Recuperació (I)

Recuperació
 

El Nou Orde Jedi 6½

Troy Denning

Mentre les forces de la foscor amenacen amb enfonsar la galàxia, queda una última espurna desafiant... Tot i que els yuuzhan vong van sortir victoriosos en la seva salvatge conquesta del planeta Duro, no van aconseguir extreure informació sensible de la Leia Organa Solo, que ara tot just s'aferra a la vida després de suportar la tortura dels enemics. Llevat que rebi atenció mèdica aviat, la greument ferida princesa i ex governant de la Nova República, segurament morirà. Perseguit per caça-recompenses, Han Solo comença una carrera contra el temps, només per trobar les seves peticions d'ajuda urgent rebutjades planeta rere planeta, perquè els Jedi són els culpats per continuar la lluita contra els alienígenes aparentment invencibles. Desesperats, els Solo decideixen una missió suïcida. Han d'arribar a Coruscant, la capital de la Nova República plena de conflictes, on traïdors, conciliadors i assassins ara comparteixen el mateix objectiu que els ferotges yuuzhan vong: matar tots els Jedi...

CAPÍTOL 1

Fora de l'observatori del centre mèdic, una sèrie de creixents punts d'un blanc rutilant coneguda com el Barret de Dall penjava sobre el cel violeta, la seva punta inferior semblava passar a través del Ronto fins tocar una vermella estrella anomenada l'Ull del Pirata. Les constel·lacions sobre Corèllia no havien canviat des que en Han Solo era un nen, quan havia passat moltes nits contemplant l'abisme galàctic i somiant tenir una vida com a capità d'una nau espacial. Llavors va creure allò que les estrelles mai canviaven, que sempre mantenien la mateixa companyia i emigraven cada any per la mateixa porció de cel. Ara sabia la veritat. Igual que a la resta de les galàxies, les estrelles naixien, envellien i morien. Aquestes creixien fins a esdevenir gegants vermelles, o s'encongien en nanes blanques, explotant en noves i supernoves, o sent empassades pels forats negres.

Fins i tot molt sovint, canviaven de mans.

Havien passat gairebé tres setmanes des de la caiguda del sistema de Duro, i al Han encara li costava creure que els yuuzhan vong tenien una fortalesa al Nucli Central. Des d'allà, els invasors podien atacar Commenor, Balmorra, Kuat, i -la primera a la llista- Corèllia. Fins i tot Coruscant no estava ni de bon tros fora de perill, estant com estava en l'extrem oposat de la Dorsal Comercial Corelliana.

Més difícil d'acceptar que la pèrdua de Duro -encara més fàcil de creure- era l'entusiasme amb què els covards habitants de la galàxia havien abraçat l'oferta de pau de l'enemic a canvi del lliurament dels Jedi. I una xusma de linxadors havia matat a Ando a Dorsk 82, i a Cujicor la Brigada de la Pau havia capturat a Swilja Fenn. El mateix fill d'en Han, Jacen, era el Jedi més buscat de tota la galàxia, i la seva esposa i altres fills, Ànakin i Jaina, gairebé eren buscats amb la mateixa avidesa. Si d'ell depengués, els Jedi deixarien als col·laboradors al seu destí, i anirien a la recerca d'un refugi segur a les Regions Desconegudes. Però la decisió no era seva, i en Luke Skywalker no li feia gens de cas.

Un elevat murmuri va arribar de l'ascensor, trencant el silenci electrònic del lloc de monitorització situat al costat del llit de la Leia. En Han va posar en opac el mirador de transpariacer, després va caminar fins al llit on la seva esposa romania en coma terapèutic, les seves parpelles emmarcades per cercles purpuris i la seva carn tan pàl·lida com un wampa pelut. Encara que li havien assegurat que la Leia sobreviuria, el seu cor se li encongia cada vegada que la mirava. Gairebé l'havia perdut durant la caiguda de Duro, i una sèrie de persistents infeccions de caràcter necròtic continuaven amenaçant les seves destrossades cames. Més dubtes plantejava encara el seu futur junts. L'havia saludat bastant calorosament després que es trobessin de nou, però la mort d'en Chewbacca havia canviat massa les coses, perquè el seu matrimoni continués com abans. Ara en Han se sentia més vulnerable, més vell i menys segur del seu lloc en la galàxia. I en les poques hores que havia estat prou coherent com per parlar, la Leia també havia semblat vacil·lant, reticent, no gaire disposada a parlar de la seva vida en comú.

Des de la porta, en Han va treure el cap fora de la cambra a les fosques per trobar a quatre infermers humans flanquejant al droide MD del lloc de monitorització. Encara portaven unes caixes repulsores cobertes i endreçades bates blanques, no portaven les màscares i guants esterilitzats obligatoris per als visitants de la zona d'aïllament.

-... No em sembleu infermers, -el droide MD estava dient-. Les vostres ungles són uns complets nius de bacteris.

-Hem estat netejant els conductes de deixalles, -va dir el líder del grup, una dona de perversa mirada amb cabellera negra i el grunyit ronc d'un rancor famolenc-. Però no es preocupi, hem passat pel descontaminador.

Mentre parlava, un dels homes es va esmunyir pel taulell per situar-se per darrere del droide. En Han va tornar a l'interior de la cambra i va recuperar el seu desintegrador d'un maletí sota el llit de la Leia. Encara que hi havia estat tement que arribés aquest moment des de feia tres setmanes, ara que ha arribat, es va sentir gairebé alleujat. L'enemic no havia arribat mentre estava dormint o fora de l'habitació, i només eren quatre.

En Han va retornar a la porta per trobar-se que el droide MD tenia els fotoreceptors apagats, i el vocalitzador caigut contra el seu pit. Un dels supòsits infermers darrere del taulell estava mirant la pantalla de dades.

-No la veig en el registre, Roxi, -li va dir a la dona.

-És clar que no, -va grunyir la Roxi-. Slug, potser penses que una Jedi faria servir el seu propi nom? Busca una dona humana amb ferides d'amfibastò.

Slug, un home amb la faç arrodonida, cap calb i incipient barba d'una setmana a la cara, va desplegar les dades a la pantalla i va començar a llegir els símptomes dels pacients que apareixien en estat. Inflamació parietal... laceracions toràciques... doble desunió medul·lar... -Es va aturar i va alçar la mirada-. Entens aquest argot?

La Roxi mirà a l'home com si la pregunta fos un desafiament, després va preguntar:

-Què era el segon?

L'Slug va tornar a mirar la pantalla.

-Laceracions toràciques?

-Aquest podria ser. -La Roxi mirà als seus altres companys, i veient que ells no tenien ni la menor idea del que significava toràcic, va continuar-. Bé, laceracions sona bé. Quina habitació?

L'Slug li va donar el nombre, i els quatre impostors van començar a baixar pel corredor oposat. En Han els hi va donar uns instants perquè abandonessin l'àrea, després va lliscar al lloc de supervisió i usà els controls per segellar l'habitació de la seva esposa amb un codi de quarantena. El simple pensament d'haver de deixar-la sola va fer que el seu estómac se li regirés, però havia de gestionar aquest problema en silenci i per si mateix. Encara que un metge amic dels Jedi havia admès a la Leia sota un nom fals i en Han havia enviat als famosos fills Solo amb Luke i la Mara, la falsa identitat no resistiria una investigació a fons del servei de seguretat de CorSec. I amb una nova base dels yuuzhan vong alçant-se a la vora del sector, ningú associat amb els Jedi s'atreviria a confiar que el sempre erràtic govern de Corèllia els hi donés protecció. Si la condició de la Leia no els hagués obligat a desviar-se tan aviat després d'escapar de Duro, aquest seria l'últim lloc on en Han s'hauria detingut.

Va treure el cap per la cantonada del lloc de monitorització, a la mitja llum del vespre, va veure als impostors desaparèixer cap a la sala dels tancs bacta situada a meitat del passadís. Agafant un datapad del carregador al taulell i una màscara de respiració, gorra higiènica, i bata de laboratori del magatzem de subministrament, va intentar fer-se passar com algú de l'hospital i els va seguir.

Els intrusos estaven reunits al voltant del tanc nombre tres al racó més allunyat de la sala, estudiant a una prima humana amb un trio de laceracions en angle recentment cosides sobre el seu pit. Igual que les ferides de la Leia, els talls estaven atípicament inflamats i amb les seves vores negres, una indicació que alguna toxina estava resultant un veritable desafiament per al bacta. L'únic altre tanc ocupat contenia a una seloniana que al fort monyó de la cua estava cobert per un empelt de pell sense pèl.

El contracte deia que s'havia afaitat el cap, -es va queixar la Roxi, mirant fixament la llarga cabellera de la pacient del tanc nombre tres. Fins i tot banyada en bacta, jo no crec que el pèl pogués tornar a créixer tan de pressa.

-Potser no, però són talls d'un amfibastò, -va dir l'Slug. Estava dempeus al costat d'un desactivat androide d'atenció al públic, llegint unes dades de la pantalla-. I no diu res de com els va rebre.

La Roxi va alçar la seva cella, pensant durant uns segons, després va dir:

-El millor serà que ens l'emportem amb nosaltres. Comença a buidar el tanc. La recollirem després que hàgim comprovat les altres habitacions.

En Han va retrocedir un parell de passos i va ocultar el seu desintegrador sota la seva bata blanca, després es va assegurar que la seva màscara de respiració estigués ben col·locada i va esperar. Quan va sentir que els impostors s'acostaven, va girar la cantonada amb el datapad davant seu. Gairebé es dóna de cara amb el més corpulent dels impostors i cau a terra.

-Uh, ho sento, -va dir en Han, alçant la mirada-. Ha estat culpa... -Va deixar la frase a mig acabar, després deixar anar un panteix -. No porta un respirador!

L'impostor corpulent va arrufar les celles.

-Quin respirador?

-La seva màscara de seguretat. -En Han es va tocar la màscara de respiració a la cara, després va mirar un a un als impostors-. Cap de vostès. No van verificar l'indicador de risc?

-L'indicador de risc? -La Roxi va preguntar avançant-se-. Jo no vaig veure cap indicador.

-A la resclosa de descontaminació, -va dir en Han-. Vermell significa no entrar. Taronja significa vestit complet de descontaminació. Groc significa màscara de respiració i guants. La llum estava en groc. Hem tingut un brot de leuma.

-Leuma? -va preguntar l'Slug.

-Estaran bé, -va dir en Han, donant un to a la seva veu d'hipòcrita seguretat. Li va indicar a la Roxi el lloc de monitorització-. Però haurem d'aconseguir algunes màscares de respiració. Després haurem d'inocular...

La Roxi no va fer el menor moviment per abandonar la sala dels tancs bacta.

-Jo mai he sentit parlar de cap malaltia anomenada leuma.

-Virus que es transmet per l'aire, -va dir en Han-. Un de nou, o potser una espora. Realment no ho sabem encara, però hi ha rumors que pugui ser una arma biològica dels yuuzhan vong.

Això va ser suficient per fer que l'Slug i l'impostor corpulent sortissin al passadís.

-Vostès dos, quiets! -udolà la Roxi.

La parella es va aturar, però l'Slug va fer mala cara i va dir:

-Però necessitem aquestes màscares respiradores.

-I aviat, -rematà en Han, centrant tota la seva atenció en Slug-. Encara poden salvar-se, però les possibilitats disminueixen amb cada respiració que realitzen.

Tres dels impostors -els tres homes- van tancar immediatament les boques, contenint l'alè. La Roxi va seguir mirant fixament al Han.

-Com ho sap? -Es va acostar cap a la porta, quedant dempeus gairebé enganxada a ell-. És que és vostè un metge?

L'estómac d'en Han es va contraure.

-Així és. -Va tenir de contenir un sobtat impuls de comprovar la seva aparença-. Un dels millors xenoepidemiòleg, per ser exacte. -Pretenent intimidar-la a amb la seva bata de laboratori-. I vostè és?

-Algú que es pregunta per què un dels millors xenoepidemiòlegs fa la seva ronda amb sabatilles de pacient. -La Roxi va mirar els peus-. Sense mitjons.

Va encorbar els dits, i desenfundà un desintegrador d'una funda en el seu braç. En Han va deixar anar una maledicció i la va colpejar al canell amb el datapad, fent-li deixar anar l'arma, que va caure a terra, el que va aprofitar per allunyar-la de un cop de peu, després va retrocedir, mentre remenava entre les seves peces a la recerca del seu propi desintegrador. La Roxi va retrocedir cap a la sala, cridant ordres i empenyent als seus companys cap a la porta. Només va anar-hi l'Slug. Va ignorar al Han i va seguir cap al passadís.

-Slug! -va cridar la Roxi.

-Les m... màscares! -va contestar l'Slug-. He d'aconseggg...

En Han va trobar el seu desintegrador i va llançar una fogonada atordidora entre les espatlles de l'Slug. L'impostor va caure a terra.

Flamarades d'armes van omplir el saló dels tancs de bacta. En Han es va ocultar darrere d'una mitja paret baixa a la petita sala d'espera de l'àrea oposada. Els seus atacants van continuar disparant, i el fi plastiacer va començar a fumejar i desintegrar-se. Va augmentar el poder de la seva arma, després va passar el desintegrador a través del fumejant forat d'un tret i va tornar el foc.

La tempesta de cops de geni es va apaivagar. En Han es va deixar caure sobre el seu estómac i va treure el cap per la cantonada. Els impostors no es veien per enlloc, però la seva caixa repulsora era a la part posterior de la sala. La dona del tanc 3 havia obert els ulls i va mirar al seu voltant. Considerant que estava agafada enmig d'un foc creuat, la seva expressió semblava sorprenentment assossegada. Potser estava tan sedada que era incapaç de comprendre el que estava passant. En Han esperava que així fos. Si no usava el micròfon de la seva màscara respiradora per demanar ajuda, encara hi hauria una possibilitat -una petita possibilitat- que pogués ocupar-se d'això sense que CorSec connectés l'incident amb l'habitació de la Leia.

La mirada de la dona va canviar, llavors va sonar la veu de la Roxi.

-Vinga!

Els impostors masculins van sortir de les seves posicions i van obrir foc de cobertura. En Han va obrir un fumejant i negrós forat al pit d'un dels homes. La Roxi va aconseguir treure alguna cosa llarga de la coberta repulsora, i quan en Han li va intentar apuntar, es va amagar darrere del tanc bacta nombre tres. Va deixar de disparar. La dona en el tanc de bacta va semblar somriure, donant-li les gràcies.

-Al compte de dos, Dex, -va avisar la Roxi-. Un...

La Roxi va aparèixer en el seu camp de visió, i el dos va quedar ofegat per la cacofonia d'espetecs i brunzits produïts pel desintegrador de repetició que tenia a les mans. En Han va concentrar el foc sobre ella. Un feble xiuxiueig semblà sorgir d'algun ocult lloc de la sala, i el desintegrador d'en Dex va romandre en silenci.

Les sagetes de foc de la Roxi van cosir a trets el sòl en direcció al capdavant d'en Han. Es va tirar enrere, just abans que la cantonada saltés feta trossos, i els trets de desintegrador aconseguissin l'entrada de la sala. Va omplir el passadís de foc mortal, però va romandre oculta fins que va treure el cap per la porta, començant a travessar amb mortals projectils d'energia el seu feble parapet.

En Han va tornar a disparar, però amb escàs èxit. No hi havia ni la menor senyal d'en Dex, i això també li tenia preocupat. Veient que la seva posició era desesperada, va deixar de disparar i va mirar cap a la part posterior de la sala.

-Ara! -va cridar.

No va passar res, només que la Roxi va apartar la mirada el temps suficient perquè en Han pogués llançar-se a l'altre costat de la sala d'espera. Va ajustar la seva punteria i va començar a fer més negres i fumejants forats a través de la mitja paret. En Han tornà el foc. Ara que el seu angle de tir era millor, almenys va aconseguir que hagués d'ajupir-se.

Llavors la caixa repulsora va entrar en el seu camp de visió, movent-se lateralment, sense que ningú l'empenyés. En Han gairebé es va haver de subjectar la mandíbula. La Roxi va somriure amb menyspreu, bellugant el cap, i no estant disposada a ser enganyada per segona vegada, gairebé li vola el cap d'un tret. La caixa la va colpejar violentament al maluc. La seva arma va cosir a trets el sostre, omplint-lo de fumejants cràters, i va ensopegar contra el marc de la porta d'entrada. En Han va aprofitar l'ocasió per encertar-li al pit i l'espatlla amb un parell de trets del seu desintegrador, fent-la girar de manera que va caure sobre la caixa. El desintegrador de repetició ressonà per terra, lliscant cap a l'interior de la sala de tancs de bacta, on en Dex podia fer-se amb ell. Maleint la seva sort, en Han va llançar una ràfega de trets a través de la porta i es va llançar a l'interior. En Dex romania mort entre els tancs un i dos, unes febles volutes de fum ascendien d'un forat rodó en el seu pit. Era massa petit i perfecte per a ser una ferida de desintegrador, almenys d'un ordinari. En Han va fer una ullada per l'habitació, buscant l'origen de la misteriosa ajuda.

La dona del tanc 3 l'estava mirant.

-Tu? -va preguntar.

La caixa es va moure de nou -podria haver estat que els repulsors s'activessin- però en Han va pensar que no era així.

A l'altre costat del lloc de monitorització, es va poder sentir el xiuxiueig dels panys de desinfecció en obrir-se i el so de peus calçats amb botes retrunyint pel passadís. En Han va ignorar el clam que s'acostava i va fer un gest cap a l'impostor a terra.

-Ell, també?

Els ulls de la dona van tremolar quan es tancaven, després els va obrir de nou, per tornar-los a tancar i deixar-los així.

-Ok, ha d'haver estat un rebot. -Ni tan sols en Han estava segur de creure-s'ho, però això era el que pensava dir-los als investigadors de CorSec-. Et dec una -siguis que siguis.

Llavors l'esquadró de seguretat va entrar a la carrera pel passadís, cridant al Han que deixés caure a terra la seva arma i es llancés a terra. Va posar el seu desintegrador a la caixa i es va girar per trobar-se a un parell de nois amb uniformes vermellosos que brandaven uns rifles desintegradors de l'era Imperial just davant de la seva cara.

-Ei, preneu-vos-ho amb calma, nois. -En Han va aixecar les seves mans de mala gana-. Us ho puc explicar tot.

Següent