Varats
Chuck Truett
El dia es converteix
en nit ràpidament als plans altiplans de Karra. Aviat la foscor només es trenca
per la foguera que crema entre les barraques del poblat i la vostra nau mentre
tu, el Dr Nardah i el seu ajudant us reuniu amb els nadius per al menjar
vespertí.
Educadament, tal com
ha sol·licitat el Dr Nardah, t'obligues a menjar les bastes farinetes que els
vilatans us han preparat, un espès guisat de tubercles de desagradable sabor
servit en un polit bol de fang que refresca les teves mans malgrat la calor del
seu contingut.
Mentre menges,
observes com en Tist, un dels alienígenes de major grandària, continua fascinat
amb les vostres armes, manipulant barroerament un rifle blàster amb les seves
mans de llargs dits.
T’horroritzes quan
alça l'arma per disparar, sabent que, com totes les vegades anteriors, fallarà
el blanc. La teva única esperança és que ningú surti ferit.
Però no dispara.
En canvi, llança el
rifle a terra.
-Inútil -et diu-.
Derrotarem als imperials amb les nostres pròpies forces.
El Dr Nardah, que ha
desenvolupat la capacitat de menjar les farinetes com si realment gaudís del
seu sabor, esbufega sonorament pel nas, un gest de benestar que ha adoptat dels
nadius.
-Amic –li digué -,
no podeu esperar derrotar-los sense la nostra ajuda.
-Però ho farem
-respon en Tist -, com sempre hem fet. Sempre hem conquerit, i sempre ho farem.
Els altres guerrers
karrans agiten les seves llengües i les brunzeixen, assenyalant el seu acord.
El Dr Nardah
s'aixeca i camina al costat d’en Tist. Són una estranya parella, el menut humà
de pèl blanc contrasta amb l'alt alienígena de pelatge negre. El Dr Nardah dóna
un copet a l'avantbraç del karrà, un altre gest dels nadius, aquesta vegada de
companyonia.
-Som germans, és
just que us oferim ajuda.
-Però nosaltres us
mostrarem, Doctornardah, us mostrarem que tenim força, i llavors nosaltres us
oferirem ajuda a vosaltres -respon de nou en Tist -. Atacarem. Destruirem als
imperials, com els nostres ancestres van destruir a tots aquells que es van
oposar a ells.
Tu rius, en silenci,
per a tu mateix. Tant de bo fos tan fàcil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada