CINTURÓ D’ASTEROIDES
DE HOTH
49
En el profund
silenci mecànic de la coberta de control de l'Espasa Fosca, el general Crix
Madine, Suprem Comandant Aliat d'Intel·ligència, va llançar una mirada
acusadora a Sulamar.
L'oficial imperial
estava rígidament immòbil en una tesa postura impregnada de pompositat, però el
seu rostre estava ple de pànic. Les seves galtes havien enrogit fins a
tornar-se de color escarlata i els seus ulls, petits i una mica més junts del
normal, es movien ràpidament d'un costat a un altre. Els guàrdies van
immobilitzar a Madine, agafant-li els braços amb força suficient per produir-li
morats.
En Durga el Hutt es
va inclinar cap endavant i va fer petar els seus enormes llavis mentre la marca
de naixement distorsionada que cobria la meitat del seu rostre ondulava com
tinta vessada.
-General Sulamar... Coneix
aquest sabotejador?
Madine va riure, i
després es va assegurar que parlava en un to de veu prou alt perquè tots
sentissin les seves paraules.
- Li està dient
general? -Va preguntar-. Aquest bufó no és cap general.
Sulamar va començar
a manotejar frenèticament, com si pogués fer desaparèixer a Madine amb un gest.
Els seus ulls s'obrien i tancaven en un parpelleig tan veloç com l'aleteig d'un
insecte nocturn atret contra la seva voluntat cap a la claredat abrasadora
d'una llum molt intensa.
- No escolti a
aquest home, noble Durga! És un traïdor a l'Imperi...
Madine va deixar
anar un esbufec.
-I tu ets un tècnic
de tercera categoria, un inútil que mai ha servit per a res.... ¡Al que s'anava
transferint d'un lloc a un altre perquè sempre estaves cometent errors! -Va
replicar brutalment, acabant la seva acusació amb un esbufec despectiu.
Sulamar va fer un
pas cap endavant, visiblement enfurismat, però de seguida es va aturar. Els
seus punys es tibaven i afluixaven espasmòdicament. Semblava estar a punt d'ofegar-se,
com si tingués la gola plena d'una ira tan intensa que s'havia tornat sòlida.
L’imperial va girar sobre els seus talons per encarar-se amb el hutt.
-Noble Durga, ja ha
estat testimoni de les meves dots de comandament... No permeti que aquest espia
traïdor menteixi.
El tros de cos d’en
Durga va tremolar quan es va posar a riure.
- Jooo, joooo, jooo!
Sí, Sulamar, he estat testimoni de com feia servir allò que diu dots de
comandament..., i m'inclino a creure en aquest home.
Sulamar va panteixar
i va començar a obrir i tancar la boca com si estigués buscant les paraules
adequades, però la seva llengua semblava incapaç d’articular-les. Els ulls de
la variada dotació de guàrdies armats, que cada vegada estaven més nerviosos,
van passar de Madine, el seu enemic conegut, a Sulamar, qui potser fos un altre
objectiu ocult entre ells.
-Ens ocuparem
d'aquest presoner, Sulamar -va dir en Durga, i la seva veu va ressonar a la
coberta de control com un tro ofegat. Madine va observar que el hutt havia omès
intencionadament el títol de general, i va sentir una petita fiblada de
satisfacció -. No ha de témer res. Li prego que em lliuri la seva pistola
desintegradora.
El hutt, que seguia
reclinat sobre la seva plataforma repulsora, va allargar una mà grisa verdosa
de rabassuts dits.
Sulamar seguia
rígidament immòbil. Gotetes de suor van aparèixer sobre el seu ample front. El
seu uniforme de general imperial, una mera disfressa com bé sabia en Madine,
semblava immaculadament cuidat: les costures estaven impecables, les cantonades
meticulosament planxades ressaltaven nítidament, i totes les insígnies del seu
rang havien estat fregades fins treure'ls-hi lluentor.
-Però... Noble Durga
-va dir Sulamar-. Potser hauria de ser jo qui...
- Està qüestionant
les meves ordres, Sulamar? -Va udolar en Durga, emprant tot l'amenaçador volum
que era capaç de generar des de les profunditats del seu vast estómac tremolós.
L'impostor imperial
es va afanyar a obeir. Va treure la pistola desintegradora de la funda que
penjava del seu maluc i la va allargar amb el canó per endavant, apuntat cap en
Durga. Un instant després va comprendre el seu error i li va donar
matusserament la volta, oferint la culata al senyor del crim.
-Molt bé -va dir en
Durga, empunyant l'arma però mantenint el canó llançador d'energia dirigit cap
a Sulamar-. I ara seurà a la butaca de pilotatge de l'Espasa Fosca.
En Durga va agitar
la pistola desintegradora, assenyalant el lloc buit envoltat per terminals de
comandament i tot un desplegament de sistemes de navegació.
Madine va poder
veure que la butaca havia estat manipulada per dotar-lo d'alguna classe de
trampa mortal: hi havia cables d'energia que brollaven del suport del seient, i
uns quants elèctrodes col·locats a intervals regulars sobre de punts de
contacte metàl·lics.
Sulamar va tornar la
mirada cap a la butaca de pilotatge i va empal·lidir.
- Au, apa, noble
Durga! En realitat jo puc servir-li molt millor si...
- Segui aquí! - Va
cridar en Durga.
Sulamar semblava
aterrit, com si estigués dominat per un pànic molt més intens del que hagués
pogut esperar pel simple fet d'haver vist sobtadament exposada la seva mentida.
Però es va moure com un androide sotmès a una programació incontrovertible, i
va avançar amb pas lent i resignat cap al seient buit. Es va posar l'arnès de
seguretat de la butaca de pilotatge de l'Espasa Fosca i es va encorbar sota de
les tires, semblant més resignat al seu destí que en Madine, que ja estava
marcat per la mort.
Crix Madine,
adolorit, cobert de morats i totalment exhaust va seguir immòbil. Va tensar els
punys i va esperar. Amb els ulls tancats, va percebre el silenciós senyal
invisible que brollava del seu transmissor implantat que sol·licitava ajuda,
suplicant l'arribada immediata d'un grup de rescat. Per què estaven trigant
tant?
Madine va estrènyer
les mandíbules, dirigint una súplica mental a les naus perquè es donessin
pressa.
El buit de l'espai
va desfilar a tota velocitat al costat d'ells fins que va començar a omplir-se
de restes. El general Wedge Antilles es va inclinar cap endavant en el pont de
comandament del Yavaris i va clavar la mirada en els finestrals de proa.
-Anem... -Va
murmurar-. Som-hi!
La Qwi Xux va
arrufar els llavis al seu costat, captant la seva ansietat i compartint-la.
- Seguim a velocitat
màxima? -Li va preguntar en Wedge al timoner.
-Anem tan de pressa
que podem, senyor -va respondre el jove oficial-. Però ens acostem a una zona
bastant perillosa... El senyal del general Madine ens està portant directament
al cinturó d'asteroides de Hoth.
Acompanyat per la
fragata d'assalt Dodonna de la seva ala de la flota, en Wedge va clavar la
mirada a la proa del Yavaris, que avançava veloçment cap al cinturó
d'asteroides.
-Escuts a màxima
potència -va ordenar.
-Bé, senyor -va
replicar el timoner-. Però no estic segur que avançar a velocitat màxima en una
zona tan perillosa per a la navegació sigui molt bona idea.
En Wedge va moure el
cap. No sabia com, però havien de donar-se pressa. ¡Havien d’arribar-hi com més
aviat millor!
-Mantingui els ulls
ben oberts, tinent -va dir-. I segueixi avançant tan de pressa com pugui!
Els asteroides van
volar al seu voltant com una salva de runa disparada per un immens canó, però
la flota d’en Wedge va seguir avançant sense deixar-se espantar pel perill,
dirigint-se cap al senyal d’en Madine amb l'esperança de poder efectuar el
rescat a temps.
Sulamar, que amb
prou feines podia moure’s sota les tires de l'arnès de seguretat que mantenien
empresonat el seu cos a la butaca de pilotatge, estava lívid.
L’imperial va fer
girar la butaca fins a quedar de cara al senyor del crim, encara balbucejant i
tractant de justificar la seva existència.
En Durga el Hutt va
deixar anar un grunyit i el va contemplar des de dalt de la seva plataforma
repulsora.
- Per què no torna a
parlar d'aquesta Massacre de Mendicat de la qual sempre està presumint,
Sulamar?
Madine va posar els
ulls en blanc i va esbufegar. Un weequay li va clavar un cop de puny als
ronyons. Madine va deixar escapar un panteix de dolor, però es va recuperar de
seguida.
