47
La negra mola del Cavaller del
Martell, el navili insígnia de l’almirall Daala, va arribar al seu destí per
llançar la segona onada de l'atac contra la fortalesa Jedi. La nau va quedar
suspesa en el buit com una falca opaca de vuit quilòmetres de longitud,
retallant-se igual que la fulla d'un ganivet contra l'esfera color taronja
clara de Yavin.
Les tropes de la Daala es trobaven
en estat d'alerta total, i els seus sistemes d'armament havien estat activats
fins al nivell màxim d'energia. La Daala, immòbil al centre del pont, va
contemplar la immensa plana metàl·lica que formava el casc superior del
Cavaller del Martell.
Esperava arribar al sistema i
trobar-se que Pellaeon ja gairebé havia conclòs el seu atac, cosa que li
permetria gaudir de la destrucció final dels Cavallers Jedi. Però mentre el
Cavaller del Martell solcava l'espai, la Daala va sentir que el seu entusiasme
s'enfonsava per esdevenir sorpresa. No veia ni rastre de la flota d'en Pellaeon
en òrbita al voltant de Yavin IV.
Els Destructors Estel·lars de la
classe Imperial, aquelles enormes naus blanques com l'os, senzillament no es
trobaven allà. L'espai estava totalment buit al voltant de la lluna coberta de
verdes jungles.
- On és? -Va voler saber la Daala-.
Obrin un canal de comunicacions. Trobin a Pellaeon.
-Estem examinant la zona, almirall
-va dir la cap de sensors -. No hi ha ni rastre dels Destructors Estel·lars
dins del sistema de Yavin.
Daala, tan atònita que s'havia
quedat sense parla, va clavar la mirada en la lluna selvàtica.
-Pellaeon ha estat aquí, almirall va
dir l'oficial tàctic -. La xarxa de satèl·lits interferidors ha estat
col·locada prop de Yavin IV. Els Cavallers Jedi no han enviat cap senyal,
almenys pel que podem veure, i detecto certa activitat en la superfície. Hi ha
foc d'armament pesant a les jungles. També s'han desplegat diversos contingents
de tropes d'assalt..., però els Destructors Estel·lars ja no són aquí.
Daala va passejar un dit enguantat
al llarg del seu mentó i va arrufar les celles.
-Alguna cosa ha sortit terriblement
malament. -Es va girar cap la cap de sensors -. Expandiu el radi d'abast del
seu sondeig -va ordenar-. Vegeu tot el sistema planetari, i no es limiti als
voltants del gegant gasós. S'ha retirat Pellaeon? El vicealmirall sabia que
anava a venir a reunir-me amb ell.
La cap de sensors va comprovar les
seves lectures una vegada i una altra i va acabar movent el cap.
-No hi ha ni rastre d'ell, almirall
-va dir, alçant la mirada cap a la Daala-. He fet una escombrada de llarg abast
arribant fins als planetes exteriors del sistema, i no he trobat cap nau.
Tampoc hi ha restes. El vicealmirall Pellaeon va estar a la lluna de les
jungles..., però ara ja no hi és aquí.
Daala va sentir el pessigolleig de
milers d’agulletes de suor gelada en el seu cuir cabellut quan la ira va elevar
la temperatura del seu cos. Va baixar la vista cap a la lluna selvàtica i va
pensar en els Cavallers Jedi que s'ocultaven allà baix, aquells aspirants a
fetillers que empraven una Força que la Daala no entenia. Haurien d'haver estat
un blanc tan fàcil... Però la Daala sabia cap a on havia de canalitzar la seva
ira.
Durant la major part de la seva vida
professional, la Daala havia mantingut fermament controlades unes immenses
reserves de rancor i verí, tot un magatzem de fúria amb prou feines reprimida
que podria haver escapat en un esclat incontenible si no hagués trobat una
forma d'expressar-ho.
Hi va haver un temps en què la vida
havia estat tranquil·la i bella per a la Daala, quan era jove i estava
enamorada..., però tot això era anterior a l'Acadèmia Militar de Càrida i a
Tarkin (a qui havia admirat més que estimat). Tot això havia quedat enrere, i
ja només li quedava la ira.
Per sort per a l'Imperi, els mètodes
amb els quals la Daala descarregava aquesta pressió interior solien donar com a
resultat la devastació de l'enemic. La Daala només podia conservar la seva
fortalesa psicològica si comptava amb un objectiu..., i acabava de decidir que
els Cavallers Jedi de Yavin IV havien de ser aquest objectiu. Els Cavallers
Jedi havien convertit en cendres aquella victòria total que la Daala esperava
obtenir amb tanta facilitat.
Els hangars de llançament del
Cavaller del Martell estaven plens de milers de caces i bombarders TIE en
condicions de combatre i llestos per ser desplegats, però la Daala va decidir
no llançar-los. Pellaeon hauria seguit aquest curs d'atac, i si els Cavallers
Jedi se les havien arreglat d'alguna manera misteriosa i inexplicable per
comptar amb una defensa secreta contra aquest tipus d'aparells individuals, llavors
la Daala hauria d'adaptar-se..., i utilitzar una estratègia diferent.
-Ordeneu a tots els pilots dels TIE
que abandonin els hangars -va dir-. Feu que tornin a les seves sales de
dotació, i que romanguin en estat d'alerta total. No vaig a llançar les seves
naus, almenys de moment.
Daala no volia desaprofitar ni un
segon.
- Tenim plans per a un atac,
almirall? -Va preguntar el cap d'armament des del seu lloc de control, semblava
bastant desil·lusionat mentre contemplava el seu desplegament d'armes.
-Sí -va dir la Daala-. Atacarem des
de la nostra òrbita actual. Que totes les bateries turbolàser disparin a màxima
potència. Obrin foc a discreció, i escullin com a blanc qualsevol estructura de
la jungla.
- Sí, almirall! -Va respondre el cap
d'armament amb obvi entusiasme.
Llances d'energia resplendent van
baixar cap a la plàcida superfície de la petita lluna que s'estenia per sota
d'ells. Yavin, el gegant gasós, no va semblar immutar-se gens ni mica davant
l'holocaust que estava tenint lloc en el seu petit parent.
El cap d'armament del Cavaller del
Martell va disparar una altra andanada de mortífers feixos turbolàser, i
després una altra i una altra més. La Daala mantenia els ulls clavats en
l'objectiu. L’almirall colpejava la barana del pont amb la mà enguantada a cada
nou tret, com si amb això pogués augmentar el potencial destructiu de la
ràfega.
Daala va romandre immòbil i va esperar,
sentint com la seva ira fumejava amb una satisfacció amb prou feines
expressada. Allò només havia servit per obrir-li la gana de destrucció. Fins i
tot des de la seva posició en el Cavaller del Martell, en aquella òrbita de
gran elevació per sobre de Yavin IV, ja podia veure com els boscos
començaven a cremar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada