CAPÍTOL 19
-A veure, Mara, què ha passat? -la
veu de la Leia sonava
molt seriosa en la
unitat de comunicació de l'Ombra-. Com el vas desemmascarar?
La Mara seguia portant els parracs
de la seva disfressa de kuati. Hi havia aconseguit
alliberar-se sense els reforços, adonant-se que
les coses anaven
a esclatar a Bburru.
La Jaina estava asseguda
al seu costat. Portava un vestit de vol marró
d'un dels armaris de la Mara.
-Molt senzill
-va respondre-. No el vaig percebre amb la
Força. Per això t'evitava.
Quan es va
delatar, vàrem treure els sabres
làser.
-I fins
quan pensava evitar-me? -va murmurar la veu de la
Leia en els cascos de la Mara.
La Mara no volia dir-li el que
era obvi: que no tenia pensat evitar la Leia molt
més temps.
-Agafa'l. No el deixis sortir
de Pòrtic.
La Leia semblava trista.
-La Cúpula
està massa poblada perquè els sensors o
escàners detectin a una sola persona. Potser
a hores d'ara ja estigui en els aiguamolls, o
fins i tot sota l'aigua, a jutjar pel que ens va
explicar la Danni dels dispositius de respiració que tenen. I sabem que té els seus propis
mitjans d'excavació. Potser
estigui en les antigues
mines.
-No sempre
es pot tenir el
que es vol -va murmurar la
Jaina.
La Mara va negar amb el cap.
-Però el
cert... és que
hem compres... millor
això de Rhommamul, no ere...? -les interferències
es van menjar la transmissió mentre travessaven l'atmosfera
de Duro.
-Et perdo
-va dir la Mara-. Ja enviaré el que pugui
des de Bburru.
La Mara va tallar la transmissió, es va recolzar a la cadira i va comprovar les lectures.
Després, per fi, va aconseguir relaxar-se
prou com per
sondejar al punt que tenia entre els malucs. Seguia sent una espurna
gairebé imperceptible. Tens bona agafada, noi...
o era noia? No et
deixis anar. Podríem trobar alguns sots.
-No t'ha
preguntat per mi,
no? -La Jaina va alçar la mirada per contemplar Bburru,
que creixia a la pantalla davantera.
-Jo l'hauria
avisat si tu
estiguessis ferida.
-Hi ha dones
que no haurien de tenir fills.
La Mara es va posar recta i un múscul
de l'esquena se li pinçà. Potser se l'havia
forçat massa, arrossegant-se
pel terra pedregós.
-No puc
creure que hagis dit
això.
Quan la Jaina
arrufava els llavis
semblava molt nena
per tenir 17 anys.
-Per a ella
només sóc una molèstia. «Wínter, treu a
passejar la Jaina», «3PO, explica-li un
conte a l'Ànakin», «Chewbacca,
vigila els bessons».
-I quantes
mares haurien rebutjat
un seient cap a la seguretat com ha fet
ella? Quantes mares haurien pujat els seus
fills a bord i s'haurien quedat enrere,
per morir o caure en l'esclavitud? Hi ha vegades en què quedar-te amb els
teus fills no està entre les teves opcions.
-Llavors les mares que són
massa importants per
criar els seus fills haurien de cedir la seva custòdia i anar-se'n a
treballar.
La Mara, que només tenia vagues
imatges mentals dels
seus pares, va alçar la veu
amb un to glacial.
-Per ser una jove tan madura,
estàs sent sorprenentment infantil.
La Jaina es va passar una mà pel
cap nu. El seu pèl començava a mostrar un cert creixement.
-També estic
sent sincera, Mara. Vaig estar a punt de
morir a Kalarba. Vaig perdre
a Ithor a una
bona amiga que ho
va deixar tot per donar a unes famílies la
possibilitat de viure en un altre
costat.
-I la
teva mare està donant en aquests
supervivents un lloc on viure. Aquest
planeta és esperança, literalment i simbòlicament.
La Jaina va sospirar profundament.
-Pobre mare.
Té una filla mig
cega i tossuda
que no pot combatre
i un fill al que
li fa por ser un Jedi. Sort que està
l'Ànakin.
-Tens una
debilitat temporal. Recorda
això en un futur, Jaina Solo. Córrer
riscos per defensar-se
és totalment lícit. Però mai, mai forcis
a una altra persona
a què lliuri una lluita cos a cos si la seva capacitat per a això està minvada. M'entens?
Les estrelles van aparèixer a mesura que es van endinsar en l'opaca
atmosfera de Duro. La Mara va encendre la
unitat de comunicació de l'Ombra de Jade en la seva freqüència privada.
-Luke -va
dir.
Ell va
respondre.
-Mara, estàs de camí?
Per descomptat,
ell ja l'havia
sentit apropant-se.
-Ens hem
trobat amb un
vell amic -va dir ella, ombrívola.
* * *
Va amarrar l'Ombra a Port Duggan. La Mara
es va posar una túnica encaputxada sobre el que quedava de la seva disfressa
i va guiar la
Jaina a la
pobre unitat llogada
on residien temporalment.
Entrant per la porta, va sentir un toc vacil·lant... era
en Luke, que volia assegurar-se que estigués bé. Ella li va fer la
mateixa revisió, per
no ser menys quan
s'abracessin.
L'Ànakin estava assegut al llit
amb els ulls
tancats, passant-se el mànec del sabre làser
d'una mà a una altra per l'esquena, el que en un Jedi jove indicava
nerviosisme. Un floc
de cabell fosc li
queia per la cara.
La Jaina es va asseure al llit del
costat i va mirar cap al seu
germà i cap al Luke amb les celles arrufades.
-Li ho
has explicat? -va preguntar la
Jaina-. Ànakin, al
final Nom Anor no va morir a Rhommamul.
És aquí i és un agent
yuuzhan vong.
-I una
altra coseta més -va dir la Mara, mirant
fixament al seu marit-.
Afirma que va ser ell qui em va infectar amb
la malaltia. A Monor
II.
No havia
volgut explicar allò al seu marit per l'intercomunicador perquè volia veure la
seva reacció, que no li va decebre. En Luke va alçar el cap amb
els ulls oberts
com plats, irradiant
una ira tan profunda com mai havia vist
en ell. Però no
va trigar a controlar-se, és
clar.
-Què opines?
-va preguntar, projectant una vegada més la calma del Mestre Jedi.
La Mara va creuar els braços.
Es va agafar els
colzes.
-Potser ell sàpiga com esbrinar si m'he curat.
M'encantaria tornar a per ell.
Al Luke
li va tremolar el pòmul... de nou va ser una reacció tan subtil que ni
la Jaina ni l'Ànakin
es van adonar.
-I a
mi -va dir-, però si has confirmat la
presència d'un agent yuuzhan
vong, tot encaixa
amb el que hem esbrinat.
Li va fer un breu informe, en què
ressaltava la implicació de Logística CorDuro a
les mancances de
les colònies i
les seves pròpies sospites. Rebuscant
entre innombrables albarans d'enviament codificats,
R2-D2 havia
descobert que la sucursal de Logística CorDuro a
Port Duggan estava desviant
mercaderies del COSERE i d'altres a un altre
hàbitat de Duro, però
registrant les mercaderies
com si fossin venudes
fora del planeta, per si els auditors del COSERE es posaven primmirats.
-També hem
repassat totes les
pistes que em va donar la Tresina Lobi, i l'R2 ha estat investigant els arxius
de les autoritats portuàries.
La Mara va mirar al petit androide
que estava al costat del port de dades.
-Està comparant
les arribades i
les sortides?
En Luke va assentir.
-I les
està rastrejant. Volem
verificar una connexió amb la Brigada de la
Pau. I potser també amb el propi COSERE.
Si les sospites
d'en Karrde eren
certes, i el COSERE o altres comitès
d'alt nivell tenien
agents infiltrats, la Nova República tenia més problemes del que havia imaginat ningú. Per
tant, era normal que en Luke estigués nerviós:
els moviments amb
les mans, la
mandíbula tensa i, sobretot,
la irritabilitat que la Mara podia percebre a
través de la Força.
-Thrynni Vae va desaparèixer en
una àrea de cultiu de Port
Duggan -va prosseguir-. No és cap sorpresa. L'Ànakin
i jo acabem
de ser-hi. Els
tapcafs estan tranquils.
Gairebé massa.
L'R2-D2 va emetre una xiuladeta.
En Luke es va redreçar.
-Tens alguna
cosa més? -es va ajupir per comprovar les lectures del port de
dades de l'R2-D2, i la Mara es va aproximar.
Es veien
moltes lletres que apareixien ràpidament. Va
començar amb una llista d'entrades que havien estat
esborrades o alterades
d'alguna manera: últimes
contractacions a Port Duggan, arribades de
sis mesos ençà, el
registre de visitants del despatx del
vicedirector Brarun. Diversos noms es
repetien.
Sota la
llista, l'R2-D2 havia rastrejat els
noms repetits i
els seus moviments. Alguns s'esvaïen
al cap de tres salts. Però dos d'ells havien viatjat
des de i fins a Ylèsia
diverses vegades. Aquestes entrades estaven
assenyalades.
A continuació va aparèixer un arxiu de
seguretat dels repetidors de comunicació de Duro. Molt pocs androides
de la Nova República tenien la programació necessària per
ficar-se en aquest registre. Els enllaços entre Duro
i Ylèsia mostraven
moltes entrades.
-Què és això? -va preguntar l'Ànakin,
mirant per sobre l'espatlla de la Mara-. Està
en ple Espai Hutt.
-Els Hutt
tenien allà un
negoci de captura d'esclaus
-va murmurar la Mara-. Segons el teu pare, és
un centre clau de
la Brigada de la Pau -es va girar cap al Luke-.
Potser se'n duran allà la Thrynni.
En Luke va dubtar diversos segons.
-És la
millor pista que tenim, però no m'agrada gens enviar
a la gent a caçar
yunax salvatges.
-Crec que el vicedirector Brarun està
ficat en això fins
a les orelles -va dir la Mara-. Suma això a les
mercaderies desviades que acaben a Urrdorf,
i l'arribada constant de duros allà...
Va notar que en Luke es preocupava
de sobte.
La Jaina,
que estava al costat de la finestra,
va dir:
-Deixeu-me que ho endevini. Ara
resulta que a tots els rics i famosos de sobte
els ha donat per
estiuejar a Urrdorf.
En Luke es va apartar del monitor.
-Què passa?
-va preguntar la Mara.
-Jacen està
amb Brarun. Potser
corri perill.
La Jaina es va apartar de la finestra.
Luke va
alçar la mà per tranquil·litzar-la.
-Encara no de moment,
espero.
-Brarun juga a dues bandes? -va
preguntar la Mara.
En Luke va assentir.
-Estem tots
observant el mateix patró. Algú està a punt de
vendre als refugiats del COSERE i anar-se'n d'aquí.
De moment, Jacen vol
quedar-se on està.
La Mara va negar amb el cap.
-Hem d'organitzar una altra evacuació en les cúpules
i fer-ho de manera
que no cridi l'atenció de la Brigada
de la Pau. Ha hagut de prometre als yuuzhan vong
diversos milers de presoners per al sacrifici -En Luke
es va fregar la barbeta-.
Llevat que... -va deixar el comentari en l'aire.
La Mara es va aclarir la gola.
-A menys
que no siguin els refugiats que volen
sacrificar, sinó als duros en òrbita. Potser
utilitzin els refugiats com a esclaus. Ja ho han fet abans. I penseu
una cosa: si els yuuzhan
vong ocupen Duro,
podrien arribar al Nucli des d'aquí.
La Mara va prémer els llavis.
La cosa es posava
cada vegada pitjor.
-Mara, Jaina,
heu aconseguit alguna informació del COSERE mentre
estàveu allà sota?
La Mara va arrufar les celles.
-A què
et refereixes?
-Potser tinguin infiltrats -va dir.
-Deixa'm pensar -La Mara tancar
els ulls-. Res que sigui obvi. Només
el típic enfilall de problemes burocràtics.
En Luke va posar una mà en
el caparró rodo de
l'R2-D2.
-R2, pots
colar-te a la xarxa militar de fora del sistema,
oi?
L'androide va xiular un interval major,
en to confiat.
En Luke va treure l'intercomunicador de la seva butxaca i l'hi va passar a l'Ànakin.
-Vull que connectis això amb
el braç manipulador de l'R2.
Xiulant content, l'R2-D2
va tornar a connectar-se. La Mara va contemplar al
seu marit. Com diria Lando, apostaria deu
contra un que anava a intentar contactar amb la base militar de Coruscant sense alertar
el COSERE.
Ella li va agafar del braç i
li va estrènyer suaument,
i se'n va anar al bany a rentar-se i llevar-se
el tint del pèl.
Quan va tornar a sortir, en Luke estava
assegut al costat del braç manipulador de l'R2-D2,
temporalment modificat.
-Hamner -va dir en Luke amb
constrenyiment-. Kenth, estàs aquí?
Aquí Skywalker.
Una veu somnolenta va ressonar en l'intercomunicador. En Luke va mirar la Mara
somrient i es va
girar de nou cap a l'R2-D2.
-Perdona que et desperti -li va dir. -Kenth, ens
han arribat dades que confirmen que els yuuzhan
vong podrien estar preparant una invasió imminent
a Duro, i és un sistema massa vital
com per perdre'l. Per si no n'hi hagués prou amb els milions de vides
en perill, podríem al·legar que està dins
del Nucli. Des d'aquí també podrien bloquejar les
rutes comercials a
la Dorsal.
-Ja ho sé, ho sé -va murmurar la
veu somnolenta.
-Hi ha alguna
manera de què
puguis enviar un grup
de batalla?
Va escoltar un altre grunyit.
-Intenta-ho amb el COSERE...
-Hi ha una probabilitat bastant fiable -va dir en Luke- que el
COSERE sigui part del problema. Sé que les
forces estan massa disperses, però fes el
que puguis, Kenth. Que la Força sigui
amb tu.
-D'acord -la veu d'en Hamner
se sentia entre el
soroll de fons-. I amb tu.
En Luke va apagar l'intercomunicador.
-D'acord -va grunyir, estirant les
cames per posar-se dempeus a poc a poc-. Ben
fet, Ànakin. I tu també, R2.
L'androide trinà. L'Ànakin va
recollir l'intercomunicador i
es va asseure al llit, manipulant les peces.
En Luke es va recolzar pesadament a la paret, amb el cap
inclinat, fregant-se els ulls.
-Què passa?
-va preguntar la Mara-. Has aconseguit enviar un avís.
Ell va mirar la Jaina.
-Em preocupa
en Jacen -es va
limitar a dir. Va creuar els braços-. I no
tinc cap ganes de
ficar-me en una altra retirada
a foc creuat.
-Jo ni
tan sols tinc nau -es va queixar la Jaina.
-Jo tinc
l'Ombra, i
necessito copilot -li va recordar la Mara-.
Queda't amb mi.
La Jaina va assentir amb serietat.
L'Ànakin va tornar a posar la tapa
de l'intercomunicador i la hi va donar al Luke.
-Abans que
les coses es
compliquin més -va
dir l'Ànakin-, hauríem de tornar
a intentar trobar la Thrynni Vae. No vam aconseguir molt
anant disfressats.
En Luke va mirar al seu nebot amb
gest sorprès mentre
es ficava l'intercomunicador a la butxaca.
-Creus que hauríem aconseguit alguna
cosa més anant a cara descoberta?
L'Ànakin es va posar recte.
-No m'agrada
anar d'amagat.
La Mara va deixar anar una rialleta.
-La veritat
és que et vindrà bé una mica
d'entrenament. Encara que no sempre sigui necessari.
La Jaina i jo
necessitem descansar -va afegir. Havia estat un dia molt llarg.
-D'acord -En Luke va assenyalar a
l'altre extrem de l'habitació-. R2?
El petit androide va deixar anar una xiuladeta ascendent.
-Quants agents de seguretat estaran
de guàrdia al port de transports del COSERE a la propera hora?
La interfície de l'R2-D2 va tornar
a posar-se al seu lloc i rotar. Va deixar anar uns
sorollets alegres i després va emetre un xiulet
curt.
-Cinc -va
dir en Luke a l'Ànakin.
L'Ànakin es va estirar la túnica.
-Podem amb
això.
-Però no
hi ha necessitat de fer enemics
-va emfatitzar en Luke-. Serem civilitzats.
-En altres
paraules -va dir l'Ànakin-, actuarem com
Cavallers Jedi.
* * *
En Durgard Brarun va abraçar la
seva dona i li va cedir els
comandaments del carro flotant mentre deia:
-Em reuniré
amb tu quan pugui -odiava enganyar-la, però
ella mai hauria sortit de Bburru en direcció a Urrdorf
sense aquesta mentida piadosa.
La seva dona va seguir el seu fill i la seva nora per la rampa, cap al transbordador que
cobria el trajecte regularment.
Per fi tot
estava en marxa. Quan Brarun va saber que el
COSERE buscava un lloc per ubicar milions
de refugiats, va reaccionar de la
mateixa manera que gairebé tots
els duros: no al
meu planeta! Però una segona reacció va
cobrar forma lentament. Si els yuuzhan vong
miraven en aquella direcció buscant un
lloc d'avantguarda, i no li va cabre dubte que aquest
dia acabaria arribant,
llavors milers o milions
de vides de refugiats serien un material excel·lent
per negociar.
Creia que,
de tota manera, estaven condemnats. Només
havien aconseguit retardar el seu
destí un mes, potser un any.
Així que va agafar el contracte
del COSERE i va comprar uns quants vots en
la Suma Casa de Duro.
Va encoratjar a la seva germana Ducilla a seguir amb
els seus numerets, sabent que eren molts els duros
que tampoc volien als refugiats. El seu
poble li ho agrairia algun
dia. Les seves connexions
amb la Brigada de
la Pau li garantien que l'almirall yuuzhan vong,
o Mestre Bèl·lic, deixaria en pau les
vint ciutats orbitals
a canvi de
les vides d'aquests
refugiats.
Però, per
si de cas, va organitzar unes vacances familiars a
Urrdorf.
* * *
El servent que va portar al Jacen el seu següent menjar portava
un uniforme de CorDuro, però el seu crani pla
era d'un brillant to turquesa. Les
celles platejades li arribaven a uns
embalums prominents que tenia a banda i banda del front.
Un sunesi?
-Posi'l aquí mateix -En Jacen es va apartar del rodó finestral i
es va acostar a una llarga taula que tenia al
costat del llit-. Qui és vostè? Vol alguna cosa?
El sunesi
deixà la safata coberta
sobre la taula.
-Em dic
Gnosos, encara que no tinc l'esperança que ho recordi. L'important és que tinc un regal -allargà una mà
de color turquesa.
En Jacen va agafar amb recel
una targeta de dades que li tendia el
colorit alienígena.
-I això
és...? -va preguntar.
-Conté les
meves empremtes vocals, que són la clau d'una aerobeina aparcada
a la plaça trenta, a la segona planta del garatge. Crec que és molt probable que
hagi d'abandonar en breu l'hospitalitat del vicedirector.
Sorprès, en
Jacen es va dur un
dit als llavis per fer-ho callar i va
assenyalar els dispositius
d'escolta què havia trobat, però no desactivat.
El sunesi
va obrir les mans.
-Nosaltres els sunesis podem
superposar un soroll d'alta freqüència sobre
la nostra veu o la d'altres
i així evitar que funcionin els dispositius
que et preocupen.
Intrigat, en
Jacen es va ficar la targeta de dades a
la butxaca. Va intentar, sense
ajuda de la Força, obtenir una percepció de... Gnosos. El sunesi tenia un
aire de serenitat que en Jacen no havia vist en ningú,
ni tan sols en el
seu oncle, des que es va fer
pública la notícia de la invasió
yuuzhan vong.
-Per què?
-va preguntar. En parlar, va
veure que Gnosos obria una mica la boca, però
En Jacen no va percebre cap so en el seu propi abast
auditiu-. Vull dir, gràcies -va continuar Jacen-,
però...
-El que em va donar el Faedor jo
t'ho dono a tu.
-Faedor? -llavors en Jacen ho va
recordar. Els sunesis eren monoteistes i
passaven per una perillosa
metamorfosi entre les fases juvenil
i adulta. En teoria, sobreviure en aquest canvi els predisposava
a creure en la vida
després de la mort.
-Aquell Que Fa i Que Dóna -el sunesi va obrir les
mans-. Per a nosaltres, la infinita varietat de
l'univers comporta necessàriament
un mestre creador, algú amb una creativitat i
un afecte gloriosos i subtils. A més d'un
considerable sentit de l'humor.
«Capbonys» els anomenaven els imperials,
per aquelles prominències al crani. En Jacen va
donar un copet a la targeta de dades que
s'havia guardat a la butxaca
de la camisa.
-Potser aquesta vegada la broma sigui a costa de
Logística CorDuro.
El seu visitant
va obrir unes mans llargues i suaus.
-Un pensament
excel·lent -i va
sortir a corre-cuita.
I
què oportú, gairebé feia
por, va pensar en Jacen. Si la teologia del seu
amfitrió tenia alguna cosa a
veure amb la realitat, llavors la Força no
només es negava a
ser abandonada, sinó que alguna cosa o algú s'esforçava
molt per mostrar al
Jacen el següent pas
lògic.
-Gràcies -va dir ell en un to
inaudible.
* * *
En Luke va passar el seu carnet identificatiu per un lector
del lloc de barredores situat a la sortida de l'hotel, va llogar dues unitats i va muntar en una. Conduint
amb prudència, l'Ànakin
i ell van baixar
a l'estació Duggan deu minuts després. Ningú
es va fixar en ells en un primer moment. Hi
havia treballadors de diverses
espècies, seguits d'androides en tots els
estadis de reparació que omplien la zona d'embarcament i les vies de circulació.
Hi havia tants planetes en perill...
Amb prou feines tenia uns mesos per trobar un lloc
segur per al seu nadó, i desitjava que també
per a la mare. Però era molt conscient de
la diferència que hi havia entre el
desig i l'esperança. La Mara mai posaria
al seu fill en
perill, però no evitaria a un enemic a qui
hauria ded combatre, i menys ara que coneixia la cara del
seu enemic.
En Luke anava darrere de l'Ànakin.
La Tresina havia tornat a aquell lloc en una
ocasió, després de la desaparició de la Thrynni. Llavors,
el seu contacte també s'havia esvaït. A mesura que en Luke i l'Ànakin s'acostaven a la zona assenyalada per l'R2-D2, en Luke va començar a
notar que hi havia menys transeünts.
Van passar uns pocs
vaixells de càrrega pesats, amb els motors rugint i les portes de l'hangar de
càrrega tancades.
En girar
la segona cantonada de la via, el seu sentit del perill va començar a emetre una vibració estranya i
subtil en el profund de la seva ment. Just davant
seu hi havia una barricada
d'aproximadament un metre i mig d'alt bloquejant
el camí. Custodiant l'estret passadís hi havia tres enormes
gamorreans i un rodià
amb uniformes de
pilot de CorDuro. Els uniformes dels gamorreans
els hi quedaven com sacs de mercaderies massa
plens. El del rodià
semblava mig buit.
Cinc, li
havia dit l'R2-D2.
Al supervisor de
l'equip no se'l veia per enlloc.
En veu baixa,
en Luke li va recordar a l'Ànakin:
-No discuteixis.
Cobreix-me -i va
estrènyer el pas per arribar
una mica abans que el seu aprenent.
El rodià
es va acostar. Era prim i semblava haver
estat sempre malalt.
-Aquesta és zona restringida -va
dir rebufant-. A menys que tingui autorització, s'ha equivocat de
carrer.
En Luke es va ficar la mà a la
butxaca del pit. Alhora,
va utilitzar la Força per refrescar la
memòria del guàrdia.
-Estic buscant
una persona desapareguda. El meu grup a Coruscant
apreciarà la teva ajuda -va donar al guàrdia
un petit holocub.
La veritat és que era massa fàcil. Igual
que els gamorreans, els rodians eren coneguts per
la seva debilitat mental, i
solien reaccionar de forma beneita i
violenta. El guàrdia va aferrar
el cub i la imatge del cadàver ensangonat de
l'aprenenta de Jedi tirada en un compartiment estanc lateral va aparèixer
en la ment d'en Luke com una punxada de
dolor. Per les seves ferides,
va saber que no havia
tingut una mort ràpida.
Que la
Força t'acompanyi, Thrynni
Vae! Per un moment, va haver d'esforçar-se per recobrar l'equilibri. Hi havia ressuscitat
als Jedi amb el
lema seguit per la Thrynni: morir per la
llibertat dels altres.
No sentia
impaciència alguna per explicar-li-ho a la
Tresina Lobi.
Es va
obligar a concentrar-se en
la crisi dels
refugiats i en la
possibilitat d'un atac imminent.
-Gràcies per la teva ajuda. Crec que ara voldràs que
me'n vagi -En Luke
va retrocedir un pas i va marxar.
L'Ànakin es va quedar endarrerit uns quatre metres, recolzant tot el pes en tots dos
peus, amb els
braços caiguts als
costats. Una bona postura per cobrir, ni que fos una mica òbvia.
-Un moment
-va dir una veu cavernosa
a la seva esquena.
En Luke es va girar a poc a poc.
Acabava d'arribar el cinquè membre
de l'equip de seguretat: un duro
inusualment alt, vestit
amb una granota marró de costures vermelles amb
la insígnia triangular de Logística CorDuro a
la banda esquerra del pit. En Luke va escoltar més passos darrere
seu, fins i tot darrere de l'Ànakin,
a jutjar per aquells ecos llunyans. I de sobte va
percebre diverses ments més en la seva consciència.
En Luke va deixar els braços caiguts,
però va utilitzar la Força per temptejar
en totes direccions, per saber la posició que ocupava respecte
a l'hangar, la maquinària i els empleats de
CorDuro. Ja hi havia deu homes.
Es va prendre un instant per comprovar que cap era un yuuzhan
vong emmascarat.
Després es va inclinar lleugerament davant el supervisor.
-Una de
nosaltres va desaparèixer fa
setmanes. He estat investigant el seu parador. Hem parlat amb el vicedirector Brarun -la
qual cosa era certa, però li
remordia la consciència insinuant que en Brarun havia autoritzat la
investigació. Fins i tot després de
tants anys, seguia odiant haver d'escudar-se una mentida darrere de la definició «perspectiva diferent».
-Li importaria
acompanyar-me mentre ho comprovo? -el supervisor
ho va formular com una pregunta, però el seu llenguatge corporal
no enganyava a ningú.
-No, en absolut -va dir en Luke suaument-.
Lamento haver molestat
al seu personal.
Va tornar a donar-se la volta i va
donar dos passos cap a l'Ànakin.
El seu peu esquerre fregava el terra
quan el sabre làser de l'Ànakin va sortir de la
butxaca on l'havia amagat.
Es va encendre amb
un xiuxiueig que reconeixeria qualsevol en
la Nova República. Darrere del
noi, un sorprès rodià d'uniforme marró i
vermell de CorDuro va fer un pas enrere.
Mostrant les mans buides,
en Luke va seguir caminant.
-Agafeu-los -va rugir el supervisor.
En Luke es va girar alhora que encenia
el sabre làser. Dos
gamorreans van córrer cap a ell i dos cap a l'Ànakin. La resta del
personal de CorDuro es va quedar enrere. Els ulls de l'Ànakin brillaven,
i mostrava un
somriure de satisfacció. Els
guàrdies empunyaven pistoles làser de
fabricació local, pel que tot
just suposaven resistència
per als Jedi.
Però en Luke
no volia fer enemics.
Per fi l'Ànakin tenia
l'oportunitat de demostrar al seu oncle
com de bé que l'havia ensenyat. Va calcular l'angle
d'atac dels guàrdies
i va estirar una
mà, fent un subtil gest, cridant. Els
quatre es van dirigir cap a ell.
I va fer un
salt per sortir del mig, deixant-los amuntegats, mentre aterrava amb
lleugeresa entre l'Ànakin i el supervisor.
-No volem
fer-vos mal -va dir
en Luke-, però no podreu retenir-nos.
Per a la seva satisfacció, l'Ànakin no
va cedir ni un pas, disposat a atacar, encara
que només en cas necessari.
-Skywalker -va murmurar el supervisor-, així que ets tu.
Deixa que et doni
un consell, llavors.
En Luke va alçar el cap.
-Marxeu de Bburru. No us volem
aquí.
En Luke va obrir les mans.
-Ho farem quant acabem el que hem
vingut a fer. Un
dels teus empleats, aquest
d'aquí, recorda a la noia que estic buscant.
-Vols parlar
amb ell?
-La recorda
morta.
Els llavis
del supervisor es van corbar en un somriure sense humor.
-Llavors mata'l. És el més just.
En Luke va negar amb el cap.
-Et correspon
a tu castigar al
teu personal. Ja tornaré.
Va tornar a fer mitja volta per
marxar. Va sentir que l'Ànakin el seguia, decebut
però alerta.
L'Ànakin era jove. Volia deixar
clara la seva postura tant com Jacen volia marcar una diferència.
La imatge del cadàver ensangonat de
la Thrynni Vae va
tornar a la seva ment, i, per un instant, en Luke
es va preguntar com faria per tornar a
mirar a la seva germana Leia
a la cara si
algun dels nens Solo acabava corrent la mateixa
sort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada