Punt d'equilibri (XXV)

Anterior

CAPÍTOL 25

Un dels captors de la Leia es va acostar brandant una criatura amb un petit cos i unes potes llargues i corbades. Anaven a sacrificar-la en aquest moment, en aquest lloc? Va donar un pas enrere.

-Esperin -va exclamar-. Vull saber més d'aquests Déus seus.

El riure del Mestre Bèl·lic va ser un rugit greu i horrible.

-És la saviesa la qui parla. Ja hi haurà temps per això.

L'altre alienígena la va agafar pel braç esquerre. La criatura que tenia a les mans li va passar un parell d'urpes per canell a la Leia, la va agafar de l'altre braç i la va retenir amb la mateixa eficàcia que un parell d'esposes d'atordiment.

El Mestre Bèl·lic digué alguna cosa en aquell altre idioma i un dels guàrdies la va agafar del colze esquerre. L'últim que va veure del Mestre Bèl·lic va ser que s'extreia delicadament el llarg cuc de l'orella.

* * *

Els seus vigilants la van portar a un magatzem, la van ficar en ell a empentes i li van donar la volta. Un aferrà la criatura amb la que tenia lligades les mans i li va treure. Llavors li va donar una altra empenta i la va sumir en la foscor.

Ella es va quedar immòbil, sense pensar, per un moment.

No podia evitar la sensació que havia escapat a la mort per micròmetres.

Llavors alguna cosa es va moure en les ombres a la seva esquerra. Una cosa enorme.

Ella es va allunyar.

-Sóc jo -va dir una veu bombollejant-. El teu company de cel·la.

-Randa? -va preguntar ella-. Suposo que vas anar a ells i els vas oferir enviar-los presoners... i que et van rebutjar.

-No, no, ho juro pels meus kajidic! Vaig intentar arribar al teu làser miner. Volia sacrificar-me a mi mateix i matar totes les criatures menyspreables que pogués.

-Ja, és clar -va dir la Leia. Hi havia conegut a massa hutt com per creure allò-. Volies sacrificar-te a tu mateix.

-De debò que sí -es va lamentar ell-. No em mereixo res millor. El meu penediment és sincer, la meva mortificació total i completa... jo...

-Mortificació? -La Leia va intentar donar-li una empenta a la porta. No va passar res-. On és en Basbakhan?

-Se'l van portar -va dir en Randa en to queixós.

-Llavors és mort.

-No, no.

Havien agafat a un noghri viu? Ella creia això impossible. Es va netejar la suor del front.

-Què estaves fent amb aquest víllip? Respon-me, respon-me sincerament i potser et cregui. Potser.

En Randa va emetre un profund gemec. Després va murmurar:

-Vaig intentar negociar. Vaig intentar que prometessin al meu poble un planeta segur. Per ventura tu no hauries intentat el mateix?

Hi havia alguna cosa, es va preguntar ella, que pogués comprar la seguretat d'un planeta?

-A canvi de què? -va replicar ella, tallant.

La seva visió començava a adaptar-se. Ja podia veure una massa marronosa, gran i bulbosa recolzada en l'armari de la cantonada oposada. No sabia si l'havien ferit i no li importava molt.

Ell es va llepar els llavis amb la seva grossa llengua punxeguda.

-Volen Jedis -va dir-. No saben res de la Força. Volen esbrinar què és el que us fa tan poderosos.

-Llavors vas intentar vendre'm a ells? És això el que m'estàs dient? -què adequat semblava de sobte que l'haguessin tancat amb ell.

Ell es deixà caure a terra. Ella mai s'havia imaginat com seria un hutt sentint-se totalment miserable.

-No -va respondre ell-. A tu no. A Jacen.

El seu fill? Aquell... hutt... hauria ofert al seu fill a l'enemic? Va estrènyer els punys i va tibar l'esquena. Tenia ganes d'apropar-se a l'armari i matar el hutt amb les seves pròpies mans, però hi havia necessitat una cadena per matar a Jabba i un sabre làser per acabar amb Beldorian.

Potser en Randa no sabés allò d'en Beldorian, però tothom sabia que hi havia assassinat a Jabba.

-Com t'atreveixes? -va dir amb les dents serrades.

Ell es va allunyar una mica més.

-Ara ja entens -va dir- per què vaig intentar sacrificar-me a mi mateix. No espero que em creguis -es va anar quedant ronc del disgust-. No espero que confiïs en mi, ni que tornis a creure'm Tant de bo, sí, tant de bo et pogués convèncer de la sinceritat del meu penediment...

-No -va dir ella-. No et crec, mai tornaré a fiar-me de tu i no pots convèncer-me. -Per altra banda, havia vist petjades a la sala del làser que indicaven que a Randa l'havien tret d'allà a ròssec-. Au vinga, explica'm una altra mentida per passar el temps. Com et van agafar?

-Estava inclinat sobre el làser, intentant activar el retrotrineu...

-Però no vas poder -el va interrompre ella-. El vaig codificar amb la meva veu.

-Aaaah -va deixar anar un llarg sospir-. M'alegro d'haver-me pogut explicar això. Encara que ningú més ho sàpiga, i trobem la mort junts, almenys jo...

-Calla ja -va murmurar ella.

La Leia es va recolzar a la paret de pedra. La seva espatlla esquerra fregava un conducte de cables, i es va canviar de postura per estar més còmoda.

Però no ho va estar. El Mestre Bèl·lic li havia dit que anava a destruir totes les ciutats de Duro, per després passar a Coruscant. Només hi havia una conclusió possible: tenia reforços en camí.

Bburru i Logística CorDuro havien enganyat de forma constant als refugiats als quals havien d'ajudar per contracte. Però era obvi que no era la població de refugiats la qual estava en perill imminent de ser assassinada... sinó els propis duros!

Va tancar els ulls i va buscar als seus fills.

Va percebre la subtil ressonància de la Jaina en la distància. En Jacen estaria més lluny, o més a prop, però estava tancat a la Força. Estaria a les mines?, es va preguntar. O seguiria al túnel secret que ella els havia ensenyat?

Es va gratar l'espatlla absent contra el conducte d'energia... i després es va girar, i el va agafar amb una mà. Anava del sòl de l'armari fins al sostre. Va tractar de recordar, imaginant l'edifici d'administració en la seva ment, quines habitacions tenia a sobre i quines tenia sota. Aquell conducte passava pel magatzem que donava al seu túnel secret.

Es va ajupir i va començar a escombrar el terra amb les dues mans.

-Puc ajudar d'alguna manera? -va preguntar en Randa.

-Vull una pedra -va deixar anar ella-. El nostre durciment sempre s'està esmicolant. La fàbrica mai va arribar a trobar la fórmula...

-Té, administradora.

Quelcom va caure prop de la seva falda. Ella es va acostar al soroll, va trobar el còdol i el va agafar amb una mà.

-Gràcies -va murmurar.

Va començar a emetre un senyal de socors en el vell codi intermitent Mon Calamari. Evidentment, ningú va respondre.

Es va aixecar, va plantar els palmells de les mans contra la porta de l'armari i va tornar a empènyer. Però no es va moure.

-Això ja ho he intentat jo -es va oferir en Randa-. Però si creus que el meu pes afegit al teu podria...

-No -va dir ella. Potser el seu penediment era sincer. De moment.

O potser només tenia por de la Leia.

Va tornar a seure.

Només li quedava intentar una cosa, però va titubejar. Si cridava la Jaina o en Jacen mitjançant la Força perquè tornessin, potser correguessin perill.

Però seré ximpleta, va pensar la seva burleta veu interior. Com si en Luke no sabés ja que estic en perill. Però ella mateixa havia ordenat al Jacen i a la Jaina que marxessin, perquè poguessin salvar-se, i ho va dir totalment de debò.

Però si en Luke ja ho sabia...

Es va asseure i es va relaxar profundament. Luke, va cridar ella en silenci al seu bessó. Luke, escolta'm...

No va percebre resposta. Potser ell també estava ocult.

* * *

Amagat al seient del pilot de l'Ombra de Jade, en Luke va sentir una onada de la Força tantejant-lo. Com estava esperant senyals dels escàners de fora de la nau, es va introduir en la Força i va deixar que el senyal passés de llarg. Quan es va esvair, la va tocar cautelosament per confirmar que era de naturalesa impersonal i electrònica.

Però, en lloc d'això, va reconèixer la feble senyal de la Leia, i el perill i l'advertència.

Angoixat, es va obrir a ella. Va reconèixer a l'instant la sensació d'estar atrapat, i aquesta vegada corria un perill imminent. La seva germana volia fer-li entendre encara més coses, però tota la resta li va arribar a mitges. Batalles... un Mestre Bèl·lic... l'amenaça a Coruscant.

Va saltar de la cadira i va anar cap a la part de darrere, al seu Ala-X.

A mig camí es va aturar. Salvar la seva germana? O quedar-se a l'estació, pel bé de la seva dona i el seu fill? La Mara li havia dit que se n'anés si ho havia de fer.

Va intentar obtenir orientació de la Força. Sorprenentment, la seva intuïció més clara va ser que la Leia no li havia arribat el moment en absolut. Ella tenia el seu destí, però en la següent hora, en Jacen hauria de mostrar-se ferm... o caure per sempre.

Va buscar en el més profund de la Força i va arribar fins al Jacen i després fins la Leia. Estaria ella predestinada? No ho sabia. En Jacen romania tancat a ell, ocult en les seves pròpies barricades. En Luke va deixar caure les espatlles.

Però la Jaina respondre al moment. Fins i tot va sentir la seguretat que la Jaina tornava ja per intentar ajudar la seva mare. Ara les dues estaven unides, i deixant de banda la irritació que la Leia solia produir en la Jaina, en Luke es va adonar del molt que la noia volia aquella dona a la qual tant s'assemblava. La seva primera amiga, el seu model a seguir.

Potser la Jaina aconseguís contactar amb Jacen.

Va buscar a la Leia de nou. Si s'estava obrint deliberadament ell, potser pogués captar algun record, alguna imatge que pogués enviar a la Jaina. Havia de salvar-la, a ella i al Jacen.

L'única imatge clara que tenia en la ment li va mostrar a la Leia colpejant un conducte amb un còdol, i una ubicació. Se la va enviar a la Jaina...

Llavors va sentir un xiulet en el panell de comunicació de l'Ombra. Va tornar ràpidament al seient del pilot.

-Aquí Skywalker -va respondre.

-Luke, Sóc Hamner. Ho lamento, no porto bones notícies.

-No hi haurà reforços?

-No. Crec que més us val evacuar, si podeu.

-Gràcies per intentar-ho, Kenth.

En Luke va percebre a un grup de treballadors de les drassanes apropant-se pel corredor. Es va ocultar de nou, amb la mà sobre l'intercomunicador. Havia d'explicar-li a la Mara el que li havia dit en Hamner.

No hi hauria alguna manera d'ajudar al Jacen i a la Leia?

* * *

En Jacen es va arronsar tot el que va poder i va esperar que passessin les rudes petjades del replà. Feia cinc minuts que, fart de vagar i escapolir-se, havia tornat a l'edifici d'administració.

Va trobar els trossos destrossats d'un androide de neteja U2C1, les cames de plàstic i garbuix de tubs jeien repartits per les escales. I llavors va veure aquell cubicle buit, de la mida just per guardar aquell tipus d'androide. Alguna cosa li va remordir el fons de la ment. Un cop més, una cosa enorme estava intentant obrir-se pas, quelcom que procedia de l'infinit. Tot d'una li van entrar ganes de sortir del cubicle i acabar d'una vegada per totes amb tota aquella lluita.

Espera. La sensació li va arribar clarament.

Angoixat, gairebé enfadat, es va clavar les ungles en els turmells. Esperar què? Va cridar a manera de resposta.

* * *

En Han es va recolzar en una paret de pedra. En tornar al punt de reunió subterrani des de l'últim remolcador ocult de Pòrtic, havia trobat l'antena UCTO de la Leia. Va activar ràpidament l'intercomunicador, però no va obtenir resposta de la Leia ni de la Jaina, encara que sí de C-3PO.

-No han donat senyals de vida, 3PO?

En la seva ment va poder veure a l'androide de protocol, a la cabina del Falcó Mil·lenari, vigilant tot allò.

-No han aparegut més naus alienígenes, capità Solo...

-Comprova els sensors. Què s'acosta?

Hi va haver una breu pausa. Darrere d'ell, en Han podia sentir els suaus passos de centenars de peus de refugiats, que es dirigien pel túnel cap a Droma.

-Res, Capità. De moment, és com si l'enemic només hagués enviat un petit front de batalla...

-Em val, Lingot d'Or. Prepara't per treure'ns d'aquí quan hi arribi.

Va intentar parlar amb la Leia un cop més, però va apagar l'intercomunicador i se'l va ficar en una butxaca. No li agradava aquell silenci.

Un dels ryn afaitats es va acostar a ell.

-Has aconseguit contactar-hi?

En Han va reconèixer la veu d'en Romany.

-Sí. Tot bé? -va murmurar al seu torn.

Les mànigues del vestit blau d'en Romany li quedaven grans. Va ensenyar el seu intercomunicador.

-R'vanna diu que els últims ja han entrat al túnel.

-Bé.

-On estan els teus fills?

-Probablement amb la seva mare -espero. En Han mirà cap endavant. Just en aquest moment s'estaven endinsant en la part més perillosa, on les antigues mines s'unien a la recent excavació dels científics de la Leia, que connectava el laberint amb els aiguamolls. Si hi havia alguna trampa, molt probablement estaria allà...

Com si algú li hagués llegit la ment, va escoltar un cruixit lleu sobre el seu cap. Després cosa va retrunyir durant gairebé un minut. Li va caure una mica de graveta en el casc de cuir.

-Que no s'estengui el pànic -va xiuxiuejar a Romany-. Almenys de moment...

Per increïble que pugui semblar, ningú va cridar. Al fons, una part del sostre va caure sobre els caps dels refugiats. Es van sentir esbufecs bocabadats, i en Han va veure i va sentir una marea de cossos que es movien cap a ell. Però fins i tot els nens van seguir callats.

-Però què els has donat, Romany? -va preguntar.

El ryn va arronsar les espatlles.

-Saben que si els senten, morirem tots. Porten fugint tant de temps que se'ls està començant a donar molt bé.

En Han va maleir mentalment als yuuzhan vong. Es va donar la volta i va seguir avançant.

Al final del túnel s'albirava la lleu resplendor de la llum del dia. En Droma havia agafat una estructura de suport de càrrega del remolcador i l'havia empès no sense esforç pels cingles fins a l'entrada del túnel. Després de moure-la ell i un nombre creixent de refugiats, van amuntegar fenc a sobre, creant un túnel. Així, en Han va aconseguir ficar al remolcador un grup de refugiats molt nombrós sense que els veiessin des de fora.

Mentre anaven avançant, humans, vors, vuvrians, un gotal per aquí i un sniwià per allà, en Han es va recolzar en l'estructura de palla amb Droma. Havia arribat l'hora de dir adéu, i no volia fer-ho.

I era obvi que en Droma tampoc.

-Si aconseguim entrar en òrbita, aniré directe a la Dorsal. Potser Senex-Juvex segueixi admetent refugiats.

-Com has canviat -va dir en Han de sobte-. Què ha estat del bocamoll que vaig conèixer a Ord Mantell?

-Suposo que va morir -va dir el ryn ombrívol. Es va treure la gorra blava i vermella, li va sacsejar la palla i va tornar a posar-se-la en l'angle de sempre-. Al costat de la meitat dels del meu clan.

-Si trobo algun endarrerit, me'l emportaré al Falcó.

-D'acord -va dir en Droma-. Saps què? -va dir alegrement-. Tenia moltes ganes de conèixer al Luke Skywalker.

En Han va riure.

-Ja el vas conèixer. A bord del Reina de l'Imperi...

-Però no vaig arribar a parlar amb ell.

En Han va arronsar les espatlles.

-Ja te l'enviaré algun dia -li va donar un copet a l'avantbraç pelut-. Mantingues els escàners oberts.

-Saps, Solo? Per ser un humà bocamoll, tens un gran cor.

Els últims de la fila van pujar al remolcador. En Droma se'n va anar amb els endarrerits, ficant-los pressa per embarcar. Van acordar que esperaria que en Han l'avisés quan el Falcó estigués a punt per sortir a l'espai exterior. En Han l'acompanyaria fins al punt de salt i després prendria el seu propi rumb, amb la Leia i amb els seus fills. Va tornar a intentar activar l'intercomunicador, però cap d'ells va respondre.

Ja s'estava ficant al túnel de nou quan Droma va tornar ràpidament.

-La unitat de comunicació del remolcador no funciona -va dir rebufant-. El transmissor sí sembla estar bé, però la recepció no. Deixa'm duplicar el teu intercomunicador.

En Han va dubtar un moment, però va decidir que podria parlar amb els nens des del Falcó, i ja era hora que marxés cap allà. Li va donar a Droma l'intercomunicador.

-Estàvem més o menys igualats en favors salvavides -va dir-. Crec que ara em deus una.

-Apunta-ho al meu compte -va dir en Droma.

* * *

La porta de la cel·la de la Leia es va obrir prou com perquè pogués entrar una mà ossuda, que va deixar una gerra d'aigua i un bol ple d'alguna cosa que es recargolava. En Randa roncava suaument en el seu racó. Ella va olorar l'aigua. No semblava estar dolenta. La va provar amb cautela, passant-se el glop per la llengua, utilitzant la intuïció per al perill que protegia al Luke i a la Mara amb tanta eficàcia. No va percebre res perillós, així que va beure copiosament. Llavors va mirar el bol. Per molt famolenca que estigués, fins aquí no hi arribaria.

Li va donar un cop de peu a Randa.

-Escolta -va dir-. El sopar.

Ell es va despertar ràpidament, parpellejant amb els seus enormes ulls negres.

-Segur que t'agrada -li va tirar el bol a les manetes.

-Oh -va exclamar ell-. Quant de temps.

Ella es va apartar, fastiguejada per la gana del hutt.

Un llunyà soroll metàl·lic que portava sonant una estona va captar la seva atenció. Semblava procedir del conducte.

Es va acostar més. En codi intermitent, va escoltar les lletres formades pels intervals llargs i curts. R-M-E. Pausa. P-O-T-S-S-E-N-T-I-R-M-E. Pausa.

Ja tenia el còdol a la mà i va respondre:

Q-U-I-E-T-S.

-Jaina -va ser la resposta-. En quin pis estàs?

Exultant, la Leia va invocar a la Força. Sí, allà estava la seva filla, de la ment procedien imatges d'en Luke amagant-se en una nau estacionada a Bburru i de la Mara parlant amb el comandament militar duro, però res d'en Han. Per no cridar l'atenció, la Jaina havia apagat l'intercomunicador.

Treballosament, la Leia va anar lletrejant la triple amenaça del Mestre Bèl·lic mentre formava imatges explicatives en la seva ment. Els altres havien de saber l'increïble perill que corrien les ciutats duro, paraula per paraula, exactament com les havia pronunciat el Mestre Bèl·lic. També havia de fer pública la imminent esclavització dels refugiats i el promès atac al Nucli.

-Avisa a la Mara -va dir per acabar, tornant al mode senyal-. Utilitza transmissor UCTO. Corre, torna ràpid. Randa també presoner.

La Jaina va respondre:

-Vaig a salvar-te primer.

-No. No. Avisa a Mara primer. Vés a per Han i torna -va respondre la Leia.

Silenci. El càlid ressò en el fons de la seva ment es va esvair, es va refredar i va desaparèixer. Va passar almenys un minut. Llavors va sentir:

-D'acord -va ser la resposta de la Jaina.

La Leia va tornar a seure, va deixar anar el còdol i va recolzar els colzes als genolls.

* * *

Quatre duros armats esperaven a la Mara en sortir de l'ascensor.

-Què bé -va dir ella-. Un comitè de benvinguda. Necessito parlar amb l'almirall.

-Queda vostè detinguda -va dir el duro que portava més ratlles a l'uniforme.

-De què se m'acusa? -va preguntar la Mara.

-Entrada no autoritzada en propietat militar, per començar.

-Justa la fusta -La Mara ca estirar les mans, acostant-se-les al sabre i la pistola làser-. Vaig a dir-vos el que anem a fer. Podeu intentar apressar-me, en aquest cas acabareu a terra o com a esquer de sacrificis dels yuuzhan vong... o podeu portar-me a veure a l'almirall Wuht primer. I si ell també em vol tancar, em rendiré pacíficament. Creieu que ho heu entès tot bé?

El duro que estava al comandament va parpellejar.

-Per aquí -va ordenar.

Ella el va seguir, preparada per arrencar a córrer en el moment en què ell li donés el mínim senyal que alguna cosa no anava bé. Però en menys d'un minut, els escortes la van guiar a un menjador privat, en el qual hi havia un duro assegut amb dos fornits humans. L'uniforme gris carbó del duro tenia muscleres decorades, cordons blancs a les espatlles i una fila d'estrelles al voltant del coll.

-Almirall -va dir la Mara-. Em dic Mara Jade Skywalker. Necessito parlar amb vostè urgentment.

L'almirall Wuht decantà l'allargat cap. Va contemplar als seus convidats humans.

-Que interessant! -va dir-. Aquests cavallers acabaven de predir que tu o un dels teus entraria aquí per la força en una hora. I aquí estàs.

La Mara va observar detingudament als humans. El que estava més a prop portava els cabells molt curts i tenia les espatlles caigudes. L'altre tenia una mirada estranya i perduda en un ull, que probablement era una pròtesi espatllada. Portaven el símbol de la Brigada de la Pau, la insígnia de les mans entrellaçades al descobert, una mà de forma humana i l'altra completament tatuada.

El que mai incloïen eren les urpes.

-Bé -va dir ella, recolzant les dues mans al respatller de la cadira més propera-. Almirall, no sé el que li hauran explicat sobre les possibilitats que hi hagi un segon atac yuuzhan vong en el sistema, un definitiu, però tenim raons per creure que serà imminent.

-Han vingut per prendre possessió de la superfície del planeta -va dir l'humà d'espatlles caigudes-. No els interessen les ciutats de Duro, i no hi ha raons perquè no puguem conviure pacíficament amb ells.

La Mara el va mirar amb menyspreu.

-Quants refugiats els heu venut per a sacrificis...? Mig milió, potser?

Ell va obrir les mans. El seu amic de l'ull borni les va ocultar sota la taula.

La Mara va posar la mà sobre el sabre làser que tenia sota la túnica.

-Sé que us han dit que cregueu que no volen les ciutats orbitals, i que no les tocaran -va dir a l'almirall-. Suposo que, quan va sorgir el problema, vau haver de prendre la difícil decisió d'oferir centenars de milers de vides al planeta. Però el vostre poble és la vostra prioritat, i estem en temps de guerra. Ho he entès bé?

El de les espatlles caigudes va creuar els braços.

-Crec que és hora que te'n vagis, Ulls Verds.

La Mara va negar amb el cap.

-Hem parlat amb Coruscant -va dir ella-. Vàrem sol·licitar reforços i ens els van denegar.

Un cop més, la mirada de l'almirall es va anar a un costat. Aclucant els grans ulls i la va mirar de nou.

-Vés al gra, si us plau, Jedi Jade Skywalker.

-Em sorprèn que no us hagueu adonat encara -va dir ella-. És que no heu sentit que destrueixen la tecnologia? No heu vist aquesta criatura allà fora menjant Orr-Om? No us adoneu que consideren que la tecnologia, tota la tecnologia, és una abominació, una ofensa contra els seus déus? De debò penseu que us deixaran les vostres ciutats?

-Ens han donat aquesta seguretat -va respondre ell-. Tu mateixa ho has dit. La meva responsabilitat és envers el meu poble. Per desgràcia, no puc ajudar en l'evacuació dels seus assentaments a terra. Vam intentar prevenir al COSERE contra la colonització de la superfície. Duro s'empassa tot el que toca.

-Així que fora d'aquí -va dir l'ull-borni.

-Me n'aniré quan arribi el moment -La Mara li va mirar a les espatlles. Com es moguessin un mil·límetre, ella es prepararia per lluitar-. Primer...

L'intercomunicador que portava al cinturó va xiular, i en la distància va sentir la preocupació urgent de la Jaina. Era una noia d'allò més oportuna.

-El meu aprenent està intentant rescatar l'ambaixadora Organa Solo, que ha estat feta presonera a terra -va explicar, agafant l'intercomunicador amb la mà esquerra-. Aquí Mara -va dir-. Estic amb l'almirall Wuht.

Quant va confirmar que era la veu de la Jaina, prémer un botó i apujà el volum.

-Almirall, aquí Jaina Solo. La cúpula de Pòrtic segueix tenint un repetidor UCTO en els túnels, i la gent que treballa amb la meva mare l'ha connectat a unes antenes externes. Ella està presa a l'edifici d'administració, ha estat capturada per un yuuzhan vong al qual anomenen «Mestre Bèl·lic». Ell li ha dit que van a destruir les ciutats de Duro. Totes. La meva mare m'ha dit que havia d'alertar-lo immediatament.

La Mara va mirar amb menyspreu a Ull-borni, que tenia l'ull bo obert de bat a bat.

-Ha dit això literalment, Jaina? -va preguntar la Mara-. O és només el que tu has deduït? Aquesta puntualització és molt important -La Mara alçà l'intercomunicador perquè tots els de la sala poguessin sentir la resposta de la Jaina.

-La meva mare ho va citar literalment. Ell li va dir: «Anem a purificar aquest planeta de les abominables màquines que té en òrbita» -va confirmar la Jaina-. I des d'aquí la seva intenció és passar al Nucli. Si l'almirall Wuht no pot sentir-me, digues-li una altra cosa. Hem trobat proves que Logística CorDuro ha estat treballant amb la Brigada de la Pau des de fa temps, probablement a canvi de la delació per tenir una ciutat preparada per treure-la de l'òrbita. Senyor, si vol protegir el poble de Duro, organitzi l'evacuació d'aquest hàbitat. Comenceu el més aviat possible, perquè no queda temps. No som molts els que podem ajudar-lo en el sistema, però ajudarem a les FDD a cobrir-se en la seva retirada... -el soroll de fons va interrompre la transmissió durant uns segons.

-Digues-ho una altra vegada, Jaina, ens hem perdut aquesta última part.

-La meva mare diu que hem d'atacar la cúpula de Pòrtic quant tregui a la seva gent. El yuuzhan vong a què s'ha enfrontat és d'un rang alt. Han d'atrapar-lo i matar-lo.

-Pots tornar amb la Leia? -va preguntar la Mara.

-Perdoni, Almirall, assumptes de família -la veu de la Jaina semblava angoixada-. Se m'ha escapar, Mara. Vaig tornar a buscar-la, però...

-Havies d'enviar-nos aquest missatge -La Mara mirà fixament Ull-borni. La seva espatlla esquerra estava retrocedint gairebé imperceptiblement.

-Jacen està...

El làser d'Ull-borni va sortir de sota la taula. La Mara va emprar el sabre làser per rebutjar el projectil. Va intentar tornar-lo a ell, però va fallar per diversos centímetres.

Així i tot, ell va caure.

Ella va fer un pas enrere, i va estar a punt d'ensopegar amb els guàrdies, just quan va veure una pistola làser a la mà dreta de l'almirall Wuht. Amb ell apuntava a Espatlles-caigudes.

-Vostè, senyor, queda detingut -va dir en Wuht-. Guàrdies, emporteu-vos-lo. Necessito parlar amb la Jedi Jade Skywalker.

Per a gran satisfacció de la Mara, dos duros del seu esquadró d'escorta van agafar a Ull-borni i el van treure de l'habitació. Els altres dos es van dur a Espatlles-caigudes.

La Mara va prémer l'intercomunicador.

-Jaina?

No hi va haver resposta. La Jaina devia haver marxat de l'estació UCTO.

L'almirall Wuht entrellaçà les ossudes mans.

-Tenies raó -va dir a la Mara-. Hem estat traïts. D'alguna manera, hem de cancel·lar la rendició sense alertar els traïdors.

-I fer que la gent de Duro sigui ràpidament evacuada a aquesta altra ciutat.

Ell va assentir.

-Urrdorf. El meu exèrcit necessitarà reforços. Quants Jedi tenen caces en el sistema?

-Luke era a l'Ombra, a punt d'abordar el seu Ala-X. L'Ànakin estava de patrulla. I jo mateixa.

-Només tres -va reconèixer-. Però el capità Solo té el Falcó Mil·lenari al planeta, i aquesta és una gran nau.

La mirada de l'almirall Wuht no va brillar d'admiració.

-Llavors almenys potser podrem retardar-los -va murmurar- i evacuar més dels teus i dels meus.

* * *

L'Ànakin observava els sensors amb la meitat de la seva atenció dedicant l'altra meitat a escoltar amb la Força. Sabia on hi havia la seva mare, la Jaina, la seva tia i el seu oncle. El grup de combat yuuzhan vong semblava haver perdut interès per les naus que patrullaven en solitari la revolta atmosfera interior de Duro. El seu treball consistia a vigilar l'arribada d'una segona onada d'atacs. Hi havia configurat l'androide astromecànic, Fiver, perquè escanegés l'espai.

Hi havia escollit el primer model R7, el més avançat de tots, mogut per un pressentiment. Els R7 eren coneguts per la seva funcionalitat limitada en tots els caces menys en els Ala-E, i després de cinc intents i dues setmanes de nyaps, l'Ànakin va aconseguir que el seu company fos tan dinàmic i fiable com l'R2-D2 del seu oncle, però totalment armat i capacitat per a la multifunció a velocitats de vertigen.

L'Ànakin Solo no pensava conformar-se amb menys.

La seva ruta actual li permetia veure Orr-Om. La monstruosa criatura que estava enrotllada al seu voltant era com un llimac espacial, proveïda d'una pell molt densa per poder sobreviure en el buit i una boca que bé podia tenir uns vuit metres d'ample. Un esquadró de coralites escortava Orr-Om a mesura que abandonava l'òrbita. L'Ànakin dubtava poder fer alguna cosa per ajudar els que poguessin seguir dins d'aquest hàbitat.

Però igual si podia fer saltar pels aires a aquesta criatura, impediria que seguís alimentant-se, de Bburru, de Rrudobar o de qualsevol altra de les ciutats orbitals.

Per la freqüència tàctica podia sentir les transmissions entre algun oficial del Poesia Mon Calamari, a l'altre costat de Duro, i una patrulla d'Ala-E. Semblaven tan frustrats amb l'actitud derrotista de l'almirall Wuht com ell mateix.

Però no eren Jedi. Ells havien de seguir ordres.

I en teoria ell també. Però ell hi era, i ells no. Ell tenia la Força i set torpedes de protons. Igual podia arribar al monstre si aconseguia neutralitzar els dovin basal dels coralites.

En els seus escàners, va veure el casc trencat d'un vaixell de càrrega de refugiats, precipitant-se cap a l'atmosfera. Això li va donar una idea.

Va prémer l'accelerador amb cautela.

-Fiver, dóna'm una lectura de la integritat estructural d'aquest vaixell de càrrega.

Estudiant la imatge que va aparèixer, va veure que s'havia ampliat la línia de cicatrius obertes per explosions, deixant un esquinçall en un dels costats. Era tot just prou gran com per poder entrar per ell.

-Alguna forma de vida a bord?

En Fiver titubejà un segon.

NEGATIU.

L'Ànakin va estrènyer les mans. Era una notícia terrible, però li proporcionava un enorme embalum amb el qual poder treballar sense por a fer mal a cap ésser viu innocent.

-Què hi ha del reactor principal? Ha entrat ja en fissió?

NEGATIU. REACTOR ACTIU.

Encara millor. Volant amb l'escàner i la sort i l'instint dels Solo, va tancar els alerons-S i maniobrà per l'esquerda per entrar en un cavernós celler. Quelcom havia explotat a l'interior, fonent ponts i peces.

-Fiver, prepara una passada en forquilla. Vaig a recolzar el nostre morro contra la seva estructura interna per intentar moure aquesta cosa.

El seu androide va dibuixar una sèrie de símbols d'interrogació a la pantalla.

-Vull agafar la gravetat de Duro i llançar-lo cap a Orr-Om.

Més interrogants.

-Tu fes-ho -va ordenar l'Ànakin. Fins i tot els R7 podien ser de vegades increïblement espessos.

Va trigar més del que havia pensat, primer a calcular la ruta i després a anar cap als tèrbols núvols de gas i afegir la poca acceleració que en Fiver podia treure als motors de l'Ala-X. Va baixar el compensador inercial al 95%, per tenir la major maniobrabilitat possible dins d'aquest closca que anava a remolcar per dins.

El seu cronòmetre superior inicià per fi el compte enrere. En aquells dies, el vaixell de càrrega ja havia agafat un impuls considerable.

-D'acord -va dir l'Ànakin-. Quan jo t'avisi, minora.

Els segons van baixar a zero.

-Ara -va cridar.

Es va introduir en la Força, deixant que guiés les seves mans pels controls, i els seus peus en el timó de buit. La popa de l'Ala-X es va donar amb prou feines un petit cop abans de sortir per l'horrible bretxa lateral del vaixell de càrrega.

Evidentment, el vaixell de càrrega no tenia impuls suficient com per xocar directament contra Orr-Om. L'Ànakin ho havia tingut en compte. Va carregar un dels seus preciosos torpedes, va posar en la mira un dels reactors encara actius del vaixell de càrrega i va estrènyer la mà dreta.

El torpede va sortir disparat. L'Ànakin va esperar que arribés el moment adequat i va posar els escuts al màxim. En estar directament davant l'infern, el casc del seu caça es va quedar per un moment completament negre. La Força va guiar la seva mà sobre els comandaments, anant cap endavant, cap enrere, evitant runes mentre accelerava, perseguint una ona de destrucció que rajava en direcció als escortes coralites de l'hàbitat maleït.

Va carregar contra ells sense deixar d'accelerar. Guiat per la Força, va deixar anar un torpede quan la retícula de la seva mira es va fixar en un coralita, i després un altre més. Les runes ardents els hi havien sobrecarregat els escuts de dovin basal, i van saltar en mil trossos de corall.

Va derrocar una tercera nau amb els làsers. Una quarta amb torpedes. El temps es va tornar un esborrall. Va deixar de veure amb els ulls.

Unes enormes gargamelles negres es van obrir davant d'ell, amb una gola prou gran com per empassar-se un esquadró sencer d'Ala-X. L'Ànakin va llançar un altre torpede de protons i després es va allunyar. Va accelerar i es va llançar cap a Duro. Dos dels coralites supervivents van anar rere d'ell.

A la pantalla de popa, va veure una altra explosió, i el cap del monstre es va esvair. La resta va quedar flotant a la deriva, allunyant-se d'Orr-Om.

L'Ànakin va somriure amb gravetat. Ja només havia d'enfrontar-se a dos coralites. Una cosa que ja havia fet abans.

Següent