13
En Peckhum es va passar la
corretja de la bossa de viatge a l'altre espatlla mentre s'anava allunyant de l’atracador
de preu econòmic en què havia posat el Vara
del Raig. Un moll en el qual molts contrabandistes i estafadors també
estacionaven les seves naus. Estar de tornada a la ciutat era molt agradable,
encara que només fos perquè els sistemes del seu apartament funcionaven, la
qual cosa era més del que podia dir de l'equipament de l'estació mirall.
Malgrat la seva pesada
càrrega, l'ancià va lliscar per les amples avingudes i estrets carrerons amb
una fluïda agilitat de la qual era totalment inconscient, sense deixar de
rondinar per a si mateix en cap moment. «Hauràs d’arreglar-te amb el que hi ha,
Peckhum.» «Tenim seriosos problemes per aconseguir aparells nous, Peckhum.» «Els
equips nous costen molts diners, Peckhum.» «Les unitats centralitzadores de
funcions múltiples no creixen en els massissos de flors estel·lars, Peckhum.»
l'ancià va seguir queixant-se en veu baixa mentre es gratava el pèl gris que
cobria el seu mentó, tan acostumat a parlar amb si mateix com ho estava a
parlar amb en Zekk.
-Bé, pensava que almenys
esperarien a què hagués baixat de la meva nau per deixar-me anar les males
notícies -va grunyir -. «Intentem posar-nos en contacte amb tu, Peckhum, però
no hi va haver manera que poguéssim establir cap comunicació...» Us està ben
empleat, tenint en compte que no han reparat el meu sistema de comunicacions! -L'ancià
va tornar a canviar d'espatlla la bossa -. «El teu substitut ha estat
transferit a un servei de vigilància de seguretat addicional a causa del recent
atac imperial, Peckhum. Has d'estar de tornada a l'estació al matí, Peckhum.»
Bah!
Va seguir avançant amb el
seu caminar lent i pesat, sense fixar-se tot just en els jovials comerciants,
els turistes que ho contemplaven tot amb els ulls molt oberts i els funcionaris
absorts en si mateixos.
- L'únic que demano és que
l'administrador a càrrec de l'estació mirall deixi de passar-se la vida assegut
al seu còmode despatx i pugi allà per a un viatget d'inspecció. Que li
serveixin una mica d'aquest potatge que les unitats preparadores de menjar han
estat deixant anar, i llavors veurem si li agrada molt! A veure com «se les
arregla»...
En Peckhum va girar una
cantonada i va anar pel passadís que portava fins a casa.
- Si esperés al fet que
aquests buròcrates fessin alguna cosa, tota l'estació es cauria a trossos. - Es
va recordar que en Zekk li havia promès que tindria una unitat centralitzadora
de funcions múltiples nova, i el record li va fer somriure -. A vegades no li
queda més remei que fer les coses pel teu compte..., amb una ajudeta dels teus
amics.
En Peckhum va alçar la
mirada amb la cara plena de satisfacció i es va trobar davant de la porta de
casa. Teclejà el codi d'obertura i la porta es va fer a un costat amb un xiulet
d'aire que va escapar pel forat. L'interior feia olor de ranci i tancat, com si
l'atmosfera hagués estat reciclada una vegada i una altra durant dies. Hauria
de recordar-li a Zekk que deixés entrar una mica d'aire fresc de tant en tant.
L'ancià va llançar la seva
bossa al petit vestíbul de l'entrada mentre la porta es tancava darrere seu amb
un segon xiulet. Cap veu alegre va trencar el silenci per donar-li la
benvinguda.
- Ei, Zekk! -Va cridar. L'apartament
semblava opressivament silenciós, de manera que en Peckhum va alçar la veu quan
va tornar a parlar -. Després de tres dies de respirar el que surt dels tancs
defectuosos a l'estació mirall, fins i tot aquest aire fa bona olor, però... -
Va fer una pausa. Seguia sense haver resposta -. Zekk?
En Peckhum va recórrer amb
la mirada la sala d'estar plena de trastos vells i després va donar un cop
d'ull a la zona de preparació de menjars i el dormitori d’en Zekk, i fins va
ficar el cap a la cambra de refrigeració. Tots els cubicles estaven deserts.
Un frunziment de
preocupació va arrufar el front d’en Peckhum. En Zekk poques vegades sortia de
casa quan sabia que en Peckhum estava a punt de tornar d'un treball..., i
encara menys quan havia promès portar algun equip recuperat dels munts de
ferralla. Però en Peckhum no va veure ni rastre de la unitat centralitzadora de
funcions múltiples. La necessitaria abans de tornar a l'estació demà al matí.
Va tornar a gratar-se les
galtes i va reflexionar durant uns moments. Després es va relaxar.
«Per descomptat -es va dir
a si mateix-. Els joves Sol...»
En Jacen i la Jaina, els
grans amics d’en Zekk, només estarien a Coruscant durant unes setmanes.
Probablement estaven per aquí, passant-ho bé i intercanviant històries de les
seves aventures en altres planetes. En Peckhum va tornar el cap i va veure que
la llumeta indicadora del panell d'informació estava parpellejant al costat de
la porta principal. Això volia dir que hi havia uns quants missatges que encara
no havien estat recollits. En Peckhum va pensar que probablement serien notes
deixades per en Zekk per informar-lo d'on estaven ell i els seus amics.
Hi havia un total de tres
missatges. En Peckhum els va carregar en el lector. El primer missatge mostrava
al Jacen i la Jaina, drets amb els altres dos joves Cavallers Jedi.
- Ei, Zekk! -Va exclamar
en Jacen amb la seva jovialitat habitual -. Hem vingut per donar-te un cop de
mà en la recerca d'aquesta unitat que necessita en Peckhum. Era aquest matí,
oi? Tornarem demà al matí. Avisa'ns si hi ha algun canvi de plans.
El següent missatge va
entrar en el lector i mostrar a la Jaina Solo, amb la seva llisa cabellera
castanya i el rostre ple de preocupació.
- Zekk, som nosaltres. Et
passa alguna cosa? T’hem estat buscant per tot arreu! Si encara segueixes
enfadat per allò d’ahir a la nit ho lamento molt... No va passar res, de debò.
Tot va bé. Pots trucar-nos quan tornis a casa?
L'últim missatge mostrava
novament a la Jaina, amb la cara tensa i pàl·lida. La jove va parlar molt a poc
a poc, com si cada paraula se li s'encallés a la gola.
- Estàs enfadat per alguna
cosa, Zekk? Si vam dir alguna cosa que et fes sentir incòmode durant el
banquet, tots ho lamentem... moltíssim. Si ja has trobat aquesta unitat
centralitzadora de funcions múltiples i no vols que anem a buscar equip
recuperable amb tu ara mateix, ho entendrem. Si us plau, Zekk; parla amb
nosaltres si reps aquest missatge.
Mentre escoltava, en Peckhum
va sentir com un nus de terror li anava oprimint l'estómac. Una cosa havia d’anar
malament. Va tornar a mirar al seu voltant, i no va veure cap senyal que el noi
hagués estat planejant anar-se'n. No hi havia missatges. No hi havia notes.
Allò no era gens propi
d’en Zekk. El noi era prou madur i responsable com per no comportar-se
d'aquesta manera. Els qui no el coneixien bé podien considerar-lo un simple
rodamón dels carrers en qui no es podia confiar, però en Zekk coneixia les
seves responsabilitats i sempre estava a l'altura d'elles. Li havia promès una
nova unitat centralitzadora de funcions múltiples a Peckhum, sabent l'important
que era per l'estació mirall. Si en Zekk li deia que anava a fer alguna cosa,
el noi ho feia..., sempre.
Oh, sí, en Zekk era un
orfe, un bromista, un aventurer a qui li encantava explicar històries de grans
gestes impossibles..., però sempre havia estat un bon amic, i sempre havia estat
totalment i absolutament digne de confiança.
En Peckhum va prendre una
decisió gairebé abans d’adonar-se'n. L'ancià va sortir per la porta i va anar
al palau, quedant-se a casa només el temps suficient per deixar un breu
videomissatge dirigit a Zekk en el panell d'informació, per si donava la
casualitat que el noi tornava mentre ell era fora.
- Ei, m'alegro de veure't!
-Va dir en Jacen, obrint la porta per trobar-se’l, desastrat i visiblement
inquiet, al llindar -. Saps on està en Zekk? L’has vist? Has tingut notícies
d'ell?
La cara d’en Peckhum li va
donar la resposta a la seva pregunta.
- Esperava que potser
vosaltres tindríeu algunes notícies per a mi -va dir el vell navegant espacial.
En Jacen es va recordar de
sobte de les seves maneres i va convidar-lo a entrar amb un gest de la mà.
- Carai, ho sento. Entra,
entra... Aniré a buscar la Jaina i als altres.
La seva germana i en Lowie
seguien traçant el curs de les restes orbitals en la seva simulació
hologràfica, mentre que la Tenel Ka netejava les armes del seu cinturó i les hi
treia brillantor.
- Ei, en Peckhum és aquí i
diu que tampoc sap on és en Zekk! -Va exclamar en Jacen.
L'expressió d'atenta
concentració de la seva germana va ser substituïda per una ganyota de
preocupació. En Lowie es va incorporar i va ajudar a la Jaina a aixecar-se. Van
anar a la sala d'estar, i els cinc van repassar un mapa de la Ciutat Imperial,
inclinant-se damunt d'una projecció mentre la Tenel Ka assenyalava diversos
blocs de gratacels marcats amb diferents colors.
-Hem examinat aquesta zona
dels voltants de casa vostra -va dir a Peckhum.
En Jacen es va acostar una
mica més a la imatge.
- I vam anar a alguns dels
llocs als quals ens va portar en Zekk quan caminàvem buscant equip reciclable
-va dir -. Aquells als quals vam poder tornar pel nostre compte, és clar...
En Peckhum va assentir i
es va gratar el borrissol de la barbeta. El seu rostre solcat d'arrugues estava
ple de preocupació.
- L’Ànakin i C3PO fins i
tot van anar a un parell dels llocs dels que va parlar en Zekk..., i no van
trobar res -va dir la Jaina -, esperàvem que poguessis fer-nos algun
suggeriment sobre on buscar.
En Lowie va grunyir un
comentari.
- L'amo Lowbacca desitja
observar que la nostra falta de familiaritat amb el que podríem anomenar
«aspectes menys recomanables» de la Ciutat Imperial potser suposi un impediment
a la nostra recerca -va dir TM2.
El wookiee va acollir
aquella traducció tan llarga i ampul·losa amb un gemec ofegat, però no va fer
cap altre comentari.
- Té raó -va dir la Jaina
-. La veritat és que només coneixem les parts més elegants de la ciutat.
- I fins ara no estàvem
totalment segurs que en Zekk hagués desaparegut -va afegir la Tenel Ka -. Les
seves observacions fan que ja no es pugui dubtar d'això.
- Ei, ara que en Peckhum
ha tornat i que estem segurs que en Zekk ha desaparegut, podem informar de la
seva desaparició al servei de seguretat! -Va exclamar en Jacen.
En Peckhum va alçar el cap
de sobte.
- No, res de parlar amb
els de seguretat -va dir -. Al Zekk no li agradaria.
- Però ha desaparegut -va
replicar la Jaina amb veu suplicant -. Hem de trobar-lo.
En Jacen es va sorprendre de
veure que els ulls de la seva germana estaven plens de llàgrimes.
-Sí -es va mostrar d'acord
en Peckhum -, però en Zekk ha tingut uns quants... «Malentesos» amb els agents
de seguretat, i no ens agrairia que els hi fiquéssim en això. Però no us
preocupeu: probablement puc pensar en un munt de llocs desconeguts per a
vosaltres als que mai hauríeu anat a buscar-lo.
-Bé -va dir en Jacen a contracor
-, això vol dir que haurem de seguir buscant-lo pel nostre compte. Però les
teves idees ens seran de molta ajuda, Peckhum. Suposo que tot segueix estant a
les nostres mans, oi?
-En Zekk és un noi fort i
dur -va observar en Peckhum amb un optimisme una mica forçat -. Ha passat per
moltes dificultats, i és capaç de tenir cura de si mateix. Espero que estigui
bé... -Va afegir, baixant la veu de sobte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada