CAPÍTOL 22
La Mara podia aprofitar gairebé
tots els recursos de l'Ombra de Jade ella sola, sense
necessitat de copilot. Els tècnics d'en
Lando havien instal·lat
làsers AG-1G
controlats pel pilot, que eren gairebé tan potents com
els AG-2G instal·lats
anys abans en el Falcó Mil·lenari, a més d'un
conjunt complet d'escuts
KDY. La Shada havia
aparegut amb un regal d'en
Talon Karrde: dos llança-torpedes Dymex HM-8.
La Mara no va preguntar a l'antiga Guardiana
de les Ombres de
Mistryl d'on procedien;
es va limitar a demanar que també fossin manejables pel pilot. Mentre no
fallés res amb
els sistemes de
suport vital, moment en què
hauria necessitat un tercer braç, era
gairebé tan autosuficient com en Luke i l'Ànakin en els seus Ala-X XJ.
Havia deixat a l'Ànakin en la seva nau, prop del pol. Va configurar el monitor superior perquè mostrés al seu nebot i
al seu marit de color blau.
En la distància, més enllà dels sorolls agònics d'Orr-Om, en Luke va
descriure una corba tancada
per precipitar-se de nou cap al monstre enrotllat
a la ciutat.
L'Ombra,
extremadament punxeguda des del nucli
de potència i la
unitat de motor, volava tan suau com el Foc de Jade, però no era tan manejable
com un Ala-X.
La Mara va aferrar els comandaments i va
tornar a precipitar-se en l'atmosfera.
Els escàners visors de babord i estribord
no servien de res en el més profund de
la boira opaca. Els sensors de llarga
distància, instal·lats just a sota
dels monitors superiors, mostraven un trio de
naus aerodinàmiques però diferents que acudien a la seva trobada.
Les Forces
de Defensa de Duro ja havien rebut ordres de
retirar-se a defensar altres ciutats orbitals, i els pocs Ala-B
que tenien havien anat a la trobada directe
de l'enemic i havien
sucumbit sense remei.
Els Ala-E de les FDD, més àgils, i les naus policials Daga-D atacaven l'escorta
de coralites de
les tropes de
terra, però era evident que aquesta petita força yuuzhan vong només
volia obrir una bretxa prou ràpid com per
evitar l'evacuació de Pòrtic. Ara,
els habitants de la cúpula eren ostatges.
En acostar-se
als coralites, la Mara va observar els escàners
a llarga distància. A uns trenta graus
sobre la superfície de Duro, una caravana de tres vaixells
de càrrega i dotze naus petites sortia del
núvol tòxic i s'internava en l'espai obert. Una
formació quàdruple de coralites va anar a
per ells.
-Vaig cap
allà -va anunciar l'Ànakin.
Un dels punts de color blau de
la pantalla de la Mara es va
dirigir cap a la caravana.
Tres coralites
van anar a per ella, deixant anar projectils fosos i dolls de plasma encegador. Els
nous androides de
servei d'en Lando havien equipat a l'Ombra amb un gallet de repetició, i la Mara va apuntar a la nau que anava al
capdavant segons s'acostaven,
debilitant les seves defenses Dovin basal el millor
que va poder.
-Luke? -va
dir ella, tirant dels
comandaments i iniciant una
maniobra evasiva mentre s'endinsava en el negre firmament. Els motors
iònics van respondre suaument-. Et faria res
donar-me una mà?
-Vaig -Replicà
ell.
A ella només
li va donar temps de fer una ràpida ullada al
seu escàner de llarga distància. El puntet
blavós es va allunyar d'Orr-Om i es va dirigir cap a ella.
L'Ombra es va estremir lleugerament
per un impacte absorbit
irregularment. La Mara va realitzar una maniobra de distracció cap amunt
i després virà ràpidament cap a babord,
el que li va permetre poder deixar anar una andanada de costat contra un coralita.
Va tornar a picar el seu escut, desaccelerant i rotant simultàniament,
mentre mantenia en la seva mira al mateix coralita.
Els parèntesis de
l'objectiu es van activar capturant-lo,
en un bloqueig letal,
però ella no podia malgastar un torpede fins
que... fins que...
Una mica més! Els amics del pilot enemic es
retiraven, i ja gairebé
els tenia al seu abast. Al lluny, darrere
d'ells, on no podien
veure'l, en Luke es
va col·locar en posició.
Ella sabia
exactament el que ell volia que fes. Jugant
amb el timó de
buit, es va precipitar donant
voltes. Els coralites
la van seguir com mynocks famolencs.
Un gir pronunciat
a estribord els va situar perfectament en la mira d'en Luke. El seu Ala-X va picar el coralita
líder. El segon es
va allunyar. La Mara va esquivar-lo
ràpidament, va retrocedir i va col·locar
el torpede just on volia. El corall multicolor
saltà en totes direccions.
En Luke s'havia posicionat darrere d'un altre coralita, que desaccelerà
moltíssim, una maniobra que garantia que un
pilot sense experiència quedés a mercè de
les ràfegues enemigues,
ja que se situava precisament en la mira de
l'adversari.
Però si alguna cosa li sobrava al
pilot de l'Ala-X era experiència.
-Frena, R2
-va sentir la Mara per la freqüència privada,
i l'Ala-X es va quedar relativament immobilitzat, encara en
posició letal darrere del coralita. Els làsers
el van ruixar de trets letals.
La Mara el
va vaporitzar amb un segon míssil.
En aquell moment, el seu panell d'alerta
es va posar en vermell. Les armes dels coralites
no feien saltar
les alarmes de bloqueig de torpedes, pel que tot just va tenir un avís brevíssim.
Va prémer l'accelerador, va empènyer els comandaments
i va jugar amb els
timons.
-El tinc
-va anunciar en Luke.
I la Mara
va entrar en acció quan l'últim coralita
fugia a l'espai obert.
-Com has
fet això? -va preguntar ella.
-Devia anar
a per tu a tota potència. Això distreu a un
dovin basal tant
com la projecció total
d'un escut. Crec -va afegir-. D'on van
venir?
-Jo anava
cap a Pòrtic. Volia
donar-li a la Leia temps perquè pogués treure
més naus d'evacuació.
-La Leia ha preferit amagar-se -li
va dir en Luke-. Aquí
ja no podem ajudar-la. Necessita temps
perquè la gent embarqui.
-Pregunta-li si li ajudaria que
atraguéssim l'atenció de l'enemic en terra, perquè
no la busquin a ella.
Mentre esperava,
una altra veu va ressonar ennassada en la unitat
de comunicació.
-A totes
les unitats, aquí l'almirall Wuht. Han
rebut ordres de rendir-se i
retirar-se. El no compliment resultarà en una acció disciplinar
immediata.
Hi havia configurat el transmissor per a la banda ampla d'escolta,
encara que només transmetia en la freqüència privada. Aquesta ordre confirmava
el que havien estat dient els líders dels esquadrons
duros.
-Estan bojos
-va grunyir.
-No -va
respondre en Luke-. Vull dir,
sí, tens raó. Però
la Leia vol que aguantem
una mica més. Segons
ella, té més
possibilitats de treure
els refugiats si els yuuzhan vong no s'assabenten que seguim per aquí.
-Has endevinat
tot això a
través de la Força, Luke? -va dir ella desafiant.
-No amb
aquestes paraules exactes.
Estic interpretant una mica.
-Sona raonable.
La seva topada amb els coralites l'havia situat
en una trajectòria cap a Orr-Om. La monstruosa criatura yuuzhan
vong s'havia acoblat
amb una de les zones
d'aterratge. Davant l'atenta mirada de la
Mara, va intentar trencar una
altra gran peça de l'estructura
amb el seu cap en forma de falca. Envestia amb
força, feia un pas enrere i després tornava
a envestir i retrocedir,
engolint amb avidesa el que saltava pels
aires.
Va manipular els sensors per obtenir
una perspectiva més àmplia.
-És com
si la criatura tingués una mena de borsa penjant
de la zona dorsal -va dir-. Potser és suport
vital, que estigui a sobre d'una
vàlvula d'escapament.
-A totes
les unitats -va
repetir la veu carregada de soroll de fons-. Deposin
la seva actitud. Hem estat amenaçats amb
un segon atac si
no ens retirem.
-Vaja -va
murmurar la Mara.
En Luke va respondre en un murmuri:
-Wuht s'ho
ha empassat: l'amenaça d'un segon atac, la
promesa que ells només volen
el planeta. Voldrà que quedi en taules. M'està
arribant una ordre de desactivació per a tot aquell qui arribi a l'hangar.
La Mara es va quedar bocabadada. La total desactivació acabaria
amb l'energia de la nau i enviaria als pilots i les seves
tripulacions a casa.
-Ni tan
sols intentaran ajudar a Pòrtic en l'evacuació,
i ara els nostres estan presoners allà baix -baixà el morro
de l'Ombra en
un picat.
Però va
canviar d'opinió. La fràgil
cúpula de Pòrtic protegia
a diversos milers de refugiats de la corrosiva atmosfera, i ella coneixia
els aparells biotècnics de respiració que tenien els seus invasors. Un atac en
fals, fins i tot planejat per tres Jedi, coordinant
el seu ímpetu mitjançant la Força, i el que per
als invasors amb prou feines
seria una molèstia per als refugiats podia
suposar molt patiment.
Últimament travessava per una ratxa
de situacions difícils. Mai s'havia sentit
tan frustrada.
I...
-Ja tenen
el seu cap de platja -dir en Luke llegint-li
la ment-, però segueixen estant en terra. Nosaltres
dominem les altures.
-La qual cosa només té sentit si
creuen tenir l'avantatge
-va assenyalar la Mara.
-La qual cosa només ho pensarien de
tenir-ne més naus en camí.
-Exacte.
-Més li
val a la Leia donar-se pressa -ell ho
pensava, ella ho deia en veu alta-. Potser
en Hamner aconsegueixi enviar a temps els reforços.
-Luke -va
murmurar ella-. Amb Fey'lya al poder, trigaran
almenys una setmana.
En el seu monitor superior, un
puntet blau fosc es va enfonsar lentament en la distància. Era un dels vaixells
de càrrega de la Leia, ple de refugiats.
Els seus escàners mostraven sis esquerdes a la banda de babord. Es
va posar a girar lentament mentre
l'atmosfera i la
runa sortien acomiadades a l'espai.
La Leia necessitaria el suport complet
dels duros per quan carregués les altres
naus d'evacuació i
abans que arribés la segona onada yuuzhan
vong.
La Mara es va preguntar si podria fer entrar en raó a
l'almirall Darez Wuht. Sempre que no percebés una doble intenció
en ell, podria explicar-li
(tranquil·lament i sense delatar a ningú) que
hi havia reforços en camí.
Però si portava l'Ombra a port corria el risc que algun idiota
amb cervell de
bantha la deixés sense
energia.
En la distància, l'Ànakin es va desfer d'un
segon coralita mentre la caravana accelerava cap
a l'hiperespai.
-Ala-X, rendeixi's -va grunyir la
unitat de comunicació de la Mara.
Ella la
va apagar d'una picada de mans.
En Luke es va posar a la seva altura,
descrivint un lent arc cap a Bburru.
-CorDuro i la Brigada de la Pau
tenen a Wuht
entre l'espasa i
la paret.
-Però com
pot pensar Wuht que
l'únic que volen és el planeta?
O ell també
és un traïdor o...
algú haurà de cancel·lar aquesta petició de rendició. Jo ho intentaré, diré
que parlo en nom de la Jaina. Em va dir
que ell li havia
mostrat certa comprensió.
Però no vull quedar-me
sense energia.
-Jo podria
atracar al teu celler.
-I quedar-te
al port? -va preguntar la Mara-. T''enlairaràs
si has de fer-ho
i tornaràs per cobrir-me si pots?
-Aquesta opció tampoc m'agrada
-però havien de fer alguna cosa.
-Jo parlaré
amb ell -va decidir
ella-. Si de
veritat els aterren els Jedi, tu ets l'amenaça definitiva. Però
vaig a demanar-li que no es rendeixi. Els
reforços estan en
camí.
-No hem
sabut res d'en
Hamner.
-Per tant,
no podem saber si
li han dit que no -va assenyalar ella.
Es va allunyar de Bburru, posant
el major angle possible
entre qualsevol sistema de punteria
hostil i la seva Ombra. No sabien
que podia portar un Ala-X, i ella volia mantenir aquest petit secret.
En Luke va fer entrar l'Ala-X, va descarregar l'R2-D2
i es va dirigir a la cabina triangular. Per llavors
ella ja tenia Bburru al monitor.
-Port Duggan
-va transmetre la Mara-. Sol·licito permís per
aterrar.
* * *
-Algú té
alguna cosa per a afegir? -els
ulls violeta d'en
Borsk Fey'lya van brillar reivindicatius-. Procedim llavors a votar.
En Kenth Hamner es va mantenir alerta,
però tenia menys esperances
que mai. La senadora
Shesh de Kuat
havia pronunciat un convincent discurs que, per desgràcia, incloïa
excel·lents raons per no treure ni un caça dels
altres sistemes de drassanes.
El conseller Pwoe
de Mon Calamari va recordar al Consell que ja hi havia hagut falses
alarmes des de Duro,
com la del hutt Randa
Besadii Diori.
I, tal com
temia, el vot va
ser en contra.
Va mantenir l'esquena recta, en una
postura digna.
-Li ho faré saber al Mestre Skywalker
-va dir, -però espero
que tots vostès recordin aquest dia. Lamentaran
aquesta decisió com Coruscant caigui per
culpa de forces yuuzhan vong establertes a
Duro.
Va girar i va sortir de l'estada.
* * *
-Per aquí
-va cridar en Jacen.
-Vés a
l'edifici d'administració -va
cridar la Leia darrere d'ell.
Ell va respondre de
dalt a baix.
-No! El
pare ha començat l'excavació d'un túnel.
La Jaina caminava al seu costat. La nit havia caigut, però
els fanals superiors seguien encesos, potser
com a mesura d'emergència. La Leia els seguia de prop
amb Olmahk i alguns més, per una avinguda
del desert districte de Tayana. A mesura que
s'acostaven a la ruïna més
elevada, en Jacen va mirar enrere. Unes figures
fosques s'amuntegaven a l'entrada principal.
-Per aquí
-en Jacen guià als
altres a l'extrem més allunyat de la pila de
runa.
La cara peluda i bigotuda
d'en Droma va
treure el cap dins de l'edifici derruït,
amb la gorra blava
i vermella calada en un angle aerodinàmic. Agità un braç pelut.
En Jacen es va avançar, content que en Droma hagués
aguantat fins a la cancel·lació de la quarantena. Seguidament li va passar pel cap que
esperava que tot l'afaitat
i l'aïllament haguessin
estat innecessaris, i que ningú portés ullsblancs
fora del planeta en una nau d'evacuació.
A un costat
de la pila de runa, la Jaina va ensopegar i va
caure a terra, raspant-se les mans i els genolls. En Jacen va
ajudar a la seva germana a
posar-se dreta.
-Estic bé
-va insistir ella, ficant-se a batzegades a
l'interior.
En Jacen es va quedar a l'entrada descoberta, confós per
un moment.
Llavors va sentir esbufecs i sorolls
desordenats a la seva esquerra. Es va girar en aquesta
direcció, seguint la Jaina, que
ho havia sentit primer.
Dues taules
de durciment jeien a terra. Va veure un
buit entre les dues, prou ample
com per ficar-se pel mig. Els sons de forcejament procedien d'aquí.
-Jacen -va
dir la veu de la seva mare-.
Jaina?
-Ja venim
-La Jaina es va posar de genolls i es va ajupir
al costat del buit, va ficar els peus primer i
després va desaparèixer.
En Jacen la va seguir, caient en la foscor. Va estar a
punt de desplomar-se cap endavant,
però algú el va
agafar.
-Gràcies -va dir panteixant.
-Vinga. Corre
-li va respondre la veu de la seva mare.
La Jaina va
emprendre la marxa. Ell va imitar els seus
passos per no ensopegar amb les
pedres caigudes. El
passadís baixava a ritme constant cap a una lleu
resplendor a la roca toscament tallada.
La Jaina girà la cantonada la
primera. En Jacen va anar darrera d'ella. Va creure sentir la Leia
darrere.
En una estada
de mida considerable, a la cruïlla
entre dos túnels, hi havia vint ryn amagats.
Alguns portaven els uniformes blaus de vol
del COSERE sota els pantalonets
i les armilles típiques,
i un borrissol gairebé
graciós els hi cobria
les cares. Dos
llums llançaven tremoloses
ombres a les parets rocoses. Per la sortida
de la dreta, va escoltar veus
apagades i va
veure encara més cares, de moltes formes,
colors i mides, que
desapareixien en la distància.
Els sorolls
d'excavació procedien de l'altra sortida.
En Han estava amb
un altre ryn vestit del blau
COSERE i embolicat
en els pantalonets.
-Romany? -va murmurar en Jacen sense
estar molt segur.
-Hola, Cappelat
-sí. Definitivament era en Romany.
En Han es va posar al costat de la Leia. La tira del seu
malmès casc de cuir
li penjava per
la barbeta.
-Nosaltres fem el relleu, de moment.
La Leia es va apartar, mirant sorruda
al Jacen.
-Hi ha un túnel obert que va
fins a les antigues mines, des de l'edifici d'administració...
En Han va aixecar
una mà.
-Aquest d'aquí està gairebé acabat,
i el més probable és que els vong vagin
cap allà. Jo sóc
responsable d'aquest grup. Han estat tunelant
dia i nit.
Només queden uns quatre
metres, però si encenem la maquinària ara,
ens trobarem a
sobre a aquests caça-sacrificis.
La Leia va observar el túnel.
-Sí, però
estàvem utilitzant el làser miner. Està en un
retrotrineu. I tinc
un transmissor UCTO en aquesta zona, apedaçant-lo a una antena de la superfície. Des d'allà podríem haver enviat senyals a
l'exterior.
-Així que
era per això que el tenia vigilat.
-Voleu que
torni a pel làser? -Es va oferir en Jacen.
-No -va
dir Leia... i en Han estar d'acord amb ella.
-Ara toca
picar -En Han assenyalà
al camí de l'esquerra-. Anem a establir torns.
En una hora o
dues estarem a l'altre costat.
Ella es
va asseure pesadament sobre una
pila de roques.
-No puc
seure i esperar tant
de temps -xiuxiuejà-. Has sentit,
Han? Tenen els
rondadors. Els tres.
-Ho he
sentit -En Han va apartar la
mirada. En Jacen va creure veure un fantasma
pelut traient el cap als seus ulls.
-Però en Luke
i la Mara hi són
a dalt -va dir la
Leia- amb l'Ànakin. Ells ens escortaran
fora del sistema si aconseguim embarcar aquesta
gent en naus. I jo necessito algú
en aquest enllaç UCTO.
En Jacen va assentir. En una de les
parets d'aquella estada
de pedra dels ryn havien apilat contenidors
d'aigua i caixes
amb etiquetes que
deien «GALETES DE VIATGE».
Entre els refugiats, gairebé tots
afaitats, però alguns
més peluts que
mai, va veure dues famílies humanes,
a més d'un grup de
vors. Com sempre, les mares tenien
a prop els seus petits, lluny dels ryn, als que
per una vegada havien confiat
les seves vides.
Tot d'una, va trobar a faltar a algú.
-On és en Randa?
-No venia
darrere nostre? -va preguntar la Leia-. Per ser sincera,
no m'he fixat en
ell. Basbakhan el vigilarà.
-A mi
ni tan sols m'importa
-va dir la Jaina, i ningú la va contradir.
En Jacen es va aproximar al Han i
a Droma, que estaven parlant
amb Mezza.
-Des de
l'altre costat -va dir la Mezza- hem traçat
una ruta als hangars
de les naus del
COSERE. Quant trenquem
aquesta roca, hi haurà gent a l'altre costat que podrà
transportar-nos gràcies al mapa de la Leia.
-Mapa? -va
preguntar en Jacen.
-De les
mines. Realitzat amb
els arxius de Duro
-La Leia li va mostrar un datapad-. Escolta, Han.
Aquí fora, sota els cingles, just a la vora de la zona pantanosa,
vam realitzar una mica de camuflatge
pel nostre compte fa unes setmanes. Encara
tenim en un dels cinc remolcadors
grans que van transportar gairebé tot el necessari per a la zona de construcció inicial. Està una mica malmès,
però va aconseguir entrar a l'hiperespai.
Potser tingui un aforament
de dos mil, segons les meves xifres.
En Han va
seure a terra al seu costat.
-Què té de dolent? Per què
no ho va reclamar el COSERE? Per què no s'ha
enlairat ja?
En Jacen va veure a la seva mare
arrufar les celles i negar amb el cap.
-No me'n
recordo. Ho sento. Ho sabrà
3PO.
-Està al Falcó -va dir
en Han.
-Podem trucar-li
per l'intercomunicador?
-Pots intentar-ho
-va dir en Han-. Però
està amb els preparatius per al vol. Vaig a revisar el remolcador.
Què vas fer amb
ell, el vas enterrar?
La Leia va assentir.
-Vàrem apilar runes a sobre. Els nostres escàners
el trobaran de
seguida, però als yuuzhan vong potser no se'ls
acudeixi mirar sota els cingles. I sabem que
no compten amb aquesta tecnologia.
-Sí que
tenen la tecnologia, amor. És només que
la construeixen de manera diferent.
-Potser no l'hagin descobert encara
-va dir ella amb paciència
exagerada-. No sé. Però seria més ràpid
arribar per terra que seguint això -va dir
mostrant un mapa de datapad de les mines.
-L'escamoteig! Aquesta sí que és la
nostra especialitat -va intervenir
en Droma.
En Han va somriure
a mitges.
-Per no
esmentar la reparació de naus.
Bé, Mezza i
Romany. Droma i
jo anirem a
revisar un remolcador. Per quant entri l'equip de recollida, fes que la gent es mogui per les mines cap als
cingles i deixa
a algú en el transmissor
de la Leia... però compte amb els túnels secundaris.
-Això -va
intervenir la Jaina-. Nom Anor
podria seguir per aquí.
-I si
hi és, potser instal·li més trampes en els
sostres.
Uns quants
refugiats van mirar cap amunt.
La cara de la Leia es va quedar sense expressió.
-Llavors, dius que estaran aquí en
un parell d'hores?
La Mezza va assentir.
La Leia es va aixecar i es va
treure la pols del darrere
del seu uniforme del COSERE.
-És gairebé
mitjanit -va dir ella-.
Encara hi ha temps.
-Per què?
-va preguntar en Han-. Escolta, Leia. No et
moguis d'aquí. Acabo
de trobar-te. Vull trobar-te de nou quan torni.
La Leia va prémer els llavis.
-Gràcies -va dir-. De veritat, Han.
Gràcies... però tens
raó. Tu estàs al
comandament d'aquest grup i jo he deixat un assumpte
important a mitges en administració.
En Han va posar una ganyota de
disgust.
* * *
En Nom Anor guià en Tsavong Lah
cap al laboratori; mostrava tant plaer en
anar desemmascarat que el Mestre Bèl·lic es
va preguntar per un moment el que
seria viure la
major part del temps disfressat d'infidel, i el va compadir.
Van pujar pel camí sorrenc entre
unes construccions abominablement
lletges i es van trobar amb un edifici de tres costats
ple de maquinària monstruosa. Sgauru i
Tu-Scart, les enormes criatures Demolidora i
Mossegadora l'alliberament de les
quals havia estat ordenada, van
atacar la paret més propera. Aquella parella
simbiòtica podia destruir construccions artificials en qüestió de minuts. Quant
seves pròpies criatures
generadores d'energia nidifiquessin i comencessin
a alimentar-se, posaria a Tu-Scart i Sgauru a treballar
per destruir qualsevol abominació que els
infidels empressin per alimentar les bateries dels focus superiors.
En Tsavong Lah es va dirigir cap a
un assistent.
-Caveu aquí el pou -va ordenar.
Un contingent de soldats es va separar del grup.
A prop del
costat nord de la cúpula, en
Nom Anor el va
portar a una construcció amb
forma semblant a un dels seus desagradables maons. Al
hall principal, va escoltar sorolls
de xipollejos i
de metall.
-Els meus cotraballadors -va dir en Nom Anor orgullós-.
En desemmascarar-me, els vaig dir que aquells que trobés vostè treballant,
ajudant a eliminar el verí del planeta, rebrien
honors especials.
-Han estat
tots acceptats?
En Nom Anor va
parpellejar amb l'ull
autèntic.
-Dos s'han
negat a seguir treballant
-va admetre-. Fins i tot després que jo els oferís
honors complets i...
amnistia.
-Amnistia -el Tizowyrm de
l'orella d'en Tsavong Lah no va traduir res
que li resultés comprensible.
-Què és això?
Anor va somriure.
-Una paraula
com «pau» però amb
dos significats. Ells la defineixen de manera
diferent a nosaltres.
És una cosa semblant a «pietat».
El tizowyrm
tampoc va traduir això.
-Explica'm el que significa «pietat».
En Nom Anor es va aturar a l'entrada d'una sala construïda al voltant d'una enorme taula. En Tsavong
Lah va veure a
l'interior a dos infidels asseguts, que portaven vestits
blancs amb lunars.
-Per als infidels -va respondre en Nom Anor és un gest
de generositat que els permet escapar al seu destí.
-No és possible
escapar a la destinació. La mort és inevitable. La
forma d'afrontar-la... això
és l'únic que importa.
-Per increïble
que sembli, ells no ho veuen així.
En Tsavong Lah va negar amb
el cap.
-Llavors els hi donarem als teus cotraballadors més del
que es mereixen, per agrair els seus incansables
esforços.
-M'ha llegit
el pensament -va dir en Nom Anor.
-Potser alguns vulguin ajudar-nos
amb la investigació.
Mai hi havia
voluntaris suficients per a aquest noble treball,
però el seu personal havia portat els plantadors
i les llavors de
corall necessàries.
-Ja els
vaig oferir aquesta opció.
Per desgràcia, cap va acceptar. Potser el fet d'haver dirigit
investigacions els impedeix contribuir com participants.
En Tsavong Lah va arronsar les espatlles.
-Llavors consagrarem aquesta construcció al teu ús futur -es va girar cap a la
seva sacerdotessa vestida de negre Vaecta?
L'anciana geperuda els havia seguit,
guiant als seus músics rituals. Va donar un pas
endavant, portant la petxina d'un bivalve
transparent.
En Tsavong Lah va introduir la mà
a la closca, agitant els dits, trucant
a alguna de les criatures
tkun perquè acudís
a la seva mà. Va sentir el toc delicat d'un
morro sense pèl i
després la calidesa d'uns tentacles peludets enrotllant-se-li
al canell.
Va treure el braç amb el tkun color carmesí
enrotllat al seu voltant. Els mestres criadors
acabaven de crear aquella mena per respondre a la necessitat de sacrificis individuals ràpids, eficaços
però espiritualment significatius.
A un altre ajudant la sacerdotessa li va agafar un grapat
de fulles tishwii. Les va posar sobre un
recipient d'aigua, els va acostar una espurna i
les va ficar en
el recipient perquè es cremessin.
-Porteu al primer investigador -va dir en Tsavong Lah.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada