Punt d'equilibri (XXIII)

Anterior

CAPÍTOL 23

En Han li va passar un braç a la Leia per les espatlles, la va atreure cap a ell i va descansar momentàniament la barbeta en el seu turbant blanc.

-Llavors, cuida't.

-Tu també.

Els pares d'en Jacen es van besar, tot just un frec al principi, encara que després en Han es va emocionar. La Leia es va posar de puntetes. En Jacen va abaixar la mirada i es va trobar amb la de la Jaina, que somreia.

Ella va assentir.

Però l'expressió d'en Han es va enfosquir quan Droma i ell van tornar a l'entrada. En Jacen se'ls va quedar mirant fins que van desaparèixer. La seva memòria va viatjar de tornada a Belkadan i a un pantà ple de víllip i es va preguntar què farien els yuuzhan vong amb el projecte de rompuda del Trenta-Dos. Igual hi havien criatures que podien viure en aigua enverinada.

La Leia es va mirar els peus posant una ganyota estranya.

-Mare -va dir en Jacen en veu baixa-. No sembles molt diplomàtica.

Ella va alçar el cap.

-No creuràs que el coratge l'heu heretat del vostre pare?

-Sigui el que sigui el que vagis a intentar -va dir la Jaina-, estic amb tu.

El somriure de la Leia va reflectir la de la Jaina. Durant tres segons, tots els abismes i els disgustos entre elles es van esvair. Semblaven còmplices. Germanes.

I atès que pensaven que en Jacen s'havia estovat, aquest va dir:

-I jo també.

La Leia va agafar afectuosament al seu fill pel braç i va agafar la seva filla per les espatlles.

-En primer lloc... -va alçar la veu-, Mezza, Romany, hem trepat altres forats i tinc tres mapes. Necessito algú que vagi al transmissor i a algú que tregui a la gent per aquests forats. Cap aquí o cap a l'edifici d'administració, i d'aquí als remolcadors. Haurem de demanar voluntaris...

Una noia sullustana es va bressolar cap endavant i es va aixecar. La seva mare, o potser era la seva àvia, va obrir la boca, però va decidir no posar objeccions. Altres també es van presentar voluntaris.

La Leia va distribuir els datapad després de guardar un per la Mezza i en Romany. No gaire lluny d'allà, continuava invariable la cantarella rítmica dels pics dels voluntaris que cavaven cap a l'exterior.

Llavors la Leia es va ajupir al costat de la Jaina i en Jacen de nou.

-Tinc una idea -va dir la Jaina en veu baixa-. Podríem causar molts danys amb aquest làser miner, si els yuuzhan vong no han donat encara amb ell.

La Leia va assentir i va mirar al Jacen.

-És massa violent per a tu? -va preguntar la Jaina.

-És rescat -va respondre ell-. És defensa. Mentre no hagi de manipular la Força...

-Si el carro retropropulsor no ha estat sabotejat, no hauràs de fer-ho -La Leia mirà pel túnel secundari als refugiats amuntegats en el seu interior.

Per a sorpresa d'en Jacen, la grisenca ombra guardiana de la Leia va fer un pas endavant.

-Penseu una cosa -va dir l'Olmahk en veu baixa i punxant-. Si es dispara el làser, ens tirarem a sobre als yuuzhan vong. Aquest lloc se m'hauria assignar a mi. Crec que és el meu deure, Lady Vader.

La Leia va arrufar les celles.

-Potser tens raó -va dir ella, però en Jacen sabia que el que la seva mare volia era disparar ella mateixa.

La seva memòria li va portar una viscuda imatge de la galàxia caient de cara a la foscor.

-Escolteu -xiuxiuejà-, ja sé que tots penseu que estic boig. Però esteu segurs que no hi ha possibilitat de negociar? Mamà, tu ets una professional...

-Per això sé distingir quan no hi ha possibilitats -va dir la Leia pesarosa-. Quan els contactes que envies no tornen amb vida, vol dir que l'enemic no va a parlar. I no cal sacrificar més emissaris.

Així i tot, potser ell podia...

-Ni se t'acudeixi -va afegir la seva mare amb gest ombrívol.

Potser no fos una Jedi totalment entrenada, però podia veure l'interior del seu fill amb tota facilitat.

Va prendre impuls per tornar a aixecar-se i va indicar als líders dels clans ryn que s'apropessin.

-Mezza, Romany, heu fet un treball excel·lent reunint a la gent. Si no torno a veure-us, gràcies. Us deixo al càrrec. Que la Força us acompanyi. Jaina, vine amb mi. Jacen, segueix-nos.

L'Olmahk va anar al costat d'en Jacen. Van tornar a corre-cuita a les taules que ocultaven el lloc pel qual havien entrat.

* * *

En Han va escoltar amb cura sota la taula de durciment durant un parell de minuts abans de decidir-se a treure el cap. Quan ho va fer, va anar amb una pistola làser enganxada a l'orella.

Res es movia sota les grans llums d'emergència.

Sabia amb exactitud el que volia fer la Leia: sabotejar tota sola l'operació yuuzhan vong, sense importar-li el que li costés... o el que li costés al Han. Encara que pogués semblar egoista, ell la volia viva. No volia una heroïna morta. Amb o sense la seva fabulosa cabellera, ella tenia aquesta espurna que sempre aconseguia encendre el foc al seu interior.

Va mirar al seu voltant i va grimpar a l'exterior. Va observar tots els racons de l'edifici en ruïnes mentre en Droma sortia pel forat.

Llavors es va acostar a la porta i va mirar a l'exterior. La cúpula, que havia estat un rusc de frenètica activitat, semblava com suspesa en el temps. Va escoltar sorolls metàl·lics i de xocs a certa distància, però no sentia ja el brunzit de les veus. Ni veia cap moviment. Hauria donat qualsevol cosa per un sensor de formes de vida.

I ja posats, un turbolàser tampoc hauria estat malament.

En Droma es va acostar al seu costat.

-Tardaríem menys anant per l'edifici d'administració -murmurà en Han-, però... -ja no es molestava en acabar les frases. A aquestes altures, sabia que en Droma ho faria per ell.

-És més segur anar per la vora de la cúpula -en Droma empunyà amb més força la pistola làser.

En Han va fer el mateix. De tota manera, els yuuzhan vong portarien armadura de batalla. Si disparaven una sola vegada, del soroll se'ls tirarien a sobre.

Es va aturar, sorprès pels seus propis pensaments. On era l'antic Han Solo, el que s'hauria llançat a la càrrega sense pensar-s'ho?

Potser havia mort amb Chewbacca.

-D'acord -va dir ell-. No em perdis de vista, però si m'agafen, digues-li a la Leia que...

En Droma no va acabar aquesta frase.

-Res -va dir en Han.

Es va ajupir i va córrer cap a la següent ruïna, ocultant-se en el seu interior. Una de les habitacions estava polsosa. L'altra, plena de possessions abandonades. Almenys tenia una porta del darrere. Va sortir per l'altre costat.

Llavors va veure una figura enorme, musculosa, que lluïa una armadura negra i deambulava per allà portant una càrrega d'equip de supervivència: una cosa semblant a dos llums i una petita cuina. En Han es va ajupir, va tornar dins i va veure en Droma ficant-se per la porta davantera. Quan les seves mirades es van creuar, va assentir.

Va esperar fins que passés el saquejador i després es va afanyar a marxar.

Es van obrir camí cap al final de l'arruïnat districte de Tayana, i després d'amagat fins a la ciutat de tendes de campanya. En un moment donat, en sentir passos, es va tirar a terra i va mirar per un tall a la paret de la tenda. Per allà passava una fila de presoners amb els caps ajupides. Algú estava plorant. Tres yuuzhan vong tancaven la columna, per desgràcia armats. En Han va estrènyer els punys, desitjant que tornessin els vells temps en què hi havia soldats d'assalt imperials amb punts febles coneguts a l'armadura... i en els quals estava Chewie.

Havia perdut la seva altra meitat, però seguia tenint la seva prodigiosa sort. Es van acostar fins a poder veure l'entrada nord-oest de la cúpula. L'últim punt a cobert era una estació d'energia que, per sort, seguia dreta.

Mentre en Droma el seguia de prop, en Han comentà:

-Crec que no van a destruir totes les coses tecnològiques que vegin abans de poder portar la seva pròpia font d'energia...

-Sigui quina sigui -va assentir en Droma.

Des d'aquest punt, podien veure clarament la zona de recerca i construcció. Al carrer obert s'amuntegava una multitud. En Han va veure humans, ryn, vors, uns pocs sullustans i una família de gotals banyuts. Diversos alienígenes d'armadura negra van aparèixer també, arrossegant una màquina de càrrega de maons. En Han es va quedar bocabadat veient com de forts que eren. Mentre arrossegaven el dispositiu al costat de la multitud, el seu líder va sortir del seu lloc i es va posar darrere, empenyent-los amb els altres. Tot d'una, es va esvair. Dos segons després, hi va haver un altre estrèpit.

-No ho van a destruir tot -va murmurar ell-, però no estan començant malament.

Es va girar cap a la porta. A terra hi havia tres humans tirats, amb els ulls clavats en Han, com si els haguessin disparat per l'esquena mentre intentaven arribar a la porta.

Havien posat els vong un franctirador o eren restes de l'arribada de l'enemic?

-Que ballin d'alegria un firmament -va murmurar en Droma.

Ballar un firmament? Era la primera vegada que ho sentia. En Han sabia que els ryn eren uns romàntics, però allò...

Llavors va veure a les criatures. Enrotllada al voltant d'un barracó de Pòrtic hi havia una espècie de serp gegant, que llançava el cap d'un costat a un altre per alimentar-se. Una segona criatura penjava de l'espiral superior amb unes potents pinces posteriors. Com una mena de hutt estirat amb segments blancs reforçats, la criatura es va tirar enrere, brandant unes potes davanteres rabassudes contra el barracó, i després va baixar l'enorme cap i va envestir la construcció de durciment. La runa van caure sobre els dos éssers. Per la boca de la criatura superior van sortir dotzenes de tentacles. Semblava un Sarlacc invertit a empassar-se el durciment destrossat.

-Per tots els Sith! -va murmurar en Droma.

Al Han se li van treure les poques ganes que tenia d'anar en aquesta direcció. Es va tornar cap a la porta nord-oest, va agafar una pedra del terra i la va tirar cap a la zona oberta.

No va passar res.

-Crec -va dir en Droma- que més ens val córrer per salvar-nos.

En silenci, en Han agafà a Droma per l'avantbraç. Després va arrencar a córrer pel túnel arquejat on la cúpula grisa es reunia amb el sòl sorrenc, i només es va aturar per recollir la caputxa d'aïllament que un humà mort s'aferrava amb rigidesa. Se la va posar mentre corria.

Ja gairebé havia arribat a la porta quan alguna cosa li va passar brunzint per l'orella. Panteixant, en Droma es va precipitar a un compartiment que hi havia allà mateix. Ell també portava caputxa. En Han activà el control cíclic, posant-se la màscara d'aire.

Una criatura de la mida del palmell d'una mà li va passar brunzint per l'orella, va rebotar a la paret posterior del compartiment, va fer carambola al mur frontal i va tornar a per ell. Li va passar fregant la caputxa mentre ell brandava la pistola com si fos una porra.

Li va donar! La criatura va caure a terra, xiuxiuejant i espetarregant. Els extrems semblaven acer esmolat. Es va palmejar el cap i es va agafar un grapat de cabells, que li havia tallat la criatura fins i tot portant posats el casc i la caputxa. Si no s'hagués posat aquell ridícul casc, estaria sagnant com un gornt ferit.

Va donar un cop de peu a la criatura just quan la porta exterior es va fer a un costat i la lletja boira grisa de Duro va entrar arremolinant-se.

En Droma va agafar cautelosament el tros més gran que quedava.

-Potser necessiti un ganivet. Això servirà.

Llavors van a córrer per la vora del penya-segat. Des del darrere els van arribar crits estranys i subaquàtics.

En Han es va girar, va apuntar i va disparar. Va donar al guàrdia principal just a la cara, al mateix centre d'una cosa en forma d'estrella que semblava una malformació facial. L'alienígena es va convulsionar i va caure d'esquena.

Un altre punt feble! La seva bona sort seguia intacta. Animat, va posar al següent en la mira, va disparar i el va tombar també.

En aquest moment, va suposar que els altres es donarien la volta i sortirien corrent. En lloc d'això, van anar a per ell.

Això no era just! En Han va disparar a les criatures respiradores una a una. Si aquells éssers volien morir, a ell no li importava donar-los aquest plaer. El que no permetria era que li tornessin el favor.

Va seguir a Droma pels cingles, encaminant-se cap a l'est per les roques derruïdes. Fins aquell moment no havia vist els grans aiguamolls de la Leia. Des d'aquell punt lleugerament elevat semblaven una doble línia de plataformes quadrangulars i triangulars que envoltaven gorgs elevats. Les més properes eren verdes; les més llunyanes, d'un taronja tòxic o d'un marró esgarrifosament lluminós, i, entre elles, podia veure ombres en procés de metamorfosi. Al costat dels aiguamolls va observar una pila de color verd clar d'herba tallada.

El remolcador devia estar sota ella. En Droma va arribar al munt d'herba i es va introduir al seu interior sense dubtar-ho. En Han, que depenia de la màscara de respiració per no inhalar pols de fenc, el va seguir. En pocs moments, va quedar tan enterrat que va témer ofegar-se. Va anar excavant cap avall, cap avall. Més li val ser aquí!

La seva mà esquerra va tocar quelcom dur. Va tenir un pressentiment, es va ajupir i va començar a obrir-se camí cap endavant, apartant el fenc que tenia davant seu, apartant-lo a cops de peu. Li va recordar la sensació de nedar.

Moments més tard, les restes van començar a desaparèixer i es va trobar en una caverna quadrada amb el sostre de metall.

-Droma! -va cridar. Allà baix, la seva veu tenia certa ressonància metàl·lica. Podia veure la silueta del ryn, com una taca borrosa contra la llum que es filtrava per la palla-. Baixa aquí!

La veritat era que l'aire feia bona olor a través de la màscara. En un entorn tan tòxic, el més probable és que no hi hagués molts bacteris dels que s'ocupen de podrir les coses.

-Anem! -va cridar de nou-. Mou aquesta cua peluda!

Per fi el ryn baixà cuejant a la caverna subterrània. Va avançar de costat a quatre grapes fins on era en Han, que a aquestes altures ja havia fet una ullada.

-Si no m'equivoco -va dir-, és un vell TaggeCo WQ 445. Una ferralla enorme amb forma de caixa. Ferralla total.

-No seria la meva primera opció a l'hora de triar una nau de fugida -va dir en Droma.

-Ni la meva. Però és el que hi ha -En Han va arrufar les celles. La Leia no li havia dit si havia algú que pilotés aquell cub volador, i es moria de ganes de tornar al Falcó-. El motor ha d'estar per aquí -va dir, assenyalant cap al seu peu esquerre-. I l'escotilla de servei hauria d'estar... -va assenyalar a tres metres a la dreta-. No gaire lluny d'allà.

Després d'uns moments d'hàbil manipulació, utilitzant l'insectetallador mort, en Droma va obrir l'escotilla d'accés. Va ser llavors quan en Han va començar a sentir-se en el seu element. Va trobar un amagatall d'emergència al costat de l'escotilla, va treure un parell de llanternes de butxaca, li va llançar una a Droma, i després es va endinsar a la cabina. El primer era el primer: realitzar els diagnòstics i veure si a aquella bèstia se li podien confiar un parell de milers de vides.

Va empassar saliva en recordar a la gent presonera a l'exterior de l'edifici d'investigació, el pou al que s'estava tirant la maquinària i els monstres del barracó. Si no es donava pressa, no li quedarien moltes vides per salvar.

-Vinga, Cara peluda. Mou-te.

* * *

La veu trencada d'un duro guià la Mara per estacionar l'Ombra de Jade a la plaça 16-F, una vegada va estar a l'embarcador de Port Duggan de Bburru. La mateixa veu li va ordenar que apagués tots els sistemes de bord.

Si estan escanejant per trobar formes de vida, potser estiguis en perill -va dir ella en veu baixa.

En Luke es va amagar al costat de l'R2-D2, donant el toc final a uns quants detalls de programació. Normalment, era l'ordinador de l'Ombra qui s'ocupava de la seguretat. Però amb els sistemes apagats, l'R2-D2 realitzaria aquesta funció.

-No crec -va murmurar en Luke estirant-se-. Però torna aviat.

-No m'ho diguis dues vegades -ella va dubtar un moment, mirant-lo fixament als ulls per esbrinar quin era el seu estat d'ànim.

Ell va arquejar una cella.

-Cuida... -va començar a dir.

Ella va arrufar les celles.

-... Al petit -la seva boca es va corbar-. Ho acceptaré com una forma educada de dir: «Torna aquí de seguida, mare del meu fill».

En Luke li va tocar l'espatlla amb una mà. I també va sentir una carícia més subtil. Ella l'hi va tornar.

Després es va afanyar a sortir per l'escotilla, va tancar la porta de control extern pels monitors visuals de Bburru i va recórrer l'embarcador de Port Duggan.

Ja no hi havia ningú patrullant amb l'uniforme marró de CorDuro. Només va veure un rodià que s'afanyava a entrar en els hangars, com ella. Després va travessar un lloc de seguretat, regentat per dos dels guàrdies de CorDuro amb què s'havien trobat en Luke i l'Ànakin.

-On ha estacionat? -va preguntar el prim rodià.

-Setze F -va replicar la Mara, tallant.

Un altre guàrdia va sortir de la garita i va anar per on la Mara havia vingut.

Ella va somriure amb astúcia. L'obertura de l'escotilla estava peculiarment camuflada. Ja podien atacar-lo amb un míssil làser que mai aconseguirien abordar-la.

Quan es va internar a l'autovia del corredor de la drassana, va veure que el gran espai diàfan també estava desert. Fins al podi de la Ducilla.

Es va girar i va veure un turboascensor transparent. L'R2-D2 li havia mostrat una lectura del lloc de comandament de les Forces de Defensa de Duro, ubicat en una superestructura sobre l'estació Duggan. Va alçar la vista per observar el tub de l'ascensor, que conduïa a una petita plataforma a sota dels suports estructurals principals de l'hàbitat. Dos guàrdies alts i grisencs estaven al costat de la base del tub.

-Necessito parlar amb l'almirall Wuht -va dir ella.

-No està -va respondre el guàrdia més proper.

-Se suposava -La Mara va tornar a mirar cap amunt. Massa lluny per saltar... potser en Luke sí que pogués, però ella no-. Escolteu -va dir ella en veu baixa-. Només vull parlar amb ell. No vaig a fer-li mal, però si s'entesta a no deixar-me passar, li prometo que ho faré -va afegir una capa d'energia de la Força. Hi havia massa en joc, massa vides com per titubejar-. Deixeu-me passar -va dir ella amb fermesa, alçant la mà per subratllar el que deia.

Un dels guàrdies va prémer el comandament de l'ascensor i va obrir la porta. L'altre va treure un intercomunicador i es va fer a un costat.

La Mara va sacsejar el cap, es va ficar a l'ascensor i va prémer el botó del pis de comandament.

Següent