dijous, 20 de novembre del 2014

L’Espasa Fosca (XXXV)

Anterior



SISTEMES DEL NUCLI

35

A les mans de l’almirall Daala, les restes de l'Imperi es van convertir en una màquina, un gegantí artefacte que va ser minuciosament reparat i ajustat perquè funcionés amb la màxima eficiència possible.
Els engranatges van girar. Els components van encaixar entre si. Les fàbriques d'armament van processar els recursos disponibles per obtenir armes addicionals: caces TIE, canoneres, caminants de superfície, components estructurals per a nous Destructors Estel·lars... Els hiperimpulsors van ser produïts en massa i instal·lats en una nau darrere l'altra. Els nuclis d'armament van ser carregats amb gas tibanna. Treballadors que havien estat implacablement oprimits i castigats, fins i tot alienígenes i dones, van veure com se'ls assignaven noves responsabilitats, i se'ls va posar a treballar per la glòria de l'Imperi.
La Daala llegia amb gran plaer els informes sobre els progressos que anava rebent. A bord de la seva enorme nau negra, el Martell de la Nit, anava d'un sistema a un altre per unir aliances que havien estat molt de temps disperses, fonamentar lleialtats i obtenir més esforços d'uns súbdits que portaven massa anys sense fer res, tensant la xarxa imperial de totes les formes possibles al seu abast.
Acompanyada pels impressionants Guàrdies Vermells imperials, l’almirall va parlar en drassanes i fàbriques d'armament, alçant la veu i reforçant la moral, i fent-se visible perquè tothom pogués contemplar una líder plena de carisma que hi era per fer alguna cosa contra l'enemic i tornar a crear l'esperança que hi hauria un futur millor.
Daala estava anant i venint per la sala de reunions del Martell de la Nit, una càmera d'estratègia privada tan gran com tot el pont de comandament d'un Destructor Estel·lar de la classe Victòria. Es va aturar davant del finestral d'observació i es va deixar absorbir per la magnificència dels cúmuls d'estrelles que omplien el cor de la galàxia. El material nebular formava grans cintes resplendents que s'estenien sobre les acumulacions d'estrelles.
L'enorme sala de reunions semblava un caprici extravagant, i gairebé intimidava. La Daala hauria preferit disposar d'un lloc més petit per reflexionar i poder posar una mica d'ordre en els seus pensaments, però donada la seva nova posició no podia assumir el comandament de cap nau menys poderosa i imponent que el Súper Destructor Estel·lar. La sala comptava amb els seus propis dormitoris i unitats processadores d'aliments, i fins i tot tenia accés als mòduls d'escapament del nivell de comandament per si es donés el cas que el navili de guerra acabés sucumbint a alguna catàstrofe. El Martell de la Nit era immens, però funcionava amb una tripulació relativament petita i confiava en sistemes de control automatitzats, que havien estat duplicats una vegada i una altra en un obsessiu desplegament de redundància per garantir un màxim de seguretat.
El vicealmirall Pellaeon es va escurar la gola i va esperar que li prestés atenció. La Daala sabia que el seu veterà subordinat hi era, però es va permetre uns moments de meditació més.
-La nostra flota es va fent més i més forta a cada dia que passa -va dir per fi-. Puc sentir-ho.
Pellaeon va esperar en silenci durant un parell de segons abans de parlar.
-Sí, almirall.
-No vull atacar abans que estiguem preparats..., però em deleixo per tornar a lluitar. -Va sospirar i es va girar cap a Pellaeon, qui romania immòbil sostenint a les mans un quadern de dades que contenia les últimes estadístiques sobre la flota. La Daala es va permetre un arrufament de celles i es va deixar caure en una de les butaques-. Però estic farta de tants detalls administratius -va grunyir.
Només va estar asseguda durant un instant i de seguida es va aixecar i va reprendre els seus passejos per la sala, movent-se com un veloç remolí de pura energia nerviosa.
-Aquests detalls són necessaris -va dir Pellaeon-. Si no es presta la suficient atenció als detalls, llavors tot el seu treball no servirà de res. Si té intenció de governar l'Imperi, ha d'entendre això.
Daala va clavar els ulls en el rostre d’en Pellaeon.
-Però és que no tinc cap intenció de dirigir l'Imperi. No és el que pretenc. Segurament a hores d'ara ja ho haurà comprès, no? Quan la batalla hagi estat guanyada, tinc intenció de renunciar al comandament amb molt de gust..., per transmetre-li a vostè, o la persona que resulti més adequada per encarregar-se d’aquest odiós treball.
Pellaeon va aixecar el cap, i la sorpresa va fer que els seus ulls una mica aquosos semblessin a punt de sortir de les òrbites.
- Jo, almirall? No sóc cap emperador!
Daala va deixar anar una riallada.
-I jo tampoc, vicealmirall..., però no ens preocupem per això fins que la guerra hagi acabat. Bé, informi’m de la situació general. Com va tot?
Pellaeon va acollir el canvi de tema amb visible alleujament i va seure a taula mentre la Daala continuava anant d'un costat a un altre. El vicealmirall va fer aparèixer llargues fileres de nombres en el seu quadern de dades.
-Ara tenim cent dotze Destructors Estel·lars de la classe Victòria que estan en condicions d'operar -va explicar-. Els he posat sota el comandament del coronel Cronus, tal com vam recordar que es faria durant la nostra última reunió.
-Sí, és una bona elecció -va dir la Daala-. Sembla un comandant molt competent.
