Avantguarda de contrabandista (I)

Avantguarda de contrabandista

   

Robert Chesney

I

Un ardent cometa va passar flamejant al costat de les llunes de Talus, deixant un rastre de pols d'ambre. Només va estar uns escassos instants a la vista des del seient del pilot, però va atreure l'atenció de la Hylo Visz. Un cometa era un signe de canvi; un presagi que podia ser tant bo com dolent. Ja consideraria el seu significat més tard, quan tingués més temps. Ara mateix, el Velló Carmesí havia sortit de l'hiperespai, i la Hylo conduïa la nau cap al seu destí, la forma, encara distant, de Corèllia. Normalment, gaudia dels pacífics moments que transcorrien entre completar un salt en l'hiperespai i entrar en l'atmosfera d'un planeta, però avui no. Avui, el Velló portava una valuosa càrrega, i dos passatgers que la Hylo estava desitjant tornar a deixar a Nar Shaddaa.

El vol des de l'Espai Hutt no havia pres més temps del planejat, però la Hylo havia estat comptant els minuts. El pinxo que s'havia aposentat al seu costat en el seient del copilot -el seu nom era Musk- balbucejava incessantment en la seva pròpia forma de bàsic elemental. En Musk estava tractant de demostrar els seus coneixements de la política interna en el Sindicat del Crim Hutt. Amb base al seu ingenu anàlisi, estava acusant a la seva cap, Barrga la Hutt, de no fer altra cosa que prendre decisions errònies. La Hylo no tenia cap base per discernir la saviesa de les accions de la Barrga, però estava disposada a apostar que en Musk tampoc la tenia. Per descomptat, aquest tipus de conversa no resultava ser cap sorpresa; la majoria dels matons a sou contractats pels hutts passaven el temps tafanejant sobre els comportaments dels seus caps. Ella podia haver perdonat això; en Musk era un nikto, no precisament coneguts per la seva brillantor. Però ell no s'havia aturat allà.

-Bé per a mi abandonar Nar Shaddaa. -En Musk es va gratar la barbeta escamosa-. Des que vam fer el treball a la cantina Cúmul Estel·lar, sempre he d'estar vigilant la meva esquena.

La Hylo va ofegar una rialla.

-Tu no estaves en aquesta operació.

-Tu què saps, nena? -va dir en Musk, molest perquè es posés en dubte la seva mentida-. Creus que la Barrga és l'únic cap per al qual treballo?

El treball al Casino Cúmul Estel·lar havia estat una de les operacions més notòries en anys. Lladres professionals es van colar en el lloc i van manipular els ordinadors del casino. Els lladres van tornar al següent dia laborable i van fer una fortuna en una sèrie de discretes apostes. Van passar setmanes abans que els propietaris del Cúmul Estel·lar descobrissin l'errada i, per llavors, els lladres havien desaparegut. Igual que qualsevol altra persona de Nar Shaddaa que estigués mínimament "connectada", la Hylo sabia que el treball del Cúmul Estel·lar havia estat massa delicat com perquè ho hagués fet ningú dels cercles habituals dels baixos fons. Pel que sembla, en Musk no s'adonava de l'absurd de la seva afirmació. No obstant això, era obvi que estava tractant d'impressionar-la, i aquesta era una carta que volia conservar en la seva mà per ara. Va decidir fer marxa enrere.

-Pensava que qui va fer aquest treball ja s'havia anat fa molt de temps. -Es va encongir d'espatlles, acceptant la seva mentida-. Si dius que vas ser tu, no tinc motius per dubtar d'això.

-Sí, vaig aconseguir molts crèdits amb aquest assumpte. Aviat estaré dirigint la meva pròpia banda. Ja ho veuràs. -En Musk va prémer els llavis, probablement preguntant-se si ella realment se'l creia.

Tornant als controls, la Hylo va lliscar inconscientment la mà pel costat dels seus pantalons de cuir blau per tocar la cartutxera subjectada a la cuixa. No hi havia cap raó per pensar que necessitaria el seu blàster, però sempre era agradable saber que hi era si arribava el cas.

Després d'uns minuts de silenci, en Musk va començar un altre incoherent monòleg, pel que sembla tan content com ella en deixar morir la conversa sobre el Cúmul Estel·lar.

La Hylo va tancar els ulls i va tractar d'ofegar el gutural brunzit d'en Musk. Es va centrar en el so dels motors del Velló... un so que coneixia millor que el so de la seva pròpia veu. La Hylo havia afirmat sovint que podria identificar qualsevol dels problemes tècnics de la nau només passant uns minuts escoltant el motor. La seva afirmació aconseguia en general un riure escèptic, però era la veritat. Coneixia el so dels motors de la nau prou bé com per notar el més mínim salt o tartamudeig. Hi havia reparat el Velló suficients vegades com per saber també el que significaven la majoria d'aquests sons aberrants.

El Velló Carmesí no s'assemblava en res a la nau que va comprar originalment. En la dècada que havia passat des que va aconseguir reunir els crèdits suficients per comprar la vella ferralla, havia reemplaçat gairebé totes les peces, algunes d'elles més d'una vegada. A causa de la seva edat, la major part de recanvis originals ja no estaven disponibles, però la Hylo havia improvisat... comprant restes d'altres naus i ajuntant-les entre si. Després de l'últim grup de millores, el Velló probablement valgués el triple del que li va costar originalment, però caldria un mecànic expert per adonar-se'n. Ella mai hauria estat capaç d'aconseguir ni la meitat del que valia la nau si hagués tractat de vendre-la, de manera que no es molestava a intentar-ho. De moment, s'ajustava perfectament a les seves necessitats, però sabia que algun dia hauria de reemplaçar-la, encara que només fos per començar un altre projecte de restauració.

-Nau no identificada, transmeti identificació i codis d'autorització, si us plau -ressonà una veu formal per la consola de comunicacions. En Musk es va sobresaltar i va quedar en un benvingut silenci. La Hylo mirà per la finestra, localitzant ràpidament l'estació orbital de seguretat de la qual provenia la sol·licitud.

-Transmetent ara -Va respondre la Hylo, mentre els seus dits dansaven pel panell de control per enviar la informació. Després es va recolzar en el seu seient, sabent que passarien uns minuts fins que la seguretat corelliana verifiqués els codis.

En Musk va grunyir alçant una mà cap al sostre de la cabina.

-Apago el generador d'hipermotor?

-No! -La Hylo es va incorporar ràpidament al seu seient i d'un cop amb la mà va apartar la mà de l'interruptor-. Deixa-ho en espera. Jo mai l'apago fins que el treball està fet. Porta mala sort.

La primera reacció d'en Musk davant el cop a la mà va ser ira, però va decidir riure al seu lloc.

-Esteu bojos, els mirialans. -Va sacsejar el cap i va riure entre dents abans de posar-se dret i sortir de la cabina.

La Hylo el va veure marxar, sentint-se realment incòmoda. Deixar el generador d'hipermotor engegat no tenia res a veure amb què fos mirialana, és clar. Igual que el blàster que portava a la cartutxera, deixar el generador d'hipermotor en espera era una cosa que li feia sentir-se més tranquil·la.

Va suposar que en Musk havia abandonat la cabina per a informar al seu soci, un weequay amb un nom que la Hylo ni tan sols podia pronunciar, i molt menys recordar. A diferència d'en Musk, el weequay era silenciós, ombrívolament silenciós. La Hylo coneixia molt bé als de la seva classe; la seva letal i freda mirada li deia tot el que necessitava saber. Era el tipus amb què habitualment evitava treballar a qualsevol preu. En aquest cas, però, no tenia altra opció. Barrga la Hutt havia enviat als dos matons com els seus "escortes". El que realment significava que l'estaven observant per assegurar-se que la Hylo no tractava d'enganyar al Cap. Quan hi havia molt en joc, aquest era un procediment operatiu estàndard.

En general, Barrga, com la majoria dels altres hutts, en realitat confiava en la Hylo. Ella havia treballat per al Càrtel de tant en tant des de feia ja anys i, abans d'això, havia crescut pràcticament tota la seva vida treballant de mecànic en els molls de càrrega del Càrtel.

La Hylo havia viscut a Nar Shaddaa la major part de la seva vida, però va néixer a Balmorra. El seu pare treballava com a dissenyador de droides fins que va començar la guerra, quan va ser atrapat en el foc creuat durant un atac Imperial. Sent només una nena en aquell moment, la Hylo va fugir del planeta amb la seva mare i centenars de refugiats més.

Setmanes més tard, durant una parada a boxes a Nar Shaddaa, la seva mare havia caigut malalta i el transport dels refugiats les va deixar enrere. La seva mare va morir poc després, deixant-la amb res més que un grapat de crèdits i la roba que portava posada.

Va acabar formant part d'un grup de nois de carrer alienígenes, igualment orfes, que s'ocultaven pels conductes i carrerons de Nar Shaddaa, robant i pidolant per sobreviure. La majoria d'aquests nens va acabar sent assassinada o convertint-se en matons per algun dels nombrosos senyors del crim de Nar Shaddaa. La Hylo havia tingut sort, però. Sent adolescent, va descobrir la seva habilitat natural amb les màquines i es va convertir en mecànic en les brutes drassanes de les profunditats de la Ciutat Subterrània de Nar Shaddaa. Guanyava prou per sobreviure. No obstant això, des de la primera vegada que realment es va asseure al seient del pilot, la Hylo va saber que volia passar més temps pilotant naus espacials que arreglant-les.

Va estalviar cada crèdit que guanyava fins que va tenir suficient per comprar el Velló Carmesí, i llavors va començar a oferir els seus serveis com a capità de vaixell de càrrega. No obstant això, i el Càrtel Hutt no contractava qualsevol nau disponible. Aquests primers anys va haver d'acceptar qualsevol treball que pogués aconseguir. Així va ser com va cometre l'error d'acceptar un treball per a l'Imperi Sith... un error que mai tornaria a cometre. Havia après per les males que l'única vegada que els imperials contractaven a transportistes independents era quan buscaven mà d'obra prescindible. Afortunadament, usant els seus contactes entre els mecànics, i guanyant-se una reputació d'èxit, la Hylo finalment va aconseguir l'atenció dels hutts, i mai va mirar cap enrere. Governant el mercat negre de béns i tecnologia per tota la galàxia, als Hutts mai els hi faltava treball per als transportistes independents. La Hylo es guanyava la vida decentment i seguia sent la seva pròpia cap.

La Hylo estava, de fet, pensant en com havia de gastar els crèdits d'aquest treball quan en Musk va tornar a la cabina de comandament amb un nou aire d'urgència.

-Per què estem esperant? -No es va asseure, però va mirar amb irritació per la finestra a l'estació orbital de seguretat.

-Bé, d'alguna manera sospito que no ens deixaran entrar a l'atmosfera de Corèllia fins que ens donin autorització. -La Hylo va somriure, confiant que en Musk no detectaria el seu sarcasme.

-Els has de dir que necessitem aterrar ja -va ordenar en Musk iradament-. Tenim negocis a fer. -La va mirar expectant.

Es va recordar a si mateixa que en Musk només era múscul contractat. Ell no podia saber com d'estúpid que era el seu suggeriment.

-Això no és Nar Shaddaa, Musk. Aquí tenen regles. -va dir, somrient pacientment.

-No trenquem cap regla. -En Musk va arronsar les espatlles i va mirar-la de forma suspicaç-. Haurien d'estar-nos esperant. Truca ara.

-Escolta, amic, només perquè et deixo estar aquí, això no et converteix en copilot. -Li va mirar als ulls amb ferma determinació-. Aquesta és la meva nau, i jo estic al comandament. -La Hylo va inclinar la cadira cap enrere contra la consola, projectant un aire de relaxada confiança-. Esperarem fins que ens ho diguin. Així és com funcionen les coses.

Vine i prem el botó, si t'atreveixes. Estava disposada a usar el seu blàster, si fos necessari.

Va veure com els engranatges giraven lentament al cap d'en Musk mentre considerava com havia de reaccionar. La seva expressió confosa suggeria que anava a retirar-se, però llavors això va deixar de ser un problema.

-Velló Carmesí, els codis han estat verificats. Benvinguts a Corèllia. -La veu de la seguretat corelliana no era més amistosa del que havia estat abans-. Visiteu directament la pista d'aterratge A-17 en les instal·lacions de la Corporació Rendili. Enviant les coordenades.

Ara era el torn de la Hylo de semblar confosa. Es va incorporar d'un salt i va teclejar a la consola de comunicacions.

-Vol dir que no anem a aterrar en un port espacial militar? -La Barrga mai havia especificat on es duria a terme el tracte, però la Hylo sabia que els motors anaven a l'exèrcit de la República. Hi havia assumit que aterrarien en una instal·lació militar.

-Aquí diu que estan lliurant un carregament a la Corporació de Vehicles Rendili. -La veu sonava irritada, expressant per primera vegada cert grau d'humanitat-. Totes les instal·lacions militars de la República estan estrictament prohibides per al personal no militar. Estem en guerra, sap?

-No sóc estúpida. -La Hylo va sospirar i va sacsejar el cap-. Està bé, està bé, només digui'ls que estem de camí.

-No hi ha de què -va dir amb sarcasme l'agent de seguretat, tancant la connexió.

La Hylo va riure i es va acomodar al seu seient. Va mirar cap enrere i es va adonar que en Musk havia sortit de nou de la cabina. No es va molestar a preguntar-se per què. Va gaudir del moment de solitud i simplement es va recordar que tot això acabaria aviat. Aquest podria ser l'últim treball que faig per al Càrtel, es va recordar.

Recentment, la Hylo havia estat trobant treball en altres llocs. Havia fet algunes entregues per a empreses i fins i tot alguns treballs per a la República. Tot i que la política prèvia de la República havia estat contractar només a capitans de vaixell de càrrega amb llicència i certificats, l'exèrcit de la República havia tingut problemes trobant ajuda per al transport de subministraments. La influència imperial s'havia estès pertot arreu, i treballar per a la República s'havia convertit en una empresa arriscada. La majoria dels pilots defugien aquests treball, però la Hylo no.

No només les simpaties de la Hylo requeien en la República, sinó que a més li agradava córrer riscos. Des que va començar a pilotar, havia arribat a creure fermament que tot era possible, sempre que tingués fe en si mateixa. Era el dubte i la por el que feia que la gent fracassés. Així que la Hylo projectava conscientment una implacable confiança i confiava en el seu destí. No obstant això, hi havia una important excepció, i era quan veia els senyals d'una desgràcia imminent. La mala sort començava amb les coses petites, coses que no tenien aparentment d'importància. El lliscant terrestre del seu pare s'havia espatllat l'últim dia que va marxar cap al laboratori. La seva mare s'havia tacat la seva roba preferida just abans de caure malalta. La Hylo havia arribat a la conclusió que aquestes coses no eren coincidències, sinó que eren en realitat la forma que l'univers tenia d'advertir les persones. D'això, havia deduït que els petits problemes i accidents vindrien seguits per letals catàstrofes si no actuava d'acord a les advertències. La Hylo s'avergonyiria de compartir aquesta idea amb qualsevol altra persona, però aquestes creences li havien salvat la vida nombroses vegades; ja no les qüestionava.

Al costat positiu, si no hi havia signes d'advertència, llavors no hi havia perill. Podia volar ràpidament i despreocupadament, i sortir sense cap esgarrinxada. Era la Llei Invisible de l'Univers. Fins ara, en aquesta excursió, els signes havien estat bons.

A mesura que el Velló Carmesí descendia en l'atmosfera de Corèllia, la Hylo estudiava el paisatge, assimilant-lo. Havia perdut el compte del nombre de planetes que havia visitat, però mai havia vist Corèllia. Es va sorprendre en trobar sentint un infantil sentit de la curiositat i l'aventura. Corèllia tenia una reputació d'individualitat. Tenia totes les comoditats disponibles en qualsevol dels altres mons del nucli, però s'havia tingut molta cura per garantir que no es convertís en una ciutat-planeta. Grans zones verdes dominaven la superfície del planeta, repartides de manera eficient entre sectors industrials i residencials. Sorprenentment, la Hylo havia escoltat que semblant planificació ambientalment responsable havien estat idea de les empreses de Corèllia. S'alegrava de veure la prova que no totes les empreses financeres eren tan cobdicioses i destructives com les que ella coneixia a Nar Shaddaa.

Quan la instal·lació de Rendili va aparèixer a la vista, la Hylo es va quedar bocabadada. L'arquitectura era una enlluernadora combinació d'elegància i eficàcia. Els nivells superiors de diverses torres s'entrellaçaven amb passejos escalonats i àmplies oficines amb grans finestrals. A sota de les torres hi havia un laberint d'instal·lacions industrials d'aspecte modern. Hi havia fins i tot una zona verda que semblava servir com a camp de prova per als projectes de l'empresa. Va veure una fascinant varietat de vehicles en diversos llocs del campus corporatiu, des d'aerolliscadors d'aire futurista fins a altres tipus de transport que amb prou feines reconeixia. La seva ment dedicada a la mecànica es consumia teoritzant sobre la funció i el propòsit d'aquestes màquines misterioses.

No obstant això, la sensació de sorpresa de la Hylo va quedar destrossada quan en Musk va tornar a entrar a la cabina i es va asseure de nou en el seient del copilot. El seu rifle blàster penjava a la seva esquena, i va xocar maldestrament contra la cadira de la Hylo. En Musk ni es va adonar. Per a aquesta gent probablement semblem un grapat de rufians paranoics, va pensar. Va creuar per la seva ment la idea de deixar de fet el seu blàster a la nau, però la va apartar amb un somriure. Aquesta gent sabia que estava treballant per a un hutt. No tindrien un gran concepte d'ella tant si portava un blàster com si no.

-A-17. Just aquí. -En Musk estava analitzant el laberint de l'arquitectura sota ells-. A què estàs esperant?

Era evident que estava a punt per acabar amb això.

-Ja ho sé. Vaig cap allà. -Amb el seu estat d'ànim influenciat per l'entorn, la Hylo va dirigir a Musk un somriure genuïnament amistós.

Mentre feia descendir al Velló cap a la pista d'aterratge, la Hylo va començar a pensar de nou en els crèdits. Tot i que trobava que volar per a la República era estimulant i almenys una cosa moralment gratificant, la paga no era especialment bona i els treballs seguien sent escassos. Hi havia acceptat aquesta obra per a Barrga la Hutt perquè necessitava els crèdits. La seva comissió per aquest treball seria considerable, i per una bona raó: la càrrega era una caixa de prototips de motors iònics.

Tot i que Nar Shaddaa era una de les zones més ombrívoles de la galàxia, i en part a causa d'això, era on es desenvolupaven moltes de les tecnologies més avançades de la galàxia. Empreses sense escrúpols que tractaven d'evitar les regulacions de la República establien laboratoris en les profunditats de la ciutat baixa de la lluna i desenvolupaven tecnologies que eren a un temps molt perilloses i molt valuoses. La majoria d'aquestes empreses comercialitzaven les seves tecnologies a través del Càrtel i altres sindicats del crim per evitar la responsabilitat. La Hylo no sabia qui havia desenvolupat els motors iònics que portava al seu celler de càrrega, però sabia que eren valuosos. Aquests motors augmentarien les capacitats d'impuls subllum d'una nau, donant als caces un gran avantatge en la batalla. Tant la República i com l'Imperi pagarien molts crèdits per qualsevol avantatge que poguessin obtenir en la guerra, i aquesta seria una de molt gran. La Hylo s'alegrava que els motors iònics anessin a l'exèrcit de la República. Sabia que els hi vindria bé una mica d'ajuda.

També sabia que aquests prototips eren només un enviament promocional. Si l'exèrcit de la República provava els motors i li agradaven, s'encarregarien centenars, si no milers. Si la Barrga seguia sent l'intermediari, aquest podria ser el millor negoci que el hutt hagués fet mai.

Incapaç de resistir-se a la seva pròpia curiositat, la Hylo s'havia esmunyit al celler de càrrega principal durant el vol i havia fet una ullada. Pel que ella va poder veure, els motors eren autèntics. Això era bo, perquè si la Barrga estava tractant d'enganyar a l'exèrcit de la República, la Hylo no volia formar part en això. Sabia molt bé que el missatger era qui pagava habitualment per la traïció d'un client.

Quan el Velló finalment es va posar sobre la pista d'aterratge, la Hylo va fer una ràpida revisió del seu motor subllum; el sistema d'encesa, en particular. El sistema d'encesa li havia estat donant problemes i volia assegurar-se que podria tornar a posar en marxa el Velló sense cap problema. En tot cas, el sistema d'encesa va respondre bé, i va apagar els motors subllum. Mentre deixés el generador d'hipermotor en espera, podria desviar energia ràpidament i estar fora de l'atmosfera de Corèllia en segons si es presentava la necessitat. En escanejar el panell de control, però, es va adonar que l'estabilitzador posterior de la nau estava lleugerament descompensat. Va arrufar les celles. Una altra peça que hauré de substituir en breu. Per ara, només volia dir que necessitava tornar a calibrar l'estabilitzador des de fora de la nau.

Quan es va aixecar del seu seient, gairebé es colpeja el cap amb Musk, que havia triat exactament el mateix moment per aixecar-se del seient del copilot. Ell va somriure lascivament i es va inclinar cap enrere per permetre que ella sortís primer de la cabina. Podia sentir els seus ulls en el seu cul mentre avançava apressada pel vestíbul de la nau per baixar l'escotilla d'aterratge. Segueix somiant, amic, va somriure per dins. Va tirar del tancament i va observar com la passarel·la baixava lentament fins a terra.

Mentre baixava per l'escotilla, una brisa fresca va assaltar els seus sentits amb alleujament. Estar tancada a la cabina del pilot amb un nikto li havia donat una nova apreciació del valor de l'aire fresc. Preocupada pels seus pensaments i la tasca que li ocupava, l'aguda veu d'un droide de protocol que es dirigia a ella des de l'altre costat de la plataforma la va agafar completament per sorpresa.

-Perdoni, senyoreta, però em temo que hi ha hagut algun error. Aquesta és la plataforma d'aterratge A-17. No té autorització per aterrar aquí i haurà de retirar la seva... nau immediatament.

El droide de protocol parlava amb una actitud educada, però la Hylo va reconèixer una nota de menyspreu. A la Hylo no li disgustaven els droides, però tampoc es fiava d'ells. Sospitava que era un complex del seu subconscient relacionat amb la mort del seu pare, però no veia cap raó per intentar superar-lo.

-L'error ha de ser de vostès, perquè és aquí on la seguretat Corelliana em va dir que aterrés.

Va tornar la seva atenció deliberadament cap a un port d'escapament de vapor a la part inferior del Velló que estava gotejant líquid. Sabia que era només aigua, però va agafar teatralment unes gotes i les va mirar a la llum.

Sentia que el droide de protocol estava a punt de persistir cortesament, però el droide es va aturar en sec quan en Musk va baixar pesadament per la passarel·la.

-Venim de part de la Barrga la Hutt. Tenim un lliurament especial per a la Companyia Rendili. Verifica-ho a l'ordinador.

Amb el seu rifle blàster encara penjat de l'espatlla, en Musk va somriure cruelment al droide, desafiant-lo a protestar.

-Molt bé. Tornaré a confirmar-ho -va afegir el droide submisament-, però puc assegurar-los que no hi havia cap lliurament planificat per avui. Tornaré de seguida.

El droide es va girar i va caminar maldestrament creuant la plataforma cap a les portes de càrrega de la torre.

Envia'ns algú que realment tingui personalitat, va pensar la Hylo per a si mateixa. Va somriure pel seu propi prejudici i va mirar cap amunt per veure a Musk llançar-li una breu mirada escèptica abans de tornar a pujar a la nau.

Gaudint del moment de silenci i aire fresc, la Hylo lliscar el dit amb aire casual, traçant el contorn de la quilla del Velló mentre es dirigia cap a l'estabilitzador posterior. Va mirar al seu voltant, observant l'eficient i immaculada naturalesa de la pista d'aterratge. Suspesa desenes de metres del sòl i connectada a la torre només mitjançant una estreta plataforma, hi havia molt menys perill dels robatoris habituals a les pistes d'aterratge del Càrtel a Nar Shaddaa. A part d'uns pocs contenidors de càrrega buits apilats pulcrament en la vora de la plataforma, la plataforma d'aterratge estava completament buida.

En arribar a l'estabilitzador posterior, la Hylo va obrir la caixa de control extern i va alliberar la vàlvula de pressió. Una breu ràfega de vapor va sortir del conducte i l'estabilitzador va fer un ajust gairebé imperceptible. La Hylo va tancar suaument la caixa de control i va tornar sobre els seus passos cap a la passarel·la. Després d'una última mirada al món exterior, es va tornar per pujar de nou a la nau i de sobte es va quedar immòbil. Hi havia escoltat alguna cosa.

Es va donar la volta en un instant, explorant la zona de nou per intentar identificar la font del so. En no veure res, va decantar el cap a un costat i va estirar el coll, amb l'esperança d'identificar amb més precisió el que sentia. Llavors es va adonar; no era el que estava sentint, era el que no estava sentint. Una cosa faltava: un petit feble brunzit, molt familiar i molt important. El generador d'hipermotor s'ha apagat.

Enfurismada, la Hylo es va precipitar cap a la passarel·la. Va irrompre al vestíbul de la nau per trobar en Musk assegut en un banc, recolzat en la mampara amb els ulls tancats. Sentint la ira de la Hylo, en Musk va obrir els ulls de cop i, sense moure un múscul, va aixecar la cella amb aire casual, com preguntant-se el motiu.

-Què has fet, maleït mono-llangardaix? -Va preguntar ella amb les dents premudes per la ràbia-. Jo sóc la capitana d'aquesta nau. No tens dret a tocar ni tan sols els controls...

Es va interrompre, reconeixent l'expressió genuïnament perplexa del nikto.

-No sé de què estàs parlant.

En Musk la va mirar directament als ulls. Gairebé semblava una mica espantat.

-No em diguis que el generador d'hipermotor s'ha apagat sol.

Fins i tot mentre estava dient les paraules, es va adonar per l'expressió d'en Musk que probablement aquest fos el cas. Es va dirigir a la cabina per comprovar el panell de control.

Un calfred gelat li va recórrer l'espina dorsal i va extreure l'aire dels seus pulmons. L'indicador del generador d'hipermotor tenia un aspecte buit, mort, que assenyalava clarament un problema important. Això és dolent. En un instant, la vigorosa energia de la Hylo es va esgotar per complet i es va sentir immediatament com una nena petita, perduda i sola als carrers de Nar Shaddaa. Mentre romania allà, paralitzada davant l'indicador mort, en Musk va arribar per darrere d'ella. Es va recolzar a la cabina per veure l'indicador per si mateix, fregant la Hylo d'una manera que ella mai hauria permès uns pocs minuts abans. En aquest moment, però, l'ofensiva presència d'en Musk ni tan sols era una distracció en comparació amb el terror que estava sentint.

-Probablement només necessiti recarregar-se -Va observar el nikto amb aire casual. Es va ajupir per sortir de la cabina i va començar a caminar pel passadís cap al vestíbul, però es va aturar en sec en sentir la resposta de la Hylo.

-No. Això és un signe.

Seguia mirant l'indicador mort, però les seves reserves internes de força es van anar calmant les tremolors que sentia al seu interior. Tot tenia sentit ara... la plataforma d'aterratge empresarial, el droide de protocol groller, el fet que el seu lliurament no estigués planificat... era un parany. La Hylo no havia passat per alt el caràcter sospitós d'aquests fets, però eren irrellevants fins que el generador d'hipermotor va fallar. Ara sumaven per demostrar definitivament que alguna cosa dolenta havia de succeir.

-És millor que sortim del planeta -va murmurar per a si la Hylo mentre tornava a seure al seient del pilot-. Ens posarem en una de les llunes de Talus. Allà podré fer proves i veure què va passar amb el generador d'hipermotor.

Va mirar per la finestra per veure que la pista d'aterratge estava encara completament buida, fins i tot quan va prémer el botó per pujar la rampa d'aterratge.

-Definitivament estan planejant alguna cosa.

Va estendre la mà i va encendre els motors subllum.

-Què estàs fent? -va dir en Musk, desconcertat.

-Hauràs de confiar en mi en això. -La Hylo va mantenir els ulls en les portes de càrrega. Esperava que en qualsevol moment s'obrissin les portes i canons blàster apuntessin al Velló. Va agafar els controls per enlairar-se, però llavors va sentir el dur canó del fusell blàster d'en Musk clavat en el seu clatell.

-No, no. No anem enlloc, noia boja.

La veu d'en Musk no denotava enuig, ni maldat, però portava una nota d'alguna cosa molt més perillosa: por. Estava clar que pensava que la Hylo havia perdut la raó, i probablement estava disposat a fotre-li un tret si ho havia de fer. La ment de la Hylo donava voltes. M'hauria d'haver imaginat que en Musk reaccionaria d'aquesta manera. Potser m'estigui dirigint directa a la catàstrofe que estic tractant d'evitar. Va afluixar la seva adherència sobre els controls i es va deixar caure cap endavant al seient. Va sentir que en Musk es relaxava una mica, però el seu rifle encara li apuntava a la part posterior del cap. Era arriscat, però sabia el que havia de fer a continuació. Va deixar caure el cap entre les seves mans i va fingir un sanglot. Volent-la consolar per instint, en Musk va fer un pas endavant.

El colze de la Hylo va sortir disparat ràpid i fort, empenyent el canó del rifle blàster d'en Musk cap al sostre. Va sortir del seu seient amb un gir per posar-se sota ell. Adonant-se que havia estat enganyat, en Musk va mostrar les dents, però després va quedar sense alè quan la Hylo li va clavar una poderosa puntada a l'engonal.

Caient de genolls a l'estret passadís, en Musk va tractar de baixar el seu rifle blàster per apuntar amb ell a la cara de la Hylo, però ella era massa ràpida. En un fluid moviment, la seva mà dreta va agafar el canó del fusell, i la seva mà esquerra va sortir disparada cap a la cartutxera per tornar amb el seu blàster apuntant al Musk al front.

-Deixa'l. -Dóna'm una excusa i et mataré, va pensar, però en Musk va baixar el rifle. Ella l'hi va arrabassar de les mans i el va llançar al seient del pilot, però no tenia idea de què fer a continuació. Improvisant, va mantenir el seu blàster apuntant al cap d'en Musk i va lliscar darrere d'ell cap al passadís.

-Estàs completament boja, noia estúpida. -En Musk mantenia les mans amunt, però va sacsejar el cap-. La Barrga et matarà per això.

Creu que no tinc agalles per prémer el gallet.

-Correré aquest risc.

Va agafar la part posterior de la camisa d'en Musk i el va arrossegar cap al vestíbul.

Va mirar cap enrere i va reconèixer l'olor, però mai va tenir l'oportunitat de reaccionar. El soci weequay d'en Musk havia decidit finalment sortir d'allà on estigués. La culata del rifle blàster del weequay es va estavellar contra la cara d'ella abans que pogués adonar-se del que estava passant. Tot es va tornar negre.

Els ulls de la Hylo es van obrir amb un parpelleig. Tot just havien passat uns segons des que els matons del hutt l'havien deixat inconscient. Vagament podia distingir les dues figures dretes al seu costat.

-No podem fiar-nos d'ella. Està boja. És millor que la matem sense més.

Avergonyit per haver estat rescatat de la posició en què es trobava, la veu de nikto d'en Musk estava plena de frustració.

Tot i que encara només estava conscient a mitges, la Hylo va començar a protestar, però va descobrir que la seva boca seguia adormida pel cop que havia rebut de la culata del rifle del weequay. Els seus llavis inflats no podien formar les paraules.

Afortunadament, el weequay ni tan sols la considerava una amenaça creïble.

-No. Si la Barrga la vol morta, voldrà fer-ho per ella mateixa. -Va dirigir a Musk un somriure ple de dents trencades.

El weequay es va ajupir i va agafar una de les corretges de l'armilla de la Hylo.

-La tancarem en el segon compartiment de càrrega. Durem a Barrga els crèdits i la traïdora. Potser fins i tot ens pagui un extra.

Mentre el weequay l'arrossegava cap a la segona badia de càrrega, la Hylo es va relaxar i es va deixar portar. Va mirar cap enrere a través de les seves parpelles entretancades per veure com el dubte es reflectia en el rostre d'en Musk. No estava molt content amb el fet que la Barrga fora a escoltar els detalls d'aquesta història. No el culpo, va pensar. Hi hauria sentit llàstima per Musk, però sabia que aviat el weequay també tindria alguna cosa del que avergonyir-se.

 Següent