L’Espasa Fosca (XXIX)

Anterior

NAR SHADDAA

29

La Ment Superior dels taurills no descansava i mai deixava de treballar. El nombre de cossets intercanviables que s'agitava sobre la zona de construcció en gravetat zero era tan enorme que la feina progressava a un ritme implacable.

Bevel Lemelisk es va sentir envaït per un èxtasi d'alegria quan va veure amb dos dies n’hi havia hagut prou perquè les diligents criatures aconseguissin desmuntar tota la feina equivocada, fent desaparèixer els errors i reconstruint tota la secció defectuosa de l'Espasa Fosca. En Lemelisk va contemplar els seus esforços i va resar perquè els taurills no cometessin un error encara pitjor que aconseguís escapar al seu escrutini.

Hi va haver un moment durant la pitjor fase dels retards, quan una gran part de la superestructura seguia estant desmantellada, en què el general Sulamar havia aparegut darrere d'ell a la nau de Mines Celestes Orko amb un sorollós entrexocar dels talons de les seves botes que havia sobresaltat al científic. El general de rostre de nadó s'havia dedicat a mirar pels finestrals d'observació.

-Bona feina, enginyer -va dir de mala gana, com si en Lemelisk hagués estat esperant semblants elogis-. Seguiu així.

Lemelisk va alçar la mirada cap al sostre i es va anar a buscar alguna cosa per menjar. D'alguna manera inexplicable, s'havia tornat a oblidar de dinar...

Va aprofitar les hores del període de son designat per seguir treballant amb el trencaclosques cristal·lí tridimensional. La complexa estructura de vidres el divertia perquè li proporcionava un desafiament que l'obligava a emprar les seves facultats mentals gairebé fins al límit..., però no del tot. Quan va haver arribat al punt crític i va tenir concentrat tot el seu món sobre el problema i estava introduint delicadíssims ajustos en els paràmetres, en Lemelisk va tornar a ser interromput.

El trencaclosques cristal·lí es va dissoldre en una pasterada de fragments inconnexos amb una espurna de llum quan en Lemelisk, fet una fúria, es va encarar amb el guàrdia gamorreà. L'estúpid colós pelut va deixar que els insults rebotessin per la seva gruixuda pell verdosa i es va limitar a grunyir una paraula: Durga.

Lemelisk va reprimir la seva irritació i va seguir el gamorreà pel passadís que portava al centre de comunicacions. En Durga li havia enviat un missatge privat tot i que sabia que estaven en ple període de son..., però el hutt mai havia estat molt cortès amb els altres.

El guàrdia el va deixar tot sol perquè s'enfrontés amb la projecció en pantalla plana d’en Durga el Hutt. En Durga podria haver utilitzat el projector hologràfic, que transmetia una petita imatge tridimensional, però al hutt no li agradava emprar el sistema de tres dimensions perquè feia que el seu enorme cos semblés diminut. Volia la pantalla plana, que projectava les seves faccions plenes de corbes i mig cobertes per la taca de naixement convertint-les en un rostre enorme i imperiós. Els altaveus van amplificar la seva veu fins a transformar-la en un crit eixordador.

-Bé, Lemelisk -va dir en Durga-. Sé que Sulamar està gaudint del seu període de descans, raó per la qual puc parlar sense la seva interferència. Els nuclis d'ordinador que ha obtingut han arribat a Nar Shaddaa. Vull que vingui a la Lluna dels Contrabandistes per inspeccionar-los. No hi ha manera de saber quina mena de morralla pot haver-nos proporcionat Sulamar, així que ha d’examinar-los.

-Però... No puc abandonar la zona de construcció en aquests moments! -Va exclamar.

- Per què? -Va preguntar en Durga-. Hi ha hagut problemes?

-No, no-va respondre en Lemelisk, alçant les mans. Esperava que en Durga no pogués veure la pel·lícula de suor gelada que havia brollat ​​sobtadament de la seva pell-. Eh... No, tot va bé. Els taurills treballen molt de pressa i amb gran diligència.

-Fantàstic. Enviaré una nau perquè el reculli. No estableixi cap contacte amb mi. Sols anomeneu-li anar a Nar Shaddaa i faci la seva feina. Aquest molest assumpte diplomàtic segueix tenint-me atrapat aquí.

- Quan...? -Lemelisk va empassar saliva, la ment convertida en un veloç remolí de pensaments caòtics-. Eh... Quan tornarà al cinturó d'asteroides, noble Durga?

-Aviat -va respondre el hutt-. Aquesta visita de la cap d'Estat és tediosa, però necessària. Ha portat una flota de naus de guerra que se suposa està duent a terme exercicis de combat, però no sóc idiota: pretén exhibir el seu poder. Això està creant considerables dificultats en les nostres converses diplomàtiques, però no crec que la Nova República sospiti res.

En Durga va deixar anar un grunyit i va tornar bruscament al tema del que havien estat parlant.

- Ja estic fart de tota aquesta xerrada cortesa! Aneu a la Lluna dels Contrabandistes el més aviat possible. Quant la meva Espasa Fosca estigui acabada, ja no tindré cap necessitat de ser tan repugnantment educat amb aquests fastigosos humans.

Lemelisk no coneixia el tipus de nau a la qual va pujar. Era un aparell bastant antic que semblava haver patit unes modificacions tan grans com poc efectives. A jutjar per les cicatrius de foc desintegrador que cobrien el seu casc, havia pres part en nombroses batalles, i els enormes motors semblaven prou poderosos per impulsar una nau que tingués deu vegades la seva grandària. La nau no tenia marques identificadores.

El pilot twi'lek estava molt callat, i ni tan sols parlava molt amb el seu copilot humà. Una de les cues cefàliques de l’alienígena estava coberta de cicatrius i mig marcida, com si hagués estat cremada o arrencada parcialment d'un tret. Dos guàrdies gamorreans van acompanyar al Lemelisk a bord de la nau. Tot just obrir la boca, i es van limitar a llançar els subministraments dins d'un compartiment de càrrega i ha grunyir durant l'enlairament.

El pilot twi'lek va emprendre el vol des del lloc en què estava atracada la nau expedicionària, allunyant-los de la zona de construcció de l'Espasa Fosca i traient-los del cinturó d'asteroides abans que en Lemelisk aconseguís posar-se les tires del seu arnès de seguretat. El científic va estirar el coll i va intentar contemplar les llums de construcció que s'anaven empetitint a les finestretes del darrere.

Lemelisk no volia anar-se'n, especialment en aquell moment. Mai sabia què podia arribar a passar si no hi era per supervisar-ho tot personalment...

Darth Vader havia pujat a bord de la primera Estrella de la Mort quan encara es trobava en construcció.

-Sóc aquí per supervisar personalment els treballs -va dir.

La seva impenetrable màscara negra impregnava d'ecos la veu greu i gutural que sorgia d'ella. El seu alè, obtingut a través de bombes d'aire instal·lades en el seu pit, recordava el xiuxiueig d'una serp.

Lemelisk va contemplar amb respectuós por al guerrer més gran de l'Emperador, aquell Senyor Fosc del Sith embolicat en la seva capa negra que ja havia tacat les mans enguantades amb la sang de milers de milions d'éssers intel·ligents i al qual encara li esperava una llarga carrera.

El Gran Moff Tarkin havia insistit que una petita secció dels habitacles de l'Estrella de la Mort havia de ser completada a corre-cuita perquè pogués traslladar el seu centre de comandament a l'estació de combat. Tarkin havia organitzat una aparatosa recepció armada per a l'arribada de Vader, amb una guàrdia d'honor de soldats de les tropes d'assalt consistent en onades de guerrers preparats per morir seguint les ordres de l'Emperador.

Lemelisk s'havia oblidat d'afaitar-se, i temia que el seu aspecte pogués resultar menys que adequat mentre en Vader s'alçava davant ell. El Senyor Fosc el va contemplar des de darrere dels seus impenetrables visors negres i va xiuxiuejar a través del respirador.

-Sóc aquí per... proporcionar una nova motivació als seus treballadors -va dir mentre la seva mirada anava d’en Tarkin al Lemelisk. En Lemelisk es va refregar nerviosament les mans grassonetes, escampant taques d'oli sobre les esquerdes dels seus artells, i després se les va netejar a les cuixes.

- Excel·lent, noble Vader! Necessiten una mica de motivació, cert... Les quadrilles de wookiee són robustes i competents, però aprofiten totes les oportunitats que se'ls presenten per frenar el ritme dels treballs.

Tarkin va mirar en Lemelisk, sorprès, i l'enginyer es va preguntar si hi hauria dit alguna cosa que no havia de dir.

-Llavors hi ha la possibilitat que els capatassos de les quadrilles hagin d'exercir un control més ferm -va dir en Vader-. O potser cal que els faci una demostració dels límits de la disciplina...

Lemelisk va pensar que en Vader li semblava aterridor. Sí, una petita reprimenda de la mà dreta de l'Emperador faria que fins i tot els wookiee més recalcitrants treballessin més de pressa i amb més energies.

Però en Vader no estava pensant a limitar-se a pronunciar unes quantes paraules. El Senyor Fosc del Sith va anar lliscant la seva imponent silueta per davant de les terminals i examinar els registres dels ordinadors i els informes d'activitat laboral, i després va seleccionar els capatassos imperials que supervisaven les quadrilles de construcció que estaven obtenint pitjors resultats.

El Gran Moff Tarkin va fer venir a tots els supervisors i els va asseure al voltant d'una gran taula a la sala de reunions més gran de la porció completada de l'Estrella de la Mort.

-No estic gens complagut amb els seus progressos -va dir en Vader, mirant fixament als dos capatassos de les quadrilles menys efectives.

Mentre els altres els contemplaven, tremolant de terror al voltant de la taula, Vader va alçar el seu guant de cuir negre. Ningú podia percebre cap expressió a través del nucli de plastiacer negre amb forma de calavera.

Els dos infortunats capatassos van donar un bot i van començar a asfixiar-se lentament, manotejant i debatent-se com si un puny invisible tan dur com el ferro s'hagués tancat sobtadament al voltant de les seves tràquees. Van donar puntades de peu i es van retorçar, patint espasmes i ofegant-se. La saliva va degotar de les seves boques..., i després es va sentir un horrible cruixit i la saliva es va tornar d'un intens color vermell fosc. Els seus ulls van estar a punt de sortir disparats de les òrbites com fruites podrides.

Vader va baixar el braç i els dos capatassos morts es van esfondrar sobre la taula. Vader va contemplar en silenci durant uns moments als suats capatassos de les quadrilles de construcció que seguien asseguts al voltant de la taula.

-Espero que la resta de vostès ho faci millor a partir d'ara -va dir.

Vader va ordenar als soldats de les tropes d'assalt d’en Tarkin que se’n duguessin el parell de cadàvers i els llancessin a l'espai a la zona de construcció, on van usar cables per subjectar els cossos congelats pel buit a unes bigues de la closca exterior de l'Estrella de la Mort a mig acabar.

Lemelisk va quedar sorprès i horroritzat davant les tàctiques d’en Vader, però va canviar de parer quan va veure que les colles de treballadors redoblaven els seus esforços. Tarkin també es va sentir molt complagut. El seu futur semblava realment brillant i prometedor.

Lemelisk no sabia com havia pogut arribar a ficar-se en un embolic tan gran. El científic va mantenir un fosc silenci mentre viatjava amb els altres pilots de la nau dels contrabandistes i s'anava aproximant a Nar Shaddaa. El trànsit espacial al voltant de la Lluna dels Contrabandistes no era molt dens, ja que la presència de la flota de la Nova República tan a prop d'allà suposava un considerable destorb per a l'activitat il·legal de les naus.

Mentre contemplava Nar Shaddaa, en Lemelisk va sentir com les agudes dents de la preocupació li anaven rosegant l'estómac per dins. No volia anar-hi. No volia estar a prop de tantes persones, i no volia veure’s obligat a entrar en aquell niu de feristeles. La tripulació que l'acompanyava ja era força desagradable..., i eren al mateix bàndol que ell. En Lemelisk no tenia forma de saber amb quina mena d'escòria es trobaria en els bruts i miserables carrers de Nar Shaddaa.

Es va aferrar a l'esperança que podria sortir d'allà el més aviat possible després d'haver fet la seva feina i, encara que en realitat no esperava que fos així, que el general Sulamar hauria obtingut components d'ordinador acceptables per l'Espasa Fosca.

Lemelisk ja anhelava poder estar tot sol amb els seus plans i els seus somnis. Però si volia que el seu gran projecte arribés a esdevenir una realitat, hauria de fer alguns sacrificis.

Com sempre, Bevel Lemelisk compliria el seu deure fins i tot si això li costava la vida... una altra vegada.

Següent