dimarts, 11 d’agost del 2015

Els Perduts (XX)

Anterior



20

La Jaina seguia treballant amb en Lowie i en Chewbacca per reparar el major nombre possible dels vells i malmesos subsistemes de l'estació mirall. Després d'haver reunit els escassos components de recanvi que van poder trobar, els tres van afegir el seu enginy a la tasca per trobar solucions alternatives. No podien programar els sintetitzadors de menjar per crear res ni remotament semblant a plats d'alta cuina, però tot i així en Lowie i en Chewbacca les hi van arreglar per produir un dinar decent.
La Jaina va acabar de reconnectar els sistemes de comunicacions, fent possible enviar missatges breus encara que les transmissions seguien veient-se pertorbades per esclats d'estàtica. En Chewbacca va començar a inspeccionar els sistemes de suport vital, els controls ambientals i els escalfadors de l'estació.
En Peckhum els contemplava mentre duia a terme les escasses tasques que s'esperaven d'ell durant aquell torn de guàrdia. L'ancià no sabia com expressar la seva gratitud, i els va repetir una vegada i una altra tot el que agraïa els esforços que la Jaina, en Lowie i en Jacen estaven fent per ell.
- Si hagués esperat que la Nova República reparés totes aquestes avaries, en Zekk ja hauria estat un ancià quan...
En Peckhum no va arribar a acabar la frase, i va moure el cap amb la cara plena de tristesa.
Quan les reparacions més urgents i complicades van estar finalitzades, els joves Cavallers Jedi van tenir poc a fer mentre en Chewbacca seguia furgant aquí i allà. En Lowbacca va dedicar les seves energies a acabar el traçat de les trajectòries de restes orbitals que ell i la Jaina s'havien ofert a portar a terme. Al principi la Jaina havia ajudat al Jacen, però seguir els camins de milers de runa en òrbita era una tasca que li semblava senzillament massa esgotadora en aquells moments. En Lowie, per la seva banda, era extremadament pacient per ser un wookiee, especialment quan treballava amb ordinadors, i va anar traçant diligentment la trajectòria d'un punt darrere l'altre, anotant les rutes espacials més perilloses de les òrbites plenes de trànsit escampades al voltant del món capital.
La Jaina va donar un cop d'ull al mapa tridimensional d’en Lowie, però no va trigar a tornar a concentrar la seva atenció sobre les sorprenents imatges que apareixien en el seu quadern de dades. Va repassar les còpies dels comunicats de les xarxes informatives que mostraven el misteriós atac imperial llançat contra el creuer d'aprovisionament Inflexible. El dia següent a l'atac ella, en Jacen i en Lowie havien identificat de seguida la llançadora d'assalt modificada, amb les seves dents de gemmes corusca, reconeixent el navili que havia estat utilitzat per segrestar-los quan es trobaven a bord de l'Estació Cercadora de Gemmes d’en Lando Calrissian.
L'almirall Ackbar havia verificat les descripcions. Ja no hi havia cap dubte que el robatori de l'equip militar formava part de la tasca maligna de l'Acadèmia de l'Ombra. Per la descripció de l’Ackbar, la Jaina va estar segura que l’imperial al comandament de l'atac havia estat en Qorl, l'antic pilot de caces TIE del qual ella i en Jacen havien intentat fer-se amics després de trobar la seva nau estavellada a Yavin IV.
La Jaina va sospirar i va moure el cap, i va tornar a contemplar el metratge. Hi havia esperat que en Qorl comprendria quan equivocat estava.., i encara que el pilot de caces TIE va estar a punt de rendir-se, el rentat de cervell imperial havia acabat alçant-se amb la victòria. En Qorl seguia creant seriosos problemes a la Nova República.
La jove va introduir l’hologravació de la captura de l’Inflexible en el lector de vídeo per tercera vegada. La cinta, registrada per forces de la Nova República quan van sortir a tota velocitat de Coruscant per defensar el creuer d'aprovisionament, tenia una resolució bastant baixa. Però hi havia alguna cosa en ella que li resultava indefiniblement inquietant, i la Jaina havia tingut aquesta estranya sensació des que la va veure per primera vegada.
La Jaina es va rosegar el llavi inferior.
-Hi ha alguna cosa que no encaixa...
Va contemplar com el navili d'assalt, amb el morro que semblava la boca d'un tauró sorgia del no-res mentre els trets de les naus imperials que el flanquejaven anaven destruint els sistemes d'armament i les graelles de comunicació de l’Inflexible. Després va tornar a concentrar la seva atenció en l’holocinta..., i es va aixecar bruscament en el seu seient. Havia estat fixant-se en la nau d’en Qorl..., però el que no encaixava eren les altres naus imperials.
- És clar, això és! -Va exclamar -. No pot ser!
En Chewbacca va grunyir una pregunta mentre s'aixecava del buit en el que havia estat ficat entre els mòduls de control dels sistemes de suport vital. La Jaina va centrar la seva atenció en les imatges de les naus més petites i les va assenyalar amb un dit.
- Sé tot el que cal saber sobre tots els caces imperials -va dir -. El pare em va ensenyar a identificar tots els tipus de naus registrats al llarg de la història espacial..., bé, gairebé tots. - Es va inclinar cap endavant per estar una mica més a prop de la imatge -. Aquests caces són naus de curt abast. -La Jaina va col·locar un dit sobre la imatge de la pantalla -. Són caces de curt abast! Van haver de venir d'algun lloc proper. La seva base és a prop..., amagada en algun lloc d'aquest sistema!
En Chewbacca va grunyir un comentari sorprès. En Lowie, incrustat en una cadira dissenyada per a humans, amb els seus ossuts genolls aixecats cap al sostre i els seus braços arribant gairebé a terra, sostenia el quadern de dades sobre la falda mentre anava estudiant les coordenades de les restes espacials conegudes. El jove wookiee va reaccionar rugint la seva pròpia pregunta, i va agitar el quadern de dades d'un costat a un altre.
- Atenció! Disculpin-me! -Va cridar TM2 amb la seva veueta estrident -. L'amo Lowbacca creu que també ha fet un descobriment de la màxima importància, resumint, que hi ha una inconsistència dins de les posicions de les restes orbitals. No sé de què es tracta exactament perquè no m'ha ensenyat el quadern de dades -va afegir l'androide traductor miniaturitzat amb una ombra d'irritació -, però si està tan excitat deu ser una cosa altament inusual. Hauria de calmar-se, amo Lowbacca, i explicar-se una mica millor.
La Jaina i en Chewbacca van anar corrent a examinar els milers de punts dispersos pel mapa tridimensional de l'espai als voltants del planeta Coruscant.
-Això tampoc pot ser -va dir la Jaina res més veure'ls. Els resultats que acabava d'obtenir encara la tenien perplexa, i en Lowie acabava de fer que el misteri es tornés molt més profund -. És pràcticament el contrari del que esperàvem.
En Lowie va confirmar les seves observacions amb un lladruc wookiee. La Jaina va sospirar, i va tornar a mossegar-se el llavi inferior. El projecte de traçat de rutes tenia com a única raó la de descobrir restes no catalogades que suposessin un perill per a la navegació espacial. Però en comptes de revelar el risc no cartografiat que havia destruït el Raig de Lluna, el mapa de restes espacials d’en Lowie no mostrava absolutament res a la zona indicada. De fet, més aviat semblava una àrea prohibida de l'espai, una illa tan buida de restes com si algú l'hagués netejat a consciència. Però sabien que el Raig de Lluna havia xocat amb alguna cosa prou gran per destruir-lo...
Unes paraules acompanyades per un raig d'estàtica van sorgir del sistema de comunicació i van ressonar pel diminut recinte de l'estació.
- Atenció! Atenció, Estació Mirall! Em sent algú? Jaina, estàs aquí?
En Peckhum va aixecar el cap.
- Vaja, ara sí que estem segurs que el sistema de comunicacions funciona.
- Semblava la veu d’en Jacen!
La Jaina va anar corrents fins a la unitat de comunicacions i va accionar un interruptor, però només va aconseguir fer saltar un doll d'espurnes d'un fusible cremat. La sobtada onada de calor li va socarrimar les puntes dels dits. La Jaina va arrencar la tapa de la consola i va contemplar els cables ennegrits. Va sondejar el sistema amb la Força, seguint la trajectòria del curtcircuit, i només va necessitar uns segons per recablejar el sistema danyat i deixar-lo en condicions que funcionés prou bé per poder respondre al seu germà.
Els altaveus van tornar a cobrar vida amb un espetec sibilant.
-... aquí? Respon-me, Jaina! Això és molt important. Hem trobat en Zekk. -Un esclat d'estàtica va distorsionar el que va dir a continuació -. Tenim males notícies, i...
- Zekk! -En Peckhum va anar corrents fins l'altaveu i es va inclinar sobre l'espatlla de la Jaina -. Escolta? Em sents? -Va cridar, pegant els llavis a la reixeta -. On és en Zekk? Es troba bé?
La Jaina es va apartar dels ulls els llargs flocs de cabells castanys que li arribaven fins a les espatlles.
- Espera. Encara no he acabat de reparar el transmissor. -Va extreure un ciberfusible cremat i el va substituir pel que acabava de treure del seu quadern de dades -. Bé, amb això hauria de ser suficient -va murmurar -. Sí, Jacen, et rebem... Pots escoltar-nos?
La veu del seu germà va brollar dels comunicadors, sibilant i distorsionada.
-... Alguna disrupció, però..., entenc.
- Què hi ha d’en Zekk? -Va preguntar la Jaina, contenint la respiració -. No estarà...?
- Mort? -Va dir en Jacen, acabant la pregunta per ella. La transmissió era més clara, i la seva veu se sentia amb més nitidesa -. No. L’hem trobat..., i després la Tamith Kai i un parell d'esbirros més de l'Acadèmia de l'Ombra ens van deixar inconscients.
-La Tamith Kai! -La Jaina va deixar escapar un crit de sorpresa. En Lowbacca va rugir, i fins i tot TM2 va emetre un grall de consternació -. Però què podia estar fent a...?
-Han reclutat en Zekk i a un grapat de membres de la banda dels Perduts -va dir en Jacen -. No sé on se l'han emportat, però en Zekk semblava estar amb ells per la seva pròpia voluntat. La Tamith Kai va dir que anaven a ensinistrar-lo perquè arribés a ser un Jedi Fosc! Aniran a l'Acadèmia de l'Ombra.
En Lowie va grunyir una pregunta en wookieès, però la Jaina la va fer sense esperar a la traducció de TM2.
- Però com poden ensinistrar en Zekk? No és un Jedi...
- Pel que sembla té el potencial necessari per arribar a ser-ho -va dir en Jacen -. Recorda que l'oncle Luke va descobrir a munts de candidats que mai havien sabut que poguessin utilitzar la Força. En Zekk tenia un do especial per trobar equip recuperable, fins i tot en llocs on altres persones ja havien estat buscant abans. El que passa és que mai ens vam adonar d'això, i mai vam entendre a què es devia.
La Jaina va inclinar el cap i va pensar en tot el temps que havien passat amb en Zekk i tot el que s'havien divertit junts sense que mai hagués arribat a ser conscient del seu veritable potencial.
- Bé, i on és ara?
- No ho sé -va admetre en Jacen, i una tristesa sobtada va impregnar la seva veu -. Ens van deixar sense sentit, i després van desaparèixer. La mare i l’Ànakin van venir a la nostra recerca i ens van trobar, però d'això ja fa hores. Probablement ja han aconseguit sortir del planeta. No tinc ni idea de on poden haver anat.
La Jaina es va tapar la cara amb les mans.
- Tu no, Zekk... Tu no! -Després va alçar la cara mullada pel plor i va clavar la mirada en els lluminosos ulls daurats d’en Lowbacca -. L’Acadèmia de l'Ombra! -Va murmurar -. Te'n recordes del sistema de camuflatge que fa que tota l'estació sigui invisible, igual que un forat en un mapa? Exactament com en el teu mapa orbital!
En Lowie va llançar un rugit d'assentiment.
- Ai mare! -Va exclamar TM2, massa impressionat per poder proporcionar una traducció.
La Jaina es va tornar cap al sistema de comunicacions.
- Sabem amb tota exactitud on són, Jacen -va dir.
Va donar un cop d'ull al quadern de dades d’en Lowie i al mapa projectat, centrant els ulls en el punt buit de l'espai.
- Digues a la mare que es posi en contacte amb l'almirall Ackbar! -Va cridar pel micròfon -. Hem de mobilitzar la flota de la Nova República. En Lowie us enviarà algunes coordenades. Hem d'atacar el més de pressa possible, abans que els imperials se n'adonin que els hem descobert.
- Fantàstic -va dir en Jacen -. I què fareu vosaltres?
La Jaina va somriure.
- Anem a llançar una mica de llum sobre el tema.
El vell Peckhum estava assegut a la butaca de control de l'estació de guia suspesa sota dels gegantins reflectors solars, manipulant els vells controls d'ajust i direcció amb el cos tens sota de les tires de l'arnès de seguretat. La Jaina es va inclinar sobre la butaca.
-Fes girar els miralls -li va murmurar, i la seva veu estava impregnada per una nerviosa excitació -. Gira’ls, gira’ls, gira’ls!
- Ja he superat els màxims -va replicar en Peckhum amb desesperació. Tenia la mandíbula atapeïda i els músculs del coll rígids, i les gotetes de suor relluïen sobre el seu front -. Són làmines de material reflector molt delicades. Si movem els miralls solars massa de pressa, només aconseguirem que es trenquin.
La Jaina es va tornar cap als espiells i va veure com la flota de la Nova República abandonava la seva òrbita i es llançava sobre el seu blanc invisible. Les naus van activar els seus sistemes d'armament mentre es dirigien cap a la zona misteriosament buida. La Jaina i els altres havien de deixar al descobert l'Acadèmia de l'Ombra abans que arribessin allà.
En Lowie va gemegar una pregunta que TM2 es va encarregar de traduir.
- L'amo Lowbacca desitja saber si l'aparell d'enfocament ha condensat el raig de llum solar reflectida fins a la seva configuració de màxima potència.
- Per descomptat que sí -va dir en Peckhum -. Un cop hem fet girar aquests trastos, aconseguirem que comencin a suar de debò.
Els gegantins miralls suspesos en òrbita per sobre de Coruscant per fi van quedar en la posició desitjada i van concentrar el seu encegador raig de llum solar condensat sobre el buit del buit. El feix del mirall es va obrir pas a través de l'espai, travessant tan netament com un reflector.
La llum hauria d'haver continuat avançant per tot el sistema estel·lar, però un instant després va xocar amb les coordenades buides..., i l'espai va semblar bullir amb una resplendor iridescent com si s'hagués convertit en fum daurat. El diluvi de claredat solar d'alta intensitat va seguir bombardejant la zona camuflada, i va acabar vencent els escuts d'invisibilitat que embolicaven l'Acadèmia de l'Ombra.
- Aquí! -Va cridar la Jaina amb veu triomfal.
L'estació imperial va sorgir del no-res, ondulà durant uns moments i després es va fer visible amb tota nitidesa, un gran anell circular eriçat d'emplaçaments artillers i torres d'observació.
En Lowie i en Chewbacca van rugir a l'uníson, i la Jaina va bellugar el cap.
- Sempre han estat amagats just davant de la nostra porta... Per això van poder utilitzar caces de curt abast per atacar l’Inflexible, i el fet d’estar tan a prop va permetre que la Tamith Kai i els seus acompanyants poguessin baixar a la ciutat sense ser detectats i segrestar en Zekk.
- Llavors en Zekk deu estar a bord de l'estació -va murmurar en Peckhum -. Si l’han portat aquí, no?
- I als Perduts -va afegir la Jaina.
En Chewbacca va grunyir, i després va assenyalar amb el braç en el mateix instant en què l'Acadèmia de l'Ombra començava a moure’s. Les toveres direccionals escampades al llarg de l'equador del gran anell van cremar amb una resplendor blanca blavosa en un costat, apartant a l'estació de l’enlluernador feix de claredat solar concentrada.
-Fes girar els miralls -va dir la Jaina -. No podem permetre que s'escapin abans que arribin les naus.
- Ai mare -va dir TM2 -. Espero que els nostres caces aconsegueixin capturar l'Acadèmia de l'Ombra. Segueixo francament irritat amb ells per haver-me reprogramat quan tots vam ser capturats i mantinguts presoners allà.
En Peckhum va introduir noves coordenades en els sistemes del mirall direccional, però la sobtada acceleració i el canvi de direcció van acabar sent excessius per al material platejat, que ja estava sotmès a una gran tensió. Les llargues teranyines de cables que mantenien en posició al gegantí mirall es van desprendre dels seus ancoratges, i un enorme estrip va començar a obrir-se en ell, vessant una costura d'estrelles i negra nit a través de la superfície resplendent del reflector.
- No podem mantenir-lo en una posició tan forçada! -Va cridar en Peckhum -. Hi ha massa tensió! - El vell va moure el cap -. I de tota manera mai podríem seguir un objecte en moviment... -Després va alçar la mirada i va deixar escapar un gemec -. Els meus miralls!
L'Acadèmia de l'Ombra va seguir accelerant, i la Jaina va contemplar la veloç aproximació de la Flota venjadora de l'almirall Ackbar, apressant-los en silenci a què anessin més de pressa. Però ja podia veure que no arribarien a temps.
- L'Acadèmia de l'Ombra ja devia estar preparant-se per a la partida -va dir -. Oh, és clar... Tenen en Zekk i uns quants reclutes més. Han robat un carregament de nuclis hiperimpulsors i bateries turbolàser. Romandre aquí només serviria perquè correguessin un perill més gran.
La seva forma d'anell semblava difícil de maniobrar, però l'Acadèmia de l'Ombra va anar cobrant velocitat mentre es dirigia cap al punt de salt hiperespacial adequat.
La primera nau de la Nova República va accelerar i es va llançar sobre ella, enviant andanades làser contra l'Acadèmia de l'Ombra. Alguns trets van donar en el blanc, deixant senyals negres sobre el blindatge exterior. La intensitat del mirall solar devia haver cremat alguns escuts.
La Jaina va estendre una sonda mental i va buscar en Zekk, encara sorpresa davant la idea que aquell noi ben plantat de cabells foscos que vivia als carrers pogués tenir el potencial d'esdevenir un Cavaller Jedi..., o un Jedi Fosc.
- Era el nostre amic -va murmurar per a si mateixa, sentint-se terriblement culpable -, i mai vam arribar a imaginar que ell també pogués esdevenir un Jedi. Ara ja és massa tard.
Les naus de la Nova República van convergir sobre el seu objectiu i el van ruixar amb un diluvi de raigs làser, i en aquell mateix instant l'Acadèmia de l'Ombra va sortir sobtadament disparada cap endavant entre un encegador centelleig lluminós. La seva acceleració va deformar l'espai i va estirar les línies estel·lars, i després l'estació es va esvair per dirigir-se cap al seu amagatall desconegut en les profunditats del territori imperial.
L'Acadèmia de l'Ombra havia desaparegut..., un cop més.
La Jaina va sentir que se li formava un nus a la gola. I aquesta vegada els imperials s'havien emportat a un amic amb ells...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada