Punt d'equilibri (XXVII)

Anterior

CAPÍTOL 27

La Mara va tornar corrent per l'embarcador de la drassana de Port Duggan. En Wuht s'havia compromès a reunir les FDD, però alguna cosa havia sortit terriblement malament. L'agonia de la Leia ressonava en la Força, i la Mara sentia com si li peguessin als genolls i a les sofrages amb bastons gaffi.

A la seva plaça hi havia un grup de CorDuro que li impedia el pas. La Mara va pensar d'utilitzar la pistola, però va treure el sabre làser i es va donar uns copets amb ell contra canell dret. Amb un lleu moviment de la mà, el tindria empunyat.

-Disculpeu-me -Digué, obrint-se pas pel grup de guàrdies.

-Escolta, Escolta -digué el que estava més a prop, un humà guenyo-. Aquest embarcador està tancat. Està fora dels límits.

-La meva nau està allà -va dir ella-. I m'he de marxar -aquest cop, va acompanyar les paraules insinuant una ordre subliminar-. Deixeu-me passar.

-Totes les naus d'aquest embarcador han estat requisades per les Defenses de Duro -va dir un duro fent un pas endavant-. Ho sento. T'hauràs de buscar un altre transport.

-Sou vosaltres els que haureu d'anar a trobar una altra nau -va dir ella avorrida-. No teniu ni idea de com obrir la meva, a què no?

-Oh -va dir el duro-, la de la plaça 16-F? Acabem de veure un caça Ala-X sortint de la seva nau.

-Així és -va dir la Mara-. El tancament de l'escotilla és bastant peculiar, i tinc raons per a això. Si vaig a reclamar estatus diplomàtic, potser vulgueu veure les meves credencials -era una maniobra vella, i realment no va esperar que funcionés.

El duro li va allargar una mà nuosa.

-Les tinc a bord -va dir la Mara-. Veniu amb mi.

Ell la va acompanyar fins a la seva plaça. Per desgràcia, es va dur als seus col·legues. La Mara va arrufar les celles. No tenia temps per un comiat agradable.

Va tocar ràpidament en ordre les cantonades del tancament i va prémer el polze al centre, però això no servia per a res. En Luke havia instal·lat un segon mecanisme de bloqueig sota la xapa, inaccessible per a tot el que no fos Jedi. Ella va elevar l'interruptor ocult i l'escotilla es va obrir.

Una veu darrere d'ella va dir:

-I ara, no et moguis.

Sense sorprendre's en absolut, la Mara girà cap a l'esquerra. En un únic moviment, va doblegar els genolls lleugerament i es va emportar el sabre làser a la mà. El va encendre en un obrir i tancar d'ulls.

-No em facis...

Un duro uniformat estava just darrere de l'humà més proper, apuntant-la amb una pistola làser. La cama esquerra de la Mara es va tensar i va desequilibrar l'humà d'una puntada. La seva fulla blava la va seguir quan el duro va disparar. La Mara va rebutjar el projectil, va saltar cap enrere per entrar a l'Ombra i va tancar l'escotilla.

Des de fora arribaven sorolls metàl·lics. Ella es va desplomar en el seu seient, es va posar el cinturó i va sol·licitar alliberar amarres.

No li ho van concedir, és clar.

-Si és el que voleu -va murmurar ella. Va encendre els retropropulsors i el transmissor-. Autoritats portuàries -va dir-, aquí l'Ombra de Jade a la plaça 16-F. Si no volen que m'emporti la plaça amb mi, deixin anar amarres.

Algú va balbucejar alguna cosa. En aquells dies, els llums dels motors ja s'havien posat verds. Va deixar una mà sobre la palanca de fre i va prémer l'accelerador una i dues vegades, a manera d'advertència.

Llavors va deixar anar el fre i va sortir rugint de l'hangar, arrossegant els cables i bona part del durciment. Una cosa metàl·lica va xocar contra el seu casc, i ella es va estremir en sentir els sorolls i els cruixits. Els seus sensors externs van confirmar bloquejos electromagnètics en els tres cables que portava penjant. No podia fer res per solucionar-ho.

Al seu costat un Ala-X va creuar l'espai com un dard lluent.

-Ànakin -va exclamar-. Vaig a reunir-me amb tu. Tinc runes penjant del costat de babord.

-Ja ho veig -va dir la veu del seu nebot-. Activa els escuts, que vaig a...

-Ja tinc els escuts activats -maniobrà per allunyar-se de Bburru, cap a l'espai exterior-. Al mínim. Com li facis una esgarrinxada a la meva nau, seràs pinso de bantha.

Un raig làser va passar al costat del seu costat de babord. Mirà els escàners mentre l'Ànakin volava just per sota de l'Ombra.

-Bon intent -va dir-, però aquí segueix.

Amb aquest enderroc penjant no podia lluitar contra els coralites ni agafar velocitat llum.

Llavors va sentir una altra veu de benvinguda, i va percebre una altra potent presència a la Força.

-Mantingues la ruta, Mara. Jo t'ho trec.

Ella va estrènyer les mans sobre el comandament i l'accelerador. Des del darrere va poder veure una espurna que va passar tan a prop que l'escut de radiació del nucli es va enfosquir momentàniament. Un altre caça XJ va aparèixer després de l'explosió d'energia, amb els alerons-S en mode combat.

-Ja era hora que apareguessis, Skywalker -murmurà -. Gràcies.

* * *

En Jacen va aprofundir encara més en la Força, lliurant-se per complet. Encara que l'edifici semblava girar i saltar, els seus sentits van fluir amb una sensació alegre i reverencial d'agraïment i benvinguda. Sí, era insignificant. La gent insignificant havia de donar un cop de mà o la Força no podria fer res malgrat tota la seva magnificència. Desitjava amb totes les seves forces caure en aquest vòrtex. Servir a la llum, transmetre la seva grandesa.

Espera, va tornar a percebre.

Va fer cas omís del dolor de la ferida que tenia al cap i va atacar al Mestre Bèl·lic al braç amb què sostenia la criatura asfixiant sobre la Leia. El yuuzhan vong més gran retrocedí i el va deixar caure. La bestiola es va estremir i es va fer un cabdell al tosc terra.

El Mestre Bèl·lic va treure un bastó curt amb cap de serp i l'hi va donar suport a l'avantbraç.

-Do-Ro'ik vong pratte! -va cridar. Es va moure cap a la dreta, temptejant al Jacen.

La seva armadura era diferent. Les escates li sortien del cos, de manera que era impossible endevinar on tenia els punts febles. En Jacen seguia sense poder-lo distingir en la Força, però va començar a sentir una ona de premonició. Ho sabria, només microsegons abans del moment, però sabria on i quan atacaria el musculós alienígena.

També sabia que l'amfibastó escopia verí. Es va apartar del seu abast.

-Covard -va grunyir el Mestre bèl·lic-. Indigne.

En Jacen va percebre la presència de la seva mare debilitant-se. Va enterrar les seves preocupacions i va emprar un to lleugerament burleta per respondre:

-No sóc estúpid.

Va percebre un estrany parpelleig en la Força i va alçar el sabre làser per bloquejar. En aquest precís moment, el bastó curt negre va obrir la boca de bat a bat revelant quatre ullals blancs contra una membrana cotonosa. Un raig de verí va sortir disparat cap a ell. En xocar contra la fulla verda, espurnejà i xiuxiuejà.

Potser no podria escopir més verí durant uns segons. En Jacen es va llançar, apuntant al centre amb el sabre làser i traçant un arc descendent de forma violenta.

El Mestre Bèl·lic rebutjà l'atac amb el bastó, i el va apartar, donant voltes i salts. En Jacen va retrocedir. De cua d'ull va veure que la sacerdotessa i els seus músics s'havien enganxat a la paret. El yuuzhan vong de grandària mitjana havia desaparegut i s'havia emportat amb ell el sabre làser de la Leia. Un guàrdia es va acostar lentament, amb alguna cosa a les mans que de sobte va treure unes perllongades urpes.

Manilles de gelatina?, es va preguntar en Jacen. Urpes de combat extensibles?

-Quants feu falta per matar algú a qui dius covard? -va dir.

-Estàs per sota meu -va dir el Mestre bèl·lic-. No ets digne que et mati.

Llavors, una veu en el més profund de la ment d'en Jacen li va dir: Deixa't portar, i no et rendeixis.

Mirà directament al Mestre Bèl·lic i es va precipitar a les magnífiques profunditats. La galàxia girava al seu voltant.

La sacerdotessa de negre alçar les mans a la llunyania, com si estigués al final de la galàxia.

En Jacen es va situar sobre la Leia i també va alçar les mans. El poder va fluir en el seu interior, al seu voltant, dins d'ell.

Un canelobre de ferro va sortir disparat de la paret, encertant a un cranc-arpa amb un soroll contundent. Una cadira volà cap al Mestre Bèl·lic. L'alienígena amb prou feines la va mirar, però va encertar de ple al vigilant de la porta, que va ser enderrocat.

Des d'una altra cantonada, diversos armaris gegantins es van alçar en l'aire. La cuina de la Leia va surar, es va quedar suspesa per un instant i es va unir als altres objectes, que van començar a girar amb Jacen i Leia al centre.

Finalment, va començar a moure el gegantí escriptori de la Leia. Va colpejar al sorprès Mestre Bèl·lic i el va empènyer cap a la finestra nord. En Jacen va veure caure a un músic, colpejat pel mateix canelobre volador que havia perforat el cranc arpa del seu company.

Algú va cridar prop de la porta.

-Jacen!

El Mestre Bèl·lic saltà cap a ell.

Va sentir a la força movent l'escriptori. Va escoltar un satisfactori cruixit d'escates d'armadura. El Mestre Bèl·lic va caure per la finestra. La sacerdotessa i l'arpista que quedava s'estremien a terra, clarament atordides.

En Jacen va recollir a la peluda criatura asfixiant de color vermell. La Jaina va entrar corrent per la porta, amb el sabre làser empunyat i llest per atacar. Parpellejà quan els objectes van caure desordenadament. En Jacen va posar a la criatura vermella al voltant de les cames de la Leia, just per sobre dels genolls. Es va quedar immòbil. Portat per la intuïció, va colpejar el tambor abandonat de la sacerdotessa. La criatura vermella es va tensar com un torniquet.

-Impressionant -va murmurar la Jaina-. Suposo que això vol dir que tornaràs a utilitzar la Força.

En Jacen va envoltar amb un braç les espatlles de la seva mare i va posar l'altre sota les cames ensangonades mentre es preguntava si havia estat bona idea utilitzar el torniquet. Si li tallava totalment la circulació durant massa temps, podria perdre les dues cames.

Potser hagués de triar entre salvar les cames o la vida.

-Hauràs d'interferir -va dir a la Jaina-. Si utilitzo la Força per controlar el flux arterial, no podré concentrar-me molt en veure on vaig.

-I tu també estàs sagnant.

-No és greu -va insistir ell-. No és com... això.

La Jaina alçar de nou el sabre làser.

-Segueix-me.

El va guiar cap a l'escala, es va aturar un moment i va saltar per sobre de la barana. En Jacen la va seguir, procurant aterrar amb la major suavitat possible per no sacsejar la Leia. Corre, es va dir a si mateix. Corre. En la seva ment, va veure la mirada trista de l'Ànakin i el terrible dolor que va sentir el seu pare per la mort d'en Chewbacca. Va tornar a submergir-se en la Força.

* * *

En Tsavong Lah es va aixecar com va poder i es va desplomar de costat. A més a més de les escates aixafades del costat, el peu esquerre no suportava el seu pes.

Es va posar de genolls.

Tres guerrers, que feien guàrdia a la porta de la construcció, van córrer a socórrer-lo. Dos van desviar la mirada, per por a contemplar la seva humiliació. El tercer va mirar a la finestra, prement els llavis.

-Ha estat atacat, Mestre Bèl·lic? Nosaltres el venjarem. Prengui la meva vida com a ofrena, no ho dubti ni per un moment.

En Tsavong Lah va assentir per acceptar l'oferta, que era del tot lògica, i va estirar el bastó assenyalant al guerrer, que es va agenollar, inclinant el cap. En Tsavong li va clavar un cop amb el que va dipositar tota la seva ràbia.

El cos del subordinat va caure sense vida.

-Gaudeix de la glòria, guerrer -En Tsavong es va netejar les babes dels llavis tallats i va indicar als altres dos que retiressin el cadàver i el portessin al pou en flames.

Quatre guerrers van arribar corrent. Un dolor profund i terrible va ascendir des del seu peu esquerre quan el van ajudar a incorporar-se.

-Porteu el Tu-Scart i l'Sgauru -ordenà- i destruïu aquesta cosa construïda -i dirigint-se a un altre, va dir-: Desvieu el pou. Inundeu els túnels.

En Nom Anor es va afanyar a reunir-se amb ell.

-No escaparan -li va garantir al Mestre Bèl·lic.

En Tsavong Lah va mirar l'Executor, que havia fugit mentre la resta lluitava.

-Espero que Yun-Harla estigui avui amb tu -va dir entre dents premuts-. Tu...

-Em vaig veure obligat a retirar-me -va interrompre en Nom Anor abans que en Tsavong Lah pogués acusar-lo de covardia-. Els vigilants em van indicar una altra presència Jedi apropant-se.

Dues enormes figures es van aproximar a ròssec per l'avinguda, guiades per pastors amb grans amfibastons, i en Tsavong va apartar Nom Anor d'una empenta. La serp Tu-Scart es va enroscar al voltant de l'edifici. L'artròpode Sgauru es va enganxar a ell, es va elevar i va deixar que el seu poderós cap caigués contra la planta baixa, que no tenia finestres.

Els blocs de durciment van caure com brots de pveiz. Les gargamelles de l'Sgauru es van tancar sota la cascada de runa, delectant-se amb una alegria delirant. Llavors va envestir de nou.

* * *

En Han es va desplomar al seient del capità del Falcó Mil·lenari.

-Puja ja, Lingot d'Or -va cridar-. Vinga, vinga!

L'androide va entrar a passets a la cabina.

-Però, senyor...

-Seu -li va ordenar en Han- o et substituiré per un parell de tenalles.

En Han va activar una sèrie d'interruptors. Per una vegada, el vell trasto no es va apagar amb un gemec.

-Posa't el cinturó -xiuxiuejà-. Aquest no serà una de les nostres passejadetes -per quina raó havia enviat a Droma a la nau de refugiats? C-3PO era el pitjor copilot que podia imaginar!

Va encendre els retropropulsors. El vaixell de càrrega es va elevar a penes uns centímetres en l'aire.

-Senyor, digui què he de fer -va suplicar C-3PO.

-Encarrega't de l'intercomunicador -La Jaina havia enviat les coordenades de la sortida més propera del túnel. Quant tornés a enviar un senyal, es posarien en marxa.

* * *

En Jacen va intentar no sacsejar la Leia en saltar sobre un altre guerrer caigut. El món físic li resultava borrós, menys real per a ell que la seva lluita invisible per salvar la seva mare.

-Per aquí -la Jaina portava el sabre làser en una mà. Va recórrer l'últim tram d'escales per entrar al magatzem que contenia l'entrada al túnel.

En obrir la comporta, van percebre una forta olor a aigua estancada. En Jacen es va girar i va deixar que la primera cascada li passés de llarg, i després va començar a caminar per ella. El cap de la Leia li colpejava l'espatlla. Li va semblar increïblement lleugera.

L'aigua eliminava tota possibilitat de coagulació. Ja no podia preocupar-se per salvar les cames. Només la vida. Amb la Força fluint encara en el seu interior, va detenir el flux sanguini de les artèries principals. La criatura asfixiant, el servent inconscient, s'aferrava amb força i evitava que la sang fluís a l'exterior.

Va avançar treballosament pel corrent. Almenys la inundació dels empenyeria a ells i la seva olor corrent a baix, de manera que els yuuzhan vong no podrien enviar criatures de seguiment darrere d'ells.

Davant ell, el sabre làser de la Jaina emetia una resplendor suau i violeta.

* * *

La Jaina va donar un cop d'ull al mapa del datapad. Allà on el túnel s'ajuntava amb les velles mines el mapa mostrava un gran forat de drenatge, un tub vertical. Estaven anant cap a ell amb el corrent. Si no s'ancoraven a alguna cosa, acabarien caient pel forat.

-Vaig a avançar -va dir a Jacen-. Vigila tu per mi.

Llavors va apagar el sabre làser, se'l va posar al cinturó i es va submergir en l'aigua freda i pudent. Li tirava del visor i tenia un gust fastigós. Va donar braçades llargues, tot just fregant les parets per les quals passava. Va utilitzar la Força i va sentir l'estirada mortal de les aigües una mica més endavant.

Es va girar i va tirar els peus cap endavant. Després els va moure cap avall i es va anar arrossegant de costat, sortint del corrent més fort. Cada pas la portava una mica més cap a l'esquerra. No podia veure res, però havia après a anar-hi a cegues. El seu sentit de la Força li deia quan s'acostava a una paret.

Va donar un últim salt amb la Força i va sortir una mica de l'aigua. Va lluitar per trobar un agafador a la roca, va tornar a caure a l'aigua... i es va enfonsar. La por va començar a bullir en el seu interior, més fred i més letal que el corrent.

El va apartar amb esforç, va alçar el cap i va agafar aire, saltant per poder sortir de nou.

Aquesta vegada, va aconseguir agafar-se a un sortint rom. Desenfundà el sabre làser i el va encendre, i va veure que havia estat a dos metres de la caiguda mortal. Va colpejar una esquerda de la paret amb el mànec del sabre làser, el va encaixar aquí com una llanterna i es va treure el cinturó que havia agafat de l'Ombra de Jade.

* * *

La Mara havia descrit una ruta àmplia amb l'Ombra, vigilant l'arribada de més unitats hostils, així que va ser la primera a veure-les arribar.

Va colpejar el transmissor.

-Aquí l'Ombra de Jade a les Forces de Defensa de Duro -va exclamar-. Tenim coral a quatre o cinc punt zero sis. Compte, Poesia!

Un vaixell de càrrega-caça yuuzhan vong va aparèixer a uns quaranta-cinc graus sud, amb la clara intenció d'anar a pel creuer Mon Calamari. Dels amplis braços de la nau enemiga rajaven coralites, a més d'altres objectes més grans, que podien ser tant naus d'atac com altres criatures... però això ja no importava.

La Mara va tornar cap a Bburru, buscant en el seu monitor tàctic els Ala-X d'en Luke i l'Ànakin. De Bburru i de les altres ciutats al voltant de l'anell deshabitat de Duro sortien Ala-E i Daga-D. Aquesta vegada, els escuts es van activar en totes les ciutats orbitals, excepte a Orr-Om. Mentre la Mara patrullava, diverses explosions s'havien succeït en la seva superfície. Els llums s'havien apagat.

S'havia quedat gairebé completament blau. O marró, per ser més precisos, en el cas de Duro.

No podia percebre la Leia en absolut.

Un altre grup de combat yuuzhan vong va sortir de l'hiperespai prop del pol nord de Duro. El grup es va dividir en quatre esquadrons. Els sensors de la Mara van mostrar que cadascun estava compost per uns vint coralites seguits... d'alguna cosa més gran, no identificable... i més coralites.

-Atenció -la veu alienígena que ja començava a ser coneguda va ressonar en la unitat de comunicació-. Forces defensives, deposin la seva actitud. Aterrin en algun dels assentaments del planeta i se'ls perdonarà la vida. Si oposen resistència seran destruïts. Habitants dels assentaments, romanguin en les seves posicions. Escullin la pau, no la destrucció.

Una segona veu, de Duro, va prendre la paraula.

-Naus d'evacuació, trajectòrrria sud. Repeteixo, trajectòrrria sud. L'enemic s'acosta aproximadament des del nord. Les naus de les Forces de Defensa de Duro cobrriran a totes les càpsules d'escapament que puguin.

La Mara es va ajustar els cascos i va parlar per la connexió privada.

-Luke, on és en Han? Què el reté?

-No percebo res d'ell -la veu d'en Luke sonava angoixada.

Va aparèixer un altre grup de combat, que es va llançar cap a un segon sector de l'arc orbital. Els primers coralites van planejar sobre el primer hàbitat de la trajectòria i van disparar a les defenses. Llavors, la criatura-nau gran va passar rasant i va llançar quelcom cap a la ciutat. Els sensors de la Mara es van tornar bojos.

-Dovin basal -va exclamar-. És una monstruositat.

Uns segons després, els escuts d'aquesta ciutat es van apagar amb un parpelleig. Un dovin basal amb semblant gana podria treure la ciutat de la seva òrbita, tal com van fer amb la lluna de Sernpidal.

De les altres ciutats van sortir petites naus com formigues flak. La primera onada de l'atac no va anar a per elles. Unes quantes naus d'evacuació van sortir a l'hiperespai. El segon front yuuzhan vong va anar a pels endarrerits. Un cop més, la veu va ordenar als evacuats que es donessin la volta.

Però gairebé cap ho va fer.

Amb el segon atac van arribar una mena de corbetes que van ruixar les ciutats amb roques de la mida d'asteroides. L'atmosfera va sortir a dojo a l'espai exterior. Hi havia explosions per tot arreu il·luminant la superfície de les ciutats.

Orr-Om queia cada vegada més ràpid, s'enfonsava visiblement, i va començar a brillar en els extrems. La Mara va parpellejar. Una ciutat sencera...

Hi havia un eixam de coralites i defensors al voltant del Poesia. De tant en tant, els grans làsers aconseguien enderrocar un coralita. Els escuts dels creuers Mon Calamari eren llegendaris, gairebé invencibles, però quan un dels llançadors de dovin basal va entrar en la seva trajectòria, i un esquadró d'ala-E va intentar desviar-lo, la Mara es va adonar que ni tan sols el Poesia podria aguantar molt més.

Llavors va aparèixer una tercera onada de coralites. Si el que pretenia el Mestre Bèl·lic era demostrar a la Nova República la quantitat de potència bèl·lica que podia invocar, ho estava fent molt bé. La quantitat de coralites tenia a la Mara espantada, ja que s'estaven reunint allà per atacar el Nucli.

I Duro no rebria cap ajuda ni de Centràlia ni de Coruscant.

La ciutat d'Urrdorf, amb forma de disc, va agafar impuls i es va allunyar obliquament de la seva òrbita. L'almirall Wuht havia desplaçat gairebé tots els caces cap a aquest quadrant, atès que Urrdorf era l'única ciutat duro que tenia veritables possibilitats de sobreviure. Entre els seus defensors, la Mara va veure dos Ala-X.

-Comença la festa -va murmurar ella, llançant-se a per ells.

* * *

En Jacen va escoltar la crida de la Jaina mentre intentava resistir-se al corrent perquè no l'arrossegués a l'eixordador forat de drenatge. La presència de la seva germana el portava cap a la dreta. Llavors va veure la llum morada del seu sabre làser, i a ella amagada entre una pila de pedres, amb un cable del seu cinturó d'utilitats a les mans. L'hi va llançar i ell el va atrapar, se'l va enganxar a la cintura i va lluitar contra el corrent, ajudant-la a estirar-lo.

Per fi, va aconseguir desplomar-se a les pedres, gelat i exhaust, recuperant les forces.

La Jaina es va inclinar sobre la Leia i li va tocar la cara.

-Sobreviu -va murmurar- amb prou feines. Pots continuar?

En Jacen va sentir un dolor a les cames en aixecar-se.

-Anem -va respondre-. Estaré just darrere teu.

Ella es va aturar per agafar el seu sabre làser de la paret i va encendre l'intercomunicador.

-Pare, em reps? -no hi va haver resposta-. Per aquí, Jacen. He de sortir per poder trucar.

* * *

En Han es va mantenir en posició, esperant. No podia entrar en òrbita fins que sabés alguna cosa de...

-Papa! -va exclamar la veu de la Jaina a la consola-. Estic fora, i Jacen ve amb la mare.

En Han va encendre els motors principals. El vaixell de càrrega va sortir del seu amagatall i es va allunyar de la cúpula de Pòrtic. Va mirar cap avall i va comptar unes nou naus d'aterratge, una plaga de petxines gegantines prop de la cara nord de la cúpula.

-Ves-te'n, Droma! -va dir per l'intercomunicador-. A tots els transbordadors, trajectòria sud. Anirem darrere de vosaltres.

Segons després, la nau sobrecarregada va sortir del seu amagatall sota el fenc. Més enllà de la cúpula, un enorme remolcador i un parell d'YT-1300 van remuntar el vol.

-Allà, Capità Solo! -C-3PO va assenyalar als sensors. A terra, una figura solitària agitava quelcom semblant a una espelma violeta.

-Ja la veig -controlà els motors principals i planejà cap allà.

-Oh, no -va dir C-3PO en to gemegós-. Això són coralites, apropant-se per quatre...

-Ja els he vist, ja els he vist.

En Han va fer surar el Falcó i va deixar anar la rampa d'aterratge. Per a la seva satisfacció, una segona figura, que sortia a batzegades de l'entrada del túnel al turó, va seguir a la Jaina.

Llavors va veure la Leia en els braços d'en Jacen, i les seves cames cobertes de sang.

 Següent