17
En Jacen s'havia distret
tantes vegades durant la seva recerca de l'ou de falcó-ratpenat amb en Zekk que
mai hauria estat capaç de seguir de nou el camí que havia caminat a través del
laberint dels nivells inferiors de Coruscant. Però la Tenel Ka el guiava amb un
infal·lible sentit de l'orientació..., cosa que no li va sorprendre gens ni
mica.
Els edificis s'anaven
enganxant més els uns als altres i es tornaven cada vegada més ruïnosos i
ominosos. Les parets eren de colors foscos, i estaven esquitxades de lletges
taques opaques que semblaven taques de sang que tinguessin segles d'antiguitat.
En Jacen veia l'omnipresent símbol de la creu-dins-del-triangle de la banda
marcat en maons de duracret o dibuixat amb cridaners pigments indelebles.
- Ep. Justa la fusta. Hem
trobat el territori reclamat per la banda dels Perduts. -va dir la Tenel Ka,
amb els sentits tan aguditzats com el tall del ganivet d'un caçador. En Jacen va
empassar saliva.
- Espero que trobem aviat en
Zekk. No m'agradaria gens estar pels voltants si aquesta banda torna a estar de
mal humor.
- Sospito que sempre estan
de mal humor -va observar la Tenel Ka -. Potser segueixin irritats amb
nosaltres per haver escapat d'ells abans.
-Bé, potser tenen en Zekk.
Hem de rescatar-lo. Aquest Norys sembla un tipus molt poc recomanable.
Una cosa va córrer al
llarg de la paret darrere d'ells, una repugnant aranya-escarabat que es va
afanyar a buscar refugi en un munt de molsa viscosa. En qualsevol altre moment
en Jacen hauria començat a córrer darrere de la criatura per estudiar-la, però
en aquell instant només volia estar sa i estalvi a la seva habitació.
La Tenel Ka va avançar per
l'estret passadís, una silueta valerosa i forta que caminava amb pas ferm i
segur de si mateix. Durant un moment en Jacen va desitjar tenir la seva pròpia
espasa de llum, com la que havia utilitzat a l'Acadèmia de l'Ombra. Sabia que
les armes Jedi eren perilloses i que no havien estat fetes per jugar, però en
aquell instant no volia jugar amb una: desitjava tenir-la per un autèntic anhel
d'estar protegit.
En Jacen va empassar
saliva amb una nerviosa sacsejada de la gola i es va acostar una mica més a la
jove guerrera, mantenint els ulls clavats en les trenes daurades vermelloses
que penjaven sobre la seva esquena. Potser l'humor apartaria els seus
pensaments de la sinistra banda.
- Ei, Tenel Ka! Saps en
què es diferencien un AT -AT i un soldat de les tropes d'assalt que va a peu?
La Tenel Ka es va girar i el
va observar com si no estigués molt segura d’on volia anar a parar.
-I tant que sí.
En Jacen va sospirar.
-És un acudit, Tenel Ka...
En què es diferencien un AT -AT i un soldat de les tropes d'assalt que va a
peu?
- Se suposa que he de dir
que no ho sé. És la resposta correcta, oi?
- Sí, exactament -va dir
en Jacen.
- No ho sé.
- En què un és un caminant
imperial, i l'altre és un imperial que camina!
La Tenel Ka va assentir
solemnement.
-Sí. Molt humorístic...
Bé, i ara seguim amb la nostra recerca. - La jove aclucà els seus impassibles
ulls grisos mentre s'aproximaven a una cantonada -. En Zekk és el teu amic. Tu
el coneixes millor. Torna a desplegar els teus poders Jedi per esbrinar si pots
percebre la seva presència. Aquests corredors tenen moltes corbes i
desviaments.
En Jacen va assentir. No
creia que els seus poders fossin prou forts per localitzar una persona
determinada, però l'únic que necessitava era un filet de pensaments, una
impressió, un pressentiment. De tota manera fins al moment ell i la Tenel Ka
havien estat vagant a cegues, i la més lleu pista augmentaria el nivell de les
seves possibilitats col·locant-los per sobre de la pura sort.
Mentre es concentrava i
tancava els ulls, en Jacen va creure sentir un pessigolleig, cosa que va
conjurar una impressió del noi de cabells foscos dins de la seva ment. Va
indicar la direcció abans que pogués tenir dubtes o vacil·lacions. L'oncle Luke
sempre els havia ensenyat a seguir els seus instints Jedi.
Va prémer el pas per
mantenir-se a l'altura de la Tenel Ka mentre avançaven per un passadís i
sortien d'ell per ficar-se per un altre. El vell gratacels semblava estar
totalment buit, i s'anava tornant cada vegada més opressiu en el seu silenci
malgrat els nivells habitats que es trobaven molt per sobre d'ells, però en
Jacen sentia la presència d'ulls invisibles vigilant-los des d’amagatalls
secrets. Confiava prou en els seus sentits Jedi per suposar que aquella sensació
no era només fruit de la seva imaginació.
- Crec que ens estem
acostant -va dir la Tenel Ka.
Van sentir veus per davant
d'ells, i en Jacen va reconèixer el timbre d'una veu potent i límpida -la veu
d'un noi-, encara que no va poder distingir cap de les paraules.
- Sembla la veu d’en Zekk!
-Va murmurar -. L’hem trobat.
En Jacen es va sentir tan
ple de goig que va oblidar en un instant tots els seus pensaments ominosos, i
va arrencar a córrer mentre la Tenel Ka seguia avançant sense apressar-se i li
aconsellava cautela.
- Vés amb compte -va dir,
però el seu company no li va fer cas.
En Jacen va girar una
cantonada i va entrar corrent en una gran sala plena d'ecos i plena de vells
mobles mig trencats, bigues despreses del sostre i panells lluminosos
connectats a les parets aquí i allà, com si algú els hagués instal·lat en els
llocs on semblava més fàcil obtenir energia elèctrica. Les altres portes de la
gran sala estaven tancades, algunes bloquejades mitjançant caixes i altres
encallades en les seves frontisses.
En Jacen va veure un jove
immòbil al centre de la sala, un noi amb els ulls verd maragda que brillaven
sota la vacil·lant claredat dels panells lluminosos escampats a l'atzar. Era en
Zekk. La seva cabellera, tan fosca que li faltava molt poc per ser negra,
estava recollida en el seu clatell mitjançant una tira de cuir en comptes de
penjar lliurement sobre les seves espatlles. En Jacen mai l'havia vist portar
els cabells d'aquesta manera. Les robes del seu amic també eren diferents a les
habituals: fosques, netes, encoixinades... Recordaven un uniforme, i eren molt
més elegants que el vestit que havia portat durant el banquet diplomàtic
celebrat en honor de l'ambaixadora de Karnak Alfa.
Asseguts en cadires o
estirats sobre vells coixins hi havia una dotzena de joves d'aspecte dur i
salvatge les edats que oscil·laven entre els dotze i els dinou anys. La major
part eren nois, però les escasses noies semblaven prou fortes i temibles per
fer trossets en Jacen amb tanta facilitat com si fos un androide antiquat a qui
calgués desmuntar.
Eren els Perduts.
- Ei, Zekk! -Va exclamar
en Jacen -. On has estat? Ens tenies molt preocupats a tots!
Interromput en meitat del
seu discurs, el jove dels cabells foscos es va aixecar i es va girar cap a la
Tenel Ka i en Jacen per contemplar-los amb el nas arrufat. Els seus verds ulls
es van il·luminar amb una fugaç espurna de sorpresa i delit, però de seguida va
ocultar l'expressió amb una ganyota. En Zekk semblava haver envellit una
dotzena d'anys en els escassos dies transcorreguts des de la seva desaparició.
-Ara no tinc temps per
parlar amb vosaltres, Jacen -va dir en un to aspre i sec.
Un noi molt corpulent
d'ulls més junts del normal i gruixudes celles es va aixecar i els va fulminar
amb la mirada.
- No recordo haver-vos
convidat -va dir.
Era en Norys, el
perdonavides.
En Zekk es va tornar cap
al robust cap de la banda i el va intentar calmar amb un gest de la mà.
- Deixa que jo m'ocupi
d'això. -La ira era clarament visible a la cara quan es va encarar amb en Jacen
i va moure el cap -. Per què no podíeu haver-me deixat en pau durant uns dies
més?
En Jacen es va gratar la
seva despentinada cabellera, sentint-se totalment perplex. Quan va fer un pas
cap endavant, no sabent què més podia fer, en Zekk es va arronsar sobre si
mateix.
- Marxeu-vos -va murmurar
-. Ho esguerrareu tot!
Els altres Perduts es van
posar dempeus com una gossada de gossos nek que acaba de veure el seu objectiu.
La Tenel Ka va posar una mà sobre l'espatlla d'en Jacen en un gest de
protecció, per si es donava el cas que haguessin de lluitar.
- Som nosaltres, Zekk -va
dir en Jacen amb veu suplicant -. No anem a fer malbé res... Som els teus
amics.
I llavors una de les
portes de metall corroït de l'altre extrem de la sala es va obrir amb un
grinyol.
- No són els teus amics,
jove Zekk -va dir una veu de dona greu i melodiosa -. Ara ja ho saps, oi?
Potser afirmin ser-ho, però tu has vist evidències del que realment vals per a
ells.
En Jacen i la Tenel Ka van
girar sobre els seus talons per veure l'ominosa silueta de la Germana de la Nit
embolicada en la seva negra capa, amb els seus cabells color banús carregats
d'estàtica i els seus flamejants ulls violeta. Els pinxos que sorgien de les
espatlles de la seva capa semblaven llances. Dues siluetes vestides de manera
similar romanien immòbils flanquejant-la: eren un jove de cabells foscos i una
dona baixeta i molt robusta, i els dos semblaven tan rígids i imponents com la
Germana de la Nit.
- Tamith Kai... - La va
reconèixer en Jacen -. Veig que segueixes tan encantadora com de costum.
- I la Garowyn, i en Vilas
-va dir la Tenel Ka amb una expressió tan sorprenent i inesperada com era un
somriure salvatge a la seva cara normalment seriosa i inexpressiva -. Bé, què
tal va el teu genoll? - Li va preguntar a la Tamith Kai.
La presa amb què els seus
dits masegaven l'espatlla d’en Jacen semblava prou forta per esquerdar un os.
El rostre de la dona de la
cabellera negra va bullir en una tempesta de fúria. Els seus llavis color vi es
van tensar cap avall, i amb prou feines va aconseguir controlar la ràbia que es
va apoderar d'ella havent de recordar com la Tenel Ka l'havia humiliat quan els
joves Cavallers Jedi van escapar de l'Acadèmia de l'Ombra.
- Mocosos Jedi... - Va
grunyir -. Hauríeu d’aprendre a no abusar de la vostra sort.
- I tu ja hauries de saber
que et convé mantenir-te el més lluny possible de nosaltres després del que et
va passar la primera vegada -va respondre en Jacen en un to desafiant -. Per
què vas amb aquests pallassos, Zekk? Quina classe d'estupideses t'han estat
explicant?
En Zekk va semblar
titubejar un instant, però quan va respondre la seva veu va tornar a sonar
ferma i segura de si mateixa.
- Ens ofereixen una
oportunitat..., a tots nosaltres. És una oportunitat que mai havíem tingut abans.
- Quina? -Va preguntar en
Jacen, sincerament perplex -. Què poden oferir aquests perdedors?
- Ens portaran a
l'Acadèmia de l'Ombra per ensinistrar-nos! -Va cridar en Norys, el corpulent
cap de la banda -. Ara tindrem una ocasió d'arribar a ser poderosos.
-Però no tothom té el
potencial necessari per esdevenir un Jedi -va raonar en Jacen, intentant
aconseguir que en Zekk seguís parlant fins que ell o la Tenel Ka poguessin
pensar què havien de fer.
- Jo el tinc. Ho hauríeu
sabut si us haguéssiu pres la molèstia de sotmetre’m a una prova -va replicar
en Zekk amb veu desafiant -. I qui s'uneixi a nosaltres i no tingui el talent,
és reclutat per les forces militars imperials, i se li donaran responsabilitats
i una possibilitat de progressar dins del Segon Imperi.
- Au, Zekk -va dir en
Jacen movent el cap -. Tot això no són més que mentides inventades per seduir-te,
per fer-te baixar la guàrdia...
- No són mentides! - El va
interrompre la Tamith Kai, i la seva veu melodiosa tancava el potencial de
tornar-se letal -. Honrarem les nostres promeses, tots gaudireu d'oportunitats
iguals sense importar quina fos la vostra posició social en els mons rebels. El
Segon Imperi no jutjarà qui sou..., només el que podeu fer per nosaltres.
- Com pots confiar-hi,
Zekk? -Va exclamar en Jacen -. Són les persones que ens van segrestar a mi i a
la Jaina.
- Sí, i hem après la
nostra lliçó -va seguir dient la Tamith Kai -. Els mocosos de noble bressol com
vosaltres no sou més dignes d'arribar a convertir-vos en Jedi Foscos imperials
que qualsevol altre estudiant -va afegir, i la ferotge mirada dels seus ulls
violeta van fulminar la Tenel Ka.
- Aquesta és la teva
ocasió, Zekk -es va afanyar a xiuxiuejar en Jacen -. Corres un gran perill,
creu-me... Ara podries escapar. Allunya't d'ells!
Però als ulls del seu
amic, que sempre havia estat tan alegre i despreocupat, hi havia una estranya
emoció a mig camí entre la compassió i una súplica de comprensió. En Jacen va
creure veure un indici de la profunda tristesa que gelava el cor del jove.
- No ho entens, Jacen -va
dir en Zekk -. No pots entendre perquè sempre has tingut massa coses. Mai has
anhelat res. Aquestes persones... - I va assenyalar la malvada Germana de la
Nit i els seus acompanyants, m'estan oferint una cosa que mai he tingut en la
meva antiga vida. Amb ells tinc una oportunitat de ser algú.
- Si són ells els que te l’ofereixen,
no és gran cosa -va murmurar en Jacen.
La Tenel Ka es va tensar i
es va posar les mans al seu cinturó, preparada per agafar una arma.
Els membres de la banda es
van anar aixecant un a un i van clavar la mirada en els dos joves Jedi. El
corpulent Norys i els altres Perduts semblaven haver estat hipnotitzats, i en
Jacen es va preguntar si la Tamith Kai o els altres estaven usant alguna mena
de truc de la Força per tornar-los més susceptibles als seus insidiosos
suggeriments.
- Hem de marxar ara que
encara podem tornar portant ajuda, Jacen -va xiuxiuejar la Tenel Ka.
En Jacen es va tensar, i
es va preparar per girar-se sobre els seus talons i sortir corrent. Va
connectar el comunicador amb l'esperança de poder posar-se en contacte amb
l’Ànakin i C3PO, però en Vilas va desenfundar un desintegrador abans que ell i
la Tenel Ka poguessin arrencar a córrer cap a la porta.
- No podem córrer el risc
que torneu a entremetre’s -va dir la Garowyn -. Hi ha massa en joc.
En Jacen i la Tenel Ka
aconseguir córrer uns quants metres abans que els feixos atordidores disparats
des de darrere xoquessin amb les seves esquenes. Els dos joves Cavallers Jedi
es van precipitar en l'abisme de la inconsciència, indefensos i impotents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada