Punt d'equilibri (XXVIII)

Anterior

CAPÍTOL 28

El planeta estava perdut. A la superfície, els bruts núvols brunencs es van empassar Orr-Om. Un tros de corall multicolor de la mida d'un creuer s'acostava ràpidament a una de les ciutats sense escuts. Per estrany que pugui semblar, la ciutat no va llançar els seus caces.

La Mara es va adonar del que passava al mateix temps que en Luke ho deia per la unitat de comunicació.

-Va a col·lisionar!

La Mara es va fer a un costat sense treure ull dels sensors. La gegantesca nau alienígena va xocar contra la part superior de la indefensa ciutat, que ja era presa de l'estirada del dovin basal que havien llançat al seu nucli.

La nau de corall va rebotar. La seva superfície inferior polida no va mostrar cap senyal d'impacte, però la ciutat la va il·luminar amb una impressionant demostració d'espurnes i gasos. Els sensors de la Mara també van mostrar un esgarrifós gir en la trajectòria descendent.

Urrdorf s'estava allunyant, però no prou ràpid. Un altre esquadró de coralites va entrar a la zona. Semblava haver-hi milers.

En Luke es va apartar i ella el va seguir. Llavors, de l'hiperespai va sorgir un altre grup de combat, però aquesta vegada des del sud, com a part del parany que havia posat la primera onada de coralites a les naus de refugiats. Tres naus mida creuer, amb braços enormes de color vermell i verd que llançaven infinitat de coralites, eren escortades per una dotzena o més de naus de mida mitjana que semblaven artillers.

En Luke va pilotar el seu Ala-X cap al petit eixam que era el que quedava de les defenses d'Urrdorf. La Mara no va poder evitar quedar-se enrere. Urrdorf seguia tenint escuts. Els coralites no deixaven d'arribar, ruixant-la de plasma.

Un esquadró yuuzhan vong envoltava Bburru. La ciutat encara no havia rebut dovin basal d'impacte, gràcies a les defenses de l'almirall Wuht. L'experiència de la Mara li va permetre albirar un altre Ala-X entre elles.

Un objecte de la mida d'una fragata es va separar del front yuuzhan vong i va descendir sobre la ciutat per ruixar-la de plasma lluent.

-A babord -va exclamar ella-. Els meus sensors mostren el llançament d'un transbordador civil des de Bburru. Jo l'escoltaré.

En Luke es va dirigir cap a l'Ànakin. La Mara va planejar sobre la superfície de la ciutat, de tornada a l'hangar del qual s'havia enlairat sense acomiadar-se. Algú estava mostrant molt valor per iniciar un llançament en aquestes altures de la pel·lícula.

Tres petites naus es van enlairar simultàniament, i van mantenir una formació tancada.

-Naus -va transmetre la Mara-. Aquí l'Ombra de Jade. Els escoltaré en el salt.

-Salt negatiu -ressonà una veu en la seva consola-. Anem al planeta.

-Això és suïcida -va exclamar la Mara-. Només us volen per esclavitzar-vos o per sacrificar-vos. Torneu a...

Els pilots van mantenir el rumb. Llavors la Mara va veure la insígnia triangular de Logística CorDuro en les superfícies de popa de les naus. Era com si CorDuro, després d'haver fet tot el possible per afeblir les defenses de Duro, es rendís sense condicions als yuuzhan vong.

En aquest cas, es mereixien el que els anava a passar. La Mara es va fer a un costat, es va trobar davant d'un esquadró de coralites i va posar mans a l'obra.

* * *

En Jacen es va inclinar sobre el bagul de primers auxilis del Falcó. Malgrat les sacsejades del pont, la Jaina va aplicar un parell de benes de pressió sluissi a les cames de la Leia, just per sobre dels genolls, i les va connectar amb el banc de dades clíniques del Falcó.

-Això la mantindrà fins que puguem trobar un tanc de bacta. Però no sé què serà de les seves cames...

La Leia va obrir els ulls.

-Jaina -va murmurar ella-. He sentit la teva veu. Gràcies.

La Jaina va tirar-li una manta termal per les espatlles, que estava tremolant, va desenrotllar un degoteig i li va posar al braç nu.

-En Jacen va fer el treball dur -va dir ella bruscament.

En Jacen va col·locar les bandes. Uns camps microrrepulsors ajustats va comprimir les artèries danyades, alhora que curaven la circulació perifèrica de les cames de la seva mare. Quelcom tan invisible com aquells camps, però més càlid, fluïa entre la seva germana i la seva mare. Una comprensió profunda, una connexió viva.

-No. El que has fet -va dir la Leia-. Més difícil. Enfadada amb mi... però, vas tornar.

La Jaina va fer una ganyota, i es va ajupir per donar-li un petó a la seva mare.

-Queda't quieta. Nosaltres et traurem d'aquí.

-Però... Duro... Basbakhan...

-Estem evacuant -va dir en Jacen. Què havia passat amb l'altre noghri? -. I en Basbakhan? -va preguntar.

La Leia va tancar els ulls. En Jacen va alçar la vista i va mirar la Jaina preocupat.

-Hi ha un sedant al degoteig -va explicar la Jaina-. Si no li donem, baixarà als canons quàdruples a seguir combatent i es dessagnaria.

En Jacen va poder percebre en la seva veu un respecte sincer.

-D'acord -va dir. Si en Basbakhan seguia viu a Duro, es va compadir dels yuuzhan vong-. Llavors ens toca a nosaltres anar-hi als canons.

-Agafa un quàdruple -va exclamar la Jaina, allunyant-se del bagul-. Jo vaig amb el pare. Serà un derbi de coralites a tres bandes!

* * *

-Mara? Luke? Forces de Defensa de Duro? Aquí el Falcó Mil·lenari, escortant a un gran vaixell de càrrega. És l'última nau de Pòrtic, i va cap a vosaltres.

La Mara va observar els sensors. Un gegantí remolcador, un vaixell de càrrega més petit i tres YT-1300 viatjaven rumb sud, accelerant cada vegada més. El vaixell de càrrega que guiava l'expedició, el que no reflectia la llum, es gronxava d'endavant cap enrere d'una manera molt poc pròpia.

-Han, com està ella? -va dir la veu d'en Luke.

En Han sonà tens.

-Molt malferida.

El que tampoc era sorprenent. Si la Mara ho havia sentit amb la Força, en Luke havia d'haver-ho sentit també.

-Els nois s'estan ocupant d'ella però... què? -la veu d'en Han va desaparèixer un moment i després retornà-. No puc parlar. De tota manera, a aquests vaixells de càrrega no els vindria malament una mica més d'escorta.

-Anem cap allà -La Mara apagà l'intercomunicador i contemplà els sensors. Ja fos per la seva intel·ligència o per la sort dels Solo, en Han havia guiat la caravana just a la zona que mostrava menys activitat.

Però davant d'ells va sorgir una fragata enemiga. L'esperada anomalia dovin basal va aparèixer en els sensors de la Mara gairebé al moment. Li va disparar una ràfega de projectils curts, sobrecarregant-lo el màxim possible. No gaire lluny, a estribord, l'Ala-X d'en Luke va anar a per l'artiller, amb els canons bloquejats en mode dual, dos des de dalt, dos des de baix, i una sòlida ràfega quàdruple.

La fragata no va poder mantenir la ruta i va ignorar la gran nau per passar a enfrontar-se als seus atacants. La Mara va esquivar l'anomalia, sense baixar la intensitat dels escuts, i descelerà perquè no l'arrosseguessin.

Quan Luke es va llançar a una segona incursió, la Mara va poder veure a un altre Ala-X apropant-se des del darrere... a més d'un esquadró tetraèdric de coralites. Les estrelles van girar quan la Mara va descriure un brusc viratge per esquivar raigs de plasma, sense deixar de disparar contra la fragata. Els sensors van mostrar una altra anomalia apropant-se a ella, projectada pels coralites per devorar els seus escuts.

-Luke? -va dir en veu baixa-. Ànakin, això podria ser perillós.

-Jo tinc als coralites, oncle Luke -va sentir ella.

Un Ala-X va alterar el seu curs, i ella va percebre, tot i la distància, quelcom que fluïa amb potència en la Força, quan l'Ànakin va anar a ella sense dubtar-ho, amb la calma d'un guerrer que li doblés l'edat. El seu Ala-X no va deixar de girar i d'avançar, disparant constantment. El noi va enderrocar dos coralites abans de què dos tinguessin temps de realinear els seus canons de projectils fosos.

L'Ala-X d'en Luke es va precipitar contra la fragata des d'un altre costat. La Mara va veure la flama d'un torpede dual. Quan es va adonar que la fragata no podria reorientar a temps el seu tragaenergies, es va allunyar de l'atac, va pujar i va dirigir tota la seva potència de foc contra els escuts de popa.

-El tinc -va exclamar en Luke. Llavors, més serè, va dir-: Vaixell de càrrega, és aquesta la seva màxima acceleració?

Ella no va reconèixer la veu que va respondre, però el que sí va percebre va ser el to d'admiració.

-Skywalker? Ets tu el de l'Ala-X?

-Et segueixo. Dóna-li a fons, vaixell de càrrega.

-Sí, Senyor.

Els sensors de la Mara van mostrar una acceleració mínima, que probablement era tot el que el vaixell de càrrega podia donar de si.

No gaire lluny d'aquella trajectòria, un vaixell de càrrega semblant tornava cap a la cobertura nuvolosa de Duro, vacil·lant lentament. Bburru també estava capturat per sis punts diferents per objectes que podrien ser naus vivents, i l'embarcador de la drassana ja era un garbuix de metall destruït.

Una altra ciutat, la qual havia estat aixafada, queia cap a una òrbita inferior. Ja no quedaven naus en els seus hangars. Un esquadró de yuuzhan vong l'escortava, i els sensors de la Mara li van indicar que tiraven d'ella amb els dovin basal. Totes les ciutats de Duro, a excepció d'Urrdorf, estaven en ruïnes.

La Mara va prémer un puny. Allò era un joc per a ells. Una demostració. No només estaven aclaparant a les seves víctimes, sinó que jugaven amb elles.

Es va mossegar el llavi, amb ganes de donar un cop de puny al tauler de control.

Va obrir la mà no sense esforç i va rebutjar la seva ira. La ira era verinosa. I ja en tenia prou verí en el sistema gràcies a Nom Anor... i encara havia de salvar una petita vida. Tenint això en compte, la seva pròpia vida comptava més del que mai hauria cregut possible. Aguanta, li va dir en silenci. Has escollit un moment agitat per venir a la galàxia.

Va seguir el rumb d'en Luke, zigzaguejant per no ser un objectiu fàcil. Ara entenia per què les dones morien a gust pels seus fills. Una persona totalment indefensa depenia d'ella per obtenir aliment i seguretat. En silenci, li va prometre al petit ser la millor defensora que mai pogués tenir.

-Petita -li va dir una veu suau a cau d'orella.

Sorpresa, la Mara es va tocar el casc. Ningú va respondre, ni li va demanar al Luke que aclarís allò, perquè estava usant un canal privat. Va tocar un botó i va respondre:

-Surt del meu cervell, Skywalker -però en el lloc que tenia reservat el seu marit en el fons de la seva ment va deixar sentir com de contenta que estava de saber que ell també havia sobreviscut a la catàstrofe.

Llavors, sorpresa, va tenir un nou pressentiment... i ho va saber.

-No -va exclamar-. És un petit.

L'enorme vaixell de càrrega va desaparèixer a l'hiperespai amb un parpelleig.

* * *

En Jacen va tornar a prémer els comandaments de tret del canó quàdruple i un altre coralita saltà en mil trossos multicolors. El Falcó Mil·lenari es va bressolar de darrere endavant, proporcionant-li una visió clara d'una altra dutxa de corall, obra de la Jaina, des de la cabina. Podia sentir les veus del seu pare i de la seva germana, pilot i copilot. El Falcó Mil·lenari mai havia volat tan bé.

Urrdorf no podia saltar a l'hiperespai com ho havia fet el vaixell de càrrega d'en Droma, però accelerava a un ritme creixent per allunyar-se de l'òrbita de Duro, i els yuuzhan vong no el van perseguir. Potser podria perdre's en la foscor entre els sistemes.

-Això és -va dir en Han-. Marxem. Bona sort, Urrdorf.

-Gràcies, Falcó -va dir una veu distant en els cascos d'en Jacen.

-Jacen, Jaina, assegureu els canons -va dir llavors en Han-. Prepareu-vos per al salt. Ens l'emportem a casa.

En Jacen va complir les ordres, i es va col·locar en la secció de comandaments al costat de C-3PO. Des de la cabina, va sentir a la Jaina anunciar:

-Ànakin s'acaba de carregar a un altre.

-Quants porta? Onze, dotze? -va cridar en Han.

-No sé -va dir la Jaina-. Crec que hauré de parlar amb el coronel Darklighter sobre aquest noi.

-Ei -En Han va aixecar la veu-. Luke, Mara, Ànakin. Sou l'última força que queda en el sistema. Marxeu d'aquí mentre pugueu.

-D'acord -va dir l'oncle Luke-. Anem-nos-en, Ànakin. Bon treball.

Era obvi que l'Ànakin seria l'últim humà de sortir viu de l'espai de Duro, va pensar en Jacen, sense cap rancor. Hi havia trobat l'equilibri entre el poder interior de la Força i el potencial exterior. Lliurar-se, obedient i sense reserves, s'havia convertit en un sacrifici ambulant.

Potser al final si que vaig agafar el sabre làser, oncle Luke.

Va percebre a la Jaina, asseguda al costat de la resplendor familiar que sempre emetia el seu pare. Va buscar més enllà i va acariciar la resplendor incandescent del seu germà. Després l'oncle Luke al seu Ala-X, al costat de la tia Mara a l'Ombra de Jade.

I es va aturar aquí. Hi havia alguna cosa estranya... diferent... en la tia Mara. No una cosa dolenta o corrupte, com havia estat quan la seva malaltia semblava terminal. El que emetia ara era alguna cosa semblant a la resplendor d'una estrella binària.

Llavors el Falcó va entrar a l'hiperespai, i va deixar de percebre totes aquestes presències.

En Jacen es va treure el cinturó i va anar corrents a veure com estava la seva mare.

 Següent