Recuperació (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

Encara que feia temps que els contaminants havien superat els límits marcats pels díodes de monitorització i que el bacta s'havia tornat tan fosc i verdós que amb prou feines si es podia veure l'Eelysa, la Leia sabia que la mestra Jedi estava desperta. Podia sentir l'Eelysa dins de l'entumidor tanc, una forta presència de la Força, aïllada d'aquells que l'envoltaven, conscient de la seva perillosa situació i malgrat això, era curiós, seguia amb paciència, tranquil·litat i completament en pau amb la seva absoluta indefensió. La Leia omplia el seu cor amb confiança, contactant amb ella a través de la Força, i sentia que els barabels -Tesar Sebatyne i les germanes Hara, Bela i Krasov- feien el mateix.

L'Eelysa va mantenir el contacte que van poder ser segons o minuts, omplint la Força amb una càlida sensació de gratitud i amor, després va continuar abraçant-los mentre s'enfonsava dins d'un estat catalèptic curatiu propi dels Jedi. La Leia i els barabels van romandre amb ella fins que els seus pensaments i emocions es van convertir en una cosa tan tranquil·la com un estany en un dia sense vent, després, un per un, es van retirar en silenci.

Quan ells es van haver marxat, la Leia es va quedar sorpresa de com se sentia més forta i en pau del que havia estat en molt de temps. Era amb molt la més íntima trobada amb la Força que mai hagués experimentat, no perquè els barabels fossin més forts que altres Jedi, sinó per la forma en què ells la compartien tan lliurement i innocentment. Es va adonar ara de perquè l'Eelysa havia pres sota la seva tutela a la seva mestra -la mare d'en Tesar, la Saba Sebatyne- fins i tot malgrat que en fer això, es posés en perill, igual que la seva missió a Barab I.

-Leia? -va preguntar en Han-. Estàs bé?

-És clar, Han. -No el va mirar, mentre responia, encara que només fos perquè estava canviant els seus embenats, i l'última cosa que volia veure, encara que fos només de reüll, era la massa negrosa i supurant en què s'havien convertit les seves cames-. Però l'Eelysa... nosaltres hem de fer alguna cosa.

-No és això el que t'he estat dient? -va rondinar en Han.

Van arribar al lloc de la cita amb gairebé un dia d'antelació, llavors va començar la monòtona espera que havia fet que en Han estigués a punt per empènyer als seus passatgers a través d'una resclosa d'aire. Tot i que l'Izal Waz i els barabels no sabien explicar la possible causa del retard, li havien assegurat al Han que sabrien si la trobada es cancel·lava. No importava quantes vegades els hi preguntés en Han com sabrien una cosa així, l'Izal sempre es limitava a mirar als barabels, i aquests s'encongien d'espatlles i deien que ho sabrien.

La Leia va mirar la Bela, o potser era la Krasov, i li va dir-. Necessitem comunicar-nos amb la vostra mestra. -Encara que era difícil pensar ordenar fer alguna cosa a un barabel, va parlar amb el to de veu enèrgic que s'havia acostumat a fer servir amb tant èxit durant la seva permanència com a Cap d'Estat de la Nova República.

-Doneu-nos l'adreça del transceptor.

Les dues germanes es van mirar l'una a l'altra i després al Tesar, finalment van semblar arribar a un acord.

-Com vulguis, -va dir la Krasov, o potser la Bela-. Però si la fas servir, la trobada es cancel·larà. La mestra Saba ha après a ser molt acurada pel que fa als delators de la Brigada de la Pau.

En Tesar, qui era més gran i de tonalitat més fosca que les femelles va arronsar les espatlles.

-Però si penses que això és el millor. Ja ha d'estar molt enfadada amb nosaltres.

-Hi ha molt d'aquest sentiment per aquí, -va dir en Han amb to sarcàstic.

Les espatlles d'en Tesar van caure.

-Aquest demana disculpes pel seu consell. Tu vas poder destruir-me en el seu moment al disparar-me amb el desintegrador.

-No em temptis.

La Leia va posar una mà sobre l'espatlla del seu marit fent que aquest callés.

-Estic segura que en Tesar està tan preocupat per l'estat de l'Eelysa com ho estem nosaltres. És la mestra de la seva mare.

La duresa adquirida pels ulls d'en Han, va ser tan sorprenent com subtil, però es va limitar a assentir lacònicament, i sense aixecar la mirada, va usar una tira de pell-sintètica per assegurar l'extrem d'un embenat-bacta. Se suposava que l'adhesiu no devia fer mal, però a la Leia li va semblar com si li apliqués alguna cosa roent, contra la pell inflamada.

En Han va baixat els seus peus fins al reposapeus, després va recollir els embenats bruts i es va incorporar.

-Oblida intentar localitzar la mare d'en Tesar.

-La Mestra Saba, -va corregir la Krasov.

En Han la va ignorar i va continuar:

-Si s'ha vist obligada a aturar-se, això només fa que la nostra situació empitjori. -Es va girar cap a Tesar-. Com saps que la teva mare, la mestra Saba, encara segueix venint cap aquí?

-Perquè no sentim que no, -va contestar la Bela.

En Han es va tornar cap a la Leia.

-Què vol dir «sentir que no»?

-La ssseva companya ens entén, -va contestar en Tesar, mirant la Leia.

-A través de la Força.

-Llavors ha d'estar molt a prop, -va dir la Leia, sense saber molt bé si sentir-se confosa o impressionada-. Només conec a uns pocs Jedi que puguin sentir el que altres estan fent, i tot i així només si no estan a molta distància entre si.

La Krasov va negar amb el cap.

-No com a companys.

-Nosaltres no sentim res del que li passa a ella, -va afegir la Bela.

-Ja veig, -la ment de la Leia estava començant a entendre la manera de pensar i raonar dels barabel entre si-. El que tu m'estàs intentant dir és que no heu sentit que hagi mort?

-I així és com sabeu que la reunió segueix endavant? -demanà en Han-. Perquè la mestra Saba encara no està morta?

En Tesar mostrà un ampli somriure.

-Exactament!

-Si la mestra Saba no ha mort, vindrà aquí.

El rostre d'en Han es va tornar tempestuós, de manera alarmant, almenys per a la Leia.

-Això s'ha d'acabar, -Va mirar fixament a terra durant uns instants, per després tornar-se cap a la Leia-. Ens anem a Talfaglio.

-Talfaglio? -La Leia va esperar que almenys un dels barabels, posés objeccions. En no fer-ho cap, va preguntar-. Estàs segur?

-Com un Hutt famolenc, -va contestar en Han-. No podem arriscar-nos a seguir esperant aquí per un bacta que qui sap si arribarà algun dia.

Va llançar els embenats bruts a un triturador d'escombraries i es va disposar a sortir. La cadira repulsora de la Leia es va girar prou per seguir tenint-lo a la vista.

-Han, espera! -La Leia va fer un intent de quedar-se on estava; un cop comencés a moure's, sabia que es trobaria seguint-lo a l'interior de la cabina de pilotatge-. Pensem de nou les coses amb calma.

En Han es va girar a la porta.

-Què és el que cal pensar? -Hi havia de nou aquesta mirada dura en els seus ulls, tot just coneguda, però estranyament fora de lloc-. Necessitem bacta.

-Ho sabem, -va admetre la Leia-. Però quant de temps ens portarà arribar a Talfaglio?

-Unes deu hores i mitja, -va dir en Han amb gran confiança-. Vaig fer que l'Izal tracés el curs.

La Leia va dirigir una mirada al tanc portàtil.

-No tenim deu hores. L'Eelysa estarà morta a la meitat d'aquest temps.

-I tu en menys de vint.

-No sabem això amb certesa.

-Bé, jo no estic disposat a arriscar. -En Han es va girar i va desaparèixer a través de la porta.

La Leia va accelerar darrere d'ell, però la seva cadira no era rival per al seu llarg pas enfadat. Ja estava a punt de desaparèixer a l'altre costat de la corba del passadís, quan va sortir flotant de la cambra de tripulació, i per llavors finalment havia comprès la duresa en la mirada dels seus ulls.

-Han!

Han es va aturar, però no es va tornar.

-No podem anar-nos-en. -La Leia es va preguntar si encara coneixia una mica aquest home, si podia haver-se endurit de mala manera després de la mort d'en Chewbacca i la traïció dels duros que veritablement s'havia convertit en el cínic egoista que havia fingit ser quan es van trobar per primera vegada -. Hem d'esperar... i esperarem.

-Hem d'aconseguir un tanc bacta per a tu. -En Han es va girar, els seus ulls plens de llàgrimes que es resistia a deixar anar-. Si no ho fem, segurament mai podràs caminar de nou.

-Però almenys no caminaré sobre cadàvers. -La Leia va moure la seva cadira pel passadís-. Han, has oblidat qui sóc? És que penses que jo voldria seguir caminant a costa de la vida d'un altre ésser? Podries estimar-me així?

En Han agità el cap lleugerament. Després unes llàgrimes van començar a brollar dels seus ulls, i es va afanyar a marxar pel passadís. La Leia no el va seguir. Encara el coneixia prou per saber quant havia de deixar-lo sol. No era capaç de suportar més pèrdues, i la Leia estava començant a comprendre'l -o era la por? - Que quan la veiés a la seva cadira repulsora, veiés una altra pèrdua, una cosa més que li havia estat arrabassat pels yuuzhan vong.

I, la Leia es va sentir atònita comprenent-lo, que ella veia el mateix en ell. Després de la mort d'en Chewbacca, ell s'havia tancat en si mateix, apartant a la seva família i desapareixent en el més profund de la galàxia, per patir la seva pena en solitari. Ella havia cregut que necessitava espai, i l'hi havia donat. Però ara va comprendre que els havia deixat també per una altra raó, per protegir-los a ella i els nens d'una fúria que ell no era capaç de controlar. Se n'hauria anat, es va preguntar, si hagués intentat amb més força arribar al seu costat, per aguantar i resistir l'embat de la tempesta emocional, quan deixés finalment escapar tota la ràbia i la frustració que portava dins? Ara encara se seguiria sentint com un ésser estrany?

Decidint que només una ximple cometria dues vegades el mateix error, la Leia va avançar pel passadís. Aquesta vegada, no li deixaria patir de nou en solitari.

-Nau apropant-se, -va anunciar l'Izal Waz.

Una immensa sensació d'alleujament es va apoderar de la Leia, i no només perquè sabés que el bacta havia arribat. Va conduir la seva cadira ràpidament cap a la cabina principal i va ser sobrepassada pels tres barabels, les dues germanes Hara van córrer cap a les torretes artilleres i en Tesar a la cabina de pilotatge. Es va aturar a la secció d'enginyeria per ordenar a C-3PO que fes una ullada a l'Eelysa, després va anar al seu nou lloc de vol per darrere de la mampara de la coberta de vol. En Han i l'Izal ja estaven asseguts en les seves respectives cadires. En Tesar es va col·locar per darrere dels seus seients, bloquejant a la Leia del seu camp de visió, gairebé per complet.

-El microxip està encès,-va dir en Han-. Aquest és un bon senyal.

-El Rodamón Estel·lar, -va dir l'Izal Waz-. Vaixell de càrrega mitjà damorià, armat. Registrat a nom de la companyia de transport CorDuro.

-Aquí a fora? -va preguntar en Han. La trobada estava tenint lloc a la vora del Sector corellià, en un sistema, mai inspeccionat, ja que consistia en poc més que uns petits asteroides, un anell de pols còsmica, i el nucli d'una estrella col·lapsada-. Què fa CorDuro en un lloc com aquest?

-Són aquells als que estàvem esperant, -va explicar en Tesar-. Aquí és d'on aconseguim els nostress tancs bacta.

-De CorDuro? -va preguntar la Leia, defraudada. Almenys, CorDuro era culpable d'apropiar-se de subministraments destinats als refugiats-. La mestra Saba té un acord amb ells?

-Sí, però CorDuro no ho sap encara. -En Tesar es va donar volta per quedar enfront d'ella, i un brillant punt de la mida del cap d'una agulla, l'estrella col·lapsada vista dins del seu propi anell de pols còsmica, va aparèixer a l'altre costat de la pantalla de la cabina de pilotatge-. Ho esbrinaran molt aviat.

-Estan marejats per l'espai? -demanà en Han. Va mirar tant a Tesar com a Izal Waz-. No podeu comprar tancs bacta a CorDuro! Són col·laboracionistes. Fins i tot podrien formar part de la Brigada de la Pau.

L'Izal Waz li va somriure a Tesar, després preguntà.

-Teniu alguna prova d'això?

-En Jacen va enviar un informe al servei d'Intel·ligència de la Nova República, -va dir la Leia.

-Però aquest només era un cas basat en suposicions i proves circumstancials. No hi havia cap prova sòlida o definitiva. -En Tesar xiuxiuejà, després va dir-: Aviat n'hi haurà.

Amb la Leia confosa pel comentari del barabel, el vaixell de càrrega de CorDuro va alentir la seva marxa i sense fer el menor gest d'ocultar-se, va entrar en òrbita en l'anell de pols còsmica. Uns pocs minuts després, l'alarma de proximitat d'altres naus es va activar. En Han la va apagar i va mirar amb les celles arrufades cap a la seva pantalla de dades, mentre que l'Izal es limitava simplement ha activar els sistemes d'enregistrament externs del Falcó.

-No estic rebent res excepte lectures de massa. -En Han es va cordar el seu arnès de seguretat-. Aquesta nau nova és yuuzhan vong!

En Tesar tornà a xiuxiuejar, després es va tornar cap enrere per mirar la Leia.

-No han trigat molt, aquesta vegada, eh.

Es va fer a un costat per deixar-li una millor visió de les pantalles. La Leia va somriure mostrant el seu agraïment i va començar a treure el seu desintegrador amb el palmell de la mà -això podia ser una trampa- després s'ho va pensar millor i va deixar relliscar de nou l'arma a la funda. La insistència dels barabel en un total silenci de comunicacions, els havia impedit confirmar ni que fos una petita part de la seva història amb Luke, però les sensacions i sentiments que ells havien compartit en la cabina de la tripulació, no havien mostrat cap mena d'engany per part seva.

En Han i l'Izal Waz van identificar ràpidament el navili yuuzhan vong com un anàleg de corbeta de línia, després tots es van limitar a esperar mentre el Rodamón Estel·lar maniobrava per aconseguir una distància d'atracada entre les dues naus.

-Els yuuzhan vong volen saber coses sobre el bacta, -va explicar en Tesar-. Abans que la mestra Eelysa resultés ferida, va informar a la mestra Saba sobre aquesta trobada.

-I la mestra Saba va decidir que vostès necessitaven un joc dels vostres propis tancs bacta, -va finalitzar en Han.

En Tesar va deixar al descobert els seus ullals quan va somriure.

-Semblava una cosa justa.

-Què passa si alguna cosa surt malament? -Era tal el to de preocupació en la veu d'en Han que la Leia va arribar a pensar durant uns instants que era una altra persona la que estava parlant-. Serà l'Eelysa qui pagarà el preu pel fracàs.

-I la Leia, també, això és el que penses, -va dir l'Izal Waz.

-És clar que aquest pensament va passar per la meva ment, -va admetre en Han.

En Tesar va cobrir l'espatlla d'en Han amb una escamosa arpa negrosa.

-Han Solo, et preocupes massa. Què podria sortir malament?

La Leia va haver de deixar anar una rialla.

-Almenys en Jacen se sentirà millor, -va dir ella, intentant evitar que en Han pensés en totes les coses que podien sortir malament-. El seu informe no arribaria a cap costat sense alguna cosa sòlida...

La Leia va deixar la frase a mitges, perquè de sobte els seus pensaments van començar a fluir i girar a l'interior de la seva ment igual que un falcó-ratpenat ho faria sobre l'orifici d'una fuita termal d'un edifici en Coruscant. Per què algú hauria contractat un assassí per matar-la? Per què subornar un agent de CorSec per robar el seu datapad? Per què enviar tota una flota de combat per impedir la seva tornada a casa?

-La Prova! -va exclamar ella-. Algú creu que jo tinc la prova.

-La prova? -en Han es va girar al seient de pilotatge-. De la col·laboració de CorSec?

La Leia va assentir.

-D'això tenen por.

-Té sentit, -va dir en Han-. Tot i que serà bastant difícil poder provar-ho.

-Què dimonis he estat fent durant tot aquest últim any? -La Leia va preguntar-. I ningú ha intentat matar-nos abans que aparegués l'informe d'en Jacen -almenys ningú del nostre bàndol.

-CorDuro tampoc està precisament en el nostre bàndol, estimada.

En Han va obrir un canal tàctic a la pantalla de l'ordinador de navegació de la nau perquè la Leia pogués observar com es desenvolupaven els fets des del seu seient per darrere de la mampara. Passat un minut més o menys la corbeta vivent i el vaixell de càrrega s'havien fusionat en un únic senyal, l'Izal Waz va obrir un canal subespacial i va retransmetre les coordenades de la trobada.

-Pensava que havíem de mantenir silenci de comunicacions, -va dir en Han.

-Estem prou a prop, -va dir en Tesar.

Uns segons després, una veu nerviosa va arribar del Rodamón Estel·lar.

-Qui hi ha? -Quan ningú va respondre, aquesta va dir de nou-. Transmissió no identificada, respongui i identifiqui's.

Ells, per descomptat, no ho van fer. Uns instants després, els dispositius electrònics van començar a xiular i brunzir, mentre el vaixell de càrrega activava els seus sensors i sondejava en la direcció en què ells estaven. La Leia tenia la gairebé completa seguretat que el Falcó no seria descobert. L'asteroide en què estaven posats era només unes poques vegades més gran que la pròpia nau, però en Han els havia situat per sota i al costat d'un deprimit turó d'uns deu metres on als sensors estàndard els resultaria pràcticament impossible distingir la silueta de la nau de la de l'asteroide.

Els xiulets es van anar espaiant, i va passar un altre minut. La pantalla tàctica es va quedar momentàniament en negre mentre la rotació de l'asteroide ocultava les dues naus del seu camp de visió, després es va omplir d'estàtica quan els sensors van quedar apuntant cap al diminut sol. Quan l'estàtica va desaparèixer, el Rodamón i la corbeta yuuzhan vong eren de nou dues senyals separades.

En Tesar va deixar anar un xiuxiueig ple de frustració.

-Aconseguiran...

Es va veure interromput pel brunzit de les alarmes de proximitat. Un nou grapat de senyals van aparèixer a la pantalla, sorgint com centelles de cinc llocs diferents, disparant ja ràfegues de foc làser i fins i tot un parell de torpedes de protons de llarg abast. Els yuuzhan vong van donar la volta per fer front a l'atac, com les naus yuuzhan vong gairebé sempre feien. El Rodamón en canvi va sortir disparat en l'única direcció que podia, just cap al Falcó.

En Han i l'Izal van començar a preparar-se per donar-li una càlida benvinguda, mentre la Leia intentava calcular si serien capaços d'interceptar al vaixell de càrrega abans que aquest saltés a l'hiperespai. Dades d'identificació van començar a aparèixer sota els punts intermitents a la pantalla tàctica, mostrant un bigarrat assortiment de vells Ales-X T-65, uns encara més vells Ales-Y, i un parell de troneres ràpides. Alguns dels transponedors dels nouvinguts estaven ja parpellejant mostrant algun tipus de dany, i això que els yuuzhan vong ni tan sols havien realitzat un tret.

-Aquesta és la banda de pirates més esparracada que he vist en molt de temps, -va dir la Legia-. A qui dimonis va contractar la mestra Saba per aquesta missió?

-A ningú. Aquest és el nostre esquadró, els Cavallers Salvatges. -En Tesar va somriure orgullosament-. Jo volo en un bon Ala-Y.

Qualsevol possible disculpa es va veure interrompuda per una nova alarma de proximitat. Un altre navili, aquest un vaixell de càrrega-ràpid amb el nom d'Home Alegre, va emergir de l'hiperespai per bloquejar la possible ruta d'escapament del Rodamón. La nau de CorDuro va continuar el seu curs i va començar a disparar, il·luminant la foscor espacial amb diminutes agulles de llum. Un trio d'antics Caçadors de Caps Z-95 van sorgir de la panxa de l'Home Alegre i van anar a la seva trobada. El Rodamón va començar a girar per allunyar-se... llavors de sobte va canviar el seu rumb i va sortir disparat cap al diminut sol.

-Quedarà atrapat pel pou gravitatori! En una nana blanca! -En Han va activar el motor d'ions, encara una mica fred, i va llançar al Falcó-. Ha d'estar boig.

-No, -va dir en Tesar-. Està espantat.

El perquè, va quedar clar uns instants després, quan un nou senyal parpellejant va aparèixer al mig de la trepidant persecució per darrere d'un asteroide. La referència lluminosa, va identificar la nau espacial com el Tret Segur, juntament amb una llegenda que la reconeixia com un vaixell de càrrega lleuger estàndard de la classe CEC YT-1300... el mateix tipus de nau que el Falcó.

-No és tan ràpida com el Falcó, -va dir amb orgull l'Izal Waz-. Però... bé, segueix volant.

El Rodamón ràpidament va intentar allunyar-se del Tret Segur, però el seu brusc canvi de direcció havia permès als Caçadors de Caps de l'Home Alegre que li donessin abast. Aquests van donar unes quantes passades, sacsejant els seus escuts d'energia i obligant al capità a perdre temps maniobrant o patir un forat fumejant en el seu pont de comandament. Finalment, el Tret Segur va activar el seu raig tractor i amb ell va capturar el seu objectiu, que no era altre que el Rodamón.

El Rodamón va deixar de maniobrar i va seguir accelerant, arrossegant al vaixell de càrrega més petit darrere seu. Els Caçadors de Caps van realitzar dues passades escopint foc amb els seus canons, però no podien encertar la barqueta de comandament sense córrer el risc de caure sota la influència del raig tractor. El Tret Segur va girar noranta graus en un esforç per canviar el vector, però el curs no va variar de manera substancial. Els seus motors no podien igualar la combinació de poder exercida pels motors del vaixell de càrrega més gran i de la gravetat de la nana blanca.

-Intel·ligent, -va dir la Leia-. Està donant al Tret Segur una tria -deixar-los o ser arrossegats amb ells al sol.

-Tesar, -va dir en Han-. Quant de temps tenim abans que arribin al punt de no retorn? -En Tesar ja havia fet els càlculs-. Deu minuts, -va dir-. Arribarem a rang per al raig tractor en cinc.

En Han va obrir un canal de comunicador.

-Mantingues-te ferm, Tret Segur. L'ajuda està de camí.

-Només espero no haver d'esperar tot el dia per a ella, -va arribar la resposta.

La Leia es va passar els següents minuts contenint la respiració mentre el Falcó s'acostava. Els Caçadors de Caps van continuar assetjant al Rodamón, però només era una simple distracció i tothom ho sabia. Per recomanació de la Leia, van obrir un canal de comunicació amb el capità del Rodamón i li van prometre aconseguir-li una sentència benigna a canvi de tornar i cooperar amb la Intel·ligència de la Nova República. El capità va respondre prometent no arrossegar el Tret Segur al sol, a canvi que alliberessin la seva nau del raig tractor, després va tancar el canal de comunicació. L'Izal Waz va suggerir oferir la llibertat a la tripulació a canvi dels tancs bacta, però la Leia va rebutjar aquesta idea. Si el capità sabia el que ells perseguien en realitat, hi havia moltes possibilitats que decidís destruir els tancs per rancor o venjança.

De manera que van esperar i van observar a la pantalla tàctica com els altres dos grups de naus dels Cavallers Salvatges usaven la solitària nau yuuzhan vong per a pràctiques de tir. Tot i que el navili estava llançant una sorprenent quantitat de plasma i magma a l'espai, els vells caces estel·lars sempre semblaven saber on l'enemic no estava atacant, o ajustar els seus escuts en el moment just, o prendre als artillers yuuzhan vong per sorpresa. La corbeta vivent es desintegrava tros a tros, lentament al principi, després més ràpidament, i finalment volava feta miques i es va fer gairebé indistingible amb l'anell de pols còsmica.

En Han va deixar anar un xiulet.

-On estaven aquests quan els yuuzhan vong van atacar Ithor? A la Nova República li agradaria tenir uns quants pilots més com aquests.

-Això és una cosa que un pensa que el Mestre Luke no aprovaria, -va dir en Tesar-. Nosaltres hem entès que no vol que els Jedi lluitin com soldatsss.

-Tots vostès són Jedi? -La Leia va preguntar.

-Tots els pilotsss, si.

La massiva silueta d'un vaixell de càrrega damorià va eclipsar la imatge del diminut sol davant d'ells, els seus resplendents motors d'ions es lliscaven sobre la cabina de pilotatge mentre en Han conduïa el Falcó per darrere d'aquesta. El més petit disc d'un YT-1300 va aparèixer per sota d'ells i escorat una mica cap a un costat, la seva part posterior pintada amb el disseny calidoscòpic de colors primaris preferit pels arcones. Els Caçadors de Caps amb prou feines eren visibles, un trio de diminutes creus negres, darrere de les fogonades dels seus canons làser que anaven a estavellar-se contra el casc de gairebé mig quilòmetre de longitud del Rodamón.

En Han va parlar per l'intercomunicador.

-Dames, comptem amb vosaltres per deixar fora de combat la barqueta de direcció. Izal, per què no te n'ocupes tu del raig tractor?

-De seguida.

L'arcona es va descordar l'arnès i es va incorporar. La simple visió de l'immens casc davant seu va ser prou per convèncer la Leia que no podrien canviar el vector del seu rumb a temps.

-Han, -va dir-, aquesta no és la manera de fer-ho.

En Han es va girar a mitges des del seu seient.

-T'escolto.

-No hi ha una escotilla d'escapament just a sobre del pont de comandament?

-És clar, tancada des de dins,- va dir en Han.

-No importa, -va dir la Leia-. Tenim els Jedi.

En Han va arrufar les celles.

-La Tripulació de CorDuro estarà esperant-nos.

-Llavors? -va preguntar en Tesar-. Tenim Jedi.

Per alguna raó l'Izal Waz no va semblar entendre de què anava la conversa, de manera que en Tesar llançà una sèrie de xiuxiuejos. La Leia va mostrar la part posterior dels seus dits al Han.

-Tenim cinc minuts, -va dir-. Jo puc ocupar-me del sistema d'atracada.

-Quatre minuts i mig, -va corregir l'Izal Waz, caminant cap a la part posterior de la coberta de vol.

-Amb dos n'hi haurà prou. -En Tesar començà de nou a xiuxiuejar-. Tenim Jedi.

-És cert. -En Han es va treure el seu desintegrador i li va passar a la leia-. Només espero que nosaltres encara tinguem Jedi quan això hagi acabat.

La Leia va fer el recorregut fins a l'escotilla circular d'atracada, on la Bela i la Krasov ja estaven esperant amb les seves marrons túniques Jedi. Representaven un espantós contrast amb l'Izal Waz, que la veritat sigui dita, semblava més aviat una mica còmic amb la seva punyent granota de vol.

En Han portà al Falcó al límit i el va conduir a una posició just per sobre de l'anell de l'escotilla d'atracada. El Rodamón va intentar apartar-se d'ells, però en Han era massa bon pilot per deixar-se sorprendre per la maniobra d'una nau mig immobilitzada. La Leia va aconseguir posar el sistema desplegable d'abordatge sobre l'escotilla d'atracament al tercer intent, després va activar els ancoratges magnètics i pressuritzà el conducte.

-Tres minuts, -va advertir en Han-. Si no sou capaços de...

En Tesar va obrir la comporta i ràpidament va deixar anar un xiuxiueig mentre la fogonada d'un desintegrador li arribava a l'espatlla. Des de la seva cadira, la Leia va entreveure a un membre de la tripulació del vaixell de càrrega amb uniforme de CorDuro i va disparar un parell de vegades el seu desintegrador, després les dues germanes Hara estaven llançant-se a través de la comporta amb les seves espases làser enceses. L'humà va deixar anar un xerroteig i va caure a terra. Un parell de rifles desintegradors van obrir foc des de la comporta oposada. El túnel es va omplir amb flaixos, esclats i brunzits durant aproximadament un parell de segons, després els sorolls van començar a retrocedir mentre els barabels portaven la lluita a l'interior del Rodamón.

L'Izal Waz va anar a continuació, caminant sobre dos cossos dins del túnel extensible d'abordatge i donant un cop de peu, va apartar del seu camí un altre cos mentre abordava el vaixell de càrrega. En Tesar va ser més lent a reaccionar, apartant la tela de la seva espatlla per mostrar el fumejant forat i les socarrades escates de sota.

La Leia va moure cap endavant la seva cadira.

-Tesar, com de greu?

-Molt, -ell va grunyir-. La meva millor túnica. -va passar una urpa a través del forat-. Em fa crrremar.

Llavors, va deixar anar un hilarant xiuxiueig, i es va llançar per la comporta per seguir als seus companys a l'interior del Rodamón Estel·lar.

La Leia se'l va quedar mirant fixament en un emmudit silenci. Quan la comporta a l'altre extrem del sistema d'atracament extensible es va tancar, va segellar la comporta del Falcó i retirà el sistema d'atracada, comprovant el seu cronòmetre.

Dos minuts.

Va activar l'intercomunicador.

-Han, estem lliures. Potser podríem guanyar una mica de temps si uséssim el...

-No cal, -va contestar en Han-. El Rodamón ha tallat la seva acceleració i està girant per sortir del camp d'acció de l'estrella.

-S'estan rendint? -va preguntar la Leia-. Bé. Potser ara puguem trobar algú que ens digui qui vol la meva mort.

-Uh, potser no, -va dir en Han-. No s'estan rendint exactament.

-No s'estan rendint exactament? -la Leia va comprovar per dues vegades el segellat de l'escotilla, després es va tornar cap a la bodega principal.- Què dimonis vols dir?

-Els sensors estan mostrant el llançament de dos beines d'escapament.

-Aquí?

La Leia va arribar al celler principal i va anar directament a l'estació d'enginyeria, on va poder veure la imatge de dues càpsules d'escapament fent un arc en l'espai mentre s'allunyaven del Rodamón Estel·lar. A la velocitat de les càpsules d'escapament, els hauria portat uns tres anys arribar als sistemes habitables més propers. Però això no seria un problema. Pel que veia la Leia, ambdues càpsules estaven ja caient, en haver quedat ben atrapades per l'immens i fort camp gravitatori de la nana blanca.

La panteixant veu de l'Izal Waz va ressonar per l'altaveu.

- Rodamón Estel·lar assegurat, -va dir-. Amb el bacta suficient per omplir un llac.

-Izal, -va preguntar la Leia amb to enfadat, a través del comunicador-. Què passa amb la tripulació?

-Et refereixes a si hi ha supervivents?

-Sí, supervivents, -va dir la Leia.

Hi va haver un moment de silenci, després la veu de l'Izal Waz va arribar convertida en un simple murmuri.

-Bé, què hauries fet tu, si veiessis a tres barabels enfadats llançant-se contra tu?

 Següent