- Mendicat? -Va dir
amb veu despectiva, sabent que si podia provocar a aquells conspiradors i
aconseguir que seguissin barallant-se entre ells tindria una oportunitat...,
encara que molt petita -. Mendicat era una estació de reciclatge d'escòria
minera. -Madine va clavar la mirada en Sulamar-. El seu «general» va cometre un
error en programar els ordinadors orbitals, i l'estació va sortir del seu curs
i va caure dins del sol. Aquest home va aconseguir sortir amb vida pels pèls, i
ara veig que va ser un esforç desaprofitat.
En Durga va començar
a riure amb profundes riallades guturals que van ressonar per tot el seu tros
de cos de hutt.
-Després de tot el
temps que vaig passar treballant amb Xízor, el gran senyor del crim, ja hauria
d'haver après a comprovar si les històries pretensioses que conten els meus
subordinats contenen una mica de veritat.
Madine va respondre
al hutt com si estigués parlant amb un igual.
-He arribat a la
conclusió que les persones que realment fan grans coses no senten la necessitat
d'estar parlant contínuament d'elles.
-Ha de deixar
d'escoltar-lo, noble Durga -va grallar Sulamar, debatent-se en un desesperat
intent d'escapar de les tires de l'arnès de seguretat que ell mateix havia
col·locat sobre el seu pit-. Hem d’executar a aquest home, noble Durga! -Va adoptar
un to més suau, i les seves paraules es van tornar més insidioses -. Imagini’s
les possibilitats... Podríem utilitzar un soldador làser per tallar-lo a
trossets, o podríem encadenar-lo al nucli del reactor de l'Espasa Fosca mentre
l’activem, perquè es cogui sobre del seu blindatge.
Bevel Lemelisk, el
vell enginyer de cabells canosos i estómac prominent, que semblava estar
contemplant tot aquell drama amb una barreja de diversió i repugnància, va fer
un comentari aparentment dirigit a si mateix, però en un to de veu prou alt
perquè tothom pogués sentir-ho.
-L'Emperador podria
haver imaginat execucions més... interessants -va dir, i va fer un visible
esforç per reprimir un calfred.
En Durga, que seguia
agitant la pistola desintegradora de Sulamar, va tornar a grunyir.
-No veig cap
necessitat de perllongar això -va dir-. Després de tot, tenim millors coses a
fer. Hi ha tota una galàxia que conquerir, per exemple...
Madine va fer
entrexocar els seus talons en un valerós gest de desafiament i va clavar la mirada
en els enormes ulls color coure d’en Durga el Hutt. El general va guardar
silenci durant uns instants mentre pensava en els seus anys de servei a la Nova
República.
Havia fet una bona
feina i havia ajudat a la Nova República a créixer i enfortir-se..., i havia
acabat fent el seu deure fins al final. Madine no lamentava haver desertat de
l'Imperi, però sí desitjava haver pogut veure una vegada més a la Karreio, la
seva promesa..., encara que ja era massa tard per a aquest tipus de retrets i
remordiments. Va veure la seva imatge davant dels seus ulls. Karreio havia mort
en la batalla per Coruscant, i Madine mai havia pogut arribar a explicar-li res
dels seus actes. S'havia conformat amb l'esperança que si realment l'estimava,
hauria d'haver acabat entenent-lo tot..., i si no ho entenia, llavors això
voldria dir que mai havia arribat a conèixer a Crix Madine.
Va seguir mirant
fixament cap endavant, veient com les fileres de llums blanques del camp
d'asteroides s'agrupaven al voltant de la zona de construcció, esperant contra
tota esperança que en aquell últim minut podria albirar una flota de naus
aproximant-se en missió de rescat. Madine va decidir no donar al Durga la
satisfacció de suplicar per la seva vida.
El hutt va apuntar a
Madine amb la pistola desintegradora i va manipular els controls fins que va
acabar aconseguint esbrinar com deixar ajustada l'arma a la intensitat letal.
- Vol dir les seves
últimes paraules abans de morir?
Madine va alçar el
seu barbut mentó.
-No a tu.
Llavors va veure de
cua d'ull el parpelleig blanc d'unes naus que s'aproximaven, i una onada
d'alegria va envair el seu cor. ¡Venien a rescatar-lo!
Les enormes
espatlles d’en Durga van ondar en un lleu encongiment.
-Molt bé.
Els guàrdies es van
afanyar a apartar-se.
En Durga va disparar
la pistola desintegradora, deixant en llibertat un llarg feix d'energia
mortífera.
Madine va ser
llançat cap enrere fins a xocar amb el mur metàl·lic quan l’abrasador feix
assassí es va obrir pas pel seu pit fins arribar al cor. Tota la seva vida es
va evaporar en una fugaç espurna de dolor.
I després només hi
va haver negror.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada