Punt d'equilibri (XXIV)

Anterior

CAPÍTOL 24

La Leia es va introduir per l'obertura superior, entre el complex hidropònic número u i el seu edifici d'administració. Les parets de durciment estaven a menys de mig metre de distància, prou a prop com perquè una persona raonablement àgil pogués enfilar-se per elles com un escura-xemeneies.

Va enfundar la pistola làser, va recolzar els peus i les mans a les parets i va començar a enfilar-se.

Tot i que el durciment era prou resistent per aguantar el seu pes, grimpar d'aquesta manera significava que canells i turmells havien de suportar angles que li produïen un dolor intens i latent. Es va servir de tècniques Jedi per ignorar aquest patiment i seguir escalant. Quan va arribar a dalt, es va estirar a la teulada i va mirar cap al nord, cap als magatzems de construcció.

Va captar moviment gairebé directament a sota seu. Dos yuuzhan vong remolcaven una espècie de carret primitiu per les escales principals de l'edifici d'administració. Ella es va quedar sense alè en reconèixer la capa blava pàl·lida de l'Abbela Oldsong, enrotllada al voltant d'una forma inert que jeia al cistell. La Leia va apuntar el làser al coll de l'alienígena més proper, a la juntura de l'armadura, però va baixar l'arma. L'Abbela no respirava. Portava una cosa semblant a una serp carmesí enrotllada al coll.

La Leia va posar una ganyota de tristesa, i es va consolar amb el fet que el cadàver jeia cap per avall. Sota el cos de l'Abbela apuntaven altres membres, humans i no humans. La Leia es va preguntar si els havien sacrificat a algun horrible déu.

Tot just es va fixar en l'Olmahk, que va avançar a quatre grapes per tombar-se al costat d'ella, amb la cara grisenca al mateix nivell que la seva.

-No alci el cap, Lady Vader.

-No ho faré.

Llavors va veure avançar a una de les màquines d'apilar blocs, però algú tirava d'ella, arrossegant-la en lloc de manejar-la amb la seva pròpia energia. Davant de la màquina, entre el barracó de construcció i els horts, hi havia un pou nou. Els yuuzhan vong es van congregar al costat de la vora, aprofundint i augmentant la seva grandària amb el que semblaven ser pics i pales però probablement eren criatures vivents. A l'oest del pou, centenars de refugiats s'asseien junts. Tot i que la tarda s'estava convertint en gairebé una mitjanit, no hi havia ningú tombat. Davant la mirada de la Leia, va arribar un altre grup. Hi havia yuuzhan vong muntats en bèsties semblants a llangardaixos patrullant la zona, i alguna cosa es va moure prop del barracó de construcció.

Llavors va veure el cap amb tentacles de la criatura superior, que atacava frenèticament la paret.

Va estrènyer un puny. On era el COSERE? La senadora Shesh estava tranquil·lament asseguda a Coruscant mentre la Leia hi era aquí tombada, veient com aquestes biocreacions alienígenes destrossaven el refugi del COSERE.

Però no estava sola. Va escoltar més sorolls furtius a la seva esquena i va veure la Jaina avançant estirada recolzant-se en els colzes.

-Això et recorda alguna cosa? -va preguntar la Jaina, ajustant-se el visor amb una mà.

La Leia va assentir.

-A Rhommamul i el seu pou ple d'androides. Hem de treure a tota aquesta gent d'aquí.

-Amb què? -va preguntar la Jaina amargament.

-Només ajudeu-me a pujar aquí dalt el làser miner -va dir la Leia-. Encara no han apagat el generador principal.

-I si aixequem alguna cosa d'aquest pou utilitzant la Força? -va suggerir la Jaina-. I després simplement es el tirem a sobre. Mai endevinarien el que els ha passat.

-Podríem aixafar-los -va dir la Leia- o intentar alliberar alguns presoners.

-Com?

Mentre la Leia li explicava a grans trets el seu pla, en Jacen va aparèixer amb la seva germana.

-Et necessitem -va dir la Leia bruscament, esperant que per fi s'hagués decidit. Li va explicar el que volien fer.

En Jacen va contemplar el paisatge.

Va arquejar les celles i la cara va reflectir una profunda infelicitat.

-Mare, Jo... jo no puc -va murmurar-. Jaina, ja saps que la mida no importa. Tu pots fer-ho. Utilitza la meva Força, si vols. Però aquí dic prou. Aquest és el punt d'inflexió, el moment crític. Puc sentir-ho. I no em... m'atreveixo... a equivocar-me.

-Doncs ajuda'ns o treu-te del mig -els ulls marrons de la Jaina treien espurnes-. Desertor.

-L'Olmahk no pot usar la Força i no és un desertor.

La Leia va arrufar les celles escoltant la frustració en la veu del seu fill. Ella mai s'havia negat així a utilitzar la Força. Però tampoc havia continuat amb el seu entrenament. Evidentment, havia estat un exemple lamentable per a ell, i ell ho estava portant un pas més enllà.

La Jaina va avançar mig metre més, fins a arribar gairebé a la vora de la teulada. Li apuntava el lòbul d'una orella per la gorra blau cel.

-D'acord, mare. Tu recolza't en la Força, i després recolza't en mi. Pots fer-ho.

La frustració de la Leia va cedir una mica. La Jaina havia trobat la manera de prendre el comandament, i fins i tot de donar-li ordres a la seva mare sense deixar en evidència la seva relativa ineptitud.

La Leia es va introduir en el més profund del seu ésser, cap a la sensació de pura vida que sempre hi era: no era res, sinó un punt que semblava vessar poder i vitalitat. Fins i tot d'esperança, es va adonar, en passar d'aquest punt cap a la seva filla. Per una vegada, la semblança que hi havia entre les dues va funcionar com a nexe d'unió i no les va dividir. La Jaina va semblar fondre's fàcilment amb l'energia en la Força de la seva mare. Mantenint obert un ull, decidida a mirar, encara que no s'atrevia a deixar de concentrar-se, la Leia va veure un androide elevant-se sobre la barraca de construcció.

Els yuuzhan vong d'aquesta part del pou es van dispersar. Els monstres van intentar agafar-lo però van fallar. A l'altre costat del pou, els refugiats es van posar drets. Els guàrdies els van atacar, tornant l'esquena al desastre que volava pels aires.

La Leia es va quedar freda quan la Força va deixar de fluir. La màquina va caure a terra amb estrèpit, atrapant en la seva caiguda almenys a cinc guerrers yuuzhan vong. Altres alienígenes es van ficar en els coberts dels horts pròxims, on van trobar un refugi bastant feble.

Un vuvrià es va aixecar i va cridar:

-Correu! Disperseu-vos!

La multitud va rebentar. La gent va a córrer en totes direccions. Els alienígenes muntats en les seves criatures van derrocar a alguns, però els altres van fugir, per separat o en grups, fora de l'abast dels vigilants.

La Leia esperava que algun trobés els forats que donaven al subsòl. Profundament satisfeta, va deixar anar aire i va mirar a la seva filla.

La Jaina s'havia tombat cap per amunt i estava panteixant.

-Bon treball -va murmurar la Leia. La Jaina va somriure a mitges i va mirar al seu germà.

-Moltes gràcies, Jacen.

El seu germà seguia estirat, amb la mira del làser apuntant cap avall, mossegant-se el llavi.

-D'acord -va dir la Leia-. El túnel principal de l'edifici d'administració recorre els tres primers pisos del subsòl. El làser estarà vigilat en el segon pis.

-Hauria d'estar -va murmurar la Jaina-. Però què t'apostes a què en Nom Anor l'ha sabotejat?

-Potser no -va insistir en Jacen-. Olmahk i jo us protegirem.

Bé... llevat que la Leia tenia alguna cosa a dir.

-Escolteu -va murmurar-. Jo sóc clau en aquesta missió, i vaig a tornar aquí a dalt. Amb l'Olmahk -va afegir, mirant al seu guardaespatlles-. Si passés qualsevol cosa, marxeu. Abans que moguem el làser, us mostraré la sortida. Sou la meva esperança per al futur. Els dos, i l'Ànakin també, i tota la vostra generació de joves Jedi. Si vosaltres sobreviviu, jo podré... bé, només us dic que no falleu a la gent que compta amb vosaltres.

-Vinga -va dir la Jaina-. Tenim feina a fer.

Just el comentari oportú. La Jaina tenia raó: no quedava temps per obertures. Calia començar ja la funció.

La Leia va saltar des de la teulada de la planta hidropònica a la cornisa d'una finestra de l'edifici d'administració. Des d'allà, només havia de grimpar ràpidament a un despatx buit.

El de l'Abbela.

Per sort, els yuuzhan vong semblaven estar reunint tots al pou. El despatx estava buit. Va pensar a treure el sabre làser, però va decidir deixar això al Jacen i la Jaina. Va desenfundar la pistola i va baixar per les fosques escales el més sigil·losament que va poder.

Quan va arribar a la primera planta del soterrani, la Leia es va aturar al costat de l'Olmahk i va esperar que els bessons hi arribessin.

-El làser -va xiuxiuejar, assenyalant a una estada lateral.

Dues taques borroses jeien a terra al costat del làser, i la Leia va saber que els guàrdies de l'Abbela havien corregut la mateixa sort que el seu cap. Entre els dos embalums, una mica apartat del làser, s'obria una espècie d'ample camí escombrat en la pols, com si algú hagués arrossegat un cadàver encara més gran.

Randa?, es va preguntar. On era Basbakhan?

-Però abans us ensenyaré la sortida -va dir.

La Jaina va negar amb el cap.

-Jo aniré amb tu a la teulada.

-No -amb el làser preparat per disparar, la Leia va obrir silenciosament la porta.

Era un magatzem ple de caixes (nitrats, compostos de potassi, micronutrients), tot just il·luminat per una llum situada prop de la sortida. La Leia no veia senyal dels intrusos. Fins i tot la pols del terra semblava intacte.

Es va aproximar cap a una escotilla que semblava un panell de permopedra més. El va obrir lentament i es va fer a un costat.

-És un túnel. Arriba fins a les mines -va murmurar.

La Jaina va posar els ulls en blanc. En Jacen va mirar preocupat a la seva germana, mossegant-se els llavis.

La Leia els va portar de tornada a la sortida. D'un flascó que havia al costat del conducte metàl·lic de potència, va agafar un grapat de sorra i el va tirar a terra, per ocultar les seves petjades.

L'Olmahk es va quedar al costat de la porta. Quan la Leia la va obrir de nou, va escoltar unes veus grolleres a la planta baixa i unes petjades violentes que pujaven per les escales. Es va quedar immòbil i va esperar. Durant un minut, aproximadament, les veus es van aturar.

Se n'havien anat de debò? Ja s'havia acostumat a pressentir als éssers vius mitjançant la Força. Al voltant dels yuuzhan vong, se sentia mig cega.

Mirà a un costat a la seva filla, que portava el seu visor, i després al seu fill, amb la gorra calada fins a les orelles. Va obrir la porta del tot.

Ningú es va enfrontar a ella.

Va guiar als altres per la zona diàfana que portava al làser.

Ja gairebé havia arribat quan un crit ronc li va fer donar mitja volta. Un guerrer yuuzhan vong amb armadura negra era a les escales, agafant alguna cosa d'una bandolera.

-Marxeu! -va cridar la Leia-. Torneu!

Va disparar una vegada, però el projectil va rebotar contra l'armadura. Va apuntar a sota dels braços, al punt feble que ja coneixia.

Un remolí gris va passar fregant-li. L'Olmahk es va abalançar cap a la gola del yuuzhan vong.

Un segon alienígena va saltar pel balcó, va aterrar corrent i va anar a per ella. La Leia va caure contra la porta de durciment, tancant d'un cop de porta i deixant als seus fills de l'altre costat. No va deixar de disparar fins que les mans de l'alienígena es van tancar sobre les seves espatlles, i la van apartar de la porta per donar-li una empenta. La foscor va planar sobre ella.

* * *

En Jacen va recórrer a corre-cuita el túnel que sortia de l'estada de contenció del làser, darrere de la Jaina, que corria com si tingués un androide assassí en els talons.

-Tens alguna idea d'on anem? -va preguntar.

-Al nord. Quan arribem a les mines principals, ves a la dreta, cap al transmissor.

Les mines principals. Seguiria allà en Nom Anor?

En Jacen la va agafar de la mà. La Jaina va estar a punt de deixar-se anar violentament.

-Què et passa? -va preguntar.

-Que hem de tornar -li va dir ell. Allò no tenia sentit, però en el fons de la seva ment, alguna cosa enorme i blanca va començar a cobrar formació. No podem deixar-la.

-Però què dius? Hola. Aquí Duro trucant a Jacen. Ella ens ha dit que fotem el camp. És una cosa que cada vegada se li dóna millor.

-No em fa bona espina -En Jacen va escoltar atentament al lloc en el seu interior en què solia trobar la saviesa. Però estava en silenci. Ajuda, va pregar ell. Què faig? -. No em dóna bona espina -va repetir-. Tu vés, puja al vaixell de càrrega. Digues al pare el que passa, truca al Luke i la Mara. Digueu-los que jo em torno cap allà.

* * *

En la distància, hi havia un cap adolorit. La Leia no volia acostar-se en absolut a ella, però alguna cosa la portava cap allà, fins que finalment es va sumir a l'interior.

Llavors es va adonar que estava estirada cap per amunt, amb els ulls fortament tancats. Els records van tornar parcialment a ella. No es va moure. Tot just s'atrevia a respirar, esperant alguna pista, alguna dada sobre on estava estirada. No sentia lligams, ni esposes elèctriques, ni amarradors... res excepte un horrible mal de cap, centrat darrere de l'orella esquerra.

Però coneixia prou la Força com per rebaixar-la un parell de punts.

Llavors va escoltar amb atenció.

-Aixequi's, Administradora Organa Solo.

La veu semblava tenir ressò, i ella la va reconèixer. Es va quedar quieta un moment més, utilitzant la resta dels sentits per percebre informació addicional. Tots els altres humans havien degut de fugir de l'edifici. I el que era més important, no podia sentir al Jacen ni a la Jaina a prop. O bé havien escapat o...

No. Els yuuzhan vong no els havien matat.

-Sabem perfectament -va dir la veu coneguda- quan ha recobrat la consciència. Aixequi's. Demostri la valentia que la fa digna.

Llavors va reconèixer la veu. L'havia escoltat per l'intercomunicador, però mai en persona.

Va obrir els ulls. Va veure un sostre de durciment gris i d'estructura peculiar.

L'escala. Havien fet caure a la Leia al costat del magatzem. De cua d'ull, va percebre l'escala de cargol perdent-se en la distància.

Hi havia un yuuzhan vong entre ella i la paret gris més propera. Era més petit que els altres, i tenia gairebé tot el cap cobert de tatuatges. El poc pèl que li quedava li creixia en un floc negre al clatell. Portava una túnica de color caqui sobre una versió més prima de l'armadura corporal negra. Però la cara...

Tot just tenia nas, només dos forats negres que s'obrien directament al crani. L'ull dret era d'un color blau clar, amb una pupil·la felina, vertical i esgarrifosa. El que tenia a la conca de l'ull esquerre no era un ull. Semblava rugós, excepte en el centre, on una ratlla vertical el partia com una altra pupil·la.

I tenia a la mà dreta el sabre làser de la Leia.

-Dr. Cree'Ar, suposo -va dir ella-. O hauria de dir Nom Anor?

-Ja ens coneixem -va dir ell, estirant els llavis en una paròdia de somriure.

Es va redreçar, recolzant l'esquena a la tosca paret, i es va col·locar el turbant. Va veure tres alienígenes més, un fent guàrdia al replà superior i dos darrere del fals investigador.

-Així que vas resoldre els nostres problemes utilitzant biotecnologia yuuzhan vong.

-En part sí -va respondre ell-. M'he servit del tipus d'alquímia que pot mutar els vostres inútils microbis en potents eines.

-Tu vas fer que la Mara caigués malalta. Però la teva única missió aquí era estancar-nos. Distreure'ns.

-Aprens saviesa.

-Suposo -va dir ella, també estancant-se, amb l'esperança que els seus fills estiguessin molt lluny, abans que els alienígenes s'adonessin que no havia vingut sola.

Sola? On era l'Olmahk?

Si ella hi era, sens dubte l'havien matat.

Chewie, Èlegos, Abbela i ara l'Olmahk. Un cop més, estaven convertint aquesta guerra en alguna cosa personal.

-Suposo -va prosseguir ella- que realment teniu tot el necessari per netejar Duro vosaltres mateixos.

-Això no és de la seva incumbència. Si el Mestre Bèl·lic decideix fer-ho, així ho farà.

El Mestre Bèl·lic?

-Qui és?

L'alienígena va contreure els llavis, exposant encara més les dents.

-Aixeca't -va dir- i t'ho mostraré.

Tot just podia moure les cames. En Nom Anor i els seus fornits matons la van acompanyar per les escales cap al seu propi despatx.

L'alienígena que esperava entre els armaris i l'escriptori era mig cap més alt que el més alt dels guàrdies. Tenia el cos cobert d'escates oxidades a manera d'armadura. Mostrava múltiples esquerdes als llavis, l'allargat cap tatuat i un solc creuava el seu cap gairebé d'una orella a una altra. La Leia no volia saber com s'havia fet això.

Una alienígena de menor grandària, amb cicatrius negres de cremades en les galtes que feien mal només amb veure-les, va oferir al Mestre Bèl·lic alguna cosa en una safata. Al recollir-lo, ell el va atrapar delicadament amb les urpes, que li sortien d'entre la punta dels dits i els artells, i ella va poder veure que es tractava d'alguna cosa semblant a un cuc.

Mirà a un costat. Havia deixat el llit desfet, perquè s'havia aixecat ràpidament. Les restes del seu esmorzar seguien en un plat al costat de la cuina. A l'altre costat de l'escriptori, prop de l'alienígena més alt, els armaris d'equip de la Leia estaven oberts. Gairebé tots els continguts estaven a terra de durciment, aixafats en un garbuix de peces trencades.

L'alienígena alt decantà el cap lleugerament i va deixar que el cuc se li fiqués a l'orella.

La Leia es va estremir i va plantar els peus a terra amb força. Necessitava distreure'l perquè en Luke i la Mara tinguessin temps per tornar amb els reforços. Prou com perquè escapessin els refugiats.

-Mestre Bèl·lic -va dir ella-, la seva captura d'aquesta cúpula, d'aquest planeta, és totalment il·legal... no pot...

-Silenci -va ordenar.

Per sobre de l'espatlla esquerra, un dels canelobres de ferro forjat seguia penjant de la paret. Hi havia alguna cosa en la presència dels intrusos que va fer que la forma abstracta de l'objecte semblés un cap mal format i amb multitud de banyes.

La Leia s'havia enfrontat a Borsk Fey'lya. Hi havia desafiat el Moff Tarkin i a una altra dotzena de tirans de pacotilla, però aquella criatura tenia estàndards de respecte i comportament totalment diferents. Havia de trobar la manera d'arribar-hi. D'aturar la matança d'una vegada per totes.

-Senyor -va dir ella-, tots dos som líders. El nostre poble ens respecta i tenim moltes coses que dir-nos l'un a l'altre. Em dic Leia Organa Sol.

-Sé qui i què ets. I he jurat als meus déus sacrificar-te a tu i als teus. Tu només seràs la primera, i probablement la Jeedai més famosa que els ofereixi.

A la Leia se li va encongir l'estómac.

-No sóc Jedi -va dir-. No del tot.

-Això no és el que diuen els nostres informes.

-Els seus informes estan malament. Vaig entrenar una mica, però res més. En aquesta galàxia, hem après a conviure entre ells. Estic segura que els yuuzhan vong...

-Nosaltres no convivim amb la impuresa -va dir ell-. La vostra civilització està fonamentada en abominacions. La vostra galàxia està infectada. Hem vingut a netejar-la, perquè altres, a més de la nostra casta de guerrers, l'ocupin i visquin aquí netament. És el nostre destí, segons el summe senyor Shimrra i els sacerdots.

Destí? La Leia es va estremir.

-La pol·lució pot netejar-se sense matar tots els que visquin en ella, com passa amb aquest planeta -va insistir, fent amb la mà un gest que abastava la sala.

-I es netejarà -va respondre ell-. Tot aquell que es burla de la vida és una abominació. Entens això, Jeedai Organa Solo? Les vostres màquines es burlen de la vida. Són abominables. Una ofensa a la vida. Un insult per als Déus, que van crear tot el que existeix sacrificant parts de si mateixos.

De sobte ho va entendre. Aquells éssers pensaven que els seus propis creadors s'havien mutilat a si mateixos. Per aquest motiu intenten seguir el seu exemple.

-Admirem les vostres criatures-servents -va dir ella amb cautela. -Ens impressiona profundament la vostra biotecnologia. Puc suggerir que vosaltres també teniu molt que aprendre de nosaltres?

-Estem aprenent -va dir ell, amb gest ombrívol-. Hem vist que negueu la realitat transcendent. En lloc d'aprendre la forma més digna d'assimilar, la frustreu, o fingiu que no us posseeix... de manera irrevocable.

-Nosaltres també hem desenvolupat criatures-servents que poden curar -va dir, atacant l'argument-. Les anomenem bacta. I hi ha altres criatures que ens ajuden a fer menjar, i...

-I així i tot seguiu burlant-vos de la mort i intenteu evadir al seu servent, el dolor. La mort, Leia Organa Solo, és la major veritat de l'univers.

-No -va dir ella-. La vida és la major veritat.

-La Mort acaba amb la vida.

-Però no pot haver mort sense vida. La vida és el que uneix a tota la galàxia. La vida...

-Silenci, blasfema!

La força del seu crit va fer que ella retrocedís mig pas, però ara estava en el seu element.

-Senyor -va dir, decidida a intentar tots els enfocaments fins que imposés la seva visió encara que fos només una mica-. Vostè i jo podem parlar perquè estem vius. Els seus Déus... -sí, ell havia dit déus, segur, en plural- els seus Déus només poden ser servits pels vius, no pels morts.

-Tu no saps res.

Ell es va girar lentament i va dir alguna cosa en un idioma estrany i gutural. Darrere d'ella, un dels guàrdies va deixar anar un horrible riure i ella es va adonar que havia d'haver dit alguna cosa realment estúpida des del punt de vista yuuzhan vong.

-Què busqueu aquí, a Duro? -va preguntar ella.

-A tots vosaltres -va respondre ell-, als que us burleu de la mort, perquè aviat la trobareu. I llavors, per Yun-Yammka, el veritable mestre de la guerra, purificarem aquest planeta de les abominables màquines que té en òrbita.

Les ciutats duro, va assimilar la Leia amb una sensació de buit. Milions de vides.

-Però conservarem la vida de la gent a la qual dieu refugiats. Necessitem el seu treball en la tasca de netejar el planeta -va assenyalar a Nom Anom. Per fi, Duro es convertirà en la nostra plataforma per prendre altres mons. Els que vosaltres anomeneu el Nucli.

La Leia es va marejar lleument, com si el cap li surés. Anaven a ocupar tot... i ja no dubtava que poguessin fer-ho.

-Senyor -va dir ella-. Ni els déus voldrien que eliminessin tota la vida del...

-No parlis pels Déus! No obstant això, aviat parlaràs amb ells. I li diràs al meu mestre Yun-Yammka, que més dels teus, més Jeedai, els nostres enemics més poderosos en aquesta galàxia, s'arrossegaran davant seu. Dóna-li aquest missatge quan el vegis, ambaixadora.

Següent