12
- Llançadora Raig de Lluna, aquí la Torre U del
Control de Coruscant. Tenen permís per sortir del moll espacial. Les portes de
l'hangar s'estan obrint a la Secció Gamma.
La capitana Narek-Ag va obrir
el canal principal de la seva unitat comunicadora.
-Gràcies, Torre U. Aquí
llançadora Raig de Lluna, posant rumb
cap a les portes de l'hangar Gamma amb un carregament complet. - Va
desconnectar el comunicador i va dirigir un somriure conspirador al Trebor, el
seu copilot -. Uns quants bons negocis com aquest, i potser pugui demanar-te
que et casis amb mi.
Els ulls color avellana de
la Narek espurnejaven amb una suau brillantor burleta.
En Trebor li va tornar el
somriure, acostumat al sentit de l'humor de la seva capitana.
-Segueix fent negocis tan
bons com aquest, i potser acabi acceptant la teva oferta.
La Narek va guiar la seva
llançadora fora del seu moll d'atracada en una de les estacions espacials que
orbitaven Coruscant, pilotant-la amb la fluïda facilitat resultat d'una llarga
pràctica.
- Coordenades introduïdes?
-Va preguntar.
- Introduïdes i
confirmades -va respondre el seu copilot quant la Narek va haver acabat de
parlar.
La Narek va deixar anar
una rialleta mentre la seva llançadora s'allunyava ràpidament del moll espacial.
La capitana va calibrar la seva ruta hiperespacial cap a Bespin, el següent
planeta del seu trajecte, mentre accelerava a través del sistema interior de
Coruscant.
-Bé, tenint en compte que
som una petita empresa ja saps que...
-... no ens està anant
gens malament - va dir en Trebor, acabant la frase per ella.
- És cert, no ens està
anant gens malament -va repetir la Narek, assentint amb visible satisfacció -.
Com estan els càlculs de la ruta hiperespacial?
- Ja gairebé he acabat -va
dir en Trebor -. Si ens afanyem, potser puguem lliurar aquest carregament a la
Ciutat dels Núvols i aconseguir una segona càrrega per a la tornada. Això
doblaria els nostres beneficis en aquest viatge.
Un somriure complagut va
il·luminar els trets de la Narek.
- M'encanta veure't pensar
com un home de negocis -va dir, apartant un floc de cabells vermellosos de la
seva cara.
- Com una persona de
negocis -la va corregir en Trebor -. Ens estem aproximant a l'acceleració
màxima. Prepara't per al salt a la velocitat lumínica.
I llavors el Raig de Lluna es va balancejar tan
sobtadament com si hagués xocat amb una barrera impenetrable. La petita nau va
sortir disparada en una sèrie de girs incontrolables. Les alarmes van udolar, i
llums d'advertència multicolors van parpellejar per tota la consola de control.
- Que ha estat això? -Va
preguntar la Narek, movent el cap per eliminar els puntets borrosos de llum que
havien aparegut en el seu camp visual.
La capitana va alçar la
mirada cap al visor i es va trobar contemplant el buit de l'espai.
- No ho sé! -Va exclamar en
Trebor -. No hi havia res en els sensors. No hi havia absolutament res en els
sensors! Se suposa que aquest sector de l'espai està net!
-Bé, doncs en aquest cas
és el sector d'espai buit més dur amb el qual m'he trobat mai - va replicar la
Narek-Ag -. Informe de danys!
- No estic segur de quants
danys hem patit. Pots estabilitzar-lo? -Va preguntar el seu copilot -. D'acord,
sembla que tenim una bretxa a la zona inferior del casc... Ai, adéu a tota la
nostra càrrega! Els motors estan funcionant per sota de les línies vermelles. -En
Trebor va empassar saliva -. Estem ficats en un bon embolic, senyora.
I llavors, com per donar
més èmfasi a les paraules d’en Trebor, un raig d'espurnes va brollar de la
consola de guia principal. El Raig de
Lluna va entrar en un picat incontrolable.
- Emergència, Coruscant U!
Aquí llançadora Raig de Lluna: hem
xocat amb restes espacials desconegudes -va cridar en Trebor pel comunicador.
Un sorollós esclat
d'estàtica va sorgir de la reixeta de l'altaveu acompanyat per un altre grinyol
de retroalimentació i un nou raig d'espurnes.
La Narek-Ag va tossir, va
intentar dissipar el fum donant manotades i va moure un parell d'interruptors.
- Les toveres de popa no
responen -va dir amb veu tensa -. Segueixo examinant la zona, i no hi ha res...
Amb què hem xocat?
- Les notícies no són
millors des de la meva posició -va dir en Trebor -. No poden empitjorar molt
més.
- No poden, eh? Bé, doncs
acaben de fer-ho -va dir la Narek, empassant saliva amb un visible esforç -.
Suposo que serà millor que et demani que et casis amb mi després de tot.
Els ulls d’en Trebor es
van posar en la lectura que havia atret l'atenció de la seva capitana. El
copilot va deixar escapar un gemec ofegat. Una reacció en cadena incontenible
havia començat a produir-se dins de les càmeres dels seus motors, acumulant-se
en elles com una allau d'energia letal, i el Raig de Lluna esclataria com una petita supernova en qüestió de
segons.
- Sempre vaig voler
casar-me entre les estrelles -va respondre. - Mai he tingut una oferta millor.
-En Trebor va posar la mà sobre la de la Narek -. Accepto..., però he de dir
que no has sabut escollir el millor moment.
La Narek li va estrènyer
la mà i després abaixà la mirada cap als panells.
- Oh, oh! Els
hiperimpulsors estan entrant en fase crit...
El Raig de Lluna va esdevenir una silenciosa erupció de metall fos i
gasos flamejants que es van estendre per l'espai durant uns moments abans
d'esfumar-se en la negror.
La Jaina anava i venia per
la sala d'estar de les estances de la seva família al Palau Imperial,
passejant-se tan nerviosament com una criatura de la jungla engabiada que havia
vist una vegada al Zoo hologràfic per a Animals Extingits. Odiava la
inactivitat. La Jaina volia fer alguna cosa.
En Jacen i la Tenel Ka
havien tornat a sortir a la recerca d’en Zekk, portant amb ells a C3PO i
l’Ànakin mentre que en Lowie estava treballant amb el seu oncle Chewbacca. Quan
en Jacen va observar que seria bona idea que algú es quedés a palau per si en
Zekk o en Peckhum intentaven posar-se en contacte amb ells, la Jaina va accedir
a contracor a ser aquesta persona.
Però al final no havia
pogut aguantar l'espera per més temps i havia intentat posar-se en contacte amb
el vell Peckhum a l'estació mirall, tot i que havia de tornar a casa aquell
mateix dia. En Peckhum havia respost a l'instant des del seu panell hologràfic
de l'estació, però la borrosa imatge de l'ancià es va deteriorar ràpidament
mentre la Jaina començava a explicar-li que en Zekk havia desaparegut. La resposta
d’en Peckhum va quedar pràcticament ofegada per l'estàtica.
-... no puc entendre el
teu..., no reben..., transmissió..., torno aquesta nit...
La unitat centralitzadora
de funcions múltiples de l'estació funcionava cada vegada pitjor, i no hi
hauria comunicació possible fins que la Jaina tingués davant al vell Peckhum en
carn i ossos.
Quan la seva mare va
tornar a casa per dinar, la Jaina estava tan farta d’estar tancada que hagués
pogut posar-se a cridar. Tenia moltes ganes de parlar, però la Leia semblava
cansada i preocupada, i la Jaina va decidir que seria millor que no es fiqués
en els pensaments de la seva mare. Li va portar un esmorzar calent acabat de
treure de la unitat processadora i es va asseure a taula per menjar en silenci
al seu costat.
En Han Solo va entrar uns
minuts després i va anar a abraçar la seva dona.
- He vingut tan aviat com
vaig rebre el teu missatge -va dir -. Què ha passat?
Un somriure de gratitud va
alçar les comissures dels llavis de la Leia mentre contemplava al seu espòs.
- Necessito que em donis
la teva opinió sobre un assumpte - va dir. -Tens temps per seure i menjar amb
nosaltres?
En Han la va obsequiar amb
un dels seus típics somriures maliciosos.
- M'estàs preguntant si
tinc temps per dinar amb dues de les dones més belles de la galàxia? I tant que
sí! Què ha passat? Un altre desastre com l'atac imperial? -Va preguntar mentre
se servia un bol ple d'estofat corellià calent.
- Bé, no hi ha dubte que
ha estat tot un desastre. -La Leia va respirar fondo -. Una llançadora va esclatar
a l'espai aquest matí quan estava a punt de sortir de la seva òrbita.
La Jaina va alçar la
mirada cap a ella, molt sorpresa, però el seu pare va assentir.
-Sí, m'he assabentat farà
cosa d'una hora.
Les celles de la Leia es
van unir en un arrufament de concentració.
- Ningú sembla saber què
ha passat. Què podria haver causat semblant catàstrofe?
- Un error de manteniment?
- Va suggerir la Jaina -. Una sobrecàrrega en els motors?
La Leia va tornar a posar
cara de preocupació.
- Coruscant U va captar
una transmissió just abans que el Raig de
Lluna esclatés. La capitana semblava pensar que havien xocat amb alguna
cosa.
En Han va arquejar les
celles.
- Quan encara estaven en
l'òrbita exterior, vols dir? Hi havia alguna altra nau que no hagués rebut
permís per enlairar pels voltants?
- Noooo... -Va murmurar la
Leia, parlant molt a poc a poc.
- Una mina espacial
col·locada allà deliberadament, o alguna resta a la deriva?
La Jaina es va
sobresaltar.
- Quan tornàvem ens vam trobar
amb moltes restes espacials, oi, pare?
La Leia va torçar el gest.
- M'ho temia. El
Comissionat de Comerç s'ho ha pres com un assumpte personal. Diu que tots
aquests enderrocs que segueixen orbitant Coruscant sempre han estat un accident
a l'aguait, i insisteix que donem una prioritat més elevada al traçat de rutes
espacials més segures. Hem localitzat alguns dels fragments més grans, però
crec que hi ha força restes que han escapat a les nostres inspeccions..., i no
hem tingut temps de buscar-les. Algunes d'aquestes restes porten dècades en
òrbita.
En Han va arrufar els
llavis.
- Aquests accidents són
bastant rars, Leia. No ens posem massa nerviosos.
- Segons les transmissions
del Raig de Lluna, mai van arribar a
veure amb què havien xocat..., i no figurava en cap mapa. El Comissionat
considera que és un greu problema de seguretat. La veritat és que no em queda
més remei que estar d'acord amb ell: després d'aquest accident, haurem de fer
alguna cosa.
- Quant treball ens
donaria confeccionar un mapa amb les òrbites de les restes espacials més grans?
-Va preguntar en Han.
- Bastant, i també
consumiria molt de temps. -La Leia es va pessigar el pont del nas com si
s'hagués vist atacada sobtadament per un altre mal de cap -. Ni tan sols estic
segura que la Nova República compti amb recursos per a assignar a semblant
projecte...
-Potser podria ajudar -la
va interrompre la Jaina, centrant el seu interès en una idea que apartaria la
seva ment d’en Zekk -. Després de tot, l'oncle Luke va dir que se suposava que
havíem de triar un projecte d'estudi mentre estàvem fora de l'Acadèmia Jedi. En
Lowie i jo podríem esbrinar les trajectòries de les restes. Em sembla que
resultaria divertit.
La Jaina va aixecar la
mirada del quadern de dades per fer una ullada a la pantalla de l'ordinador, i
després es va tornar cap a la simulació hologràfica.
- Bé, Lowie, aquesta és la
següent trajectòria.
La jove es va estirar,
intentant afluixar els nusos de tensió muscular de les seves espatlles, i
després es va refregar els seus cansats ulls, però no va aconseguir aclarir-se
la vista. Portaven hores embrancats en aquella tasca. La Jaina no aconseguia
imaginar-se com havia pogut arribar a pensar que resultaria divertida.
El prim i llargarut wookiee
va programar meticulosament l'òrbita que la Jaina li havia indicat, i una altra
línia lluent va aparèixer al mapa hologràfic. La Jaina gemegà en veu alta.
- Potser és una feina molt
important, però t'asseguro que havia pensat que seria més interessant.
En Lowie va grunyir una
rèplica, i TM2 la va traduir.
- L'amo Lowbacca manté
que, tot i considerar que el fet de cartografiar les trajectòries d'eixams de
restes orbitals mai hauria d'haver semblat un projecte interessant per
començar, el treball escolar poques vegades resulta interessant. Almenys aquest
treball tanca un cert matís d'urgència urgent. -En Lowie va grunyir altre
comentari -. A més, l'amo Lowbacca observa que el grau de realització actual
del projecte és d'un dotze per cent, i que se sentirà molt satisfet quan hagi
estat completat.
La Jaina va deixar escapar
un sospir ple de cansament i va lliscar les mans per entre els flocs de la seva
llisa cabellera castanya.
-Bé -va dir -, a què estem
esperant?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada