Els Perduts (XIV)

Anterior

14

En Zekk va despertar en el seu nou i còmode allotjament de l'Acadèmia de l'Ombra i es va sentir estranyament descansat i ple d'animació. Hi havia dormit profundament, com si hagués estat necessitant recarregar el seu organisme. Es va preguntar si en Brakiss hauria introduït alguna droga en el seu menjar. Després va pensar que fins i tot si es tractava d'això, havia valgut la pena perquè mai s'havia sentit tan viu o tan entusiàsticament optimista.

Va intentar desviar el curs d'aquells pensaments tan positius i va tractar de sentir una mica d'ira, recordant que havia estat segrestat i portat a l'estació imperial per la força. Però en Zekk no podia negar que estava sent tractat amb molt més respecte que en cap altre moment de la seva existència anterior. A poc a poc el noi va començar a pensar en aquell lloc com la seva habitació més que com la seva cel·la.

Es va dutxar fins que tot el seu cos va vibrar amb un pessigolleig de calor i neteja, i després va dedicar força més temps a netejar-se del que hagués degut. Però li era igual. En Brakiss podia esperar, i li estaria ben empleat. Per molta atenció que li prestés el líder de l'Acadèmia de l'Ombra, en Zekk no volia ser-hi.

Estava preocupat pel vell Peckhum, i sabia que a aquestes altures el seu amic ja devia estar terriblement preocupat per ell. Estava gairebé segur que en Jacen i la Jaina també haurien donat l'alarma, però en Zekk suposava que en Brakiss sabia com enfrontar-se a aquest tipus de problemes. En Zekk hauria de seguir aguantant i esperant fins que se li ocorregués algun pla.

Mentre es dutxava, algú s'havia emportat les seves malmeses robes i les havia substituït per un nou vestit encoixinat i una lluent armadura de cuir, un imponent uniforme que tenia un aspecte tan tenebrós com elegant. En Zekk mirà al seu voltant buscant el seu vell vestit, no volent acceptar l'hospitalitat del Segon Imperi més del que fos estrictament necessari, però no va trobar cap altra cosa que posar-se..., i aquelles magnífiques robes noves li quedaven molt bé.

En Zekk va provar a obrir la porta, esperant trobar-la segellada, i es va sorprendre quan el panell es va fer a un costat obeint la seva ordre. Va sortir de l'habitació per trobar-se en Brakiss esperant al passadís. La túnica platejada d'aquell home impassible i segur de si mateix es desplegava al seu voltant com si la peça hagués estat confeccionada amb ombres iridescents.

Un fugaç somriure va il·luminar els trets de perfecció estatuària d’en Brakiss.

- Ah, jove Zekk... Ja estàs preparat per iniciar el teu ensinistrament?

- La veritat és que no -va murmurar en Zekk -, ​​però suposo que tant és que ho estigui o no.

- Res d'això -va respondre en Brakiss -. Això vol dir que no t'he explicat prou bé tot el que puc fer per tu. Però si obrissis una petita escletxa en el mur de la teva resistència, n'hi hauria prou que m’escoltessis... Ah, llavors potser et convenceries de seguida.

- I si no quedo convençut? -Va preguntar en Zekk, exhibint un desafiament que no sentia en realitat.

En Brakiss va arronsar les espatlles.

- Llavors hauré fracassat. Què més puc dir?

En Zekk va decidir oblidar-se del tema, i es va preguntar si el matarien en el cas que es negués a tenir un lloc dins dels plans del Segon Imperi.

- Vine al meu despatx -va dir en Brakiss.

El líder de l'Acadèmia de l'Ombra va precedir al noi pels passadissos de llises parets que es corbaven suaument. Semblaven estar sols, però en Zekk va veure soldats de les tropes d'assalt armats muntant guàrdia en posició de ferms davant de diverses portes, preparats per oferir la seva ajuda si en Brakiss tenia algun problema. La simple idea que ell pogués suposar una amenaça per a ell resultava tan ridícula que en Zekk va haver de reprimir un somriure.

El despatx privat del líder de l'Acadèmia de l'Ombra semblava tan fosc com l'espai. Els murs eren de transpariacer negre i projectaven imatges d'esdeveniments astronòmics de naturalesa cataclísmica: flamejants erupcions solars, estrelles en ple procés de col·lapse intern, camps de lava que bullien i bombollejaven... En Zekk mirà al seu voltant, molt impressionat. Aquelles imatges violentes i perilloses mostraven un aspecte de l'univers molt més aspre i terrible que les que es venien als quioscos per als turistes de Coruscant.

- Seu -va dir en Brakiss amb la seva veu tranquil·la i desproveïda d'emocions.

En Zekk, que s'havia mantingut atent per captar qualsevol possible amenaça implícita, va comprendre que resistir-se en aquell moment no serviria de res. El noi va decidir estalviar les seves forces per a més tard, quan potser tinguessin més efecte.

En Brakiss es va asseure darrere de la llarga i lluent superfície del seu gran escriptori, va ficar la mà en un calaix ocult i va treure d'ell una petita bengala cilíndrica. Després va subjectar els dos extrems amb les seves esveltes i pàl·lides mans i descargolà el cilindre pel centre. Quan les dues meitats metàl·liques es van separar, una brillant flama blava verdosa va brollar del buit, parpellejant i acomiadant centelleigs iridescents però donant molt poca calor. El foc fred reflectit per les parets del despatx van projectar la seva pàl·lida claredat sobre les imatges de desastres astronòmics.

- Què estàs fent? -Va preguntar en Zekk.

En Brakiss va anar ajuntant lentament les dues meitats de la bengala fins deixar-les en equilibri sobre les seves mans, formant un triangle. La pàl·lida flama es va enroscar cap amunt, cremant amb ferma regularitat.

- Mira la flama -va dir en Brakiss -. Això és un exemple del que pots fer amb les teves capacitats per utilitzar la Força. Manipular el foc és una cosa molt senzilla, i una excel·lent primera prova. Veuràs el que vull dir si ho intentes. Observa amb atenció.

En Brakiss va corbar un dit, i els seus ulls van adquirir un estrany aspecte distant i absort. La flama va començar a ballar, ondulant cap enrere i cap endavant i retorçant-se com si estigués viva. Se'n va anar tornant més alta i més prima, convertint-se en un mer circell, i després es va desplegar per transformar-se en una esfera, fent pensar en un petit sol resplendent.

- Quant hagis dominat les manipulacions senzilles -va dir en Brakiss -, podràs tractar d'obtenir efectes molt més espectaculars.

Va estirar la flama com si fos una làmina de goma, creant un rostre contorsionat amb ulls centellejants i una gran boca oberta. El rostre es va fondre per esdevenir la imatge d'un drac que movia el seu llarg cap d'un costat a un altre, i després es va metamorfosar en un retrat lluminós del mateix Zekk dibuixat amb un brillant foc blau verdós.

En Zekk ho va contemplar, fascinat, i es va preguntar si en Jacen o la Jaina eren capaços de fer aquelles coses.

En Brakiss va relaxar el seu control i va permetre que la flama tornés a ser un puntet brillant que centellejava a la bengala.

- Ara intenta-ho tu, Zekk. Limita't a concentrar-te. Sent el foc, com aigua que flueix, com pintura... Utilitza dits en la teva ment per dibuixar amb ell i donar-li diferents formes. Fes-lo girar. No trigaràs a anar-te’n acostumant a fer-ho, i cada vegada et serà més fàcil.

En Zekk es va inclinar cap endavant sentint-se ple d'excitació, però es va aturar de sobte.

- Per què hauria de cooperar? No vaig a fer-li cap favor al Segon imperi o l'Acadèmia de l'Ombra..., ni a tu.

En Brakiss, que no s'havia immutat, va ajuntar les seves belles i suaus mans i va tornar a somriure.

- Jo mai voldria que ho fessis per mi o per un govern o una institució sobre els que saps molt poc. T'estic demanant que facis això per a tu mateix i per tu. Per ventura no és veritat que sempre has volgut desenvolupar les teves habilitats i els teus talents? Tens una rara capacitat, Zekk. Per què no aprofitar al màxim aquesta oportunitat..., especialment tu, una persona a qui la vida sempre ha estat excessivament desproveïda d'avantatges, si em permets dir-ho? Encara que tornis a la teva antiga existència després, no estaràs en una situació molt millor si pots utilitzar la Força, en lloc de confiar en el que sempre vas pensar que era un «do» per trobar objectes valuosos?

En Brakiss es va inclinar cap endavant.

-Ets independent, Zekk. Puc veure-ho, saps? Estem buscant persones independents, persones que puguin prendre les seves pròpies decisions i que puguin triomfar sense importar fins a quin punt esperen veure’ls fracassar qui es diuen amics seus. Tens la teva oportunitat aquí i ara. Si no estàs interessat de progressar i avançar, si no et molestes a intentar-ho...

- Bé, llavors fracassaràs fins i tot abans d'haver començat.

Les paraules havien estat pronunciades en el to aspre i sec d'una reprimenda, però van donar en el blanc.

-D'acord, ho intentaré -va acabar dient en Zekk -. Però no esperis gran cosa.

El noi va aclucar els seus verds ulls i es va concentrar en la flama. No sabia què estava fent, però va provar diverses coses i va intentar utilitzar diferents maneres de pensar. Mirar directament a la flama i després la va observar de cua d'ull, i va intentar imaginar-se movent-la mentre l'empenyia amb dits invisibles fets de pensaments. En Zekk no va saber què fer o com descriure-ho..., però de sobte la flama va tremolar!

- Molt bé -va dir en Brakiss -. Ara torna a intentar-ho.

En Zekk es va concentrar i va tornar a avançar pel sender mental que havia seguit abans, i va descobrir que aquesta vegada li costava menys esforç anar per ell. La flama va tremolar i després es va inclinar cap a un costat, i de sobte va fer un balanceig i es va estirar bruscament per allargar-se en la direcció oposada.

- Puc fer-ho!

En Brakiss es va inclinar cap endavant i va tornar a unir les dues meitats de la bengala, extingint la flama. En Zekk va sentir una aguda punxada de desil·lusió.

- Espera! Deixa que ho intenti una vegada més.

- No -va dir en Brakiss, amb un somriure no exempt d'amable bondat -. No cal intentar anar massa lluny en el primer moment. Vine a l'hangar amb mi. He d'ensenyar-te una altra cosa.

En Zekk es va llepar els llavis, sentint-se vagament i inexplicablement famolenc, i va seguir-lo, intentant reprimir la seva impaciència per tornar a provar sort amb la flama. El seu apetit havia estat despertat i havia crescut de sobte..., i una part del seu ésser va sospitar que això era exactament el que havia pretès aconseguir el líder de l'Acadèmia de l'Ombra.

En Qorl i un regiment de soldats de les tropes d'assalt estaven treballant dins de l'hangar, ocupats en la descàrrega del valuós carregament que havien robat del creuer rebel Inflexible. En Brakiss va entrar precedint en Zekk, qui va contemplar totes les naus estacionades a l'Acadèmia de l'Ombra.

- Tant de bo pogués ensenyar-te la nostra millor nau lleugera, la Caçadora d'Ombres -va dir en Brakiss amb expressió trista -, però en Luke Skywalker se la va emportar quan va entrar per la força aquí per rescatar en Jacen, la Jaina i en Lowbacca, que estaven sent ensinistrats per nosaltres.

En Zekk va arrufar les celles, però es va abstenir de dir-li a Brakiss que els estava ben emprat, ja que l'Acadèmia de l'Ombra havia segrestat els tres joves Cavallers Jedi per als seus propis fins. El noi va desviar la mirada.

La Tamith Kai romania immòbil a la sala de control des de la qual dominava el cavernós hangar d'atracada, observant les activitats a través dels seus ulls violeta aclucats i amb la cara embolicada pel negre halo de la seva cabellera. Dempeus al costat d'ella hi havia dos ombrívols aliats de Dathomir, la Garowyn i en Vilas. En Zekk va arronsar-se sobre si mateix i les comissures dels seus llavis es van corbar cap avall en una ganyota d'ira mentre contemplava aquells dos joves que l'havien deixat sense sentit i se l’havien portat de la Ciutat imperial.

- No facis cap cas d'ells -va dir en Brakiss, movent una mà en un gest despectiu -. Estan gelosos per tota l'atenció que et dedico.

En Zekk va sentir una satisfacció tan sobtada com intensa i es va preguntar si el comentari era sincer, o merament una cosa que en Brakiss havia dit per fer que se sentís especial.

Un soldat es va aturar davant d'ells i va saludar marcialment.

- Tinc un nou informe per a vostè, senyor -va dir a Brakiss -. Ja gairebé hem acabat les reparacions a la torre superior de l'hangar d'atracada. Hauríem de tenir-la totalment reparada d'aquí a dos dies.

- Excel·lent -va dir en Brakiss, semblant alleujat -. Segueixo trobant difícil de creure que una llançadora d'aprovisionament rebel pogués ser tan lamentablement maldestre com per estavellar-se contra l'Acadèmia de l'Ombra camuflada! -Va afegir mentre mirava en Zekk -. Aquests rebels causen danys fins i tot quan no ho intenten!

En Qorl va treure un dels petits nuclis d'armament d'una caixa. Els forats ennegrits i mig fosos que hi havia al voltant del tauler de control van fer que en Zekk suposés que els soldats de les tropes d'assalt havien utilitzat desintegradors per destrossar les cibertanques. El nucli hiperimpulsor era llarg i cilíndric, amb espurnes taronges i grogues bategant a través de tubs translúcids allà on el gas Tibanna condensat i segellat mitjançant un procés de gir havia estat introduït en ell perquè alimentés els impulsors.

- Són uns models nous realment magnífics. Lord Brakiss -va dir l'antic pilot de caces TIE -. Podem utilitzar-los per que proporcionin energia als nostres sistemes d'armament, o podem reconvertir més caces en navilis d'atac capaços d'aconseguir velocitats lumíniques, com el caça TIE que jo pilotava.

En Brakiss va assentir.

-Aquesta decisió li correspon prendre-la al nostre líder, però se sentirà enormement complagut quan vegi aquest nou increment en la nostra capacitat militar. Ah, aneu amb molt de compte amb aquests components -va afegir secament -. Assegureu-vos que ni un sol pateixi danys. No ens podem permetre desaprofitar recursos en la gran empresa d'aconseguir que el Segon Imperi recuperi el poder al que té legítim dret.

En Qorl va assentir.

- Veus, Zekk? -Va murmurar en Brakiss enarcant les seus pàl·lides celles -. Som el bàndol més feble en aquesta contesa. Encara que el nostre moviment és petit i ho té gairebé tot en contra, sabem que la raó està de la nostra part. Ens veiem obligats a lluitar pel que és nostre contra una Nova República maldestre i estúpida que no renuncia en els seus intents de reescriure la història i imposar els seus caòtics criteris.

» Creure'ns que això només pot conduir a l'anarquia galàctica, amb tothom guiant-se pels seus capricis i desitjos, envaint els territoris dels altres i alterant la vida de les persones sense respectar el govern de l'ordre i sense pensar-hi.

En Zekk va recolzar les mans sobre els seus malucs recoberts de cuir.

-D'acord, però què hi ha de la llibertat? M'agrada ser capaç de fer el que vull fer.

- En el Segon Imperi creiem en la llibertat... Sí, de debò -va dir en Brakiss amb gran sinceritat -. Però s'acaba arribant a un punt en què un excés de llibertat causa danys. Les races de la galàxia necessiten un mapa de carreteres, un marc d'ordre i control perquè puguin dedicar-se als seus respectius assumptes sense destruir els somnis dels altres mentre intenten convertir en realitat els seus.

- Tu ets independent, Zekk. Saps el que estàs fent. Però pensa en totes aquestes persones mancades d'objectiu i de guies que s'han vist llançades d'un costat a un altre pels canvis produïts en la galàxia, els éssers que no tenen cap lloc on anar, que no tenen metes i somnis que perseguir..., i que no tenen a ningú que els digui què és el que han de fer. Tu pots ajudar a canviar tot això.

En Zekk volia refutar les paraules d’en Brakiss i deixar clar que no pensava el mateix que ell, però no se li va ocórrer res a dir. El noi va prémer els llavis. Encara que no se li acudís cap argument sòlid que oposar al que estava dient en Brakiss, es negava a mostrar-se obertament d'acord amb ell.

- No cal que em donis la teva resposta de moment -va dir en Brakiss en un to ple de paciència, i després va treure la bengala d'una butxaca de la seva túnica -. Pren-te tot el temps que necessitis per pensar en el que t’he dit. Bé, i ara t'acompanyaré de tornada a la teva habitació...

Li va lliurar la bengala a Zekk, qui es va afanyar a agafar-la.

- Dedica algun temps a jugar amb això si et ve de gust. -En Brakiss va somriure -. Ja tornarem a parlar més tard.

Següent