ha d'haver alguna forma de muntar una connexió improvisada amb una font de llum o una unitat tèrmica per introduir l'energia en els acumuladors de càrrega dels desintegradors.

Burrk va arronsar les espatlles.

-Si té el temps, els recursos i la inspiració...

Luke va començar a furgar entre les piles d'equip abandonat. En Burrk es va posar a la gatzoneta i va utilitzar un enfocament més primitiu: va anar extraient canonades i vares metàl·liques, i després va usar adhesiu instantani per adherir-hi ganivets fets a partir de trossos de metall. L'ex-soldat de les tropes d'assalt va fabricar quatre tosques llances. Aquelles armes no servirien de res contra un atac en massa de les criatures del gel, però en Burrk no tenia cap intenció de donar-se per vençut.

Drom Guldi es va dedicar a netejar el seu rifle desintegrador i li va treure brillantor. Sínidic estava apàticament assegut al seu costat i es retorçava nerviosament les mans. El baró-administrador va clavar un cop de colze al seu ajudant.

-Necessitem una cosa que ens aixequi una mica la moral -va dir-. A veure si aconsegueixes trobar algunes racions, Sínidic... Potser alguna cosa calenta per beure i menjar. No hi ha gran cosa, però hem de conservar les forces.

- Jo? -Va preguntar Sínidic, parpellejant estúpidament.

-Estàs assegut aquí com si t'haguessis quedat paralitzat... Necessites fer alguna cosa. Has de mantenir-te ocupat. En una situació com aquesta, és el principal.

Sínidic es va aixecar, va empassar saliva i va assentir. La seva pell grisenca va adquirir una mica de color. Va mirar a Drom Guldi buscant una confirmació de les seves ordres, i després va anar trotant cap a un magatzem per obeir la voluntat del seu amo i senyor.

En Luke i la Callista estaven asseguts l'un al costat de l'altre, i s'abraçaven en un intent d'obtenir una mica de calor i consol humà.

-Bé, no són exactament les vacances que havia planejat... -Va dir en Luke.

La Callista va recolzar el cap en la seva espatlla.

-Recorda que no he de permetre que tornis a convèncer-me mai més amb els teus discursos.

Burrk es va posar dret, va agafar una de les seves noves llances i la va llançar a l'altre costat de la sala. L’esmolada punta es va enfonsar a la paret de neu i la llança va quedar penjant d'ella, pujant i baixant en una veloç oscil·lació.

-Crec que servirà -va dir.

Un estrident crit va sorgir sobtadament del fosc magatzem, seguit per un so d’esquinçament líquid i un clapoteig ofegat. Els cinc supervivents que s'havien quedat a la sala es van aixecar d'un salt, Drom Guldi el primer. Tot just havien donat unes quantes passes pel corredor de murs de gel quan un wampa cobert de sang va sortir del magatzem, amb les urpes gotejant sang i el seu blanc pelatge amarat per les taques d'una carnisseria recent comesa.

En Drom Guldi va titubejar durant una fracció de segon, i després va alçar el seu rifle desintegrador i va disparar tres vegades en ràpida successió. El baró-administrador va donar en el blanc amb cada tret: l'estómac del wampa, el centre del seu pit i el seu horrorós cap. El monstre només va tenir temps d'emetre una tos buida i es va desplomar sobre el sòl, fent tant soroll com un vaixell de càrrega estavellant-se.

- Deu haver entrat per la porta mentre estàvem lluitant fora! -Va cridar en Burrk.

Drom Guldi va tornar la mirada cap al magatzem, cap allò que havia estat al seu ajudant. El baró-administrador no es va molestar a entrar allà. El que va fer va ser estendre un braç cap en Burrk i agafar una de les llances que l'ex-soldat de les tropes d'assalt acabava d'improvisar. Drom Guldi va usar el full metàl·lic per tallar un dels grans ullals corbats del wampa. El caçador va sostenir el trofeu gotejant a la mà i el va inspeccionar amb gran atenció.

-Aquest... -Va dir amb veu gèlida -. Sí, aquest és el que m’emportaré com a record d'aquesta cacera. Per mi, i per en Sínidic. -Va llançar una segona mirada cap al magatzem ple d'ombres i el seu rostre es va tornar tan dur i impenetrable com la pedra-. Aquests monstres són molt tossuts.

Els cops ofegats procedents de l'exterior van seguir i van seguir, indicant que les criatures dels gels encara estaven intentant entrar a la base.

I llavors, per empitjorar encara més la situació, tots els llums es van apagar.

-Han destruït el generador -va dir en Burrk, la seva veu brollant del buit de la foscor.

Luke va empunyar la seva espasa de llum i va pressionar el botó d'activació. El feix verd va fer un espurneig i va cruixir, desprenent una fantasmagòrica resplendor que va il·luminar els murs de gel i neu. La Callista també va fer aparèixer el seu full d'energia, i es va col·locar al seu costat.

Luke es va posar tens. Havia sentit alguna cosa..., un soroll d'excavació i esgarrapades. Es va preguntar si hi hauria més wampes amagats en la foscor de les sales. El copejament procedent de l'exterior es van fer sobtadament més potents i sorollosos, i tots es van tornar cap a les portes blindades encara que sabien que els wampes no podien obrir-se pas a través d'elles.

I de sobte els murs es van ensorrar al seu voltant, i blocs de neu tan dura com la pedra van caure a terra quan més criatures es van obrir camí directament a través del gel.

Luke va comprendre que tot aquell fútil colpejar i esgarrapar les portes blindades havia estat una distracció, un truc per mantenir distretes a les víctimes mentre els wampes cavaven a través de la neu i anaven obrint un túnel per arribar a l'interior de la Base Eco Un exèrcit d’espectrals monstres blancs va envair els corredors llançant crits de triomf i impacient expectació.

Nodon, sense ningú que el contingués, va llançar un feroç miol i es va llençar cap al wampa més proper, però els altres es van tornar i van caure sobre ell. El cathar va caure lluitant, una confusa massa de pelatge i urpes i dents que mossegaven..., i sobtats dolls de sang que van sortir disparats en totes direccions.

En Burrk va anar retrocedint fins a enganxar l'esquena a una roca que sobresortia de la neu. L'ex-soldat de les tropes d'assalt va empunyar una llança a cada mà i les va agitar amunt i avall, assestant llançades i intentant intimidar les criatures dels gels..., però encara que les fulles eren esmolades i les puntes llargues, les llances eren unes armes insignificants que no servien de res contra aquells monstres assedegats de sang. En Burrk va seguir manejant les seves llances en silenci. El seu rostre va romandre sorrudament tensat en una ganyota d’ombrívola derrota mentre lluitava..., fins que la massa de monstres de les neus que l’atacava va acabar engolint-lo. Finalment, en l'últim instant, en Burrk va cridar.

En Luke i la Callista havien romàs esquena contra esquena, repartint espasades amb les seves espases de llum i fent trossos als monstres que s'aproximaven més del compte, però hi havia massa.

- Tornem a les portes blindades! -Va cridar la Callista-. Hem d'arribar a la nostra nau. Tractarem de reparar-la... És la nostra única possibilitat.

-No tinc cap idea millor -va dir en Luke.

Va fer girar la seva espasa de llum i el full xiuxiuejant va partir en dos a una immensa criatura blanca amb un espurneig d'energia. En Luke va ser vagament conscient que els monstres havien deixat de colpejar les portes. Tots els wampes s'haurien precipitat cap a les noves obertures que els permetien accedir a l'interior de la base. L'entrada potser estigués lliure.

Drom Guldi va utilitzar els set trets que li quedaven i va anar matant a un wampa cada vegada que pressionava el botó de tret, però això va esgotar la càrrega de l'arma. El baró-administrador va llançar el rifle desintegrador a terra, va guardar l'ullal de wampa a sota del seu cinturó de cacera com si seguís sent molt important per a ell, i després va empunyar la llança que li havia agafat al Burrk i la va agitar d'un costat a un altre. Es va posar a riure, amb els ulls brillants i la cara bronzejada sobtadament enrogida. Els wampes el van envoltar, i Drom Guldi va somriure.

- Veniu! -Va cridar-. Vinga, proveu el que us espera!

I els wampes així ho van fer.

La Callista i en Luke es van obrir pas pel passadís i van avançar cap a les portes blindades, lluitant ferotgement mentre intentaven no sentir els últims crits bombollejants d’en Drom Guldi. Els dos anaven abatent a les criatures dels gels que es llançaven temeràriament sobre les fulles resplendents. La Callista era incapaç d'usar la Força per combatre, però els wampes, aquelles immenses masses de pelatge blanc i tensos músculs, no eren blancs difícils d'abatre. Tot i així, n'hi hauria prou amb un instant de distracció perquè el pas d'una urpa obrís en canal al Luke o la Callista.

Van deixar enrere el lloc pel qual havien entrat els wampes, i el nombre de monstres que els atacaven va anar disminuint a poc a poc. En Luke i la Callista per fi van poder arrencar a córrer. Les portes blindades reflectien la llum de les seves armes, i la Callista va córrer cap als controls.

-Ens tancarem a la nau, i esperem que puguem enlairar-nos en qüestió de minuts -va dir en Luke-. Aquestes coses no necessitarien molt de temps per obrir-se pas a través del casc.

Les portes blindades es van obrir. La Callista es va tornar per defensar la seva esquena mentre en Luke es preparava per arrencar a córrer a la nit. La foscor gelada de Hoth li va colpejar amb un impacte tan potent com el d'un martell piló i les ràfegues d'aquell aire gèlid van envoltar el seu cos en el fred més intens que recordava haver sentit mai, tallant-li la respiració. I just davant de l'entrada de la base, immòbil sota la pàl·lida llum de les llunes múltiples, hi havia el wampa que només tenia un braç, la més alta de totes les enormes criatures dels gels, bloquejant la seva ruta de fugida de la Base Eco.

El monstre va rugir en la nit il·luminada pels estranys centelleigs del gel i va alçar la seva única i enorme mà, estenent les urpes. En Luke va experimentar un fugaç instant de por recordat i es va aturar, sense saber què fer i amb l'espasa de llum aixecada davant del seu rostre. La Callista, que no havia trobat cap perill darrere d'ells, es va tornar per veure quin era el problema.

I amb els seus ulls clavats en Luke, el seu vell enemic..., el monstre que només tenia un braç va atacar i es va llançar sobre la Callista en comptes de sobre ell.

La Callista no va aconseguir reaccionar prou de pressa. En Luke va veure el veloç arc de descens de les esmolades urpes i la increïble velocitat amb què el wampa es llançava a la càrrega, i va cridar un «No!» Ple de desesperació mentre assestava una ganivetada lateral amb la seva espasa de llum.

Luke va posar tota la Força darrere de l'atac, i va partir per la meitat la criatura de les neus que només tenia un braç.

El monstre mort va seguir grunyint i gargotejant mentre jeia fumejant sobre el llindar de les portes blindades.

-Em pensava que ja havia fet això feia molt de temps -va murmurar en Luke.

Més wampes van sorgir dels túnels en els nivells inferiors. Altres criatures de les neus van decidir que ja no calia que continuessin amagant-se i es van anar alçant sobre els promontoris rocosos.

-No et quedis aquí -va dir la Callista, empenyent al Luke mentre aquest romania immòbil amb els ulls clavats en la criatura d'un sol braç morta-. Corre!

Els dos van arrencar a córrer sobre la duresa de la neu congelada. El fred va ferir els seus pulmons amb una mossegada tan esmolada com una navalla d'afaitar mentre intentaven empassar aire amb panteixos entretallats, ja esgotats per la batalla.

Les restes de la nau dels caçadors furtius havien adquirit un aspecte ominós sota la llum aquosa, però el seu iot espacial brillava davant seu com la seva única esperança. Perseguits pels wampes que avançaven a grans salts per entre les roques cobertes de neu, en Luke i la Callista van consumir les seves últimes reserves d'energia en una desesperada cursa final.

Luke va arribar a la nau i va deixar caure la mà sobre els controls de la porta. La Callista es va col·locar darrere seu, amb el full de la seva espasa de llum resplendint en la penombra. La porta es va fer a un costat, i en Luke va ficar la Callista dins de la nau i va tornar a segellar l'entrada.

Després va anar corrent al compartiment de pilotatge i va contemplar els controls, intentant no deixar-se paralitzar per l'onada de desesperació que amenaçava amb apropiar-se'n. Els controls estaven destrossats. L'ordinador de navegació ja no existia. El sistema de comunicacions havia estat arrencat del seu panell. Els wampes no havien destruït els motors, encara que els cables de control direccional havien estat arrencats de les seves connexions.

En Luke i la Callista van començar a treballar i van anar apartant els panells abonyegats o esquinçats a urpades i van intentar establir connexions improvisades, limitant-se a les reparacions estrictament necessàries per a poder enlairar-se.

Els wampes ja havien començat a colpejar el casc de la nau amb roques de cantells esmolats. En Luke sabia que si aconseguien obrir-se pas a través del nucli, ell i la Callista mai aconseguirien sortir de l'atmosfera de Hoth. La Callista estava encorbada al seu costat, treballant en un altre panell. Anava classificant cables i seguia el traçat de les connexions, movent-se amb una energia frenètica i eficient que no malgastava ni un sol segon.

-Prova amb això -li va dir, i li va allargar una font d'energia alternativa que en Luke es va afanyar a connectar als controls d'impulsió.

-Podem encendre els motors i sortir d'aquí -va dir en Luke. La Callista va assentir.

-Si tornem a baixar, mai podrem encendre’ls de nou -va dir-. Hem de fer alguna cosa ara, i hem de sortir d'aquest planeta.

Luke va prémer el botó d'activació i els motors del iot espacial van cobrar vida amb un rugit, funcionant a plena potència. S'havien quedat sense control direccional. La nau es va alçar amb una violenta sacsejada..., i l'últim so produït pels wampes que va arribar a les orelles va ser el prolongat grinyol udolant de les urpes que es lliscaven sobre el casc mentre la nau començava a allunyar-se a tota velocitat, pujant cap a la nit en una trajectòria gairebé vertical. La superfície gelada plena d'esquerdes es va anar empetitint amb una vertiginosa rapidesa sota d'ells. No podien maniobrar, i la seva fugida es va reduir a un cec llançament balístic que els va llançar cap a l'atmosfera.

La Callista estava inspeccionant els altres controls. En Luke ja sabia quins danys havien causat els wampes, però la veu de la Callista va tremolar i va estar a punt de trencar-se quan li va donar la seva avaluació.

-Sense comunicacions, sense ordinador de navegació i amb el sistema de suport vital a només un cinc per cent de potència. -La Callista va sospirar-. Qui sap on acabarem? Potser hauria estat millor que ens quedéssim allà baix...

Següent