-També tenim quaranta cinc Destructors Estel·lars de la classe Imperial.., i el Martell de la Nit, per descomptat. -Pellaeon va fer lliscar el quadern de dades sobre la taula-. Aquí té una llista completa dels nostres caces TIE, interceptors i bombarders, així com una relació de llançadores d'assalt de les classes Gamma i Lambda, caminants de superfície, transports d'exploració i canoneres. La següent entrada és un resum posat al dia del nostre personal i les seves diferents capacitats.
Daala va donar un cop d'ull a les xifres, però de seguida va notar que els seus verds ulls lliscaven sobre elles sense veure-les. Estudiar informes era una cosa que mai se li havia donat massa bé.
-Ho examinaré més tard -va dir-. En aquests moments tinc altres assumptes en què pensar i que em preocupen molt més. -Va respirar profund-. Estem molt, molt a prop... Vostè i jo hem de discutir l'estratègia del nostre primer atac. Prefereixo no prendre aquesta decisió en solitari. Vostè té dècades d'experiència i un autèntic tresor de coneixements acumulats. La porta està segellada i no hi ha ningú observant..., i vull que em doni la seva opinió amb la màxima sinceritat. -Daala va abaixar la veu-. No tornaré a cometre els mateixos errors.
Pellaeon va empassar saliva amb un moviment gairebé imperceptible del coll.
-Agraeixo la seva fe en mi, almirall, però suposo que sap que aquest cop té una veritable flota a la seva disposició.
Daala va deixar caure el palmell de la mà sobre la taula. Els seus ulls tiraven espurnes.
- I sabré treure-li profit!
Pellaeon es va aixecar.
- Vol beure alguna cosa, almirall?
Daala va assentir i va tornar la mirada cap al finestral per contemplar les estrelles. No va dir res fins que en Pellaeon va haver tornat amb un got alt ple de te estimulant fred.
-Tal com jo veig la situació, almirall -va dir Pellaeon, parlant a poc a poc i escollint acuradament les seves paraules-, tenim dos objectius primaris obvis. El primer és Coruscant, la capital..., el món més poderosament fortificat i més poblat de la Nova República. Si destruïm aquest planeta, això convertiria els rebels en un ramat dispers d'animals assetjats que tornarien a fugir a un centenar de bases diferents per buscar refugi en elles.
-Estic d'acord amb vostè -va dir la Daala-. Però la batalla per Coruscant serà llarga i difícil..., i molt aferrissada. Si triem Coruscant com el nostre primer objectiu, perdrem una gran part de la nostra nova flota.
Pellaeon va assentir i va tirar de les puntes del seu bigoti canós.
-Em veig obligat a mostrar-me d'acord, i també he de confessar que sento una certa reluctància davant la idea de devastar un antic planeta imperial.
Els llavis de la Daala es van tensar per formar una ombrívola ganyota d'irritació.
-Cerco obtenir una victòria decisiva, Pellaeon -va dir-. Vull trobar un objectiu rebel important que puguem aixafar del tot amb unes pèrdues mínimes per a les nostres forces. Necessitem assestar un cop que reforci la nostra moral i faci trontollar la dels rebels, i que embriagui les nostres tropes amb un èxtasi de patriotisme renovat. Llavors podrem tornar amb el doble de forces i atacar Coruscant fins a deixar-lo convertit en un munt de runes. Ja he trobat aquest objectiu -va afegir-. Estem pensant en el mateix blanc?
Pellaeon va prendre un glop del seu te fred. La Daala va contemplar al vicealmirall sense dir res. Pellaeon va guardar silenci durant uns moments més, i després va respondre sense vacil·lar.
-Yavin IV -va dir, i va arquejar les celles-, la seu del nou centre d'ensinistrament Jedi.
-Sí -va dir la Daala, felicitant-lo amb el seu somriure-. Els Cavallers Jedi són uns símbols molt poderosos per als rebels... i si permetem que proliferin, tal com sembla ser la intenció de l'enemic, seran uns adversaris molt poderosos. Si ataquem ara i arrenquem d'arrel aquesta mala herba abans que pugui propagar les seves llavors, podem donar un cop mortal en aquests rebels.
Daala es va recordar d’en Tarkin, el seu mentor de fèrria voluntat, i de com li havia ensenyat tot el que sabia sobre les tàctiques, la fermesa de caràcter i l'amor a l'Imperi. Tarkin havia mort mentre atacava la base rebel de Yavin IV..., i la Daala va pensar que Yavin IV seria l'objectiu ideal per la seva nova campanya.
-Disculpim, almirall... -Va dir Pellaeon, sobresaltant-la i tallant bruscament el fil dels seus pensaments.
Daala el va mirar i es va adonar que Pellaeon acabava de dir-li alguna cosa.
-Em sap greu -va dir-. No l’he sentit.
-Suggereixo que diversifiquem el nostre atac. Permeti que el coronel Cronus usi la seva flota de vaixells de la classe Victòria per atacar dotzenes d'objectius menors, de tal manera que els rebels creguin que estan sent atacats per tot arreu. Això causarà grans danys amb un mínim de riscos, i reforçarà la confusió i el caos que envoltaran el nostre atac per sorpresa.
Daala va somriure.
-Una idea excel·lent, vicealmirall. El coronel Cronus llançarà els seus atacs. Vostè partirà amb una flota de Destructors Estel·lars per iniciar la destrucció de la petita lluna selvàtica, i jo el seguiré a bord del Martell de la Nit per assegurar-me que conservem la possessió d'aquest sistema sense cap valor.
Daala es va acabar el seu te estimulant. La sensació de fredor del líquid va baixar per la seva gola com un prim rierol de gel i es va estendre per tot el seu cos.
-Començarem immediatament -va dir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada