Recuperació (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

Temples adolorides, el món donant voltes, l'estómac... regirat. La Leia va recuperar la consciència. Algú cridant. En Han, és clar.

El cap com un bombo.

Tranquil·litza't!

En Han va continuar cridant, i algú va tornar a fer petar els dits. La Leia va obrir els ulls i es va trobar mirant fixament al que semblava un sol. Quin, no ho sabia, però era enlluernador i d'una tonalitat blavosa, i es movia d'un ull a l'altre.

Una veu amable -un home- li va dir que estava tornant en si. De què?

Hi havia siluetes al voltant seu. Un home estava dret al seu costat, el disc blavós d'un llum al cap enganxat al seu front. Darrere d'ell hi havia una dona amb una safata d'instrumental mèdic. En Han i algú amb un ajustat uniforme seguien discutint per sobre de la persona que l'estava auscultant. Un altre home al costat de l'armari a la cantonada de la cambra, regirava i remenava dins d'un embalum que la Leia va reconèixer com el seu maletí de viatge.

-Oo thurr... -Fins i tot per a la Leia, les paraules van sonar febles i incoherents-. Thopp.

-Està bé, Leia, -va dir l'home amb la llanterna a la front-. Jo sóc el dr. Nimbi. Et sentiràs millor molt aviat.

-Jo Laa mall. -La Leia va intentar assenyalar-se, però el seu braç semblava tan rígid com una biga de duracer-. Thopp thath theet.

La llanterna al front va desaparèixer i va ser reemplaçada per una cara de mirada grisa i somriure tranquil·litzador.

-Millor?

La Leia va poder veure ara que l'home vestia una bata de doctor amb el nom Nimbi brodat en jaspiat a la solapa de la bata. La seva ajudant, una obesa dona, prou gran per ser la mare del doctor, també anava vestida amb un uniforme d'infermera. L'home que remenava al seu maletí tenia els escuts d'un agent de la Seguretat Corelliana en el seu uniforme, igual que l'oficial amb qui en Han estava discutint.

-... L'han deixat anar? -estava protestant iradament en Han-. És un assassí!

-Les úniques morts aquí són les que vostè ha provocat, Solo,- va replicar l'oficial-. I la seva identificació ha estat confirmada com a autèntica. Si necessitem interrogar de nou a Gad Sluggin, sabem molt bé on trobar-lo.

-Això podria dir-li-ho jo, -va replicar en Han-. Al refugi més proper de la Brigada de la Pau.

-Les afiliacions polítiques fa molt temps que van deixar de ser un delicte a Corèllia, Solo.

Al racó, l'agent al costat de l'armari va treure un datapad del maletí de la Leia, va mirar si les altres persones a l'habitació es fixaven en ell, per després ficar-se'l subreptíciament a l'interior d'una dels butxaques del seu uniforme. La Leia va intentar assenyalar-lo novament. Aquesta vegada, l'esforç va finalitzar en un tust metàl·lic, mentre el seu braç, empresonat i connectat a una sèrie de tubs de degoteig intravenós, sacsejava la barra de seguretat del llit. Es va haver de conformar amb alçar el seu cap i gesticular en direcció al lladre.

-Deettteniuuu-looo. -La paraula va sonar pràcticament irreconeixible-. Lladre!

En Han va deixar immediatament de discutir amb l'oficial de CorSec i vi tornar al seu costat. Amb les galtes enfonsades i pàl·lides, amb bosses sota els ulls, el seu aspecte era d'absolut cansament i esgotament.

-Estàs desperta, -va dir, exagerant una mica el gest-. Com et sents?

-Terrible, -va dir la Leia. Li feia mal tot, i li semblava sentir que tenia algun tipus de càlida font d'alimentació al voltant de les seves cames-. Aquest agent està robant.

Va estendre un dit cap al culpable, però l'oficial de seguretat s'havia acostat al llit i semblava que li estava apuntant a ell. En Han i les altres persones van intercanviar mirades, una mica preocupats.

-Deliris per la medicació, -va dir el dr. Nimbi-. Els seus sentits i percepció de la realitat s'aniran aclarint durant la propera hora.

-Jo no estic patint al·lucinacions. -La Leia continuar agitant el dit cap a l'armari inadvertit-. L'altre. Aquest que estava registrant la meva bossa.

L'oficial va girar sobre si mateix per mirar, deixant a la vista un armari ara tancat i un subordinat d'innocent aparença.

En Han va estrènyer la seva espatlla.

-Oblida-ho, Leia. Tenim coses més importants de les que preocupar-nos, que algú rebuscant entre la teva roba interior.

-No necessita sentir aquestes coses ara, Han, -va dir el doctor. Es va tornar cap a la Leia amb un reconfortant somriure a la cara-. Com sent les cames? Una mica millor?

La Leia va ignorar la pregunta i va demandar.

-Quines coses, Han?

En Han semblava desconcertat. Va mirar el dr. Nimbi, després va dir:

-Res que jo no pugui manejar. No et preocupis.

-Quan tu em dius que no em preocupi, llavors és quan em preocupo,- va dir la Leia. En Han havia estat sempre un dels homes qui es guiava més per l'instint que per plans o esquemes, aquesta era una de les coses que més volia d'ell, però els seus instints des de la mort d'en Chewbacca li havien estat conduint a algunes zones molt perilloses. O potser el territori en què es movia només semblava perillós, estant com havia estat últimament allunyat de la Leia-. Què va malament?

En Han encara es mostrava una mica angoixat, però almenys havia tingut el sentit comú d'ignorar els gestos d'amonestació fets pel cap del dr. Nimbi.

-Bé, -començà-. Recordes on estem?

La Leia va observar els emblemes en els uniformes dels agents de CorSec.

-Com podria oblidar-ho?

I llavors la comprensió es va obrir pas en la seva ment. Els corellians estaven dient-los pels seus noms veritables. Hi havia dos agents de CorSec drets a l'habitació del seu hospital, i el dr. Nimbi -un simpatitzant Jedi amb la suficient experiència en aquests temes, com per no ficar la pota -estava nombrant-la pel seu nom real. La seva tapadora havia estat descoberta.

Una cosa va començar a emetre un avís sonor en l'equipament mèdic situat per darrere del llit.

El dr. Nimbi va comprovar una cerca sobre el cor de la Leia.

-Leia, vostè necessita calmar-se. L'estrès només serveix per fer que disminueixin les possibilitats que el seu cos superi la infecció.

L'alarma va continuar sonant, i la infermera va agafar un ruixador sedatiu de la safata.

-Deixi que jo li apliqui un...

-Això no serà necessari. -La Leia va expandir la Força i va fregar el tranquil·litzant, maldestrament, però si prou per reforçar la seva postura. -Està clar?

La infermera sorpresa va deixar caure el sedant sobre la safata, va balbucejar a sota veu alguna cosa sobre la bruixa Jedi manefla, per després alçar el seu nas en gest d'orgull i dirigir-se cap a la porta -on es va trobar amb un clam creixent de veus excitades-. El droide metge estava amenaçant amb avisar a seguretat i protestant pel fet que als mitjans de comunicació no se'ls podia permetre el pas a la zona d'aïllament, però els intrusos no els prestaven la menor atenció. Una sobtada resplendor va travessar la porta quan la llum d'una holocàmera il·luminà el passadís exterior, i la confusa infermera va retrocedir a batzegades a l'interior de la cambra.

-Meravellós, -va murmurar en Han.

Un home amb barba que -excepte pel seu pèl grisenc- s'assemblava més al Han que el propi Han va irrompre a la cambra, deixant enrere una petita multitud d'assistents i holoperiodistes al passadís de fora. L'home, el cosí d'en Han, Thrackan Sal-Solo, va donar un breu cop d'ull al que l'envoltava, veient que estava dret entre la Leia i la porta, es va avançar una mica de manera que les holocàmeres poguessin tenir un bon angle de la cara d'ella. Es va encongir i va intentar ocultar-se per darrere del dr. Nimbi, qui es va adonar del que intentava fer i sigil·losament es va posicionar just davant d'ella.

Sal-Solo va mirar amb irritació al doctor, després va mirar al Han i la Leia i es va dirigir a l'oficial de CorSec.

-Són ells. Ben fet. Capità.

-Gràcies, Governador general.

-Governador General? -En Han va repetir, intentant no deixar anar la riallada, va fracassar en el intent-. Tu has pujat en l'escalafó galàctic, cosí.

-Els Cinc Germans premien aquells que els protegeixen, -va dir en Sal-Solo.

-Sí... Pel que sembla les fastigoses bèsties reekcats sempre tenen la sort de caure dretes,-va dir la Leia. Fa menys d'una dècada, Sal-Solo havia mantingut retinguda a la seva família com a ostatges en un fallit intent per aconseguir un sector corellià independent. Més recentment, havia destruït sense voler tota una flota de batalla hapana usant un antic artefacte alienígena anomenada Estació Centràlia en el seu intent per atacar una força hostil dels yuuzhan vong. Atès que havia estat la Leia la responsable d'atreure cap a la guerra als hapans, probablement era l'única persona en la galàxia que menyspreava més al cosí d'en Han, que el mateix Han. I no ajudava el fet que Sal-Solo hagués estat considerat un heroi per les seves atabalades accions, sinó que fins i tot havia estat nomenat Governador General de tot el Sector corellià.

-Què serà el següent? -La Leia va continuar mirant amb menyspreu a Sal-Solo. En Han va fer una ganyota de dolor, es va passar un dels dits per la gola, però no li va fer cas-. Perdre la guerra i fer-se amb el càrrec de Cap d'Estat de la Nova República?

Sal-Solo mig es va tornar cap a l'holocàmera que apuntava per la porta.

-El meu compromís és únicament amb el Sistema corellià. -La seva veu va sonar forçada i poc convincent. -I vostè faria molt bé en contenir aquesta esmolada llengua seva, Princesa Leia. Un insult a l'home és un insult a allò que representa.

-De veritat? -La Leia es va incorporar recolzant-se en el seu colze lliure fins que les llums de l'holocàmera li van donar a la cara-. En aquest cas, jo hauria de pensar que és l'home, qui és l'insult en si mateix.

Sal-Solo la va mirar amb certa incredulitat, després va anar cap a la porta i va treure el cap pel passadís.

-Deixeu lliure aquest passadís! Per ventura no s'han adonat que aquesta és una zona d'aïllament? -Les holocàmeres van il·luminar el seu rostre breument abans que premés el panell d'activació i la porta es tanqués. Es va quedar dret, de cara a la paret fins que el corredor finalment va quedar buit, després es va girar cap a la Leia amb ulls tan foscos com forats negres, destil·lant odi i ràbia.

-Vostè ha de tenir moltes ganes de morir, -va dir.

-Ha estat vostè qui ha volgut jugar a quedar bé amb els mitjans de comunicació, -va dir la Leia-. No em doni a mi la culpa si no és capaç de manejar-los. No hauria estat més fàcil mantenir l'assumpte sota control i ignorar-nos?

-Res m'hauria satisfet més... excepte enviar-los fora amb un esquadró d'infiltrats dels yuuzhan vong, -va dir en Sal-Solo-. Malauradament, l'elecció no era meva. Jo no vaig saber que estaven aquí fins que vaig veure un informe que en Han Solo havia acabat amb la vida de tres ciutadans corellians.

-Demano disculpes per això, -va dir en Han, però no semblava afligit gens ni mica.

Sal-Solo li va dirigir una malèvola mirada, després va tornar a mirar a la Leia.

-No hi haurà càrrecs, per tal que vostès...

-Càrrecs? -va exclamar en Han. Ni tan sols la Leia va poder dir si estava enfadat o sorprès; havien estat apartats tant de temps... i viatjat a tants i diversos llocs sols, que sentia com si ara no el conegués-. Per matar un grapat de membres de les Brigades de la Pau?

-Ells no eren de la Brigada de la Pau, -va dir en Sal-Solo-. Intel·ligència de CorSec diu que són gent d'aquí.

-Això no vol dir que no fossin de la Brigada de la Pau, -va replicar en Han.

-Però no ho eren, -va dir en Sal-Solo-. La Roxi Barl era una agent lliure. No li agradaven les ordres, la qual cosa la deixa fora de la Brigada de la Pau o de qualsevol altre tipus d'associació amb els yuuzhan vong. O almenys això és el que Intel·ligència em diu.

-Llavors per a qui treballava? -En Han va demandar.

En Thrackan va arronsar les espatlles.

-Aquesta és una bona pregunta. Per sort, és una cosa que, a partir d'una hora més o menys, ja no m'importarà gens ni mica.

En Han arrufà les celles.

-No?

-Perquè vostès ja s'hauran marxat per llavors, -va dir en Thrackan.

-Marxat? -En Han va bellugar el cap. -Nosaltres no ens anem a cap costat fins que la Leia pugui caminar.

La Leia va arrufar les celles. Les seves cares havien estat en tots els informatius del sistema, i estava parlant de quedar-se fins que pogués caminar. Quin tipus de suc de coets havia estat bevent mentre havien estat separats?

-Han, -Va dir la Leia amablement-. Serà millor que parlem sobre això. Tu saps que jo mai voldria...

En Han es va tornar cap a ella.

-Fins que puguis caminar, Leia.

La Leia va recular, i en Han es va inclinar sobre el llit, mirant-li directament als ulls, sense parpellejar, sense respirar, sense la menor vacil·lació, com si pogués canviar tot el que havia passat a Duro -fins i tot potser el que havia passat abans- amb només la força salvatge de la seva presència.

-Han, no podem, -va dir per fi-. Ara, caça-recompenses i membres de la Brigada de la Pau de tot el sistema acudiran al centre mèdic. I tot i que en Thrackan volgués protegir-nos, que no vol. Els donaríem l'oportunitat als yuuzhan vong de venir per veure si Centràlia encara segueix operacional.

-I es conforma amb deixar-nos que seguim el nostre camí? -va dir en Han en to burleta-. Directes a una patrulla de yuuzhan vong, aquí és on ens vol enviar.

-No pot fer-ho, Han, -va dir la Leia-. No pot arriscar-se a què cedim a la tortura, i els diguem que Centràlia no està operatiu.

En Han considerà això, per després mirar al seu cosí.

-Si això els fa sentir-se millor, sempre puc fer que els matin, -es va oferir amigablement en Sal-Solo-. Tinc gent que es podria ocupar d'això.

-I com creus que es prendria l'Ànakin això? -contraatacà la Leia. El seu fill Ànakin era l'únic que havia estat capaç d'activar en la seva totalitat l'Estació Centràlia, i la seva absència era una de les raons per les quals la super-arma no estava funcionant en l'actualitat-. Precisament no és que l'apreciï molt, Thrackan. Pel que dubto molt que se sentís disposat a col·laborar amb tu, si a més estiguessis implicat en la mort dels seus pares.

Els ulls d'en Sal-Solo es van estrènyer, però va assentir.

-Llavors, sembla que estem d'acord. Vostès se n'aniran dins d'una hora més o menys.

-Han, -Va dir amablement el dr. Nimbi-, pot suportar el viatge si vostè fa parades regulars en sales de bacta durant el camí. -va dubtar uns instants, però després va afegir-. La Leia estarà bé. És la seva, uh, amiga, la que em preocupa una mica.

En Han semblà confós.

-Amiga?

-Al tanc 3, -va dir el dr. Nimbi-. No crec que vostè hagi de deixar-la enrere, amb tots aquests caçadors de recompensa i membres de les Brigades de la Pau de camí cap aquí.

-Ah... Cert... La nostra amiga. -En Han mirà la Leia, i va veure aquesta mirada múrria en els seus ulls, quelcom furtiu, misteriós, divertit que no havia vist allà des d'abans de la mort d'en Chewbacca. Va tornar a mirar a Sal-Solo i sospirà-. Mira, no vull posar les coses difícils, però no podem anar-nos-en sense la Jaina.

-Jaina? Jaina aquí?

La Leia va pensar que havia estat ella qui va realitzar bruscament la pregunta, però va comprendre que no quan tots els ulls es van tornar cap a Sal-Solo. Almenys ara entenia perquè en Han havia estat actuant tan estranyament. Tenia un vague record d'una trobada en el més profund de l'espai amb l'Ombra de Jade, de donar un petó de comiat al seu germà i als seus fills i de dir-los que es veurien de nou a Coruscant. Quelcom devia haver passat. Potser en Han havia necessitat que la Jaina l'ajudés amb el Falcó, o potser la Mara i en Luke s'havien trobat amb algun problema i s'havien vist obligats a desviar-se. Potser tots els seus fills estaven a Corèllia. No s'ho esperava. Esperava que en Jacen i l'Ànakin estiguessin fora de perill a Coruscant... però també seria bo veure'ls aquí. Una cosa tan reconfortant per a ella.

-... Ànakin? -Sal-Solo estava preguntant. -També és aquí?

-Només la Jaina, -va puntualitzar en Han-. L'Ànakin i en Jacen estan a Coruscant.

-És clar, tu no diries el contrari. -va pensar en veu alta Sal-Solo. Si pogués obligar a l'Ànakin a reactivar Centràlia, no hauria de preocupar-se més pels yuuzhan vong ni per la Nova República. Podria utilitzar-la per aïllar completament el sistema i governar el lloc com si es tractés del seu imperi personal-. Però puc esbrinar-ho. Tinc les meves fonts.

-Sí, pots comunicar-te amb ells a Coruscant, -va dir en Han-. Pren-te tot el temps del món fins que pugui trobar una comunicació a la sobre carregada HoloRed... ja sé com teniu de lligades les coses per aquí a Corèllia.

-Espera... Què passa amb el tanc 3? -La Leia va exigir, sense haver prestat molta atenció a l'intercanvi de frases mordaces entre en Han i Sal-Solo-. La Jaina està dins d'un tanc bacta? Què ha passat?

-No te'n recordes. -De nou, en Han va llançar aquesta estranya mirada seva de complicitat-. Aquest cop a Duro ha resultat ser pitjor del que nosaltres pensàvem.

L'alarma de tensió arterial de darrere del llit, va començar a xiular de nou.

-Em farà algú el favor de desconnectar aquesta cosa? -demanà la Leia. Fos el que fos el que hagués passat, qualsevol cosa que en Han estava intentant dir-li, no volia una màquina interposant-se de manera tan estúpida entre ells-. I porteu-me una cadira repulsora. Vull veure la meva filla.

-Sí. -Sal-Solo tenia el nas arrufat i observava atentament al Han, òbviament preguntant-se per què la Leia semblava tan sorpresa-. Per què no anem tots a veure-la?

El dr. Nimbi es va ocupar de portar una cadira repulsora, després va deixar anar el braç de la Leia del rail de seguretat, penjant les quatre línies de degoteig i sensors per controlar el seu estat, en una bossa especialment dissenyada a la cadira, i la va ajudar a sortir del llit.

Les cames de la Leia no havien gairebé ni tan sols començat a baixar, quan aquestes van començar a fer-li mal amb un dolor cent vegades pitjor que el del part. Era una cosa completament diferent al que hagués pogut experimentar alguna vegada, una mena d'esclat, de palpitant i ardent rampell d'angoixant dolor que la va fer desitjar que els yuuzhan vong haguessin acabat el treball i li haguessin tallat completament les seves extremitats inferiors. Va captar que en Sal-Solo la mirava fixament i va baixar la vista per veure dues enormes coses semblants a minúsculs hutt enganxades al lloc on haurien d'haver estat les seves cames.

-Si es queda amb la boca oberta, -va dir la Leia-, li agrairia que almenys no somrigui.

En Sal-Solo es va cobrir la boca, encara que certament no estava somrient, i es va allunyar. Acompanyats pels agents de CorSec, Sal-Solo, i fins i tot la infermera, el dr. Nimbi els va conduir més enllà del lloc de monitorització del droide cap al corredor oposat. El cor de la Leia va començar a bategar amb força gairebé immediatament. La porta de la sala de tancs bacta estava envoltada per negres marques negroses -la inequívoca empremta de trets de desintegrador-. En la banda oposada, la destrossada sala d'espera estava delimitada per les restes del que en el seu dia va ser un mur de mitjana altura. Tot això demostrava la determinació d'aquests mercenaris, i li feia pensar a la Leia quan a prop havien estat ells de capturar a la seva única filla.

Quan van arribar al saló de tancs bacta, la Leia va notar que un arcona amb cap en forma d'enclusa, estava assegut en una de les poques cadires sense trencar. Ell va mantenir la mirada el temps suficient per fer un gest d'assentiment, després va tornar a quedar mirant-se fixament els peus. Va dirigir la seva cadira a l'interior del saló de tanc bacta, per darrere d'en Han, la infermera i els altres. Tots ells es van aturar davant del tanc 3, on una dona seriosament ferida d'almenys uns trenta anys d'edat, surava en el seu interior. Era uns centímetres més alta que la Leia i molt ben musculada, i tot i que hi havia algun tret vagament familiar a la cara, no semblava tenir el menor semblança amb Han o la Leia. I el més important de tot, el seu cap estava cobert per una sedosa mata de pèl; molt semblant a la que la Leia i la Jaina s'havien deixat en l'àrea de descontaminació al planeta Duro.

La Leia va aixecar el seu coll, verificant els altres tancs a la recerca d'un ocupant que pogués ser la seva filla. No hi havia cap; només una seloniana amb la cua amputada.

-Aquesta és la Jaina? -Sal-Solo va preguntar, clarament tan dubitatiu com la pròpia Leia-. És una mica més gran per ser la teva filla, Han.

-Ha estat volant per a l'Esquadró Murri, -va dir en Han-. Et sorprendria el que el combat espacial pot envellir a una noia.

I la Leia finalment va comprendre. Per alguna raó que encara no sabia, Han i el dr. Nimbi estaven intentant aconseguir que aquesta dona sortís de Corèllia. La Jaina no hi era en absolut, ni cap dels seus altres fills. La Leia podria haver-se sentit alleujada, però en lloc d'això es va quedar una mica desmoralitzada i desesperadament sola.

-... És cert això, Leia? -En Han li estava preguntant.

-Sí, és clar, -va contestar la Leia, sense la menor idea del que estava afirmant -. És la pura veritat.

En Han va moure el cap en gest afirmatiu.

-Ho veus?

-El Combat espacial també canvia el color dels ulls? -la infermera va preguntar, estudiant la pantalla d'informació subjecta al tanc de la misteriosa dona-. Jo crec recordar que els ulls de la Jaina eren castanyers, igual que els de la seva mare. Els d'aquesta pacient estan registrats com verds.

-Tenyit cosmètic, -va explicar la Leia. Fins i tot encara que no estava amb ell de cor, sabia quan en Han la necessitava-. Per fer més difícil la seva identificació.

Sal-Solo encara semblava dubtar.

-Què dimonis estàs intentant fer, cosí? Aquesta dona no pot ser la teva filla.

-Podria confirmar la seva identitat amb una simple prova genètica, -va suggerir el dr. Nimbi-. Podríem tenir els resultats en, hhhhmm, uns dos dies.

En Sal-Solo mirà sorrudament al doctor, després es va girar cap a la infermera.

-Comprovi les dades d'admissió. Qui és el responsable de l'admissió?

En Han no havia canviat tant durant aquest temps que havia romàs lluny com perquè la Leia no pogués llegir en la seva cara de sàbacc. Va esperar la contestació de la infermera amb un fingit aire de desinterès, però els seus ulls estaven fixos en un determinat lloc per darrere d'ella, on un reflex a la superfície del tanc 2 mostrava les dades que apareixien a la pantalla. Quan la pantalla finalment va deixar de parpellejar, el seu reflex va mostrar diversos camps de la fitxa en negre. La mirada d'en Han va tornar immediatament cap a la infermera.

-Va ser admesa de forma anònima. -va declarar com si conegués aquest fet per endavant-. Res de noms, res d'informació de contacte o familiars amb els quals contactar.

La infermera es va quedar amb la boca oberta, però va assentir amb el cap.

-Per no haver, no hi ha ni tan sols notes sobre les circumstàncies de la recepció de la pacient.

En Han es va tornar cap a Sal-Solo amb un somriure de suficiència.

-Aquesta és tota la prova que vostè necessita, Governador General. -va pressionar un dit contra el tanc bacta, i els verdosos ulls de la dona del seu interior, es van agitar obrint-se -. Ve amb nosaltres... o jo informo a tots i cadascun dels mitjans de comunicació del sistema que vostè està retenint a la nostra filla contra la nostra voluntat. -En Sal-Solo li va llançar una mirada d'odi.

-Jo podria demostrar que vostè està mentint.

-És cert, -va dir en Han-. Però podria demostrar-ho als yuuzhan vong?

La cara d'en Sal-Solo es va crispar encara més en un rictus de ràbia, però es va tornar cap al doctor.

-Ja està en condicions de ser traslladada?

-Podem prestar un tanc bacta temporal, -va dir el dr. Nimbi-. Per tal que canviïn el fluid cada vegada que parin a atendre la Leia, aquesta pacient també hauria d'estar bé.

En Sal-Solo va estudiar atentament el tanc, no existia cap dubte que igual que la Leia intentava endevinar què dimonis tenia a veure la dona de l'interior del tanc amb els Solo -i quina classe d'interès podria tenir-hi, qualsevol que fos que havia enviat a la Roxi Barl a la seva recerca. Finalment, un minut després que la pròpia Leia hagués ja perdut l'interès per l'enigma, va posar un gest d'acritud a la cara i es va tornar cap al dr. Nimbi.

-Crec que arribo a veure certa semblança familiar, -va dir en Sal-Solo-. Però els hi vendrà el tanc, res de prestar-los-ho. No vull que ningú vingui a tornar-lo.

 Següent