10
Mentre avançaven pel
laberint de carrers al dia següent, en Jacen va sentir un estrany pessigolleig
d'inquietud al clatell, com si una filera de mirmyns estiguessin arrossegant-se
lentament sobre la seva pell. Alguna cosa anava malament, però en Jacen no
sabia què podia ser.
- Raigs desintegradors!
-va murmurar.
Per alguna raó
inexplicable, tots semblaven estar una mica nerviosos. La Jaina obria la marxa,
atès que era la que coneixia millor el camí que portava fins a la casa d’en
Zekk. En Jacen, en canvi, sempre es perdia. La Tenel Ka seguia la Jaina en
silenci, amb les espatlles alçades i l'esquena rígida, mentre que en Jacen i en
Lowie anaven els últims.
Els companys van seguir avançant
pels vells i estrets carrerons de metall i pedra. En aquella zona els llums
eren massa febles, i l'aire feia gust a metall oxidat i a la lenta decadència
de l'abandonament. Fins i tot les olors els hi resultaven poc familiars i,
almenys per als wookiees -a jutjar per la manera en què en Lowie arrufava el
nas -, no molt agradables.
- Ja hem arribat -va
anunciar la Jaina, girant un cantó metàl·lic per entrar en un passadís encara
més estret. La jove es va aturar davant d'un llindar no molt alt i va
pressionar el botó de trucada. El llum indicador es va encendre amb una espurna
vermella, negant-los l'entrada. La Jaina es va mossegar el llavi inferior -.
Que estrany... Ahir en Zekk va dir que ajustaria el pany de la porta de casa
perquè poguéssim entrar.
-Potser el que va passar
ahir a la nit el va afectar més del que ens havíem imaginat -va suggerir la
Tenel Ka.
- Potser sí -va dir la
Jaina -, però no és probable. En Zekk sempre compleix les seves promeses. Ja
hem tingut algunes petites discussions abans, però...
La Jaina es va callar
sense arribar a completar la frase.
En Lowbacca grunyí un breu
comentari, i TM2 es va encarregar de traduir-lo.
- L'amo Lowbacca s'estava
preguntant si l'amo Zekk no s'haurà limitat a sortir per fortificar-se amb una
col·lació matinal. O potser hagi decidit obtenir queviures per al menjar.
- Sí, i això seria
francament preferible a aquelles racions de les tropes d'assalt que ens va
donar l'última vegada -va observar en Jacen, sentint que el seu estómac emetia
un clapoteig de disgust acordant-se d'elles.
- Sabia que anàvem a venir
-va dir la Jaina -. Hi hauria d'haver estat aquí.
- Esperem una estona -va
suggerir en Jacen, asseient-se a terra i creuant les cames -. Probablement
apareixerà d'aquí a uns minuts amb alguna història increïble per explicar.
- Sí, seria molt propi
d'ell -va admetre la Jaina.
En Jacen, sabent que la
seva germana seguia estant preocupada, va intentar utilitzar un to de veu el
més ferm i segur de si mateix possible.
- Tornarà en qualsevol
moment... Ja ho veuràs, Jaina. Mentrestant -va suggerir jovialment -, tinc uns
quants acudits nous, si hi ha algú que vulgui sentir-los.
Els bessons van entretenir
als altres joves Cavallers Jedi amb històries de les aventures viscudes per en
Zekk. En Jacen els hi va parlar d'aquella ocasió en què en Zekk va baixar
quaranta-dos pisos pel conducte d'un turboascensor abandonat perquè va veure
una cosa que brillava i reflectia la llum quan va il·luminar el conducte amb la
seva llanterna làser. Imaginant-se tresors que s'anaven tornant més i més
extravagants amb cada nivell que baixava, en Zekk va acabar descobrint que
l'objecte lluent no era més que un vell embolcall de paper metal·litzat que
algú havia llançat al conducte, i que s'havia quedat enganxat a la viscosa
humitat que traspuava de les parets.
La Jaina va compartir amb
ells la història de com en Zekk va reprogramar un traductor personal per a un
grup d’altius turistes reptilians que li havien fet fora de la cua per obtenir
mostres gratuïtes d'un nou producte alimentari. En Zekk va alterar el seu
traductor de manera que cada vegada que els rèptils demanaven que se'ls
indiqués com arribar a restaurants o museus, eren guiats a cases de pèssima
reputació o estacions reprocessadores d'escombraries.
- Això és senzillament
espantós! -Va comentar TM2.
Els minuts van anar
transcorrent i es van convertir en una hora, i el seu amic va seguir sense
tornar.
La Jaina va acabar posant-se
dreta.
-Alguna cosa va malament
-va dir, mossegant-se el llavi interior -. En Zekk no vindrà.
En Lowie va grunyir i TM2
es va encarregar de traduir el grunyit.
- L'amo Lowbacca suggereix
que potser l'amo Zekk necessiti algun temps per superar la seva vergonya i
incomoditat. Suposo que mai entendré la conducta humana -va afegir.
- Potser -va dir la Jaina,
amb el rostre ple de preocupació i clarament no molt convençuda.
- Ei, per què no deixem
una videonota? -va suggerir en Jacen -. Tornarem a provar sort demà. Quant de
temps pot seguir enfadat amb nosaltres?
Però l'endemà tampoc hi
havia ni rastre d’en Zekk. En Jacen va prémer el botó de sol·licitud d'accés
incrustat al costat de la porta principal d’en Zekk però, un cop més, no va
obtenir resposta. El vell Peckhum no trigaria a tornar de l'estació mirall, i
es trobaria amb un apartament buit.
- Em sembla que ja va sent
hora que tots comencem a buscar en Zekk -va murmurar en Jacen, contemplant el
panell d'informació en blanc.
- Estic d' acord -va dir
la Tenel Ka.
- Bé, a què estem esperant
llavors? -Va exclamar la Jaina, refregant-se enèrgicament les mans -. I si no
aconseguim trobar-lo, parlarem amb la mare.
Quan van entrar al despatx
de la Leia Organa Solo, van veure que semblava bastant preocupada. La Leia els
va somriure i va apartar un floc de cabells dels ulls de la Jaina.
- M'alegra molt que
estigueu aquí, nois -va dir -. Volia ensenyar-vos alguna cosa.
Abans que en Jacen o la
Jaina haguessin pogut parlar d’en Zekk, la Leia va fer aparèixer en una
pantalla un holoprojecció bastant granulosa gravada a llarga distància que
mostrava navilis d'atac imperials llançant-se sobre un creuer d'aprovisionament
de la Nova República en l'espai proper a Coruscant.
- Aquesta nau s'assembla
molt a la que ens va segrestar i se'ns va endur de l'Estació Cercadora de
Gemmes d’en Lando! -Va exclamar la Jaina.
En Lowbacca va grunyir,
indicant que estava d'acord amb ella.
La Leia va assentir.
- És el que havia pensat
basant-me en la vostra descripció..., i ara puc confirmar-la a l'almirall
Ackbar. Aquest atac es va produir fa dues nits. Potser tinguem una autèntica
amenaça entre mans, i just al món capital...
La Jaina va tornar a
contemplar l’holoprojecció i va arrufar les celles.
- Hi ha alguna cosa més
que no està bé en aquestes imatges. Estic intentant entendre què és...
La Leia va tornar al seu
escriptori.
- L'almirall Ackbar i un
grup d'experts tàctics estan analitzant el metratge, i potser vulguin fer-vos
algunes preguntes. Hem reforçat les mesures de seguretat contra la possibilitat
molt real que puguem presenciar un altre atac imperial.
Després d'aquella notícia,
la Leia no semblava excessivament preocupada quan en Jacen li va explicar la
història de la desaparició d’en Zekk. La Cap d'Estat de la Nova República va
permetre que la seva mirada recorregués les cares dels quatre joves Cavallers
Jedi immòbils al seu despatx.
- Molt bé. I ara deixeu
que us faci una pregunta: qui coneix millor la ciutat, vosaltres quatre... o en
Zekk?
- Bé..., en Zekk, és clar
-va respondre en Jacen amb veu vacil·lant -. Però...
- I si en Zekk té
problemes personals i s'ha amagat en algun lloc -va seguir dient la Leia -, us
sembla tan estrany que no hagueu aconseguit trobar-lo?
-Però ell mai faria això
-va protestar la Jaina -. Ens va prometre que estaria allà.
-Bé, llavors potser ja ha
trobat aquesta unitat centralitzadora de funcions múltiples i en Peckhum se les
ha arreglat perquè pogués pujar a l'estació mirall -va dir la Leia amb veu
tranquil·la i raonable.
- Però ens hauria deixat
un missatge -va replicar la Jaina, amb els llavis frunzits en una tensa línia
plena de tossuderia.
- Té raó, mare -va
intervenir en Jacen -. En Zekk pot semblar un rodamón sense llar, però sempre
fa el que ha dit que farà.
La Leia va passejar una
mirada plena d'escepticisme pels rostres dels seus fills.
- Quants anys fa que
coneixem en Zekk?
La Jaina va arronsar les
espatlles.
- Uns cinc anys, però
què...?
- I durant aquests anys -la
va interrompre la Leia -, quantes vegades ha desaparegut perquè estava embarcat
en alguna aventura, per acabar tornant a aparèixer com si res un mes després?
En Jacen es va escurar la
gola i es va remoure nerviosament.
- Eh... Potser mitja
dotzena de vegades.
- Ja. Ho veieu? -Va
replicar la Leia, com si això posés punt final a l'assumpte.
-Però aquestes altres
vegades -va observar en Jacen -, no teníem plans de passar el dia amb ell.
La Leia va sospirar.
- I aquestes altres
vegades tampoc estava enfadat per haver fet el ridícul durant un banquet
diplomàtic. Escolteu, en Zekk és més gran que vosaltres, i legalment pot anar
on vulgui i fer el que vulgui quan li doni la gana. Però encara que estiguéssim
segurs que ha desaparegut, i no estem segurs d'això... Bé, la veritat és que
podríem fer molt poc al respecte. La galàxia és un lloc molt gran. Qui sap on
pot estar?
» La gent desapareix a
cada moment, i senzillament no tenim els recursos necessaris per buscar a totes
les persones que desapareixen. Aquesta mateixa setmana he rebut informes
d'almenys tres adolescents desapareguts, i això només a la Ciutat Imperial...
Per què no espereu i parleu amb Peckhum quan torni demà? Potser ell tindrà
algunes idees.
La Leia es va aixecar i va
començar a portar-los cap a la porta del despatx per poder tornar al seu
treball.
- Ara he de preparar-me
per la meva pròxima reunió amb l'ambaixadora de Karnak Alfa. I després he de
tornar a veure el Poble dels Arbres Udoladors per a una cerimònia musical
aquesta tarda... -La Leia es va fregar les temples, com en anticipació d'un mal
de cap -. Adoro la meva feina... Eh... Bé, almenys la major part.
Quan van haver sortit del
despatx de la Leia, en Jacen va deixar escapar un gemec d'abatiment.
-Mare ni tan sols creu que
hi hagi un problema.
- Llavors suposo que
haurem de seguir buscant-lo pel nostre compte -va dir la Jaina.
Un grunyit d’en Lowie els
va indicar que estava totalment d'acord amb ells.
- Haurem de sortir pel
nostre compte -va dir en Jacen, i es va colpejar decididament el palmell amb el
puny.
-És un fet comprovat -va
dir la Tenel Ka.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada