EPÍLEG
El turmell esquerre d'en Tsavong
Lah bategava insistentment,
però ell no va
voler mitigar el dolor, i va preferir mutilar-se el peu amb els rituals apropiats. Ja
havia sacrificat abans altres parts del seu cos, imitant l'obra dels déus
quan van crear l'univers. Fins que arribessin els
alts sacerdots, utilitzaria
un senzill peu artificial.
Però sol·licitaria
al sacerdot una pròtesi millorada. Havia perdut aquell peu com a
resultat d'un duel d'honor.
No creia que els sacerdots
es neguessin.
Un dolorós
pas rere l'altre, el va acostar a la
delegació de duros i humans que acabava d'aterrar,
i s'havia afanyat a anar-hi... al seu centre administratiu temporal, a l'espera de l'arribada de materials de construcció més apropiats.
Un grup d'infidels es va aproximar a ell.
Portaven uniformes marrons amb costures
taronges.
A través de
la realitat del dolor, els va
veure clarament: no només eren infidels, sinó
traïdors. No perdria
el temps buscant entre ells als dignes.
En quan
la delegació va estar prou a prop, va alçar
una mà per indicar-los que
s'aturessin.
Un duro ossut va fer un pas endavant.
-Bon Senyorrr
-va dir-, hem de
protestar davant la seva àmplia
ofensiva. El meu nom
és Durgard Brarun,
vicedirector de...
-Vull informació
-va dir en Tsavong Lah.
El duro va obrir les seves nuoses mans i va parlar a tota
velocitat.
-Senyorrr, nosaltres vam mantenir el trrracte negociat per
la seva Brigada de la Pau.
Les Forces de Defensa
de Duro no van oposar resistència. Duro no va
defensar els assentaments planetaris
ni les nostres drassanes. A canvi, van prrrrometre deixar intacta una de
les nostres ciutats. Vam entendre
que haurien de donar exemple, però...
-Explica-li les teves penes als Déus -En Tsavong va recolzar
el pes al turmell malferit i el peu
fals i es va
alimentar del dolor per concentrar-se-. Vull el
nom del jove Jeedai que es va escapar de la vostra custòdia.
Aquest jove
covard havia demostrat
al final ser digne de veritat. En una època
de portents òptims, havia
de ser sacrificat a Yun-Yammka.
-Deixi que
l'hi expliqui -va començar a
dir el duro-. Va
tenir ajuda externa...
-El nom
-En Tsavong va interrompre l'infidel gemegant.
El duro va tornar a obrir les
mans.
-Jacen Solo,
fill de l'ambaixadora Leia Organa Solo i...
En Tsavong va
assenyalar al dovin basal que estava enterrat
allà a prop. Un lluent
camp de contenció va ofegar la veu de
l'indigne.
Llavors es va dirigir al seu Executor,
que estava al seu costat.
-La teva penitència aquí ha acabat,
Nom Anor -va dir-.
Estan els nous esclaus
preparats per transmetre? Està ja instal·lada la
vitrina de víllip?
En Nom Anor va plantar un genoll a
terra, intentant ocultar la seva satisfacció,
però li tremolaven les mans. Era obvi
que esperava un ascens.
-Trucaré a la dama víllip.
En Tsavong va
esperar que en Seef s'acostés, guiant a
una bèstia de càrrega que portava el víllip més gran
que havien alimentat fins ara, encara humit
i d'un blanc larval.
Després del suggeriment realitzat
pel seu contacte humà a Coruscant, els mestres
criadors que havien criat i alimentat
la criatura fins a arribar aquesta mida també havien enviat el seu bessó
de brot a una
balisa espacial, protegint-lo
del buit amb dovin basal addicionals.
Per a aquell missatge, fins i tot utilitzaria
l'abominable tecnologia visual que havia trobat
allà, encara que només
els seus nous esclaus s'embrutarien tocant-la. Ja estaven massa maculats
per ser purificats.
Els treballadors
de CorDuro, que aviat serien digerits pel
mossegador, havien tornat a demostrar com de fàcil que era enfrontar entre
si als enemics. Anaven a destruir els seus millors guerrers, una tàctica
que segur li guanyaria
els favors d'en
Yun-Harla.
Va reunir a les seves forces victorioses en un cercle a prop del
pou en flames, on
un intens aroma honrava a Yun-Yammka. Sense activar
el víllip, va pronunciar un breu discurs
per als soldats i
els esclaus allà reunits, donant per acabada
la penitència d'en Nom Anor i declarant que a
partir d'aquest moment se li
enviaria a un altre lloc.
L'Executor va creuar els braços. Li
tremolava un pòmul, la qual cosa delatava la seva confusió.
-Dóna'm la bruta espasa de la
dona -va ordenar en Tsavong.
En Nom Anor no es va atrevir a desobeir.
Va agafar l'espasa de llum del cinturó i
la hi va lliurar.
En Tsavong Lah la va agafar amb
fermesa, sabent el
molt que hauria de purificar-se
després d'allò. Després de diversos
intents, va aconseguir que sortís llum per un extrem... una llum falsa,
una burla al llit de la luminescència natural.
Llavors, en
Seef destapà el víllip gegant i va començar a acariciar-lo
amb els dos braços. També li va donar a Tsavong
Lah un tizowyrm,
que ell es va col·locar immediatament.
No volia que els infidels
puguin burlar-se d'aquell
discurs. En Seef va indicar als esclaus que manejaven els aparells
de transmissió que comencessin.
Va distribuir el pes en equilibri entre els dos peus, la qual cosa li va produir
un agut dolor a la cama esquerra.
-Ciutadans de la Nova República -va
dir lentament-. Parlem des de la superfície de Duro, un planeta vivent que
els vostres avantpassats van
assassinar però que nosaltres
i els nostres nous esclaus farem ressuscitar.
En les properes setmanes, us mostrarem la manera
que té la força yuuzhan
vong d'entendre la reconstrucció: la reanimació d'un planeta.
Va respirar fondo, imaginant als
infidels anant als
seus abominables receptors
mecànics en tot l'espai
que anava des de Duro fins a un altre planeta enverinat de tecnologia: Coruscant.
-Fins aquest
moment -va dir- no
havíem declarat quins eren els nostres propòsits. Ara ho farem. Acabarem
aquí, a Duro. Anem
a suspendre les hostilitats
i a conviure amb vosaltres...
amb una condició.
Va respirar fondo i pausadament.
Després del càstig que havia infligit a Duro,
els covards voldrien la pau, amb o sense
honor.
-Entre vosaltres
-va dir ell- hi
ha éssers que es burlen dels
Déus i es
converteixen en petites divinitats
per si mateixos, que us subordinen als
altres i us obliguen
a rendir-vos davant seu. Nosaltres ens acontentarem
amb Duro, si
vosaltres ens ajudeu
a fer un sacrifici final.
Es va aturar de nou. Els va deixar
tremolar, preguntant-se si les seves vides, els seus planetes, serien requerits.
Llavors els va fer saber que anaven a viure. Tots menys...
-Entregueu-nos als Jeedai -va exigir,
brandant l'espasa de llum davant seu, apuntant
amb la fulla al
fang. A tots, sense excepció. Totes les
espècies, edats, en qualsevol fase
d'entrenament. Si no els lliureu o els oculteu, prepareu-vos
per al tractament que rebrà
el vostre planeta. Però jo recompensaré
de manera especial a la persona que em porti
al Jeedai amb el que vull parlar
específicament.
La seva veu es va omplir de dolor i d'odi. Va empunyar l'espasa
de llum amb les dues mans i la va clavar
en el brut terra.
Es va enfonsar fins a l'empunyadura.
-Porteu-me a Jacen Solo -va rugir-
viu. Perquè pugui lliurar-lo als Déus.
Li va fer un gest a Seef, que va recobrir el
víllip. Va treure la bruta arma del fang.
La fulla encara relluïa, immaculada.
Tremolant de dolor i por, la va tirar al pou
en flames.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada