18
En Brakiss va connectar el
mecanisme de tancament de la porta del seu despatx privat i va canviar el codi
d'accés per estar totalment segur que ningú li molestaria. No permetria que
ningú, ni tan sols la Tamith Kai, pogués escoltar les seves comunicacions amb
el Gran Líder Imperial.
En Brakiss sempre trobava
inspiració en les parets del seu despatx de l'Acadèmia de l'Ombra, on les
estrelles que esclataven, els planetes desintegrats i les cascades de les
glaceres li recordaven l'existència de la fúria tancada dins de l'univers.
Usant el costat fosc com a focus, en Brakiss podia tenir accés a tota aquesta
increïble energia i utilitzar-la en benefici propi per ajudar a aplanar el camí
que acabaria amb el retorn de l'imperi.
Va disminuir la intensitat
dels panells lluminosos mentre esperava el moment del contacte, i va donar un
cop d'ull al seu cronòmetre. Parlar amb el seu ominosament poderós líder sempre
li omplia de terror i respecte, i es va veure obligat a utilitzar una tècnica
de relaxació Jedi, encara que resultava molt difícil tenir paciència en
aquelles circumstàncies.
El Gran Líder del Segon
Imperi tenia moltes càrregues i responsabilitats. Solia iniciar les
comunicacions prèviament acordades amb força retard..., encara que en Brakiss
mai s'atreviria a esmentar-li-ho. El Líder decidia com anava a emprar el seu
temps, i en Brakiss només era l'esclau obedient que coneixia el seu lloc en el
gran pla general.
Igual que els rebels
depenien de la sobreestimada protecció d'aquests Cavallers Jedi tan elogiats i
dels que tant es vanagloriaven, el nou Líder també tindria la seva pròpia arma
secreta: un exèrcit de Jedi Foscos que podrien utilitzar el costat fosc de la
Força per assegurar que el Segon Imperi tingués un gran lloc en la història.
Però els Jedi Foscos eren
notòriament perillosos i inestables, i tenien tendència a sucumbir als deliris
de grandesa. El Gran Líder havia estat conscient d'aquest risc, i havia adoptat
precaucions per protegir-se de l'Acadèmia de l'Ombra. La gegantina estació en
forma d'anell estava plena de letals explosius, i hi havia detonadors escampats
per tots els sistemes de suport vital, el casc i milers de llocs més que en Brakiss
no coneixia i en els quals no volia pensar. Quant els seus Jedi Foscos
comencessin a donar senyals que podien tornar-se incontrolables, el Gran Líder
faria detonar aquests explosius i posaria fi a l'experiment sense sentir cap
remordiment.
En Brakiss havia de poder
mostrar un èxit rere l'altre per mantenir satisfet al seu poderós amo i
senyor..., i en els últims temps no hi havia dubte que l'Acadèmia de l'Ombra
havia aconseguit alguns èxits realment espectaculars.
Els generadors hologràfics
del seu despatx es van activar amb un suau brunzit, i en Brakiss va aixecar el
cap i es va encarcarar. L'aire va tremolar davant d'ell i una gegantesca imatge
es va anar cristal·litzant en el focus del camp d'energia, transmesa des
d'algun llunyà amagatall en els Sistemes del Nucli. L'estàtica onejà al voltant
de l'enorme cap encaputxat que es va alçar sobre en Brakiss i es va inclinar
cap a ell per contemplar-lo amb les celles arrufades.
En Brakiss va desviar
instintivament la mirada, i va ajupir el cap en senyal de reverència. Després
d'haver executat els gestos d'obediència adequats, en Brakiss va alçar la vista
cap al rostre del Gran Líder del Segon Imperi..., i va contemplar la silueta
encaputxada i arrugada del mateix Emperador Palpatine!
La imatge hologràfica
estava una mica borrosa i fragmentada per haver estat transmesa mitjançant l’HoloRed
a través de tants sistemes, cinturons d'asteroides, erupcions solars i
tempestes iòniques, però els trets del rostre flac i ancià de l'Emperador eren
inconfusibles. En Brakiss contemplà amb adoració aquella adusta figura paterna.
Allà hi havia l'home que faria tremolar de terror a tots els sistemes
estel·lars fins que aprenguessin a viure de nou amb respecte i glòria, a la
manera imperial.
La pell de l'Emperador
estava solcada per les arrugues, resultat d'una immersió massa profunda en els
potents poders del mal. Els seus ulls groguencs de rèptil flamejaven a les
conques enfonsades, i les berrugues que recobrien la seva gola recordaven la
bossa del coll d'un flac llangardaix.
En Brakiss sabia que la
resta de la galàxia pensava que l'Emperador havia mort feia molts anys, primer
a l'explosió de la segona Estrella de la Mort i després sis anys més tard amb
la destrucció de l'últim dels clons d’en Palpatine. Però la mort de l'Emperador
havia d'haver estat alguna mena d'il·lusió, perquè en Brakiss podia veure la
transmissió amb els seus propis ulls. No tenia ni idea de com se les havia
arreglat l'Emperador per sobreviure o de quina classe de truc havia emprat
aquell gran home per enganyar a tots..., però amb la Força, moltes coses eren
possibles.
El Mestre Skywalker li ho
havia ensenyat.
Quan per fi va parlar, la
veu de l'Emperador va sonar seca i aspra.
- Bé, insignificant
servent, quin és el teu informe d'avui? Espero que consisteixi en nous èxits. Estic
fart de fracassos, Brakiss, i em sento impacient per iniciar el meu regnat i el
Segon Imperi.
En Brakiss va tornar a
inclinar-se.
- Sí, el meu amo. Tinc
bones notícies que donar-vos. Anem a enviar els nuclis hiperimpulsors i les
bateries turbolàser robades del vaixell d'aprovisionament rebel, tal com veu ordenar.
Penso que la vostra gloriosa maquinària militar sabrà utilitzar-los
eficientment.
- Sssssí -va xiuxiuejar en
Palpatine.
En Brakiss va seguir
parlant.
- Aquí a l'Acadèmia de
l'Ombra, la vostra nova força de Jedi Foscos va tornant-se més poderosa a cada
dia que passa. Em complau especialment que hàgim trobat nous candidats al
submón del Centre Imperial..., exactament tal com sospitàveu, el meu amo. Ningú
es donarà compte de la seva desaparició, i podrem modelar-los a plaer.
- Sssssí! -Va exclamar
l'Emperador -. Ja et vaig dir que seria més fàcil modelar a candidats a qui les
seves vides tanquessin poques esperances. Endur-se’ls sota els nassos dels
usurpadors rebels que ocupen el govern resulta especialment irònic.
En Brakiss va assentir.
- Per descomptat, el meu
amo. Ens limitem a oferir als nous candidats coses que necessiten..., i es
delien per a acceptar-les de les nostres mans.
- Ah! -va dir la imatge de
l'Emperador.
Semblava gairebé
orgullós..., gairebé.
En Brakiss va respirar
fondo abans de continuar parlant.
- Naturalment, molts
d'aquests nous candidats no tenen potencial Jedi, però segueixen anhelant
oportunitats. En conseqüència, hem començat a ensinistrar un grup com a soldats
d'elit de les tropes d'assalt. Coneixen molt bé el submón de Coruscant, i
podrien arribar a ser espies o sabotejadors altament efectius en el cas que
triem emprar-los d'aquesta forma.
La projecció de
l'Emperador va assentir dins del seu caputxó.
- Estic d' acord en això,
Brakiss. Bon treball. - Una ondulació d'estàtica espurnejà a través de la
imatge transmesa, i la veu de l'Emperador va tremolar -. Sobreviuràs a un altre
dia.
- Sí, el meu amo - va dir
en Brakiss.
El rostre arrugat i marcit
de l'Emperador es va tornar encara més esquerp i ombrívol.
- No em decepcions,
Brakiss -va dir -. Em sentiria molt disgustat si em veiés obligat a fer volar
pels aires la teva Acadèmia de l'Ombra.
En Brakiss es va inclinar
en una gran reverència, i la seva túnica platejada es va desplegar al seu
voltant.
- A mi tampoc m'agradaria
gens -va dir.
La imatge hologràfica de
l'Emperador va oscil·lar amb un sotrac iridescent, i després es va desintegrar
en un esclat d'espurnes d'estàtica quan la transmissió va quedar tallada.
En Brakiss es va adonar
que estava tremolant, com li passava sempre que parlava amb l'impressionant i
aterridor Palpatine. Esgotat, va tornar a seure darrere del seu escriptori i va
començar a repassar els seus nous plans, posant una cura obsessiva per evitar
qualsevol error.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada